“M de mirar”

M de Mirar, títol traduït i manllevat de l’exposició R comme Regarder/ L is for look, encara es pot veure a Les Rencontres de la Photographie 2026 (Festival de Fotografia d’Arles), comissariada per l’Anne Lacoste, directora de l’Institut de la fotografia de Hauts-de-France.

Aquest article vindria a ser una breu síntesi de la mostra que vaig poder visitar el passat juliol, com un bon regal d’aniversari. El cert és que, des dels inicis de la meva carrera docent, he anat creant una col·lecció de llibres de fotografia per a la infància, com una tipologia de llibre que necessitava explorar. A casa, doncs, hi tinc un espai destinat a aquests llibres i que, per algun motiu o un altre, van i venen a l’escola. 

M de mirar es tarcta d’una exposició itinerant: la ruta va començar la passada tardor al centre Photo Elysée de Lausanne i actualment es pot veure fins el 4 d’octubre a la ciutat d’Arles, tot i que continuarà fins al 2028 a l’Institut de la fotografia de la ciutat de Lille. 

La mostra en qüestió és una bona oportunitat per descobrir la gran diversitat de llibres de fotografia per a la infància, com el mitjà naturalitzat per a la fotografia, i per on transcorren certes històries narrades a través de les imatges, des del 1930 fins a l’actualitat. Una mostra que, de manera clara, tot i que en un espai força reduït, té molt present com el fotollibre sorgeix com un recurs útil i significatiu vinculat a les noves experiències pedagògiques i, sobretot, a la idea d’infància que evoluciona en el decurs del temps.

En aquest recorregut, degudament estructurat en sis categories, s’observa com la fotografia, progressivament, s’endinsa en el món de la literatura per a infants: des dels primers imatgiaris a la ficció, passant per obres de caire pedagògic fins a l’obra més experimental. I aquest és el “clic” del recorregut: obrir bé els ulls per adonar-nos de l’evolució del fotollibre. Una tipologia de llibre amb moltes possibilitats i amb l’objectiu d’afavorir usos molt concrets de l’element fotogràfic, tenint en compte la participació de professionals ben diversos: dissenyadors gràfics, il·lustradors, artistes, autors de tota mena. Per tant, aquesta és una molta bona ocasió per veure fragments de maquetes d’obres conegudes, accedir a obres de consulta inèdites o interactuar amb propostes més juganeres adreçades tant a petits com a grans.

A continuació, iniciem el recorregut marcat per les sis categories temàtiques, sis maneres de classificar els fotollibres, com una idea excepcional per a muntar una possible exposició temporal, en qualsevol context educatiu possible. Ara bé, un dels grans reptes serà fer cerca i accedir a la gran diversitat d’obres publicades, així com incorporar-ne de noves i actuals.

Espai 1: Els nous mètodes educatius i el fotollibre per a infants

Les noves experiències i línies pedagògiques que sorgeixen arreu d’Europa després de la primera Guerra Mundial esdevenen un impuls en el camp del fotollibre per a infants. La idea de la fotografia, en aquest apartat, és la de garantir una visió realista del món, i, serà a través dels àlbums fotogràfics, que permetrà l’infant adquirir els primers conceptes vinculats a un entorn més proper, ampliar el vocabulari bàsic i fer una descoberta del seu quotidià.

Quins llibres?

En aquest apartat cal destacar la presència dels llibres on es seqüencien les rutines i el quotidià dels més petits. Un exemple és The first pictures book. Everyday Things for Babies, de l’autora i metgessa i defensora de la salut pública americana Mary Steichen Calderon, publicat l’any 1930, amb fotografies del seu pare. Un dels primers llibres en què es fa ús de la fotografia en blanc i negre, destacant la seva adequació per tal d’estimular la percepció dels més petits.

A 1,2,3,4,5, Compter en s’amusant, de Robert Doisneau i escrit per Albert Plécy, publicat l’any 1955 i recuperat pel segell francès MeMo fa un parell d’anys, se’ns presenta un llibre altament artístic, d’aquells per comptar, amb un component visual marcat en la fotografia. 

És a partir del 1970, que apareix el primer títol de la Tana Hoban, Shapes and Things, qui va desenvolupar una gran i variada tasca fotogràfica, molt propera amb la infància. A través del llenguatge de la fotografia tracta conceptes d’espai, formes, colors, símbols, sempre amb la idea de captar la mirada de l’infant: una obra caracteritzada per l’actitud entusiasta d’explorar el món. De ben segur que en llibreries especialitzades en fotografia o disseny encara és possible trobar alguns dels seus llibres.

Espai 2: Educació

Descobrir el món: aquesta seria la intenció en molts dels programes eduactius que es presentarien un cop passada la Segona Guerra Mundial. Partint d’una perspectiva molt més humanista, la fotografia adopta un rol molt rellevant, així com el rol del fotògraf, que en certs casos esdevé una mena de reporter explorador. Comencen, doncs, a proliferar llibres on la fotografia s’empra per presentar altres estils de vida de la infància, tot fent ús de la fotografia documental, la metàfora o la narració.

Quins llibres?

Els llibres de la reportera fotogràfica Dominique Darbois —la seva col·lecció Enfants du monde, editats pels volts dels anys 50, documentant el quotidià més tradicional de certes comunitats del món— esdevenen llibres dinàmics, tot combinant fotografia retallada i text descriptiu superposat. Es tracta de llibres d’obertura a nous mons, però amb trets, en certs aspectes, estereotipats.

La professora americana Terry Berger, s’interessà per abordar el desenvolupament psicològic dels joves. En el llibre I have feelings, publicat l’any 1971 per Behavioral publications, es despleguen disset escenes de la vida diària que tracten certes situaciones que angoixen els joves, amb propostes finals per a la resolució de certs conflictes.

Una gran descoberta va ser la de la fotògrafa polaca Zofia Rydat, que entre els anys 1952 i 1963 va centrar-se en el projecte personal anomenat Little Man, basat en una col·lecció de més de 140 retrats d’infants, deixant de banda la infància idílica, tot tenint en compte la base pedagògica de Janusz Korczack, per introduir cada retrat.

L’equip format pel fotògraf Enzo Arnone i el dissenyador i artista Bruno Munari ideen el projecte Ciccì Coccò, desenvolupat entre els anys 70 i 80 i publicat l’any 1982 per Fotoselex. Un llibre en què les fotografies (fetes al fills d’Arnone) i els textos de Munari dialoguen amb la tradició oral. Un dels llibres que conviden a interpretar textos i imatges, a jugar i mirar el món amb altres ulls. El segell espanyol Galimatazo el va traduir recentment com a Pito Pito.

Espai 3: Ficció

En aquest apartat es parteix tant d’obres adaptades de textos ja existents com de l’originalitat en la composició de noves peces narratives. Els fotollibres de ficció afavoreixen la comprensió d’una altra realitat. Les històries ofereixen als infants reinterpretar un món sovint angoixant, mentre que l’ús de la fotografia els permet projectar-se en un context reinventat. 

Quins llibres?

L’autora coreana Suzy Lee ens regalà una proposta ben onírica amb Alice in Wonderland, editat l’any 2002 pel segell italià Corraini. L’autora ens proposa una aventura visual que ens convida a endinsar-nos en la història de l’Alícia, de Lewis Carroll, i que es desenvolupa amb combinacions de dibuix i fotografies en blanc i negre. El llibre es mou entre la realitat i els somnis. Entre les seves pàgines, esdevenim lectors i, alhora, el públic d’una obra de teatre improvisat.

Després de la publicació l’any 1983 de Le Petit Chaperon rouge, de Sarah Moon, basat en el clàssic de Charles Perrault, a l’editorial francesa Grasset Jeunesse, i a casa nostra a Barcanova, apareix l’any 2009 el curtmetratge Le Petit Chaperon noir. Es tracta  d’una nova interpretació del conte, narrada des del punt de vista del llop. Cada seqüència de la història ens transporta a un univers oníric que ens convida a llegir el conte com una metàfora.

Espai 4: La presència dels animals

El món animal sempre ha estat ben present en la literatura infantil. Sovint l’antropomorfització del món animal es va emprar per a assumptes didàctics i morals. Però, pels volts dels anys cinquanta, la representació del món animal en la literatura infantil comença a canviar. El cas és que els animals accentuen l’empatia dels infants, mentre que aquests valoren la sensibilitat d’aquests companys fidels de viatge. Els animals, doncs, inspiren noves històries i guanyen complicitat amb l’autor. Són més que un objecte de curiositat i se’ls atorga un lloc important i, sobretot, influencien la tasca del disseny gràfic.

Quins llibres?

És imprescindible aturar-nos davant la tasca de la fotògrafa Camilla Koffler, més coneguda com Ylla, pionera en el relat d’històries d’animals. A casa nostra tenim la sort de gaudir de tres títols editats per Kalandraka. A través del seu esperit lliure i salvatge i el seu objectiu aconsegueix no només relats excel·lents, sinó el fet de transmetre, a través de les llums i ombres, les expressions més autèntiques dels animals.

La Dàixenka o La vida d’un cadell, narra la història personal del periodista, escriptor, il·lustrador i fotògraf Karel Capek, en el seu intent d’educar una fox terrier de mirada tendre i generosa. Un projecte personal de l’autor i en què hi aboca el seu món interior. A casa nostra ens arribà l’any 2023 gràcies al segell català Meraki.

Un altre bellíssim projecte és la història que va crear la Betty Jean Lifton i el fotògraf japonès Eiko Hosoe, un referent en la fotografia contemporània. Plegats, però, van crear nombroses històries. En el llibre Taka-chan et moi. Le voyage d’un chien au Japon (1967), editat pel segell francès memo l’any 2024, narra la història d’un gos americà, en Runcible, que viatjant pe sota terra, va a parar a una platja del Japó, on es topa amb la Taka-chan. Una història intrigant, d’acollida, d’amistat, i que explorant totes les possibilitats de la fotografia (clarobscurs, llums, ombres), aconsegueix crear un conte de fades amb un final d’aquells que se’ns fa un nus a la gola.

Espai 5: Fotografisme

En aquest precís moment la intenció és clara: trencar les normes i els usos més convencionals de la fotografia per manipular la imatge a partir d’altres tècniques vàries com el collage, el digital, combinacions de fotografia i altres intervencions gràfiques per crear un nou concepte de fotollibre per a infants. Un nou registre que funciona com a pont entre la comunicació visual i el disseny gràfic i que posa en valor l’obra gràfica i expressiva.

Quins llibres?

El polifacètic Tomi Ungerer creà el projecte Clic Clac Où. Qu’est-ce que c’est? (1989) Una obra lúdica, sense text, que convida a lectors de totes les edats a explorar objectes quotidians des de perspectives originals. L’autor proposa aproximar-nos al món dels infants a través del sentit de l’humor i dosis de bogeria.

L’àlbum Sonno gigante, sonno piccino (2014) amb text de la poeta Giusi Quarenghi i intervenció en la il·lustració de la Giula Sagramola ens endinsa en una cançó de bressol amb la intenció de cercar el son d’un infant. A partir d’aquí, la il·lustradora remenà tota la col·lecció de fotos familiars del passat i del present combinades amb el dibuix a tot color, tot alterant, amb humor, la fotografia original de tota una família. El segell Topipittori l’edità l’any 2014.

All by myself (1963) capta amb genialitat els secrets i els desitjos de l’Alison, la filla de l’autor, el reconegut dissenyador gràfic William Wondriska. El llibre, de manera original i amb alguns ingredients essencials: a dues tintes, en negre i taronja, el dibuix, el joc de combinacions possible amb altres elements gràfics com el fotomuntatge, la varietat en la tipografia, i un text amb ritme i juganer, aconsegueix transmetre la idea de l’infant capaç: “and, someday, I can grow up… all by myself!”.

Espai 6: Estimular la creativitat

A través d’aquests llibres es pretén encoratjar l’infant a explorar i aprendre d’una altra manera! La fotografia ha de poder ampliar la mirada i, a voltes, transformar la realitat.

.     

Quins llibres?

Des de fa temps i en l’actualitat hi ha títols molt estimulants, en què l’obra es converteix en un estímul per vivenciar to aquest camp fotogràfic.

L’obra plàstica i fotogràfica de la francesa Claire Dé és molt estimulant. Els seus àlbums actuen com universos plenament visuals, amb imatges acolorides. Tot variant els formats i els sistemes de paginació en cadascun dels àlbums, proposa als infants altres maneres de manipulació i d’exploració motriu entorn als seus llibres que, mitjançant una exclamació convida a jugar, a imaginar però, sobretot, a aproximar-se a conceptes com les formes, les textures, les dimensions. Les seves creacions artístiques sovint es vinculen amb el quotidià de l’infant i pren la fotografia per transformar-lo i retratar-lo. El llibre À toi à jouer! (2010), editat per Les Grandes Personnes n’és un gran exemple. Una invitació a jugar i a mirar amb atenció, sí, però amb les normes clares que estableix el joc.

Reprenent l’obra Animales animados, projecte col·lectiu de l’artista Alexandr Rodchenko, l’escriptor Serguéi Tretiakov, i la dissenyadora Varvara Stepánova, és una divertida història en vers, pionera de l’animació fotogràfica. L’obra va ser creada l’any 1926 i ens explica com Vania, Katia i altres infants jueguen a transformar-se en tot tipus d’animals fent ús d’estris quotidians. Animales animados invita als infants a jugar o «imitar» als animals, peroò també a confeccionar-los amb paper de formes molt senzilles, tal com il·lustren les fotografies de l’Aleksandr Ródchenko.

En defintiva, L is for look/R comme regarder obre la porta a una manera de recórrer l’evolució de la fotografia aplicada al llibre per a infants. També, al fet de descobrir una tipologia de llibre que narra històries, que documenta el quotidià de l’infant, que convida a descobrir el món i pot arribar a transformar la realitat. Amb aquesta mostra ens agradaria provocar un clicper oferir idees a l’hora de muntar, de manera creativa, petites mostres fotogràfiques temporals, arreu de les nostres escoles, i veure què pot provocar aquest tipus de llibre.

Per continuar engrandint l’interès en el món de la fotografia adreçada a la infància, valdria molt la pena fer una visita a l’exposició Clic. Photographier pour raconter, al majestuós Musée de l’Illustration Jeunesse de la ciutat de Moulins i que es pot veure fins el 3 de gener del 2027, comissariada per una altra estudiosa en aquest camp, la Laurence Le Guen.

Clic!