Nuvolositat variable

Fa molts anys, a la novel·la Nubosidad variable, Carmen Martín Gaite descrivia amb gran mestria els canvis i els girs de l’ànima i l’humor dels seus personatges, talment les alteracions meteorològiques.

I és que els fenòmens del temps, a més a més de ser un dels principals temes de conversa allà on vagis, els utilitzem constantment per descriure els estats d’ànims i el caràcter de les persones a través sobretot de comparacions i de metàfores.

Per il·lustrar aquest ús de la meteorologia a l’hora de retratar d’altres aspectes que no són estrictament meteorològics, he buscat la paraula NÚVOL en títols de la literatura per a infants. I n’he trobat un munt, tot comprovant que a les nostres mans, un Núvol pot esdevenir:

 

1. Una propietat

Sovint, els éssers humans ens sentim el centre i els amos de l’univers i fem servir el que ens envolta com si fos nostre, com si es tractés d’una joguina que algú ens ha regalat.

 

• Aquest sentit de propietat s’entrelluca al conte El núvol de la Greta de David Hernandez Sevillano (Nubeocho, 2024), en el qual la protagonista té un núvol com a mascota que, fins i tot, porta a passejar amb una corretja.
• O bé, a El núvol d’en Martí de Javier Sobrino (Kalandraka, 2007), que acompanya al protagonista a tot arreu, ampliant la seva gran capacitat imaginativa.

 

2. Un desig

Davant d’una sequera, els avenços tecnològics i la imaginació de les persones encara no han aconseguit quelcom aparentment tan simple com apropar els núvols i provocar la pluja. A la literatura infantil, hi ha diversos intents, diversos desitjos d’acabar amb la sequera:

• A Mizu, pastor de núvols de Bea i Silvia Gil (Animallibres, 2015), un noi vol ajudar a pal·liar la sequera que viu el seu poble, tot convocant i conduint els núvols.

 

• En aquest mateix sentit, hi ha un àlbum il·lustrat força antic que retratava aquest esforç per lluitar contra la manca de pluja. Es tracta de La fàbrica de núvols de Ceseli Josephus Jitta (Baula, 2003).

• I a dins d’una novel·la meravellosa titulada Els Narradors de la nit de Rafik Schami (La Magrana, 1993), una narradora oral anomenada Laila convocava els núvols amb el poder de la seva veu, i amb l’expectativa que creava amb les seves històries, els acabava fent emocionar i ploure.

 

3. Una capacitat d’imaginar

Els núvols són molt utilitzats per descriure la capacitat d’imaginar i el sentiment d’enamorament de les persones que, sovint, les fa estar absents del moment present. És el cas de:

• La nena que portava un núvol al cap d’Eulàlia Canal (Mosaics, 2021) és una de les tres protagonistes d’aquesta història. La seva imaginació és tan gran que fa que sempre porti un núvol al cap.

• Una habitació als núvols de Teresa Broseta i Patricia Campos (Bromera, 23) amb la Balma, una noia que, en descobrir els papers d’un avantpassat aviador, el seu objectiu i els seus somnis s’encaminen cap a poder viure la vida tot volant entre els núvols.

• El cap als núvols d’en Bernat Cormand (L’Altra tribu, 21) és una novel·la que descriu el dia a dia d’un noi i especialment l’amor del protagonista envers un altre noi.

• Baixa dels núvols! de Germán Machado (Ekaré, 18) narra la rutina fantasiosa d’una nena que és capaç de parlar amb un ós grisós, fer mitja amb una ovella miop… i que podem observar en la il·lustració que dona entrada a aquest article.

 

• En tots aquests llibres, observem que, a vegades, imaginar és també una manera de fugir. La del gegant protagonista d’Als núvols de l’Anna Obiols i en Subi (El Cep i la Nansa, 18) és una fugida real. Cansat de viure a la terra, el gegant se’n va a viure als núvols.

4. Una preocupació, una cabòria, una tristesa

Les preocupacions, les cabòries, la tristesa són sentiments que prenen forma d’un núvol, sovint fosc, que ens persegueix i ens ofusca.

• Així ho visualitzava Anthony Browne a Willy y la nube (FCE, 2016).

• I Anne Herbauts en un llibre que primer es titulà Una nube (Kokinos, 2000) i després es va reeditar amb canvi de títol, La pequeña tristeza. El primer és tan metafòric que potser no s’entenia tan bé com el segon, un títol més directe.

 

5. Una malaltia mental

• Una malaltia mental també es pot visualitzar metafòricament amb la frase Núvols al cap, d’Elena Val (Akiara, 20), quan se’ns fa un nus a l’hora d’explicar-la a un infant.

 

 

6. Una imatge poètica

• Relacionades amb els núvols, hi ha imatges poètiques molt belles, com la imaginació d’una nena a qui li agradaria Ballar amb els núvols de Vanina Starkoff (Kalandraka, 2010), mentre el conte transmet la idea de diversitat.

 

• Com la reivindicació de la memòria, les arrels i els paisatges d’aquells que han d’abandonar al poble que desapareixerà sota les aigües d’un pantà a Els rius dormen als núvols de Gabriel Janer Manila (Edebé, 1991).

 

• Com el Pa de núvol de Heena Baek (Kókinos, 2022), que elabora una mare amb els núvols que dos gatets recullen i que tindrà propietats màgiques.

 

• O imatges metafòriques divertides i surrealistes com la d’Ennuvolat amb risc de mandonguilles de Judi Barrett (Corimbo, 2012).

 

7. Una humanització

En la LIJ tot s’humanitza, fins i tot els núvols.

• Com va fer Eric Carle a Pequeña nube (Kókinos, 2018) tot creant un núvol amb gran capacitat d’imaginació que, en solitari, imagina tot de formes que li agradaria tenir.

• Com fa Pablo Albo a L’abominable núvol fètid (Fun Readers, 2023), que provoca que la tranquil·litat i el sol d’una població es vegin amenaçades per aquest dens i particular núvol.

• Com fa Maria Barbal a La terra dels núvols (Estrella Polar, 2022), amb un núvol que, com si fos un infant, va a escola, fa amics, té preocupacions i somnis…

8. Una guia

En aquest article, us he presentat Un estol de núvols que també és el títol d’un llibre de poesia que acaba d’aparèixer. Un estol que si, de tant en tant, ens aturem, podem observar, i en acabat, escriure’n poemes tal com ha fet Irma Borges, en aquest llibre publicat per Akiara aquest 2025.

“Construiré un pont d’ales

i d’una mossegada

aconseguiré atrapar

el sabor dels núvols.”

Si el que volem, però, és conèixer els núvols sense lligar-los metafòrica o comparativament a res més, podem recórrer a unes magnífiques guies:

• Mazón, Jordi. Guia de núvols i fenòmens metereològics: per a nois i noies. Cossetània, 2022
• Pretor-Pinney, Gavin. Guía del observador de nubes. Salamandra, 07
• Sanjuan, Anna. Núvols. MTM, 2024

per a iniciar-nos, per saber-ne el nom (cirrus, undulatus, cumulonimbus…), la forma i alguna cosa més, i fins i tot, per aprofundir-hi.

I deixar descansar, per uns moments, la nostra nuvolositat variable de cada dia.