lmer: Si busqueu un animal extravagant, aquest és sens dubte l’Elmer -sorgit dels pinzells de David McKee- l’elefant que té la pell de quadres de colors ben vius. L’Elmer està cansat de ser diferent, de no poder passar desapercebut, de sentir-se estrafolari entre la grisor dels seus companys de manada. La solució al seu conflicte existencial vindrà de la mà de la imaginació i la solidaritat. Perquè si tots juguem -almenys per uns dies- a ser diferents, rars, excèntrics i ens posem en la pell dels altres, potser el món serà més habitable i menys intolerant.
ola, aquest és el nom d’una gossa petanera, sortida de la ploma de Bernardo Atxaga. La Xola té una veritable crisi d’identitat, està del tot convençuda que és una lleona salvatge. Tots els que la veuen com una cussa inofensiva són uns errats de comptes! El recurs literari que fa que la veu narrativa sigui un animal domèstic és molt usat a la literatura universal des de temps molt remots. I és que la mirada alhora innocent i crítica del mon dels humans vist des de la perspectiva canina, dona molt i molt de si. Recordeu les grans lliçons de les faules!
om Sawyer, Trencanous o Tin-Tin? Quin dels tres preferiu? Jo em quedo -sens dubte- amb Tirant lo Blanc, el cavaller bel·licós i enamoradís que ha omplert d’aventures, picardies i fantasia les lectures de tantes generacions. Ell no volia ser extravagant, però viure en una cort com la de Costantinoble, un tant eixelebrada, et porta a tenir companys insospitats i de noms tan inusuals com Plaerdemavida, Diafebus o Viuda Reposada. I d’aquí a viure aventures certament originals, només hi ha un pas. Podeu gaudir la seva bella i trista història en tots els formats imaginables: novel.la, adaptació, còmic, cinema, teatre, titelles… Tirant, la flor de la cavalleria.
obinson Crusoe, sens dubte el nàufrag més famós de la literatura universal. Quan la seva roba es va convertir en parracs, adoptà un vestuari força extravagant: gecs de pell, barrets de tiges, sabates d’escorça i una inoblidable ombrel·la de fulles de palmera. Gairebé tan original com la que llueixen els i les models de l’alta costura parisenca.
lícia baixà al món de la fantasia i més endavant hi va tornar, tot travessant a l’altra banda del mirall. Allà, ja sabeu que hi va trobar tota mena de personatges esbojarrats, excèntrics, peculiars i desbaratats: el capeller boig, la reina de cors, el fantàstic gat de Chesire -ara te veig, ara no te veig…-, l’ampolla de créixer i decréixer, l’eruga que ves a saber què fumava, i els bolets que et fan veure allò que no és… Un bon grapat de personatges que s’han convertit en icones de la literatura -mal anomenada- infantil. Carroll ens va demostrar -un cop més- que la fantasia és una arma carregada de futur.
entafocs: Un nom peculiar -sí, potser un xic extravagant- però no gaire per designar una xica que té una llarga i coneguda història, i un carnet de ball en el qual poden aparèixer altres noms, com és ara Bufafocs, Cendrosa, Cendrillosa, Estel d’Or, Francineta i tants d’altres. Al llarg de la seva peripècia va viure i conviure amb un bon grapat d’extravagàncies, com per exemple viatjar en una carrossacarabassa estirada per uns ratolinscavalls i custodiada per unes lliurees ben singulars. No trobeu que calçar uns tapins de vidre, ballar i córrer per les escales amb aquestes sabatetes de cristall és també una glamurosa excentricitat?
lí-Babà i els seus 40 lladres, escapats de les Mil i una nits, ompliren d’alens àrabs els corpus de rondalles europeus. Les fragàncies d’Orient es combinaren amb les olors dels boscos germànics dels Grimm i els refinats perfums francesos de Perrault. La traducció que l’aventurer Galland va fer de les narracions aràbigues posaren de moda l’exotisme oriental a Europa, fet de catifes voladores que ens portaven d’un cap a l’altre de món i de genis musculats que ens podien oferir qualsevol desig, per extravagant que fos.
at amb botes, heu vist res més excèntric que un gat vestit i guarnit de mosqueter? Barret ample, casaca vistosa, cinturó de cuir amb una bossa de monedes i -sobretot- unes botasses que podríem confondre amb les de set llegües del gegant que perseguia el Polzet i els seus germans. Però no tan sols això, el gat parla, maquina, confabula, embulla, enganya, raona, ensarrona i convenç com un humà dels mes astuts i manipuladors. I aquestes qualitats -o ben mirar són defectes?- el porten a guanyar la partida. Ell i el seu amo, esdevenen rics per sempre i cavallers de l’extravagant i empolvada cort francesa. Es pot demanar més?
stérix, el gal. Ros, mostatxut i remenut, amb un casc alat al cap, intrèpit defensor del seu territori, terror de les legions romanes. Un heroi petit però triomfador, bon jan i alhora implacable. Tot a la seva aldea gal·la és un tant extravagant: l’Obèlix, gras com una bota i forçut com un samsó, sempre tragina un menhir, vaja quina excentricitat! El druida Panoràmix que sega les plantes amb una falç d’or i en fa la més màgica de les pocions. L’Abraracúrcix, el capitost que passegen sobre un escut, sempre amb la temença surrealista que el cel li caigui al cap. I què me’n direu del desafinat i raret Assurancetúrix? Menystingut i incomprès, és capaç de fer venir maldecap a tot el poblat. Qui ha gosat dir que el còmic no és cultura?
ils Holguersson, un personatge diminut, remenut, petitó, que ens fa pensar en altres remenuts i petitons famosos com en Patufet, en Polzet, en Cigronet, na Ditona o en Perot Marraquí. Fer quatre dits d’alçada en el nostre món és tenir un munt d’avantatges i un caramull de desavantatges. En Nils aprofita la seva mida -que en realitat és un càstig per haver maltractat els animals i un follet- per viatjar sobre una oca i recórrer Suècia pam a pam. El viatge és un camí de descoberta geogràfica, de creixement emocional i d’aprenentatge de l’empatia. I a vosaltres, us agradaria fer un viatge així d’estrambòtic? O preferiu les excentricitats de Ryanair?
arzan dels micos. Vet ací un personatge ben excèntric. Tot en ell és singular, inusual, fora de la norma. Viu sobre els arbres, quan el comú dels mortals ens hem de conformar amb viure sota els arbres (si tenim sort de tenir-ne a prop), va vestit just amb un faldellí i no s’engavanya amb corbates ni cinturons ni sabates de cordons. Parla just amb substantius i infinitius, a pastat fang els enfadosos pronoms i les conjugacions verbals! No té horaris, ni contracte ni hipoteca, ni tan sols una sogra que el miri malament. I res de gats o de gossos, és molt més exòtic tenir de mascota la mona Xita, que sempre li riu les gràcies i el convida a menjar plàtans. Jo, de gran, vull ser com ell.
herlock Holmes és, sens dubte, el detectiu més representatiu i alhora més singular de tots els detectius (literaris) haguts i per haver. Ell és un model de perspicàcia, però també d’excentricitat continguda. Solitari, saberut, elegant, depressiu i deductiu, vanitós, fumador de pipa, afeccionat a les substàncies prohibides i perilloses, britànic fins al moll de l’os… impredictible i alhora sistemàtic. La seva extravagància és la seva intel·ligència superlativa. Irrepetible!
Deixeu un comentari: