Al darrere de cada personatge literari, per molt curiós, ambiciós o inofensiu que pugui semblar, existeix una personalitat força més extravagant: la del seu creador. Aquesta celebració no és més que una trobada imaginària per rescatar processos creatius i personalitats que, per algun motiu, a part de commemorar dècades, ens han deixat petja i han contribuït en el nostre recorregut lector. Una celebracio que inclou cinc destacats autors que, més enllà de ser estimats i homenatjats i també oblidats, emprenen un viatge que els permet anar desenvolupant la seva carrera professional defugint de les normes i valors morals d’èpoques concretes o bé cercant noves perspectives perquè la infància, que sempre ha estat el punt de partida en les seves ments, poguessin enfocar bé la mirada per entendre i inventar un món més amable i creatiu.
- El 160è aniversari de Beatrix Potter (Londres, 28 juliol 1866).
La noia de ciutat, solitària i amb pocs amics, que en un moment crític de la seva vida fugirà cap al camp, allà on havia passat els estiueigs de la seva infantesa. La Beatrix Potter, tot i haver estat una persona educada per institutrius, era un personatge amb criteri i que desfià, fins on va poder, les normes victorianes. La Beatrix buscà, des de petita, refugi en la lectura, l’observació de l’entorn, la pintura, la investigació científica. Una persona autodidacta que va desenvolupar el seu estil detallat i naturalista. Deixant la ciutat de banda i tocant de peus a un nou entorn del seu conegut Lake District, és on troba part de la inspiració creativa, tot i haver sentit el rebuig de les seves obres com a autora. Ella, com a ésser decidit i independent, resolutiva i amb idees clares, traça i engrandeix el seu camí i continua donant forma a tota una colla d’animalons gens ingenus, amb personalitats marcades, que fugen i s’entrabanquen, però troben refugi i trien el propi camí, com la mateixa Potter.
Amb una personalitat coratjosa, va decidir, durant quinze anys, recopil·lar tot tipus de reflexions entorn política, natura, literatura, també sobre esperances i frustracions, així com de descripcions de les seves passejades per l’entorn i de la seva passió per la seva tasca en un peculiar diari personal. Un diari escrit en un codi secret que ella mateixa inventà i que va quedar guardat en el seu escriptori de la granja de Hill Top. Un objecte que, en realitat, va ser com un espai de llibertat, on van quedar traçats els indicis d’un gran personatge. L’obra de la Beatrix Potter està formada per una vintena de contes publicats en format menut, on s’escapen tot tipus d’entranyables animalons aparentment serens, que somien i que de manera fina es veuen arrossegats per aventures inesperades, com Jeremies el pescador, una granota; o bé ratolins comprensius, que teixeixen la seda fina; o animalons aventurers i trapelles, com el conill Peter Rabbit; altres que miren per on posar els ous, com l’Oca Carlota; animalons que, amb un perfil antropomorf, cerquen un lloc al món, un recurs molt potent que l’autora va utilitzar no només per dotar de personalitat als seus personatges, sinó per projectar successos reals i també manifestar el seu malestar i la seva actitud envers una època concreta que l’ofegava.
El més extraordinari, recentment, i pels amants i estudiosos de la Potter ha estat recuperar dos dels primers títols de la Biblioteca Beatrix Potter, en el seu petit format original i distingit. El conte d’en Jeremies el pescador i El sastre de Gloucester, el preferit de l’autora i basat en una història real que va sentir a la ciutat de Gloucester. La història d’un sastre que va rebre l’encàrrec de fer una armilla per a l’alcalde, però que no va ser capaç d’acabar… Una manera refinada i gens victoriana de celebrar el 160è aniversari de la Potter.
- Els 100 anys de la creació de l’obra Animales Animados, de l’artista Aleksander Rôdchenko
En Rodchenko, grafista, dissenyador, fotògraf, curiós de mena i un dels fundadors del constructivisme rus, tot i que no va estar gaire vinculat a la infància, s’animà a desenvolupar el projecte Samozverí, amb text de Serguei Tretiakov, just en el moment en què va ser pare. Una obra traduïda com a Animales animados i reeditada pel segell Gustavo Gili l’any 2012. Aquesta obra, és l’única adreçada al públic infantil que va fer en Rodchenko. Una obra en vers i pionera de l’animació fotogràfica on una colla d’infants juguen a transformar-se en diversos animals fent ús d’objectes quotidians i, principalment, del paper.
Ródchenko va dissenyar una espècie de teatre, un escenari on els animals de paper en tres dimensions creats juntament amb la seva companya Stepánova, escenificarien les transformacions del text de Tretiakov. Un disseny senzill realizat en cartolina blanca amb unes somrients cares que cent anys més tard, els nostres infants encara hi troben altres animals inventats, ideals per crear petits teatrets.
Uns decorats i personatges que es transformaren en una mena de pel·lícula stop-motion i que van ser fotografiats en blanc i negre, amb tot un joc de llums i ombres calculat al mil·límetre. Perquè el més peculiar d’aquest artista va ser fotografiar els objectes des de perspectives diverses, això el caracteritzava i aquesta és la gràcia perquè l’ull de l’infant actués amb astúcia. La proposta de Rodchenko sempre ha estat ben clara: una invitació a jugar i a crear nous escenaris, fent ús del recurs del paper, de manera que a través de la imaginació dels infants apareguessin les criatures i els diàlegs més extravagants. De com el paper, doncs, esdevé una font d’inspiració extraordinari.
Pels amants de la fotografia i la creativitat a la infància, anoteu la mostra fotogràfica R comme regarder, amb material d’interès i únic d’aquest artista, i que serà exposat al festival internacional de fotografia Les Reencontres d’Arles a partir del 6 de juliol del 2026.
- Els 50 anys del llibre Un any amb en Gripau i en Gripere. Arnold Lobel, 1976.
La infància d’en Lobel no va ser fàcil: un bullying que el porta a tancar-se no en si mateix, sinó en la seva biblioteca pública per llegir, especialment, llibres il·lustrats.. Així va començar tot. Llibres que sempre el varen acompanyar. En els seus llibres, crea un univers limitat, molt de la llar, que és lloc on se sent còmode. Històries on, sovint, trobem animalons de tota mena: des dels més optimistes fins als més pessimistes, com el parell format per en Gripau i en Gripere. Històries plenes de metàfores del quotidià. Es podria dir que som davant d’un autor que crea universos calmats, discrets a partir d’aquestes paletes de colors i breus relats. Veritables contes il·lustrats amb personatges que encara que no visquin grans aventures, estan envoltats d’escenaris calmats. Lobel publicà més de cent contes de gent probablement més extravagant que ell, molt abans de trobar la seva pròpia veu. Perquè des de un lloc segur i proper, genera infiniat d’interrogants, desenvolupà un gènere literari i un estil propi.
Honorem, doncs, la seva obra, i celebrem els els 50 anys de l’aparició d’Un any amb en Gripau i en Gripere, el tercer llibre d’aquesta sèrie tan estimada, pausada i de lectura compartida, i que sempre manté l’estructura de cinc capítols. Aquests dos personatges en el decurs de les estacions de l’any, celebren l’arribada de l’hivern en trineu, l’arribada de la primavera explicant-se històries familiars. Cada capítol és tota una celebració a descobrir la bellesa del quotidià, sense pretendre entendre l’altre, però el gest de fer-se costat en els dies més calorosos, menys fàcils i, un cop més, únics.
- Els 30 anys de L’amiga més amiga de la Formiga Piga.
La novel·la L’amiga més amiga de la formiga Piga, fou escrita per l’Emili Teixidor i il·lustrada per la Gabriela Rubio. Es va publicar l’any 1996 pel segell editorial Cruïlla dins la col·lecció “El vaixell de vapor”. Per a l’Emili Teixidor, la primera funció d’una novel·la és el llenguatge, i la segona, emocionar. Doncs això és precisament el que ens arriba quan rellegim l’obra L’amiga més amiga de la Formiga Piga. Una obra que destaca per la seva riquesa lingüística i en què el joc de les metàfores, amagades en cadascun dels diàlegs dels personatges, s’enlairen fins al cel. Una obra que, l’any 1997, obtingué el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil de l’Estat Espanyol.
Enguany, rescatem aquesta obra per celebrar els 30 anys de la seva publicació per alguns motius gens extravagants. D’una banda, lamentem que l’obra hagi quedat descatalogada i cridem als quatre vents, la seva recuperació. D’altra banda, i, el més extraordinari de tot això, gaudir d’una exposició dels originals de la ilustradora Gabriela Rubio i parar atenció al procés de creació d’il·lustració, que ha quedat emmarcat, en una llibreria de comarques i que fins a la tardor del 2026 serà mostra itinerant per Osona. Ha estat com si l’obra, en el seu conjunt, hagués revifat de nou, no només per les il·lustracions de gran format i imponents i retingudes en un paper groguenc i fràgil, sinó per una tasca de documentació desenvolupada de manera molt acurada per la Vanesa Amat. Una tasca de documentació que ha estat possible gràcies a la recuperació del fons bibliogràfic Emili Teixidor establert a la UVic-UCC. Perquè aquesta obra que enguany fa trenta anys, d’una qualitat literària extraordinària, torna a alçar-se fins als núvols, així com l’esperit serè i entusiasta de la nostra Formiga Piga, aquella que ens va regalar lectures d’infantesa.
La Formiga Piga, una criatura minúscula, curiosa, aventurera i gens conformista que desitja sortir del formiguer per veure món i descobrir els secrets que té. La Formiga Piga, després d’emprendre un viatge de descoberta, de topar-se amb tota mena d’animalons gentils i erudits, i gràcies a l’amistat amb la Girafa Rafa, de retorn cap a casa seva ho va dir ben clar: “Buscava nous horitzons…”
- Els 20 anys de Flotsam, de David Wiesner.
Flotsam (editat en castellà sota el títol de Flotante) és un àlbum il·lustrat sense paraules creat per l’autor i il·lustrador americà David Wiesner i publicat originalment l’any 2006 pel segell Clarion Books. Una obra que, com l’objecte misteriós en el llibre, ha arribat fins a les nostres mans en nombroses ocasions així com també ha desaparegut del mercat editorial en moltes d’altres! Aquest llibre sempre ha destacat pel seu gran potencial narratiu visual, doncs la història es caracteritza per narrar-se mitjançant enquadraments d’estil cinematogràfic, amb certs elements del llenguatge del còmic i espectaculars composicions a doble pàgina.
David Wiesner utiliza l’aquarel·la amb un nivell de detall i textures tan mesurat que li seveix per construir els escenaris más fantástics. Una obra premiada amb la Medal Caldecott 2007.
“Una història dins d’una història, un món dins d’un altre món, l’essència de la narrativa”.
La història narra, com un nen de ment curiosa, tot passejant per la platja es dedica a recol·lectar objectes flotants arrossegats per la marea fins arran de mar. Durant la seva cerca, troba una antiga càmera submarina. Les fotografies que revela mostren un món submarí fascinant, surrealista… L’última, però, mostra una noia, sostenint la foto d’un vailet… I així successivament, va descobrint tota una cadena de nens que, a través del temps, han tingut la càmera a les seves mans. Aquest és el gran gir final de la història: quan el nen explorador i curiós retorna la càmera, de nou, a l’oceà! Històries per obrir bé els ulls, deixar-se anar per les onades i, sobretot, per no oblidar que també es pot llegir d’una altra manera, a través de les imatges. Per posar-hi paraules i construir, al detall, la trama fins al final.
Probablement hi hagi molts motius per continuar celebrant l’extravagància que ens deixa la bona literatura; obres publicades en moments culturals i socials concrets i pensades en ments d’autors i artistes amb bagatges artístics i literaris ben amplis i variats, amb estils propis i que es crearen els seus mons per sobreviure i que continuaren avançant i experimentant per deixar empremta en els lectors al llarg de les dècades.
Celebracions extravagants per recuperar i homenatjar obres que, malgrat el seu estat actual editorial i tot el que ens han deixat, mereixen noves oportunitats de lectura. Celebracions extravagants per retornar més i altres obres a un lector capaç de llegir amb astúcia i de manera extraordinària en un món canviant.
Deixeu un comentari: