Qui som?

Amics, hem decidit reunir-nos al replà.

Tenim casa nova. Una casa que ens hem fet a mida, que hem decorat al nostre gust i a la qual viurem en companyia dels nostres més estimats inquilins.
I és que fa temps que buscàvem casa i no en trobàvem. Si d’una banda al món de la crítica de la literatura infantil i juvenil (i, no ens enganyem, no només la crítica, sinó ella sencera, la LIJ en general) ja li costava trobar qui la volgués com a llogatera/convidada o co-propietària, ara en època de crisi la seva existència en pàgines de publicacions culturals o generalistes s’ha anat fent més minsa, esporàdica i gairebé testimonial. Els suplements de cultura han reduït pàgines i als col·laboradors els han reduït els honoraris. Sort en tenim de blocs, webs i algunes revistes especialitzades.

Tot plegat ha fet que uns quants de nosaltres, autors col·laboradors en alguns d’aquests mitjans, haguem decidit okupar un bloc (polisèmia) i crear en ell un espai d’opinió, estudi, reflexió i informació sobre un tipus de literatura que ens apassiona: la destinada a lectors de totes les edats. Cadascú hem triat un pis, i a partir d’avui penjarem a “Llibres al replà” els articles, entrevistes, ressenyes i comentaris que més ens interessen i que creiem d’interès general. Sense condicionants, sense suggeriments per part de ningú, sense encaixos en línies editorials o de pensament. La llibertat al replà i a l’abast de tots els seguidors que teníem en els mitjans on col·laboràvem. Un bon llibre en mans d’un lector curiós és sempre una porta oberta a més llibres i a més lectures, i és sempre el timbre d’accés a un itinerari lector que esdevindrà amb el pas del temps.

Esperem de debò que aquestes portes que s’obren puguin fer-ho des dels pisos del nostre bloc i que aquest es converteixi en el replà de trobada, de posada en comú, de diàleg a peu d’escala i de confluència d’opinions de tots els habitants d’aquest país personal que és la literatura.

Endavant i benvinguts a casa nostra.

A la porteria hi ha un plafó amb notícia de reunions, actes, presentacions, festes i festetes… del món de la literatura infantil i juvenil. I si hi ha res al plafó, la informació no para de circular pel seu davant. Les xafarderies són el pa de cada dia!

Al 1r 1a hi viu Teresa Duran, algú que al llarg de la seva vida s’ha dedicat sempre a la literatura i al llibre infantil i juvenil des de diferents vessants (escriptora, guionista, il·lustradora, crítica, traductora i, sobretot lectora) a més de tenir els títols acadèmics de pedagoga i dissenyadora gràfica, d’haver exercit l’ensenyament universitari, i també no gens universitari enmig de molts col·lectius dels quals se’n considera deutora (llibreters, bibliotecaris, mestres, il·lustradors…). Per tot plegat l’hi han fet l’honor de concedir-li la Creu de Sant Jordi 2007 o el Premi Trajectòria (Setmana del Llibre en Català 2020), entre d’altres. Abans, n’havia tingut cura la Glòria Gorchs.

Al 1r 2ª hi trobareu en Pep Molist, primer va ser lector -ho continua essent, i molt!-; després bibliotecari -ho continua essent, a Manresa-; més tard, escriptor de crítiques, de contes, de novel·les, de poesia -ho continua essent, tant com pot!- i entremig, comparteix estones amb la família, va en bicicleta…

Al 2n 1a hi viu la Caterina Valriu. Vaig néixer a Inca el 1960. De petita m’agradava molt llegir llibres i còmics, anar a la biblioteca i muntar en bicicleta. Als vint anys ja era mestra d’escola i vaig començar a fer classe per diversos pobles de Mallorca, mentre anava a la Universitat per saber més coses de la meva dèria: la literatura. En acabar la llicenciatura en Filologia, vaig fer la tesina sobre les antigues festes del Carnaval. Poc temps després, corria el 1987, va néixer na «Catalina Contacontes», el meu alter ego que -carregada amb dues maletes plenes de fantasia- es passeja per pobles i ciutats explicant contes a tots aquells que els vulguin escoltar.
El 1990 em vaig incorporar com a professora a la Universitat de les Illes Balears (UIB), ara en soc catedràtica i faig classe de Grau i de Màster. Dos anys després m’hi vaig doctorar amb una tesi sobre la vinculació entre les dues matèries que més m’agraden: la literatura popular tradicional i els llibres per a infants. El 2021 em vaig doctorar en Antropologia a la Universitat de Barcelona, amb una tesi sobre un corpus inèdit de rondalles de Mallorca.
He escrit contes de collita pròpia en col·laboració amb destacats il·lustradors, he publicat moltes adaptacions de rondalles i també articles i llibres sobre literatura i fins i tot un bon grapat d’antologies literàries per a infants.
Ara, de gran, el que més m’agrada és explicar contes als infants, fer descobrir la literatura popular als meus alumnes, mirar la mar i compartir aquesta illa nostra amb els amics. Ah! i continuar devorant llibres com quan era petita!
Abans, n’havien tingut cura l’Ignasi Blanch i també l’Ana Díaz-Plaja.

En el 2n 2a hi viu en Joan Portell, aspirant a escriptor, aspirant a crític, aspirant a professor… Ha dedicat força feina a la promoció del llibre i la lectura sempre emmirallant-se en els demés veïns i veïnes de l’escala, a qui admira i segueix. La seva ceba està centrada en difondre la lectura arreu, tot visitant països a la recerca del Sant Grial de la lectura, copa que de moment no ha trobat encara.

Al 3er 1a, hi viu la Cristina Correro (Manresa, 1974), Doctora en Educació i professora de literatura infantil a la Universitat Autònoma de Barcelona i a l’Université de Nantes.  És membre de la Junta rectora de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, del consell de redacció de Faristol, la revista del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (secció catalana de l’IBBY) i de Nantes Livres Jeunes. Va començar a escriure al Replà sota el pseudònim de Si jo fos Jella Lepman, i encara continua signant així en homenatge a aquesta figura de la LIJ.
Abans, al seu pis hi vivia l’Arantxa Bea, i molt abans, la Sílvia Fernández.

Al 3r 2a hi viu en Germán Machado (Montevideo, Uruguay, 1966), escriptor, gestor cultural, llibreter a El Petit Tresor, una llibreria especialitzada en Literatura Infantil i Juvenil, a la ciutat de Vic.
Abans, l’Àngel Burgas.

A les golfes, s’hi apilen tot de baguls, maletes, armaris, capses i capsetes. De tant en tant, algun veí hi puja, hi treu la pols, obre portes i calaixos i treu a la llum del replà un clàssic arraconat, un autor oblidat, o bé, un fet per commemorar.