Crear un inventari de llibres per a les primeres edats sobre llegendes i mites suposa tot un repte, ja que aquestes narracions, per la seva complexitat, simbolismes i coneixements culturals, s’adrecen habitualment a lectors més grans. Així, la tasca d’acostar i d’adaptar aquests relats als més petits implica trobar l’equilibri entre la creativitat, l’autenticitat i les capacitats interpretatives del públic a qui van adreçats. Des del 3r1ª us presentem una selecció que han sabut acostar aquests personatges fantàstics, noves versions i vells relats als infants. La selecció de llibres està ordenada segons un casting de personatges que han perdurat a través de la tradició popular presents dins el llibre Dracs, fades i gegants d’Oriol Canosa i Cristina Bueno (La Galera, 2022). S’han seleccionat principalment obres d’autoria catalana que han rebut el reconeixement de la crítica nacional.
Catàlegs de personatges
Farré, Ll. (2018). Retrat de família. Barcelona: Combel.
En aquest àlbum Farré ens presenta els dotze membres d’una família inusual de bruixes, centaures, vampirs i altres personatges fantàstics i mitològics. Una proposta que conté diferents nivells de lectura i grans dosis d’humor i ironia per començar a familiaritzar-se amb les figures més presents en aquesta mena de relats.
Canosa, O.; Bueno, C. (2022). Dracs fades i gegants. Barcelona: La Galera. 
Amb aquesta obra Oriol Canosa i Cristina Bueno ens ofereixen una exploració de criatures fantàstiques autòctones com bruixes, diables, dracs, fades, fantasmes, gegants, dones d’aigua i monstres entre tants altres.
Martí, M.; Salomó, X, C. (2017). Un sopar de por. Barcelona: Cruïlla.
Aquest àlbum conté una història gastronòmica irònica i intrigant, on el menú que s’ofereix a un reguitzell de criatures terribles, es converteix en un joc sorpreses visuals i picades d’ullet a figures míticques i personatges imaginaris.
- Bruixes i Bruixots
Alcántara, R.; Gusti (2023). La bruixa divertida. Barcelona: Kalandraka.
La bruixa Rosalia, que juga de nit i dorm de dia, viu en un castell encantat i viatja amb la seva escombra fent encanteris, fins que una veu misteriosa la sorprèn i…
Sardà, J. (2023). La Reina a la cova. Barcelona: Blackie Books.
En aquesta història Sardà utilitza personatges fantàstics i mitològics per simbolitzar aspectes de l’inconscient i les emocions de la protagonista. Aquestes figures funcionen com metàfores de les pors internes i els reptes emocionals que la nena protagonista haurà d’afrontar.
Sabaté, G.; Sánchez, E. (2021). Bruixes. Barcelona: Bindi Books.
L’obra trenca amb l’arquetip tradicional de la bruixa dolenta i ofereix una nova versió sobre deu dones històriques que van ser titllades de bruixes. L’obra s’adreça a alumnat de finals de primària tot i que pot ser llegit abans amb diferents propostes de lectura. De les mateixes autores també es pot llegir el llibre Fades, publicat per la mateixa editorial.
Picanyol (2022). Ot el Bruixot. Sabadell: Edicions del Pirata.
Ot el bruixot és un personatge referent a casa nostra. Les tires còmiques de Picanyol han marcat múltiples generacions i narren amb humor i enginy les aventures d’aquest bruixot de la Catalunya Central.
Valriu, C.; Uyà, N. (2011). Plou i fa sol. Barcelona: Barcanova.
Plou i fa sol és una obra que explora les tradicions populars i el patrimoni cultural a través d’unes bruixes joves que volen trencar amb els rols tradicionals i estereotipats. Un llibre per a primers lectors que destaca per una narrativa creativa i un fort component cultural, tot i integrant referències a poetes, personatges i cançons tradicionals. Una obra exquisita d’aquesta autora mallorquina també veïna del Replà
D.Prats, J.; Padilla, M. (2022). El gran llibre de les bruixes catalanes. Barcelona: Comanegra.
Joan de Déu Prats i Maria Padilla exploren amb aquest volum la figura d’algunes bruixes catalanes, una obra per ser llegida en veu alta i compartida amb petits i grans. De la mateixa editorial podreu trobar també El gran llibre dels indrets fantàstics de Catalunya així com El gran llibre de les criatures fantàstiques de Catalunya.
2. Diables i dimonis
Valriu, C.; Galmés, T. (2019). Les banyes d’en Cucarell. Palma: Saïm Edicions.
L’àlbum narra la història d’en Cucarell, un petit dimoni sense banyes que cansat de ser ridiculitzat, decideix fugir. Al seu camí troba la Tonina, una nena que l’ajudarà a cultivar una amistat i autoacceptar-se.
Duran, T.; Val, E. (2010). Banyeta. Barcelona: Ekaré.
En Banyeta és un diable que decideix fugir de la calor. A cada doble pàgina enrosca la cua, fa un salt i vola a gran velocitat. Un àlbum d’aventures protagonitzat per un dimoni ben peculiar.
Peix, S.; Serra, S. (2014). Diables!. Vilanova: El Cep i la Nansa.
Com altres títols d’aquesta col·lecció de El Cep i la Nansa, el present volum introdueix als petits lectors al món de les colles de diables, a la tradició i al folklore per anar construint i descobrint una identitat cultural pròpia.
Cordomí, X. (2017). Diables. Grups festius de Barcelona. Vilanova: El Cep i la Nansa.
Un llibre il·lustrat sobre les colles i balls de “diables” de diversos barris de Barcelona. L’obra és una mostra de com aquestes criatures fantàstiques, inspirades en mites i llegendes, han format i formen part integral de la història i la cultura popular de la capital.
Blanch, T. (2016). La Lluci i el Fer al món dels Dimonioles. Barcelona: Animallibres.
Entre llibre-joc i àlbum coral, Teresa Blanch ens proposa en una proposta lúdica per trobar un intrús en el món dels Dimonioles.
3. Dracs
Peix, S.; Serra, S. (2015). Dracs!. Vilanova: El Cep i la Nansa.
Petit àlbum per endinsar als més petits en un univers ple de dracs i tradicions populars de manera senzilla, divertida i originals.
Molist, P.; Sardà, C. (2007). La Plis Plau i el drac Sant Jordi. Barcelona: Baula.
Una reinterpretació de la llegenda de Sant Jordi des d’una perspectiva humorística i altament original. Aquesta nova versió de la llegenda permet qüestionar alguns valors de les històries tradicionals.
Manso, A.: Fortuny, L. (2018). La princesa, els llibres i el drac. Barcelona: La Galera.
En aquesta nova llegenda Anna Manso ens mostra el poder transformador de la lectura i el coneixement per resoldre el conflicte amb el drac ferotge.
Portell, J.; Serra, S. (2016). Una llegenda de Sant Jordi. Algemesí: Andana.
Una nova versió de la popular llegenda. La narració incorpora elements poètics i simbòlics que aporten una nova dimensió reflexiva a la història popular.
4. Fades
De llibres de fades n’està ben ple el mercat. Molts contenen purpurines, colors pastels i, en general són llibres de quiosc o de supermercat. Aquests els hem descartat. N’hem escollit altres que ens semblen que es poden salvar.
Montanari, E. (2029). Bruixes i fades. Barcelona: Picarona.
Bruixes i fades d’Eva Montanari explora les diferències entre bruixes i fades. Una història màgica que permet explorar temes com la convivència i la diversitat.
Company, M.; Asensio, A. (2011). La Nana Bunilda menja malsons. Barcelona: Mars.
Nana Bunilda sap desfer-se dels malsons transformant-los en xocolata per fer-ne pastissos. Qui no voldria una sàvia tan màgica i fantàstica com la Bunilda al seu costat?
Sabaté, G.; Sánchez, E. (2023). Fades. Barcelona: Bindi Books.
L’obra recull deu històries de fades, dones d’aigua i altres éssers màgics. Un homenatge a les folkloristes que han preservat el nostre llegat. Un llibre per llegir acompanyats.
5. Fantasmes
Jeffers, O. (2022). Hi ha un fantasma en aquesta casa. Barcelona: Andana.
L’àlbum narra la història d’una nena que explora si a casa seva hi ha fantasmes. Finalment, se n’adona que els fantasmes no són tan aterridors com semblen.
Canal, E. (2016). Els fantasmes no truquen a la porta. Barcelona: Andana.
L’àlbum narra la història d’una família que comença a viure situacions misterioses quan sembla que els fantasmes s’instal·len a casa seva. Un altre relat que evidencia que darrera d’aquests personatges hi pot haver-hi amics com cal, humor i tendresa.
6. Capgrossos i Gegants
Peix, S.; Serra, S. (2017). Capgrossos!. Vilanova: El Cep i la Nansa.
Un altre títol de El Cep i la Nansa sobre la cultura popular. L’àlbum presenta els capgrossos, personatges populars de les festes majors dels nostres pobles i ciutats.
Dalmases, A.; Altés, M. (2015). Que vénen els gegants!. Barcelona: Cruïlla.
La Noemí és una nena que té por dels gegants I dels capgrossos. Sort de la destresa d’un geganter que l’ajuda a superar les pors i a aprendre a gaudir d’aquests dies de festa acompanyats de personatges especials.
Garrido, A. (2020). 100 Gegants. Volum 7. Petita guia dels gegants de Catalunya. Vilanova: El Cep i la Nansa.
Setè volum d’aquestes guies il·lustrades amb informacions, històries i detalls sobre els gegants de Catalunya.
7. Monstres
Martí, M.; Salomó, X. (2024). Una casa de por. Barcelona: Flamboyant.
L’àlbum ens endinsa a la problemàtica de trobar una nova llar. Una recerca immobiliària gairebé impossible per aquests personatges fantàstics que no tenen res estalviat. Trobaran un nou refugi i espais per seguir tenint i causant malsons al veïnat?
Subi (2022). El gran llibre joc dels monstres. Sabadell: Edicions del Pirata.
Entre llibre joc i àlbum coral, aquesta peça proposa observar, buscar i trobar un reguitzell d’objectes i personatges monstruosos universals.
Deixeu un comentari: