Els admirem pel seu talent creant àlbums per infants, però alguns dels artistes més rellevants de la LIJ, que han esdevinguts clàssics i referents a nivell mundial, també els uneix un traç que representa l’erotisme, el joc i la llibertat.
Parlar de sexe a través de la narrativa (textual o visual) és comunicar l’essència humana. Com deia Barthes la literatura, de la mateixa manera que ho fa el sexe, ofereix plaisir i jouissance. Un plaer i gaudi que també va saber representar Andy Warhol amb els seu recull d’il·lustracions Love, Sex & Desire (1950-1962), i que ha inspirat el títol d’aquesta entrada. No és doncs estrany que molts il·lustradors infantils del segle XX i XXI també transgredeixin les normes i el políticament correcte dibuixant el plaer carnavalesc de manera subversiva, i deixant espai als clarobscurs del desig més instintiu i primari. Vegeu-ne aquí alguns exemples:
Tomi Ungerer
L’artista alsacià (1931-2019) va tenir moltes vides i va publicar obres de tota mena. A Catalunya les seves produccions arriben tard i se centren bàsicament a aquelles destinades a un públic infantil. Però Ungerer és un il·lustrador amb una producció eròtica important. Tot i ser premiat i reconegut pels seus llibres infantils i cartells publicitaris als Estats Units durant la dècada dels seixanta, va ser prohibit i boicotejat per escoles i biblioteques nord americanes, a partir del 1969, precisament, per compaginar la il·lustració infantil amb altres de contingut adult. Aquest rebuig es va fer especialment evident després de la publicació de Fornicon.
Fart del puritarisme imperant, les festes desmesurades, i una relació amorosa fallida, Ungerer decideix abandonar aquell continent i tornar a Europa. S’instal·larà uns mesos en un bordell hamburguès, per il·lustrar personatges d’aquest establiment i viure entre bastidors la font del plaer i del sexe. D’aquesta experiència en sortirà un llibre, Schutzenengel der Hölle [Àngel de la guarda dels inferns], editat per Diogenes el 1986; i una amistat amb Dominique, propietaria i Madame de la casa de barrets, relació que mantindrà per sempre més. Però aquest no és l’únic títol eròtic d’Ungerer, també són destacables altres obres com Erotoscope, Totempole o Das Kamasutra der Frösche [El Kamasutra del les granotes], un dels llibres que més bé il·lustra aquesta vocació d’Ungerer per representar l’ars erotica. Malauradament, tot aquest corpus ha patit tota mena de censures, i si el voleu llegir, l’haureu d’adquirir en línia o bé anar-lo a consultar al soterrani del seu museu a la ciutat de Strasbourg.
Marcel Vidoudez
Conegut a Suïssa per publicar material didàctic i un dels llibres més difosos per aprendre a llegir, Mon premièr livre, Marcel Vidouez (1900-1968) també se l’identifica per una producció eròtica important. Tot i que la va mantenir en secret fins al final del seus dies.
Nicole Claveloux
Pintora i il·lustradora francesa, nascuda a Saint-Étienne el 1940. Claveloux és una artista coneguda pels seus àlbums d’estètica Pop Art, on sempre hi inclou colors psicodèlics i històries fantasmagòriques. Menys conegudes són les il·lustracions d’aquesta enfant terrible en altres gèneres com la premsa escrita, les revistes infantils o la producció amb contingut adult. D’aquesta en destaquem les obres eròtiques Morceaux choisis de la Belle et la Bête (2003), Confessions d’un monte-en-l’air (2007) i Contes de la Fève et du Gland (2010). La seva identitat digital es duplica a través de dos espais diferents: un destinat a les seves aportacions a la LIJ (http://nicole.claveloux.free.fr), i un altre on inclou únicament les seves creacions de literatura eròtica (http://claveloux.curiosa.free.fr).
Albertine
La fantasia, el misteri, el joc, l’humor, l’harmonia i l’erotisme sempre han fascinat a Albertine, premi Andersen 2020. Així, més enllà de la seva coneguda producció infantil, també ha publicat diversos títols de literatura eròtica.
Gairebé tots aquests títols han estat creats conjuntament amb el seu company, en la vida real i en la de ficció, Germano Zullo. Alguns dels més coneguts són Albertine et les trois p’tites gourmadises (1997), Le salon de Madame Auguste (2000), Un belle paire de fesse (2002), o Faim du corps (2016) entre altres.
Benjamino Caldo
Probablement aquest nom no us digui res, però sota aquest pseudònim s’hi amaga en Benjamin Chaud. Un artista que més enllà de crear personatges infantils com Pomelo, Pompon Ours o Taupe et Mulot, també ens ofereix, des del 2016 i a través de les seves xarxes socials, unes reinterpretacions picants dels contes de fades. L’editorial Helium les va publicar en format llibre l’any 2017 sota el nom de Contes de fesses, tot i jugant amb la fonètica francesa de culs (fesses) i fades (feés).
Benito Jacobón
A través de 14 il·lustracions, el poeta ibèric Benito Jacobón- en realitat, Benoît Jacques- ens representa les etapes de l’educació sentimental, així com un curs accelerat de llengua a ¡Ay mi amor! (2015). Aquesta, però, no és l’única obra de l’artista belga destinada a un públic adult, vegeu també les seves tires còmiques o tot el seu catàleg autoeditat i disponible a https://benoitjacques.com.
*
Il·lustrar àlbums infantils i a l’hora representar el desig en llibres per adults, en una societat que tendeix a ser cada vegada més púdica, és una cohabitació complicada. No és sorprenent que molts d’aquests artistes, i altres que no citem per falta de temps, optin per la utilització de pseudònims i per espais alternatius de difusió. En qualsevol cas, a nosaltres ens satisfà que aquests creadors ens hagin obert la porta i ens mostrin, d’alguna manera, la seva interpretació del joc, l’intimisme i el desig humà més enllà dels àlbums per infants. I és que en el fons, sempre hi acabarem trobant un doble destinatari…
Deixeu un comentari: