Socors, jo tampoc sé què passarà DEMÀ!

“I DEMÀ… Socors jo tampoc sé què passarà DEMÀ.”

Aquest fragment, extret d’un llibre àlbum anomenat Petita gran història sobre demà de Réka Király (Takatuka, 2017), surt de la boca d’un integrant de la colla d’animalons protagonistes. Sona innocent, però, al seu darrere hi ressona tota la por i tota l’angoixa de la humanitat davant allò que ens depara el demà, el desconegut, el futur, el més enllà.

En el seguit d’articles que, a Llibres al replà, les veïnes i els veïns hem dedicat al tema dels Mites ha quedat clar que aquests han servit, al llarg de la història i en la gran majoria de les cultures, per transmetre una manera d’entendre el món i, entre d’altres, per donar resposta als grans interrogants de la humanitat, per tal que la població es quedés amb una idea concreta, que restés més o menys tranquil·la i conformada; o també, més esporuguida i, per tant, més manejable.

Les grans preguntes de la humanitat: Com serà el més enllà?

Passats els anys i els segles, amb avenços de tota mena, hom s’adona que els interrogants segueixen essent exactament els mateixos que a l’antiguitat. El que ens espera en el més enllà, per exemple, és una de les grans preguntes. I si bé alguns mites, afirmen que algun heroi o Déu ha tornat a la terra per explicar-ho, de moment, sura en l’ambient la sensació que cap mortal ho ha aconseguit. Això sí, moltes cultures s’han entestat, en les seves narracions, a castigar els indignes i pecadors amb escenaris tortuosos i infernals en el seu demà, i a premiar a aquells que han portat una vida decent i farcida de bondat amb paisatges i escenes paradisíacs.

I com que la resposta, de moment, només la sap el vent, com deia Bob Dylan, i aquest tampoc piula, la literatura esdevé una de les branques de l’art, el coneixement i el lleure que ofereix possibilitats de resposta a aquesta pregunta del milió.

El més enllà en els llibres per a infants

En els llibres per a infants de totes les edats, per exemple, hi he trobat propostes ben originals, amb un grau d’enginy més o menys elevat per dibuixar allò que ens espera a l’anomenat “altre barri”:

Per exemple, Shinsuke Yoshitake, ens presenta un nen que troba una llibreta del seu avi a sota el llit, poc després que aquest hagi traspassat, amb el mateix títol que el llibre Com serà el més enllà? (Libros del Zorro rojo, 2022). L’avi hi va anotar i descriure, amb tota mena de detalls, com seria el lloc on aniria després de partir, i així tranquil·litzar els ànims i les consciències dels que resten aquí, o potser sense saber-ho, generar alguna pregunta més. Amb l’habitual enginy, precisió i humor d’aquest destacat autor japonès.

Les portugueses Isabel Minhós Martins i Madalena Matoso a ¿Adónde vamos cuando desaparecemos? (Fulgencio Pimentel, 2020), parteixen de la premissa que els humans no som el melic de l’univers i que tampoc som els únics que desapareixem. Posa exemples com ara el sol, els núvols, els mitjons, el soroll, els bassals… que li serveixen més tard per donar opcions de l’espai on anar a parar, d’una manera poètica, delicada i subtil. És la mateixa forma i la mateixa naturalitat que Beatrice Alemagna aplica a Les coses que se’n van (Combel, 2019), tot accentuant una mica més la poètica i la delicadesa.

Val a dir que tots els llibres que he localitzat sobre el tema deixen de banda la transcendència, és a dir, busquen eliminar gairebé tot el ferro que l’assumpte o la pregunta pugui contenir. I de pas, provocar el somriure del lector.

A Más allà de Silvia i David Fernández, amb il·lustracions de Mercè López (Pastel de Luna, 2017), cadascun dels animals integrants d’un circ que, en les seves actuacions, acostumen a fer equilibris entre la vida i la mort, donen la seva versió del que els espera en el més enllà. Cadascuna d’elles està relacionada amb la visió que tenen diverses cultures del món, i segons diu l’autor “hay tantas respuestas diferentes como aletes, antenas y hocicos”.

La versió més original, més surrealista, més plàsticament florida és la del noruec Stian Hole a El cielo de Ana (Kókinos, 2013), amb la recerca de respostes d’una nena a la mort de la seva mare. Ella i el seu pare inicien un recorregut per un cel oníric i fantàstic on troben un munt de criatures desaparegudes, tot convidant al lector a reflexionar sobre la vida, la mort, i també sobre Déu. Hole desplega un extraordinari simbolisme visual, amb un munt de detalls on perdre’s durant hores i hores.

 

Una mica més enllà

Per acabar, dues propostes que, a la biblioteca, sempre he tingut a mà quan m’han demanat obres que tractin el tema de la mort. I que em semblen d’allò més ocurrents i simpàtiques.

Una és Paraíso de Bruno Gibert (Los cuatro azules, 2009), on un nen interpreta com deu ser el paradís on anirà a parar el seu avi acabat de traspassar. Il·lustrat amb senyals de trànsit i altres icones que ens trobem pels llocs: “Dicen que en el paraíso se está estupendamente, que allí todo es confort y modernidad.”

I l’altra és Regaliz de Sylvia van Ommen (Kókinos, 2005), el meu preferit, per tractar el més enllà amb summa naturalitat i amb un humor molt subtil. Ens presenta a dos amics que tot berenant en un bosc es plantegen què hi ha al cel, si ells quan morin hi aniran a espetegar i si, allà, hi haurà entre d’altres coses un punt de trobada on quedar per compartir un berenar com el que avui comparteixen.

Totes aquestes obres apuntades en aquest article no es poden considerar mites, però, com aquests, busquen donar resposta a una de les més grans preguntes de la humanitat: com serà el més enllà?

I just quan em disposava a tancar el tema, m’arriba la notícia de l’arribada de la nova obra d’Oliver Jeffers que porta el títol de Tornar a començar (Andana, 2024), pensada per a un públic molt ampli i on comparteix la història de la humanitat i, sobretot, els seus somnis de cara al demà. Fa una poderosa exploració de l’estat del món i ofereix interrrogants, algun dels quals possiblement ens sonaran: Cap on anem? i n’incorpora d’altres, com ara, Com podem canviar la nostra història?

Doncs, això, tornem a començar amb els interrogants…