Llibres al replà

Per Nadal, Llibres al replà recomana…

Un any més l’edifici del Replà celebra Nadal tot regalant als nostres incondicionals lectors, seguidors i fans, una selecció dels millors títols d’aquest 2024, llista elaborada per cada un dels veïns i veïnes de l’escala. Una saborosa tria de llibres que de ben segur us faran de més bon passar els sobretaules quan prenen la paraula  el sogre, el cunyat o el gendre. Passeu, seleccioneu, compreu i llegiu els llibres que el Replà proposa i de ben segur que el aquest Nadal serà de més bon pair.

1r 1a 

CANO, Carles. Marieta i el mort. Il·lustr. Aitana Carrasco.  València: L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia, 2024. (Espanta la por; 7)

De rondalles tradicionals n’hi ha de moltes menes i una de les modalitats que més costa de trobar editades avui és la de les rondalles que fan por. Doncs ara us en recomanarem una que és una autèntica sorpresa per la qualitat del seu text, de les seves il·lustracions i de la seva maqueta. Quina traça a escandir el tema del suspens creixent amb l’humor i la picardia! Quin encert a fer els enginyosos i ben documentats muntatges fotogràfics que l’il·lustren tot jugant
amb el blanc el negre i, naturalment, el roig! Quina cloenda tan pertinent convidant els lectors i lectores a descobrir el joc mil·lenari de les tabes (o ossets)! Només un museu tan conscienciat en afers del patrimoni tradicional com ho és l’Etnològic de València podia ser-ne l’editor. Gràcies, de tot cor.

(Nota: La distribuidora d’aquest llibre ha quedat afectada per la DANA del 29 d’octubre, però el podeu
demanar directament a l’ETNO, Tel. 963883622, o a www.letno.es o a www.etnobloc.es)

COMELLES, Salvador. Vint vegades. Il·lustr. Daniel Piqueras Fisk. Barcelona: BiroBiro, 2024

Per als que prefereixen l’humor i l’enginy d’un autor tan polifacètic com el terrassenc Salvador Comelles, us aconsellaríem de llegir Vint vegades, perquè són vint els contes d’aquest volum, publicat ja deu fer un parell de mesos, tots ells amarats d’enginy i ironia, retratant, per exemple, les dificultats d’un accent per a trobar el seu lloc dins les pàgines d’un llibre de receptes culinàries . I aquesta peripècia només és una entre les vint que s’hi narren!

ADAM O. Gro. Trad. M.Rosich. Barcelona: L’Altra Tribu, 2024

En l’àmbit de la narrativa juvenil, potser us farà peça una distòpia que ve de lluny i que us durà lluny, també. Escrita amb bon pols i a bon ritme, amb una protagonista marcada per un destí que la portarà a deixar-se aconsellar ni més ni menys que per Ursula K La Guin i per Jorge Luís Borges, d’ella depèn descobrir l’origen i el futur de l’art de narrar històries.

 

BESORA, Ramon. Poesia tot l’any. Il·lustr. Sara Masia. La Seu d’Urgell: Meraki, 2024

Si us ve més de gust llegir poesia, acaba de sortir un llibre –súper ben editat–per endinsar-se, mes rere mes, en el nou any. Hi trobareu un poema glossant les característiques de cadascun dels mesos i, per torna, el podreu desplegar i mostrar ben obert damunt del capçal del llit o de l’armari o a la biblioteca d’aula. No és un mal objectiu, no, que la poesia ens acompanyi tot l’any, oi? Doncs au, bon any nou i bones lectures a tots plegats.

1r 2a

BARROUX. L’ocell del far. Trad. Núria Sales. Sant Cugat del Vallés: Símbol, 2024

M’agrada la simplicitat amb que l’il·lustrador francès Barroux aborda els temes i les seves obres. A L’ocell del far, recupera els dos protagonistes de T’estimo, balena blava (Símbol, 2022) i n’incorpora un altre, una gavina que ambdós acullen quan arriba esgotada tot fugint d’un país assolat per la guerra. A l’autor, no li calen gaires paraules per descriure aquest mal que afecta diversos indrets de la terra. En té prou amb el canvi de la paleta de colors per mostrar l’horror de la guerra i a estones l’olor de la llibertat.

A l’inici, hi ha una frase de Nelson Mandela que serveix a l’autor per bastir aquesta obra i al lector per ser conscient de tot plegat: “Ser lliure no consisteix només en desfer-se de les cadenes, és viure d’una manera que respecti i reforci la llibertat dels altres.”

GROENINK, Chuck. Un noi aquí, un noi allà. Trad. Enric Seva. Barcelona: Baula, 2024

Sempre m’he imaginat la Prehistòria amb escenaris naturals més aviat bruts i camins embarbussats on es fa dificicil circular. Chuck Groenink ens presenta un noi i escenes d’un instant de la seva vida a la prehistòria, d’una passejada quotidiana pel bosc, d’una trobada amb un noi d’un grup diferent al seu. A les il·lustracions i en aquesta història tot és molt net, aparentment molt senzill, molt clar, tant que la dolçor i la bellesa que transmet sobta i sorprèn per la imatge que hom pugui tenir d’aquella època. L’autor no té més pretensió que mostrar un flash d’aquells temps, cosa que fa amb nota, i ho arrodoneix amb un epíleg i la bibliografia on s’ha documentat per poder-nos parlar dels neandertals, els nostres avantpassats.

GURT, Carlota. La teoria dels forats. Barcelona: Barcanova, 2024

Val a dir que, sovint, hom té certs prejudicis quan veu autors que escriuen per a adults i fan una incursió en la literatura infantil. Sovint, gaudeixen de més difusió que la resta i, de tant en tant, la seva és una proposta més comercial que no pas reeixida. De totes totes, aquest no és el cas de La teoria dels forats de la reconeguda Carlota Gurt, que arriba amb el Premi Guillem Cifre de Colonya sota el braç. La teoria dels forats és una novel·la difícil d’etiquetar i d’explicar. Es mouria entre el realisme màgic i la ciència-ficció, i desprén un doll d’imaginació, transmet un munt de frescor, i mostra una escriptura àgil i brillant. La història d’un pare que treballa com a arranjador de forats, i el seu fill. Ambdós es troben al davant d’un curiós forat amb un fons ben particular i indefinit que, entre moltes coses, els porta a reflexionar sobre les decisions aparentment sense importància que prenem a cada moment. Una obra ben original i necessària en un panorama actual més aviat menguant de la literatura infantil en català.

PORTELL, Raimon. Manual de versos dispersos: (amb un polissó). Il·lustr. Gerard Sancho. Barcelona: Kalandraka, 2024

El Manual de versos dispersos és l’obra guanyadora de la primera edició del Premi de Poesia per a infants Rosa Sensat, un guardó que amplia el territori d’un gènere que tot i ser minoritari va prenent volada en l’edició de llibres infantils. El Manual de versos dispersos s’allunya del tradicional catàleg de poemes sobre un tema, i ens ofereix un plantejament ben original, on hi ha dues veus. La d’un fil conductor, i la d’uns poemes ben diversos, valgui la redundància, que són presentats poèticament per aquest fil. Varietat de temes, i amb una riquesa de plantejaments i de vocabulari ben destacables. Una bona estrena per a un premi, on trobareu, per exemple, un poema anomenat Dia de Reis, ideal per preparar a l’escola abans de les festes i poder-lo llegir dalt de la cadira durant el dinar de Nadal.

2n 1a

GALMÉS, Toni. El meu amic Esclafit (el dimoni petit). Saïm Edicions, 2024.

Fer esclafits amb els dits: fer-los esclafir pegant amb un contra l’altre.” aquesta definició la trobem al Diccionari Català-Valencià-Balear i Esclafit és també el títol de l’ultim àlbum de Toni Galmés, que és l’autor del text i de les il·lustracions. Es tracta d’un còmic per a primers lectors, en lletra de pal, ple de tendresa i companyonia. Ens conta la història de l’amistat entre un nena nouvinguda i un dimoniet que ha perdut la seva comparsa de dimonis grossos. El dimoniet no parla i no sap fer esclafits amb els dits, la nena sí que parla -és la que ens conta la història- i sí que sap fer uns esclafits ben sonors. Passaran un any junts i junts descobriran el seu entorn, els canvis de la natura, els jocs i la companyia, la tristesa de la separació i l’alegria del retrobament. Entre “un fred de mil dimonis” i “l’estiu com un alè de foc”, els acompanyarem en les seves descobertes. L’autor ens pica l’ullet tant en els paisatges -s’hi endevina una Mallorca que no s’anomena-, com en el llenguatge -“endolcíem l’horabaixa amb maduixa, xocolata i vainilla”-, com en les pinzellades humorístiques -perquè les dimoni petits “dormen dins un jaç i fan pets tota la nit” i el cicle festiu, de sant Antoni a Sant Antoni. Els colors suaus, la cura dels detalls i la combinació de diverses tècniques d’il·lustració fan que Esclafit sigui un àlbum que ens roba el cor i esdevé inoblidable.

UYÁ, Nívola. El alma del violín. Madrid: Cuento de Luz, 2024 (versió en anglès The soul of the Violin).

Aquest delicat àlbum s’inspira en la història real del lutier Gaspar Borchardt, que té el seu taller a Cremona. La il·lustradora Nívola Uyà va veure un documental que explica la seva peripècia a la recerca de la millor fusta del món per a fer violins. Fascinada per la història, la il·lustradora decidí anar a conèixer Borchardt i d’aquesta experiència va nèixer aquest àlbum treballat amb tèniques mixtes, aquarel·les, acrílics, llapis i estampació botànica i imprès sobre paper pedra. La fusta, gairebé mítica, dels arços flamejants que creixen en els mil·lenaris boscos de Bòsnia té una sonoritat especial i exquisida quan es converteix en un instrument musical. El text, poètic i íntim, puntejat de referències musicals, ens parla de la recerca de l’excel·lència i de l’estimació, el respecte a la naturalesa i també de la importància de perseguir els propis somnis. El text i les delicades i oníriques il·lustracions es conjuguen per fer un llibre singular.

PONSODA, Joan. La Reina Mora. Il·lustr. Miquel Calataydu. Alacant: Aila, 2024.

El 1984 la Generalitat Valenciana i les Diputacions d’Alacant, Castelló i València iniciaren un ambiciós projecte per estimular la lectura dels infants i potenciar la creació entre els autors i il·lustradors del país. Es tractava de la “Biblioteca Infantil”, que -amb una gran qualitat i tirades excepcionals- arribà a tots els racons del territori. Avui, dècades després, s’ha volgut retre homenatge a l’autor, el professor Joan Ponsoda, l’i·lustrador Miquel Calatayud i a la col·lecció en el seu conjunt, reeditant el conte Saïda, la Reina Mora. El conte -amb un llenguatge molt acurat- reivindica la participació a la festa de les xiquetes, les xiques i les dones, en igualtat de condicions. Elvira -encara una xiqueta- reclama el seu dret a poder participar i viure la festa més enllà del paper d’espectadora que la tradició li permet. Aquesta demanda no s’ha fet realitat fins el 2024, gairebé quaranta anys després. La reedició d’aquest llibre, il·lustrat magníficament pel gran Miquel Calatayud, posa en relleu aquesta fita aconseguida.

2n 2a

COUPRIE, Katy; LOUCHARD, Antonin. Tot un món. Trad. Teresa Duran Blanes: EntreDos, 2024

Fa més de vint anys vaig descobrir tot un món, i mai més ben dit. A la fira del llibre de París l’editorial francesa Thierry Magnier va publicar per primera vegada, el 1999, Tout un monde, un llibre que ens mostra desenes de tècniques d’impressió que a primer cop d’ull semblarien inconnexes però que com més el mires i el remires més coses descobreixes. Ara s’edita en català i amb una edició de luxe, que inclou trenta cartes il·lustrades que seran l’enveja de tots infant i mediador. Tot un món continua sent una obra innovadora, atrevida, que tothom ha de tenir.

KLASSEN, Jon. La calavera. Trad. Elena Martí i Segarra. Barcelona: Blackie Books, 2024

Version 1.0.0

A partir d’una rondalla tradicional tirolesa titulada «La calavera», el guardonat escriptor i il·lustrador Jon Klassen es disfressa d’autèntic narrador oral i ens n’ofereix una versió, si pot ser, més truculenta que l’original. I és que, com bé diu el mateix autor a la nota del final del llibre, «qui els explica els canvia a la seva manera», i és així com un final feliç és transformat en un final torbador en la casa fantasmagòrica d’una calavera. Atenció a les il·lustracions, que ressalten una edició molt acurada que posa en valor una joia de llibre.

HARDINGE, Frances. L’illa dels murmuris. Il·lustr. Emily Gravett. Trad. Xavier Pàmies. Barcelona: Bambú, 2024

Entrar al món de Frances Hardinge és quedar prenyat de la seva fantasia, que ens pot portar a mons tan suggerents com l’illa de Merlank, un espai on els morts no està permès que s’hi quedin perquè poden matar amb la mirada. És així com, per diverses circumstàncies, el jove Milo ha de prendre el timó del vaixell que porta aquests espectres fins al far de l’altre món. Això sí, sense mirar-los malgrat la temptació de fer-ho. A més, la barca és perseguida pel senyor Merlank, que, amb la voluntat de recuperar l’espectre de la seva difunta filla, intenta impedir el seu traspàs.

BURGAS, Àngel. Kamal i els alfabetistes. Barcelona: Animallibres, 2024

Sortosament per a la literatura juvenil catalana, el segell Animallibres no ha deixat caure en l’oblit una de les obres més hilarants escrites per a joves. I és que a Kamal i els alfabetistes, de l’escriptor figuerenc Àngel Burgas, apareixen una autèntica bogeria de personatges, cadascun més divertit que l’anterior, que conformen els alfabetistes, una societat que va a la recerca de persones que tenen lletres gravades a la pell i que unides han de salvar el món. Una història per convence’s que la literatura també pot ser divertida, ideal per passar una bona estona rient.

3r 1a

 DAUTREMER, Rebecca. Jacomini. Barcelona: Baula, 2024.

No podem deixar de recomanar aquesta adaptació del personatge emblemàtic de Rébecca Dautremer, Jacominus Gainsborough, per a les primeres edats. Aquesta nova proposta, un àlbum en cartoné, explora les qualitats d’aquest famós conillet que ja ens havia captivat en els quatre títols anteriors. A Jacomini, Dautremer utilitza fons blancs sense perspectiva per crear escenes plenes d’humor, on els amics de Jacominus el descriuen i l’omplen d’elogis, com no podia ser d’altra manera.

Bataille, Marion. Jim. Paris: Les Grandes Personnes, 2024.

Ho ha tornat a fer! Cada nova proposta de Marion Bataille amb pop-ups és una sorpresa. En un any en què França ha estat l’epicentre dels Jocs Olímpics, aquesta talentosa artista francesa ens presenta en Jim, un mico entrenador que ens convida a una classe de gimnàstica plena d’exercicis i filigranes de paper. Tot plegat, combinat amb jocs, moviments dinàmics, rialles i colors Pantone vibrants que, una vegada més, ens deixen completament bocabadats.

SUZUKI, Noritake. Guia il·lustrada de les tragèdies de cada dia. Barcelona: Libros del zorro rojo, 2024.

Una obra extraordinària i plena d’humor que dóna solucions a com afrontar crisis diàries sense dramatizar. Aprofitem també per felicitar a l’editorial pels seus vint anys de feina i un catàleg excepcional.

BERTRAND, Pierre; BONNIOL, Magali. Bufacullera. Blanes: EntreDos, 2024.

En Pere detesta la sopa, malgrat els intents dels adults i l’arribada de la temible bruixa Bufacullera. Un àlbum aparegut a França fa més de vint anys que combina humor, tossuderia, perseverància i diversió fins al final.

 

3r 2a

FABREGAT, Verónica. Juguem a la neu. Barcelona: Akiara Books, 2024

Un llibre sense mots. Una narració gràfica. Una història per a construir plegats amb els més petits de la casa. Una aventura. El dibuix de la Verónica Fabregat es un bon motiu per jugar a llegir, per llegir el joc col·lectiu d’una colla de amics a l’hivern. Un nou títol que vol ser tetralogia d’estacions: si Juguem a amagar-nos ens oferia la primavera i si Anem a la platja feia el mateix amb l’estiu, aquí, els llapis de Fabregat ens regalen l’hivern. Només ens resta esperar la tardor.

BESTARD, Aina (amb textos de Víctor Sabaté). Menjapèdia: Els sistemas digestius més fascinants del regne animal. Barcelona: Zahorí Books, 2024

Aina Bestard és una de les millors dibuixants i realitzadores de llibres informatius del món. Aquest llibre ho torna a confirmar. Un llibre que ens descobreix el sistema digestiu de 70 criatures vives diferents, allò del que es nodreixen, allò que excreten… Invertebrats, amb sistemes digestius incomplets i complets. Vertebrats amb sistemes digestius. Els diferents tipus d’alimentació: carnívors, herbívors, omnívors. Des de les esponges de mar i el mosquit fins a la vaca i l’hipopòtam, tot passant pel colibrí, la balena blava i els humans. Som el que mengem, i aquest llibre ho proclama clarament.

MOLIST, Pep. La locomotora i jo. Il·lustr. Dani Torrent. Barcelona: Animallibres, 2024. (L’Arca; 30)

La locomotora i jo reconstrueix la història de l’Emil Zátopek, un mític atleta txec, corredor de fons inigualable en estil i inabastable en velocitat i resistència. També explica les peripècies polítiques que envolten el personatge. Ho fa des del punt de vista de la Míla, corredora també en la seva adolescència i actual violinista. Una història que posa en valor l’esforç de superació a la vegada de l’acceptació de les nostres limitacions. Una història que ens parla de la necessitat de triar camins i tirar endavant. Córrer cada vegada més, com el vent.

KASSIS Reem i Noha EILOUTI. Som palestins. Trad. Ariadna Ausió Dot. Barcelona: Blume, 2024

La geografia. La cultura. La creativitat de la gent que habita el territori. L’agricultura: allò que se sembra i allò que es cull. El que es menja i com es cuina. L’art i la literatura. La història. La religió. Tot això, i moltes altres coses és el conforma una nació. Les notícies de la televisió no ens haurien de fer-ho oblidar. Tampoc una guerra. Aquest llibre és una bona manera de fer arribar la realitat dels palestins als nostres infants.

Deixeu un comentari: