Per a aquest estiu el veïnat del Replà us proposa una selecció de les lectures més fresques del mercat, aquelles que us ajudaran a passar les llargues tardes d’estiu envoltats de tots els sabors lectors possibles. Els veïns i veïnes del Replà, aquesta bella agrupació amb més d’una dècada i mitja de convivència pacífica, ens hem proposat seleccionar el bo i millor per fer d’aquest estiu una estació única. Us hi apunteu?
1r 1a
AFANÀSSIEV, Aleksndr. L’Ocell de Foc. Il·lustr. Mariana Ruiz Johnson. Adapt. Laura Wittner. Bilbao: A fin de cuentos, 2025
A l’estiu acostumem a fer vacances. Tots, xics i grans. I a viatjar. I a cantar. I a explicar-nos rondalles de llunyes terres i temps llunyans…
Si aquest és el vostre cas, us recomanaríem llegir una de les moltes rondalles que va compilar el rus Afanassiev, L’Ocell de Foc il·lustrada per Mariana Ruiz Jhonson, en vinyetes que remeten, pels seus colors i estilització formal, als vells i bells retaules ortodoxos, compartint aquesta aventura del príncep Ivan i la bella Elena amb els vostres pares, germans o fins i tot amb els ocells, encara que no siguin de foc.
ALCÁNTARA, Ricardo. Guaraçú. Il·lustr. Maria Rius. Trad. Anna Murià. Barcelona: Bindi Books, 2026.
A l’altra punta de món, a la selva amazònica, explica Ricardo Alcántara que hi ha un altre ocell, però no pas de foc, sinó tot blau, tan bonic que un petit indígena, de nom Guaraçú, se’n va voler fer amic. Però l’amistat no ha de ser mai possessiva, sinó que es demostra amb fets, i aquest és el cas d’aquest relat, tan bellament il·lustrat per Maria Rius i traduït per Anna Murià, que amb molt d’encert ha reeditat Bindi Books, per a retornar a la LIJ catalana una de les obres més mereixedores de formar part del nostre patrimoni literari perenne.
RUBIO, Gabriela. Ens vestim. Il·lustr. Javiera Mac-Lean. Barcelona: Joventut, 2026
També podria passar que, aquest estiu, els més menuts de la colla estiguéssiu convidats a passar un dia (o més…) a casa d’un amic vostre. Descobririeu aleshores que cada família és un món únic i diferent d’allò que és més habitual a casa vostra, ja sigui a l’hora de dutxar-se, de vestir-se o de fer un passeig, tal com ho descobreix l’aneguet Anis quan va a cas el seu amic, el cocodril Coco.
TUWIM, Julian. El senyor Xicotiu i la balena. Il·lustr. Bohdan Butenko. Trad. J.Mateo Puig & X. Dyakanova. Barcelona: Vacamú, 2026.
I també són plenes de descobertes les estrofes del poeta polonés Julian Tuwim, que Vacamú acaba de publicar sota el títol de El senyor Xicotiu i la balena, amb una excel·lent traducció de Mateo Puig i Xènia Dyakonova, tan ben rimades com ajustades a les il·lustracions de Bohdan Butenko, que us vindran ganes de compartir amb tothom, xics i grans, tant si feu vacances com no, tant si aneu de viatge, us han convidat a casa d’un amic o us heu quedat a casa.
Bon estiu a tothom!
1r 2a
BORRÀS GASCH, Víctor. Animals que cauen del cel. Il·lustr. Carolina T. Godina. Barcelona: La Galera, 2026
La novel·la per a infants amb què Víctor Borràs guanyava el darrer Premi Folch i Torres és una d’aquelles obres que jo defineixo com a tranquil·les, amb petites aventures que avancen pausadament, amb misteris quotidians que et desvetllen l’atenció però no et sacsegen i amb vicissituds que et desperten les emocions de manera subtil. La història de l’Aina se situa en un entorn del passat, que podríem situar als anys setanta o vuitanta, quan els infants, entre d’altres coses, acompanyàvem a la mare a la perruqueria. Allà, l’Aina, la protagonista, descobreix que algú des d’un balcó li llança figures animals de papiroflèxia i ella es proposarà de treure l’entrellat al misteri.
Una obra que dialoga d’allò més bé amb les il·lustracions de Carolina T. Godina que l’acompanyen.
LE GUIN, Ursula K. ; FORDHAM, Fred, adapt. i il·lustr. Un mag de terramar: novel·la gràfica. Barcelona: Indòmita, 2026
Un mag de Terramar és el primer volum del famós Cicle de Terramar d’Ursula K. Le Guin, un dels grans referents de la narrativa fantàstica. Ara, Fred Fordham en fa una adaptació meravellosa a novel·la gràfica, després d’haver adaptat obres com Matar un rossinyol, o bé, Un món feliç. Si penso que al Cicle de Terramar li pesa una mica el pas del temps, en aquest cas, Fordham aconsegueix mantenir l’essència de l’original, dotar-la d’agilitat, i mostrar una gran mestria alhora de crear una atmosfera que embolcalla la llum i la foscor per on es mou la història d’en Ged, un aprenent de mag que es enviat a una escola lluny de casa. Allà, amb les seves ganes d’ensenyar les seves habilitats, alliberarà una criatura de la foscor, amb la qual haurà de lluitar a fons per alliberar-se’n. Una excel·lent porta d’entrada a la literatura i l’univers d’Ursula K. Le Guin.
TINENT, Marc. Ràdio Kosmos. Il·lustr. Dani Torrent. Barcelona: Animallibres, 2026. (L’Arca; 39)
Si hom consulta la trajectòria de Marc Tinent s’adona que és un creador polifacètic, guionista de televisió i autor d’obres de ficció de diversos gèneres. En literatura infantil, es va estrenar amb la sèrie Els set de Barba-roja, i ara, presenta Ràdio Kosmos, una novel·la basada en fets reals. Ràdio Kosmos se situa a Itàlia, amb dos amics com a protagonistes que descobreixen una ràdio en un antic búnquer. Una ràdio que els farà connectar amb una astronauta soviètica perduda a l’espai, i ajudar-la, i els unirà com a amics davant de nois del poble que els fan la vida una mica impossible. Tot i alguna situació poc creïble i alguns personatges força estereotipats, Ràdio Kosmos és una història àgil, atractiva que es fa llegir amb interès.
1r 3a
GINESTA, Montse. PORTELL, Joan. Abracadabra. Juguem a restar nombres. Rembombori de colors. Juguem a restar colors! Il·lustr. Lluís Farré. Barcelona: Joventut, 2026.
La nova col·lecció Txic-txac del segell Joventut obre la porta a dos títols adreçats a la primera infància. Dos llibres en cartoné que, amb ritme i amb enginy, procuren apropar primers conceptes com els colors i els nombres, tot utilitzant la rima i la subtracció de manera visual, i que de manera clara i subtil s’afegeix l’algoritme de la resta a la part superior de les pàgines, poc habitual de veure en els llibres per a menuts! Tot plegat, un equip que, de manera novedosa i dinàmica, repensen les fórmules narratives perquè l’infant pugui construint significats. Dos títols que proposen reptes lectors tant per a l’adult que acompanya la lectura com per als infants que es meravellen en aquesta transformació d’elements quotidians.
DUBUC, Marianne. En Flop i el llac. Barcelona: Kalandraka, 2026.
Un nou àlbum il·lustrat per la canadenca Marianne Dubuc. La història d’una petita llebre, en Flop, i un llac. Tots els diumenges en Flop va al llac amb els seus germans. Mentre ells juguen i neden a l’aigua, ell s’aventura a saltar damunt les roques. Està segur que el fons amaga secrets i no s’atreveix a nedar. Un dia, saltant entre les roques, un descuit el capbussa en una increïble aventura fins a les profunditats del llac on es topa amb grans criatures marines i on les pors i les inseguretats es dilueixen en l’aigua. Per a en Flop, aquesta mena d’aventures li serveix de creixement, tot i que no sabrà si allò que ha viscut haurà estat un somni o realitat.
HUB, Ulrich. Prohibit tirar-se de bomba. Il·lustr. Jörg Muhl. Barcelona: Takatuka, 2026.
L’ànec coix i la gallina cega tornen de nou amb aquest segon títol on els lectors es cargolaran de riure aquest estiu. Resulta que aquests dos amics acaben, de manera accidental, en una piscina plena d’ànecs on les gallines tenen l’entrada prohibida. Mentre l’ànec fa tots els possibles per seduir la seva colla, la gallina aconsegueix convertir-se en l’atracció de la piscina. Això serà un continua batalla per guanyar protagonisme. Lectures refrescants, hilarants iamb grans esquitxos d’humor. Històries d’aquelles per acceptar les nostres pròpies limitacions i les nostres amistats!
QUINTEROS, Ángeles. Un arbre. Un regal des de l’arrel fins al cel. Il·lustr. Tomás Olivos. Barcelona: Kalandraka, 2025.
Des de l’alçada de les seves copes fins als misteris amagats a les seves arrels, Un arbre ens convida a escoltar la seva veu, a meravellar-nos amb els seus tresors i a comprendre que cuidar-los és, en darrera instància, cuidar-nos a nosaltres mateixos. Un llibre que s’inspira en els estudis de la professora d’ecologia forestal Suzanne Zimard i que ens descobreix la importància dels arbres en diferents àmbits del nostre quotidià. El recull de textos informatius, breus i precisos que fa l’autora, esdevenen reflexions entorn la relació de l’ésser humà amb el símbol de l’arbre. Lectures per compartir plegats en qualsevol moment de l’any.
2n 1a
RONDALLES BITZOC
El projecte Rondalles Bitzoc ha començat a caminar la primavera del 2026 i ja compta amb tres títols a les llibreries del país. És una iniciativa editorial i cultural de Saïm Edicions i Caterina Valriu amb la col·laboració de Tomeu Riera, que té com a finalitat crear una col·lecció de rondalles amb diferents nivells de lectura, adreçades i adaptades al públic infantil i juvenil. Les rondalles mallorquines són un extensíssim conjunt de narracions d’origen oral, plenes de saviesa popular, imaginació, hu¬mor i valors, arreplegades per diversos folkloristes des de mitjans del s. XIX. Entre ells destaca Antoni M. Alcover, amb el conegut Aplec de Rondaies Mallorquines d’en Jordi des Racó. Es consideren un dels pilars més valuosos del nostre pa¬trimoni. Tant és així que fa uns mesos varen ser declarades Bé d’Interès Cultural Immaterial (BICIM) pel Consell de Mallorca, fet que implica que gaudeixen d’un grau de protecció institucional.
Les rondalles han de formar part de l’imaginari col·lectiu dels més joves, com un element viu i actual que pugui conviure i dialogar amb altres referents més globals de la cultura popular i audiovisual. Malgrat la seva importància, avui aquestes narracions pateixen un risc de desconnexió amb el públic contemporani, especialment el més jove, a causa de barreres com la complexitat lingüística, els referents culturals allunyats o la manca d’adaptació als canals actuals de consum cultural. Aquest projecte neix amb l’objectiu d’acostar les rondalles a la societat actual, mitjançant adaptacions accessibles a diversos nivells de comprensió lectora sota el guiatge de Caterina Valriu i la creació d’un univers visual atractiu i contemporani per part de l’il·lustrador Tomeu Riera.
El nom de la col·lecció Bitzoc fa referència a una fórmula màgica per obrir i tancar portes, usual al nostre rondallari. Sembla que la paraula designa una mena de pany antic. La fórmula completa és:
Mar-i-món obri!
Obri bitzoc!
Mar-i-món tanca,
Tanca bitzoc!
Bitzoc conté quatre sèries, definides per la temàtica de la rondalla. Hi ha la sèrie Animals, la sèrie Realistes, la sèrie Meravelloses i la sèrie Contarelles, cada sèrie compta amb un color i un logotip que la identifica. També té tres nivells lectors, segons l’extensió i el grau de senzillesa o complexitat dels textos: lectors novells, lectors avançats i lectors experts. Aquest grau s’indica segons els panys que apareixen dibuixats a la contracoberta, un pany per als novells, dos panys per als avançats i tres panys per als experts. La col·lecció està pensada per a famílies, biblioteques i centres educatius. Pròximament es facilitaran propostes didàctiques en xarxa, per estimular la lectura i la creativitat dels lectors.
Les il·lustracions són de Tomeu Riera, un reconegut il·lustrador que connecta molt bé amb infants i joves, pel dinamisme dels seus personatges, la combinació d’elements tradicionals i altres contemporanis -que dialoguen amb un punt d’ironia amb el receptor- i la variada paleta de colors que fa servir.
Els tres títols que ja podeu llegir i fruir aquest estiu són En Joanet i els set missatges, El gegant de l’ermita i En Pere Gri. A la tardor arribaran La rateta i l’avellaner i Els set cérvols. Es preveu que el ritme de publicació sigui de cinc títols anuals.
Llegiu rondalles, compartiu rondalles… són un patrimoni valuosíssim de la humanitat!
2n 2a
LEVI, Elena. Història del NO. Il·lustr. Serge Bloch. Barcelona: Takatuka, 2026
Hi ha mots que sembla que han perdut el seu ús, especialment entre les famílies més xiripitiflàutiques del món, i un d’aquests és la paraula NO. Però pensem-hi bé, i aquí aquest àlbum ens ajuda a posar-hi una mica de seny, què hagués passat si el poble de París no hagués dit NO al rei Lluís XVI d’una vegada per totes? I si Rosa Parks no hagués dit NO a deixar el seu lloc a un home blanc? Doncs el NO també té història i aquest volum ens pot ajudar molt i molt a descobrir-la. I més amb les magnífiques il·lustracions de Serge Bloch, tot un mestre del significat de la imatge.
PIJAMA, Joana. El parc / La casa. Il·lustr. Armand. Tarragona: Piscina, un petit oceà, 2026. (Gat i Gos)
Talment una pel·lícula d’art i assaig, d’aquelles que són de tan bon pair i que conviden a pensar, l’editorial Piscina un petit oceà ens regala la col·lecció Gat i Gos. Sembla que serà una col·lecció petita, de només dos volums, si ens guiem pel final del segon capítol, però Joan Rioné de ben segur que ens sorprèn i ens regala noves aventures d’aquesta parella d’animals que tan a prop estan de la humanitat de la seva mestressa. I és que a vegades semblaria que alguns animals són més persones que les mateixes persones humanes.
HOMER. La Ilíada. Il·lustr. Arnal Ballester. Adapt. Pau Sabaté. Barcelona: Combel, 2026
Per a aquells que vulguin fer una immersió ràpida i allunyada de la versió de la Ilíada que fa gairebé tres mil anys va compondre Homer, us aconsellem de totes totes aquesta adaptació de Pau Sabaté de la còlera d’Aquil·les i les seves conseqüències devastadores. Repassar els clàssics, bellament il·lustrats per uns dibuixos de Ballester inspirats cromàticament i estil en la ceràmica de l’antiga Grècia, sempre és submergir-se en els blancs i els negres de tots els temps de la Humanitat. Feu-hi passada i de ben segur que gaudireu a pleret.
I per acabar les meves propostes, el 2n 2a us proposa gaudir d’una panoràmica de la Literatura Infantil i Juvenil escrit en llengua catalana en les dues primeres dècades del segle XXI. Un atrevit assaig en un temps que semblaria que els cànons no estan de moda. I és que coordinat pels professors Moisès Selfa i Enric Falguera, de la Universitat de Lleida, aquest llibre s’atreveix a remarcar alguns títols de capçalera cridats a esdevenir clàssics o referents de la nostra petita literatura i, com diu el text de la contracoberta, “tot amb la finalitat de reconèixer la riquesa i singularitat d’una Literatura que, en ocasions, no ha estat valorada amb la importància que es mereix.
3r 1a
ALBON, Lucie. 
Magimagen. Madrid: Kókinos, 2026
Magimage és un àlbum on els lectors més petits converteixen la lectura en un joc participatiu de transformacions visuals. La nova proposta de Lucie Albon continua fidel en l’exploració de la materialitat del suport, la curiositat i la sorpresa en els llibres per a les primeres edats. A través d’un senzill mirall integrat, les imatges canvien i es transformen amb una gran eficacitat: un peix esdevé gat, una eruga es transforma en papallona o un cervatell en un cérvol adult. L’estil japonitzant d’aquesta jove artista es percep a través de figures que evoquen una estètica simple i dinàmica, propera a altres treballs seus com On bouge. L’àlbum de petites dimensions funciona com una petita eina poètica de transformació, de sorpresa visual i enginyositat.
BRENNER, Barbara; UNGERER, Tomi. La llargaruda i el Menut. Barcelona: Kalandraka, 2026.
Que els pols oposats s’atrauen és ben sabut, i això és precisament el que ens mostren Barbara Brenner i el gran Tomi Ungerer en aquest àlbum, publicat originalment el 1966 i traduït al català per Maria Lucchetti per a Kalandraka. Una girafa i un ratolí es burlen l’un de l’altre, convençuts que tot els separa i que cadascun és millor a l’altre per la força, la intel·ligència o la mida. Però l’arribada d’un perill imminent els obliga a fugir plegats i els fa descobrir que les seves diferències són més aviat complementàries. Novè àlbum d’Ungerer publicat als Estats Units, conserva un cert minimalisme, amb un ús contingut del color i un traç viu i expressiu que sustenta una delicada lliçó sobre l’amistat, la cooperació i la riquesa de la diversitat. Potser l’obra ressona també amb el compromís que, pocs mesos després, portaria Ungerer a posicionar-se obertament contra la segregació racial i la guerra del Vietnam.
GITTLEMAN, L.; Mc Burney. Facile ou Difficile. Nantes: MeMo, 2026.
Aquest àlbum fotogràfic, publicat per primera vegada el 1966 als Estats Units, parteix d’un gest molt simple: preguntar si saltar a peu coix, cordar-se les sabates o fer tombarelles és una tasca fàcil o difícil. A partir d’aquestes situacions quotidianes, l’obra proposa una reflexió senzilla i potent sobre la diversitat d’habilitats en la infància. Els quatre infants protagonistes expliquen amb naturalitat allò que dominen i allò que encara estan aprenent. El relat també inclou una dimensió cooperativa i desplaça la mirada cap a una veritat més ampla, on la dificultat no és només individual, sinó també compartida.
Les fotografies al llarg de l’àlbum són juguen amb efectes de silueta i ombre on gest i contrast estan ben mesurats. L’obra es complementa amb un postfaci de la Dra. Laurence
3r 2a
ROSEN, Michael i Daniel EGNÉUS (Il.). El gran viatge. Nous inicis. Trad. Lluïsa Moreno. Barcelona: Elfos, 2026.
L’escriptor britànic Michael Rosen ha obtingut aquest any el Premi Andersen: el més important de la LIJ mundial. Aquí ho celebrem recomanant el darrer llibre de la seva autoria que arriba al nostre territori. Una història de viatges, de canvis d’hàbitat, de mudances: una cosa tan típica a les societats neonòmades de la nostra era. Les pors del petit ós s’expressen quan busca consell per preparar-se de cara a la travessia que li tocarà fer. Al final, serà ell qui encoratja el gran ós, quan el viatge es torna amenaçador, i gràcies al que ha après, tots dos aconseguiran arribar a destí. L’expressivitat del dibuix de Daniel Egnéus és a l’alçada del text de llorejat escriptor.
MORENO, Marta. On és la meva escombra? Trad. Neus Aymerich Mallorca. Madrid: NubeOcho, 2026.
En aquest volum, amb un traç en la il·lustració que la distingeix, l’autora es distancia dels llibres d’educació emocional en què va col·laborar i ens presenta una història divertida i juganera, més propera a les aventures de Pau Pinyó que il·lustra des de fa uns anys. En aquest conte, una bruixa ha perdut la seva escombra i la cerca amb desesperació. Un ogre, al qual gairebé hem de intuir, perquè se surt dels marges de la pàgina, la persegueix. Ella fuig i escandalitza tots els personatges monstruosos de les històries més conegudes demanant-los ajuda per recuperar l’escombra, volar i salvar-se de l’ogre. Després d’un gir al relat, la pàgina final ens convida a col·laborar amb la recerca de l’escombra d’aquesta simpàtica bruixeta, convertint el llibre en un joc de cercar i trobar.
FERNÁNDEZ CASADEVANTE, Kois i Joan NEGRESCOLOR (Il.). Ecotopies. Són temps de creure i de crear. Trad: Maria Luna Cuberta. Albuixech: Litera, 2026.
Ens estem carregant el planeta. El canvi climàtic amenaça de destruir la natura tal com la coneixem. Tot sembla anar-se’n en orris. El desànim s’apodera dels relats quotidians. Hi ha un ambient de derrota generalitzat. Davant d’això, hi ha una sèrie d’experiències alternatives, a escala local o a mitjana escala, des de la societat civil o com a plans governamentals, que combinen realisme, evidència científica, imaginació i relats esperançadors: les ecotopies. D’això va aquest llibre informatiu, que repassa els conceptes clau (distòpies, utopies, ecotopies) i que recopila diferents experiències que ens inspiren i ens motiven a actuar. Ideal per conversar amb adolescents i joves. La qualitat del treball editorial de Litera Libros torna a lluir, i l’aportació de la il·lustració de Negrescolor col·labora amb aquest lluïment.
HEMINGWAY, Ernest (1952). El vell i el mar. Trad. Marc Rubió. Barcelona: Proa, 2026.
Una nova traducció d’aquest clàssic de la literatura moderna motiva la recomanació. A mig camí entre el conte llarg i la novel·la breu, el relat de Hemingway ens permet tornar a pensar la nostra humanitat en lluita contra la natura: aquesta cosa tan desenvolupista de mitjans del segle passat. I també ens permet pensar en la força de la natura que posa en qüestió el més arquetípicament humà de la humanitat: la lluita per sobreviure i autosustentar-se. Avui dia, ¿aconsegueix commoure aquesta història sobre la pèrdua de forces i la debilitat d’una masculinitat anciana i cansada, plena de la saviesa dels oficis i les glòries perdudes, o el relat ha envellit pitjor que el seu protagonista? Els joves diran… si arriben a llegir-ho, és clar.
Aprofitem el final de l’entrada per convidar-vos a veure el curtmetratge animat de The Old Man and the Sea, obra de l’animador rus Alexander Petrov. Durant dos anys, quan ja estava radicat al Canadà, el cineasta va pintar aproximadament 29.000 olis, un per un, amb el dit sobre vidre, que van ser fotografiats i procesats fins a muntar aquest film de 1999, guanyador del premi Óscar.
Deixeu un comentari: