Semanas atrás tuve el gusto de leer la novela Mary John, de Ana Pessoa, ilustrada por Bernardo P. Carvalho, publicada por la editorial L’Altra Tribu en catalán, por Tragaluz (de México) en castellano y, originariamente, en portugués, por la editorial Planeta Tangerina, en el año 2016. Se trata de una
Continuar llegint...
Els qui han format part d’algun o d’alguns premis literaris podran confirmar allò de “el premiat és el millor d’entre els originals presentats”. I això no vol dir, necessàriament, que el premi recaigui a una magnífica novel·la. I és que massa vegades, i en això si que he presenciat discussions
Continuar llegint...
Atenció seguidors del Replà, vaig a fer una cosa poc habitual en aquest blog: repetir una referència bibliogràfica ja publicada anteriorment, però és que crec que l’experiència que narraré a continuació s’ho val. Tot plegat neix de la visita durant alguns dies a la biblioteca municipal de Santa Eulàlia de
Continuar llegint...
Des de fa més de dues dècades el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil organitza un dels premis de més prestigi del país: el Protagonista Jove. Tot va néixer de la voluntat de l’ACALI; formada per la bibliotecària i activista lectora Rosa Mut, la il·lustradora Fina Rifà i altres
Continuar llegint...
MUÑOZ PUELLES, Vicente La voz del árbol Il.lustracions d’Adolfo Serra Anaya, Barcelona, 2014 ISBN: 978-84-678-6137-2 124 pàgs. 9,90€ «La vida en la casa de la colina no habría sido la misma sin la compañía de algunos animales extraordinarios»; probablement, l’obra de Vicente Muñoz Puelles (València, 1948), tampoc: Òscar i el
Continuar llegint...
Qui no ha comprat mai un llibre per la seva coberta? Com deia aquell, qui estigui net de culpa que tiri la primera pedra. I és que des d’uns anys ençà algunes editorials han fet un autèntic reciclatge -o estan en procés- per fer els llibres cada vegada més atractius, més llaminers,
Continuar llegint...
Qui més qui menys sap que jo, Pippi Langstrump, visc sola i tinc un pare pirata que navega sens parar per mars i oceans. Qui més qui menys sap que, a vegades, se’m fa dur viure sola en aquest replà. Tot i que faig el que em passa per les
Continuar llegint...
A vegades, em sento una mica identificat amb les formigues. Elles recullen aliments durant l’estiu, per tenir el rebost ple a l’hivern, i jo, en canvi, durant el curs escolar, intento recollir alguns llibres, dels quals m’arriben bones referències, per tenir la tauleta de nit plena a vessar quan arriba
Continuar llegint...