Llibres al replà

UNA POSSIBLE BIBLIOTECA INFANTIL FOTOGRAFICA

Bruno HEITZ

Si el llibre infantil o juvenil serveix per a identificar els signes alfabètics, per a aprendre el nom de cada cosa, per a distingir formes i figures, per a comparar, per a divertir-se, per ampliar coneixements, per a descobrir, per a identificar-se emocionalment, per a discórrer, per a aprendre i reflexionar, etc., ¿pot la fotografia encabir-se dins aquests objectius? Actualment la fotografia ens és assequible i quotidiana i per això els veïns de Llibres al Replà ens hi dedicarem aquest trimestre.

Niepce i Daguerre son els pioners de la fotografia,  ja fa més de 200 anys. Aviat se’n defensen les seves aplicacions en els àmbits de l’arqueologia, la biologia, l’astronomia, la premsa i la policia.  Se n’aprecia, sobretot, el fet de ser una imatge pretesament objectiva que necessita i ofereix llum, que s’origina des d’un determinat punt de vista, que requereix un o més tractaments químics (o actualment digitals) i que a inicis del segle XX, ja serà considerada una de les arts de les quals se’n derivaran d’altres. Tanmateix cal no oblidar que, sovint, la fotografia és subjacent en el treball d’il·lustració d’artistes com Iela Mari, Jorg Müller, Beatrice Poncelet, Jordi Vila Delclòs o Albert Asensio. Però el primer dels llibres infantils il·lustrats integrament amb fotografia és un recull de poemes de Trétiakov que l’avantguardista rus Ródchenko va il·luminar amb fotos en blanc i negre l’any 1926: Animales animados (Barcelona: Gustavo Gili, 2012).

       RÓDCHENKO: Animales animados (1926)

Proposta, experimentació o estirabot?

I ara anem a cometre un disbarat: ens consta que, a les biblioteques públiques, els llibres infantils, catalogats per edats lectores, acostumen a estar ubicats en caixons i no pas als prestatges dels llibres per a grans. Aquests estan  distribuïts seguint la normativa CDU de classificació (que serveix de pauta per a que els lectors hi trobin el que cerquen i als bibliotecaris per a tornar a endreçar-los). Tanmateix, i a tall experimental, per què no provem si seria possible fer una biblioteca fotogràfica on l’art de l’autor/a atorgui al llibre una “veu” diferent? Per què no arriscar-nos a esbrinar si, al mercat nostrat o internacional, els fotògrafs i editors ja ens ofereixen un ventall prou ampli per omplir totes les lleixes? Intentem-ho? Som-hi!

CDU 0: Ciència i coneixement. Informació, enciclopèdia…

Són molts els llibres enciclopèdics que extreuen les seves imatges d’una agència fotogràfica com ho van ser els seixanta sis títols de la Biblioteca Visual Altea, o els gairebé vint de la Col·lecció Biblioteca Interactiva Món Meravellós, de Cruïlla.  Interessants les fotos animalistes de Ylla, a les quals Jacues Prévert va acompanyar d’un text magníic, a El petit lleó (Kalandraka, 2026) Però per destacar-ne un de ben nostrat citarem el malauradament extingit llibre de Pere Formiguera Es diu cos (Barcelona: Barcanova, 1997). Mary MacBurnay & Len Gittleman contribuiran a l’adquisició de les competències de identificació i comprensió dels lectors infantils amb It is hard? It is easy? (1960), i anys després, des d’un altre enfoc metodològic i pedagògic, Antonin Louchard i Katy Couprie oferiran una interessantíssima proposta de iniciació a la lectura a Tot un món (Blanes: Entredos, 2024), encara que en aquest llibre hi ha moltes més tècniques plàstiques que no pas únicament la fotografia.


CDU 1: Filosofia. Psicologia…

En aquest apartat no podem deixar d’incloure-hi el genial llibre del dissenyador William Wondriska All by Myself (1963) que és penós que encara no s’hagi traduït aquí, perquè és un retrat de la psicologia infantil com pocs n’hi ha. I potser el Libro de làgrimas de Pere Ginard, publicat per Anaya (Madrid, 2002), o El final del verano (2008) i La calle de Garmann (2009), de Stian Hole, (Madrid: Kókinos). O potser també la vivència del moobing que es narra a Juul , de De Maeyer i Van Michelen (Salamanca: Lóguez, 2021)


CDU 2: Religió. Teologia…

   

Posem-hi un llibre tan atractiu i agosarat com Dieux, de Thierry Dedieu i Thierry Murat (Paris: L’Edune, 2009). Perquè ens costarà de trobar-ne d’altres en aquest apartat, a no ser que hi incloguem també algun relat mitològic africà com ara Tchibinda de Sophie Courtil (Paris: Musée Dapper, Col·lection Kitadi, 1991).

CDU 3: Ciències socials. Política…

SPOTTORNO & ABRIL. La Grieta

Per a fer propaganda del règim del moment, sorprèn l’Abecedaire creat i editat pel Gabinet del Mariscal Pétain en plena guerra (1943). En suport de còmic o novel·la gràfica caldria no menysprear les vinyetes de Lefèvre i Lemercier per a El fotógrafo (Bilbao: Aristiberri, 2006) documental de la guerra de l’Afganistan, o La grieta, de Carlos Spottorno i  Guillermo Abril (Bilbao: Aristiberri, 2013) documentant la situació dels migrants subsaharians, tan actual com ho és el relat de ficció Sans papiers, de Rascal, Genin i Martin (Paris: Escabelle, 2012). Molt més frívola i divertida és la fotonovel·la de Jean Lecointre Animals domèstics (Barcelona: Ekaré, 2007).

CDU 4: Lingüística. Filologia…

Si la semiologia estudia els sistemes de signes dins el si social, s’haurien de ubicar aquí els treballs fotogràfics de Stephen T. Jhonson Alphabet City (New York: Viking Books,1995) City by numbers (New York: Puffin Books, 2003) que segueixen l’estela dels fotògrafs Edward Steichen (The first Picture Book, 1930) i d’Emmanuel Souguez (Alphabet, 1932) I serà  el català Joan Fontcuberta qui oferirà un interessantíssim abecedari inclusiu amb Dactilografias (Pontevedra: Kalandraka, 2009). Més enriquidora pel que fa a l’adquisició del vocabulari dels infants seria l’obra de Regis Lejonc ¡Qué colores! (Buenos Aires: La Marca, 2018) o Fotos de contrarios, de Noël Bourcier (Madrid: S.M., 2005), per mostrar els antònims.

CDU 5: Matemàtiques. Ciències Naturals…

Certament no manquen llibres il·lustrats fotogràficament per a mostrar-nos elements de la natura. És a partir de la fotografia que Iela Mari ofereix als infants petits els seus àlbums sense paraules que han esdevingut clàssics, com Animali nel prato (Milà: Babalibri, 1970), exemple que seguiran E.Cristini i L. Purricelli amb Il papavero ( Milà: Emme, 1977). Però seria imperdonable que no citéssim aquí l’extraordinari llibre (o catàleg expositiu) Fauna, de Joan Fontcuberta i Pere Formiguera, editat el 1987 per la Fundació MACBA. O la internacional col·lecció Nowordbooks… Pel que fa a les matemàtiques, cop d’ull a les publicacions de l’equip Enfoque Geomètrico amb títols tan especials com Anda con ojo (Factoria K de libros, 2006) o Matemáticas en imágenes (Nívola, 2002).

CDU 6: Ciències aplicades. Medicina. Tecnologia

Com no citar aquí els llibres d’aquella parella de dissenyadors italians que signen com a Carnovski, i molt especialment Il·luminatomia (Barcelona: Cruïlla, 2017)  a manca de traducció de la seva Illumipèdia (Londres: Wide Eyed Edition, 2024)? I, en un registre més infantil, el llibre de Rascal Boite à outils, (Paris:  L’École des Loisirs , 2001)? O potser els reptes en forma d’endevinalla de la sèrie del fotògraf Walter Wick Can you see what I see? (New York: Cartwell Books)

Walter Wick

CDU 7: Belles Arts. Jocs. Espectacles…

Tana Hoban va oferir als nadons uns excel·lents àlbums per a aprendre a veure-hi i a distingir entre fons, forma i figura. Pocs d’ells s’han traduït a casa nostra, però el seu White and Black sí que ha sortit al mercat recentment (Blanco y negro. Madrid: Magazzini Salani, 2026). Pel que fa a espectacles fixem-nos en l’adaptació teatral Alice in Wonderland fotografiada per Suzy Lee (Milà: Corraini, 2002) o El gran Show de las pequeñas cosas, de Gilbert Legrand (Madrid: Jaguar,2012).  Importants també els llibres de Mario Mariotti, fotografiant les seves mans maquillades fent tota mena de personatges Animani  o Humani (Mantua: Corraini 1980 i 1982). Pel que fa a Belles Arts citem Mirall, de Javier Peña (Barcelona: Thule, 2023). O, amb poemes de Josep Carner, admirem Barcelona Bestiari (Barcelona: Triangle, 2013). I, per acabar jugant, coronarem aquest apartat citant dues obres magnífiques de Claire Dé: À toi de jouer! (Paris: Éditions des Grandes Personnes, 2010) o Arti Show (Paris: Editions des Grandes Persones, 2013).

CDU 8: Llenguatge. Lingüística. Literatura…

NERUDA & Isidro FERRER. El libro de las preguntas

Un poemari molt posterior al de Ródchenko, però també memorable seria El libro de las preguntas, de Pablo Neruda (València: MediaVaca, 2018) il·lustrat amb la tècnica inconfusible de Isidro Ferrer.  Si en comptes de poemes volem veure les fotografies al servei de les rondalles, no es pot oblidar La caputxeta vermella de Sara Moon (Barcelona: Barcanova, 1984) ni tampoc El petit Polzet, de Pere Formiguera (Barcelona: Barcanova, 1994). Citem també la il·lustració senyalètica del relat Quasibolo (Juan Antonio Millán. Barcelona: R.B.A., 2007). O pràcticament tots els àlbums de Christian Voltz, que normalment edita Kalandraka, molts del Bruno Heitz, o de  Serge Bloch. Però per la seva peculiar tècnica escollirem citar La fada de l’aigua de la coreana Heena Baek (Madrid: Kókinos, 2022). Tancarem aquí la relació de títols, però podem assegurar que aquest seria, en la nostra imaginària biblioteca fotogràfica una de les prestatgeries més plenes i atapeïdes. 

Henna BAEK. La fada de l’aigua

CDU 9: Geografia. Biografia. Història…

Molt interessant en aquest camp va ser la col·lecció “El món en fotos”, per exemple amb Jo visc aquí (AAVV. Barcelona: La Galera, 2007). O d’ Aina Bestard els Paisatges perduts de la Terra (Barcelona: Zahorí Books, 2020), potser més paleontològic que històric. Precioses també les fotografies de Ima Garmendia que il·lustren  Dir un bosc, de Mar Benegas. (Barcelona: Yekibud, 2024). Més evocador resulta el llibre de Pere Ginard América (Barcelona: A buen paso, 2009), i extraordinari des de tots els punts de vista l’àlbum Dall’altra parte del libro, de Mario Mariotti (Milan, Corraini 1982). Ara bé, pel que fa a biografies res com el recorregut històrico-biogràfic de Hanoch Piven titulat What the presidents are made off?.  (New York Atheneum Books for Young Readers, 2012).

I fins aquí podem arribar amb la nostra agosarada biblioteca fotogràfica per infants i joves, conscients, tanmateix, que molts dels llibres citats cavalquen entre dos o més apartats del CDU. Però, qui més en sàpiga, que més hi digui…

Deixeu un comentari: