Per Nadal, el Replà recomana

El veïnat del Replà, un cop ha engalanat l’escala amb aromes i detalls nadalencs, els justos i els més refinats, no s’oblida mai de fer la llista dels títols editats al llarg del 2025, elaborada per cada un dels veïns i veïnes de l’escala. Una acurada i deliciosa tria de llibres per compartir, per meravellar-se i per tenir-la de ben a prop al llarg de l’any. Passeu, seleccioneu, regaleu i llegiu els llibres que el Replà proposa i de ben segur que aquest Nadal tindrà un nou sabor, un nou aire.

1r 1a

VENDRELL, Oscar. Com muntar el pessebre i evitar que el caganer faci caca on no toca?. Il·lustr. Jaume Bosch. Barcelona: Baula, 2025

Posats a fer recomanacions nadalenques, poden ser molt útils els consells, reflexions i multiples opcions d’aquest llibre, per a fer el pessebre i situar el nostre tradicional caganer al lloc adient. Amb humor i una mirada gens encasellada en la més estricta tradició, el llibre s’obre a noves perspectives i possibilitats, tant si el caganer és heretat dels avis , com comprat a la fira, com fet nostre amb fang. I, posats a proposar, perquè no ubicar al pessebre un tren de joguina a fir que els qui van a la cova arribin abans? O perquè no muntar, amb tota la colla, un pessebre vivent com tants se’n representen a Catalunya?

JOHNSON, Crockett. En Harold i el llapis morat. Trad. Bel Olid. Madrid: Wonder Ponder, 2025

Setanta anys després de la seva primera publicació, per fi ens arriba aquest àlbum, clàssic entre els clàssics, que no ha perdut ni un gram de frescor! Més menut fins i tot que els seus potencials lectors, en Harold és un petit heroi, les proeses del qual poden emular a les de molts cavallers medievals, i això que ell no empra ni més llança ni més espasa que el seu llàpis de color morat! No s’espanta ni es desanima ni es fa enrere davant de res, malgrat que de proves a superar n’hi ha més d’una dotzena al llarg del seu periple. Qui fos com ell! O qui tingués el seu llapis!  Tant de bo el tió ens regalès un llapis semblant i els Reis  d’Orient el seu coratge indestructible…

HUGHES, Ted. El gegant de ferro. Il·lustr. Chris Mould. Trad. Marina Espasa. Barcelona: Blackie Books, 2025

Un clàssic sempre és escaient en aquestes dates nadalenques. Publicat per primera vegada el 1968, aquest relat metafòric a mig camí entre la ciència ficció i la utopia, que ha esdevingut tot un clàssic de la LIJ, apareix ara introduint, tant en els encapçalaments de capítol com entre les seves pàgines, il·lustracions deutores del còmic, per tal de modernitzar un relat i fer-lo més seductor i empàtic a les noves generacions de lectors i lectores. També n’existeix un film i una seqüela: La dona de ferro, que no sabem si també serà publicada i il·lustrada pel mateix equip.

1r 2a

HARDINGE, Frances. El bosc dels mil ulls. Il·lustr. Emily Gravett. Trad. Xavier Pàmies. Barcelona: Bambú, 2025

Fins fa poc, les novel·les que ens havien arribat de l’autora britànica Frances Hardinge, eren extenses, exigents, però, sovint també, excel·lents, tant per a joves com per a adults. Amb L’illa dels murmuris va fer un aposta diferent, amb una prosa més sintètica i una extensió molt menor, que la va apropar a un públic més infantil. Amb El bosc dels mil ulls continua aquesta línia, i la millora amb intensitat i amb complicitat amb el lector. Ens presenta a la Centella i la seva mascota, una nena i una fura que, per complir la seva missió, han de travessar un bosc i un territori farcit de perills i d’obstacles. Una novel·la d’aventures amb tots els ingredients necessaris per a mantenir les ganes fins al final. Li donen encara més volada les  il·lustracions d’Emily Gravett i l’edició tan acurada de Bambú.

PEREZ, Sebastien. La infància del Pare Noel. Il·lustr. Benjamin Lacombe. Trad. Margarida Llofriu. Barcelona: Baula, 2025

La dupla Sebastien Perez i Benjamin Lacombe tenen un gruix de seguidors arreu per les seves propostes diverses i alhora sorprenents. D’aquí, per exemple, edicions tan selectes com la d’aquest llibre. Amb una imatge que podríem catalogar de vintage, semblant a les de felicitacions de Nadal de fa uns quants anys -aquí capitanejades per l’icònic Ferràndiz-, ens presenten els elements que envoltaven i van esculpir la personalitat del Pare Noel. L’originalitat de La infància del Pare Noel rau també en la presentació en 24 capítols, cadascun dels quals s’obre com si fos una capsa o un calaix d’un calendari d’advent. A dins un text breu, a vegades una poesia, sobre algun d’aquells elements que conformen la infantesa i joventut del personatge del Pare Noel: un pit-roig, una joguina, un avet, un desig…

SQUILLONI, Arianna. Gran i petita. Il·lustr. Raquel Catalina. Trad. Maria Lucchetti. Barcelona: Kalandraka, 2025

Amb Gran i petita, Arianna Squilloni i Raquel Catalina aconseguien el darrer Premi Internacional Compostel·la per a àlbums il·lustrats. Gran i petita és un llibre àlbum excepcional que traça diverses pinzellades de la vida de la Natàlia, una dona nascuda i criada en una casa enmig del bosc. En fer-se, l’habitatge se li fa petit, i fuig a la ciutat a la recerca de coses que al bosc no tenia. Quan es fa gran, la ciutat també se li fa baldera, i torna al bosc.

Gran i petita és la història d’una vida que destil·la poesia en molts dels seus racons, tant en el text com en la il·lustració, amb imatges precioses que juguen amb el color i el blanc i negre.

1r 3a

DENEUX, Xavier. Al cau. Trad. Georgina Mercader. Barcelona: Combel, 2025

Un imatgiari de petites dimensions, en cartronet i que convida a descobrir el cau de sis animalons diferents. A través del contrast entre el blanc i el negre, entre altres tocs de color i la tècnica de pop-up en kirigami, els més petits de la casa podran tafanejar i interactuar amb cadascuna de les pàgines representade sper un cau. Cada animal té un refugi on se sent segur i còmode: el mussol s’amaga en un forat del tronc d’un arbre, els conills salten al seu cau i les formigues treballen amb afany dins del formiguer. Un autor que, amb un estil propi, repensa, de nou, com posar a l’abast els llibres per a la primera infància, acompanyada sempre per la família, tot gaudint d’escenes en moviment i plenes de poesia visual.

MIYAKOSHI, Akiko. En Tom i la Momo. Trad. Albert Nolla. Madrid: Pastel de Luna, 2025

En Tom i la Momo s’acaben de mudar a un barri nou. Viuen molt a prop, però encara no es coneixen. És hivern i tots dos surten a passejar amb les seves famílies. Cadascú descobreix el món a la seva manera: amb curiositat, amb una mica de vergonya, amb ganes de trobar algú especial. El destí sembla decidit a creuar els seus camins. Amb un joc impecable de perspectives, un traç delicat obtingut de la litografia, tècnica que ha adoptat l’autora des de fa un temps, l’Akiko Miyakoshi, autora japonesa reconeguda (Concert de piano, Merienda en el bosques, Regreso a casa), ens convida a descobrir un llibre sobre les casualitats, les trobades inesperades i l’alegria de compartir. Una història senzilla i emocionant que celebra la infantesa i l’amistat, perfecta per llegir en família al llarg de l’hivern.

ARASA, Cinta. No goseu ensinistrar el meu drac. Il·lustr. Zuzanna  Celej. Barcelona: Animallibres, 2025

No goseu ensinistrar el meu drac transmet aquests valors de llibertat, de fantasia, de gaudi de les diferències entre les persones. Perquè tenir un drac semblaria un fet poc habitual, però és que la Constança, la protagonista d’aquesta història, mai no li han interessat les coses ordinàries i normals. Ella sempre imagina aventures extraordinàries amb la iaia Cleo, amb la seva gosseta, el seu millor amic, el Marcel, i, és clar, amb l’Artau, el seu drac, un símbol de fantasia, representat de manera majestuosa, entre altres escenes molt subtils i determinants en la història, per la il·lustradora Zuzanna Celej. La protagonista d’aquest història és unica i, tot i que sovint acceptar-se a una mateixa esdevingui complex i conviure amb altres humans no sigui una tasca fàcil, necessitarà el recolzament d’aquest drac intern i dels seus. Però més enllà d’aquest conflicte intern, la Constança té una missió especial que caldrà dur a terme, un d’aquells projectes que s’inicien des de l’escola i que tenen per objectiu la millora de tota una comunitat. Una història de creixement individual i també col·lectiu. Una història que deixa en el lector un munt d’interrogants a debatre en aquells meravellosos moments de gran grup.

SOLSONA, Núria. Coreografies animals. Barcelona: Zahorí Books, 2025.

Heus aquí sis coreografies animals espectaculars. Un llibre informatiu esvelt i que en la seva verticalitat ja sorprèn a tota  mena de lector que descobreix, en cada doble pàgina,com dansen certs animals per sobreviure. Perquè a la natura hi ha animals de tota mena, tabé, d’aquells que es mouen amb elegància, en vibració, en rotació, en xarxa! Un llibre informatiu rigorós i elegant en tota la seva globalitat. Al final del llibre, un breu glossari, els noms dels cientiífics que menciona l’autora, una bibliografia destacada, entre altres fonts complementàries. Aquesta és l’originalitat en certs temes dels llibres informatius i la gràcia de compartir-los plegats. Coreografies animals és tot un espectacle, un treball impecable el de la Núria Solsona!

2n 1a

BARDAJÍ, Sherezade. Tres i tres i tres fan…. 9 contes d’ai ves qui ho diria, a partir de les rondalles de Joan Amades. Il·lust. Neu Caamaño. Barcelona: Bindi Books, 2025

Fa molts anys, cap allà el 1992, la meva amiga Elisabet Abeyà i jo mateixa, ens decidírem a publicar un volum de “Contes per tornar a contar”, que titularem Per fat i fat. La iniciativa responia a una demanda que havíem detectar en les formacions que fèiem a mestres sobre com explicar contes. El educadors, també les mares i els pares, buscaven un material fiable i assequible, amb versions pròximes a l’oralitat. La nostra proposta va tenir bona acollida, se’n feren tres edicions i un segon volum complementari, i és un llibre que encara avui es fa servir.
Amb el mateix esperit i els mateixos objectius, trenta-tres anys després, la narradora Sherezade Bardají i la il·lustradora Neus Caamaño han publicat Tres i tres, i tres fan… un recull de nou rondalles del corpus de Joan Amades que s’ordena segons les estacions de l’any. Bardají ha fet noves versions d’una acurada selecció de relats populars, tot respectant l’argument original. La narradora ha tingut una cura especial en usar un registre pròxim a l’oralitat, complementant les narracions amb endevinalles, dites i cançonetes que les fan més amenes i aporten un to lúdic. Per la seva banda, la il·lustradora ha sabut acompanyar cada rondalla amb un estil d’il·lustració a mig camí entre allò clàssic i tradicional i propostes ben acolorides i més contemporànies, el resultat és una simbiosi ben atractiva. Al final del llibre, el lector hi pot trobar les versions originals d’Amades, amb la indicació del número de classificació internacional de cada rondalla. En conjunt, un llibre acurat, atractiu, pràctic i reivindicatiu del nostre llegat oral, que pot ser útil i agradós tant a casa com a la biblioteca o l’escola.
Les rondalles que inclou són les següents: “Els dotze mesos”, “La Tarongineta”, “El llop, la guilla i l’os”, “En Joanet i la cova dels gegants”, “El cel, a mi, estrelles”, “Marieta Valenta”, “Les cabretes i el llop”, “El príncep drac” i “El mercat de les paraules”.

PUIG, Pep. La cançó del soldadet. Il·lust. Toni Galmés. Barcelona: L’Altra Editorial, 2024

La cançó del soldadet a primer cop d’ull ens pot semblar el que solem anomenar un llibre de colles, és a dir una narració que desenvolupa al llarg de diversos capítols, les vivències i petites aventures d’un grup de nens o pre-adolescents, sovint en un entorn quotidià i realista. Aquesta és la proposta que sembla ens fa Pep Puig, un autor que amb altres dues obres seves va ser finalista del Premi Atrapallibres i del Premi Llibreter. La narració se situa en dos petits pobles –Marjal i Canyot- molt semblants però separats per un riu i que pertanyen a dos països diferents. Estan en estat d’alerta, perquè diuen que pot esclatar la guerra entre ells en qualsevol moment. En aquest context, suposadament pre-bèl·lic, dues colles –una de cada poble- entren en contacte per una mena juguesca, de la qual el principal protagonista és el més petit de tots, en Lluc. Finalment, però, el relat gira cap a un to més íntim, que convida a la reflexió sobre l’absurd de la guerra, el sense sentit dels odis i malfiances entre pobles, la relació molt positiva d’un nen orfe de mare amb el seu pare i el territori d’incerteses, dubtes i perplexitats que és el pas de la infantesa a l’adolescència. El llibre, que presenta una edició molt acurada i atractiva, s’acompanya d’unes il·lustracions que palesen la mirada tendra i la gran professionalitat de l’il·lustrador Toni Galmés.

DURAN, Teresa. La senyora A i el senyor Z. Il·lust. de Gustavo Roldán. Barcelona: Kalandraka Catalunya, 2025

Aquest conte, escrit amb humor i tendresa, sembla senzill a primer cop d’ull, però no ho és gens. És un producte pensat i treballat des de l’experiència, el mestratge i el gran bagatge en el camp de la literatura per a joves lectors tant de l’autora com de l’il·lustrador, de Teresa Duran i Gustavo Roldán. L’encontre entre una senyora A que té pànic als colors (o és al·lèrgia?) i un senyor Z, pallasso de vocació i d’ofici que viu immers en un mon ben acolorit, provoca un seguit de topades i anades i vingudes a vegades hilarants i altres un xic surrealistes, que es resolen amb l’aplicació d’un ingenu, decidit i solidari “antitot”. Un conte diferent, acurat i inoblidable -agradós a petits i a grans- presentat amb la qualitat i l’elegància a que ens té acostumats el segell Kalandraka.

2n 2a

FRANKEL, Yael. L’ascensor. Buenos Aires: Limonero, 2025

Fa poques setmanes va sortir una magnífica crítica a la revista Faristol d’aquest llibre, una mirada de Vanesa Amat sobre un títol que posa l’èmfasi en els tres elements bàsics d’una obra rodona: el format, la il·lustració i el text. Tots aquests elements -un format allargat, propi del forat de l’ascensor; un text mínim, però narrativament impecable; unes il·lustracions plenes de caràcter i sentit- ens conviden a explicar i observar una obra completa d’un àlbum que, tot i que ja fa sis anys que es va publicar en castellà, ara tenim l’oportunitat de gaudir-lo en la nostra llengua.

QUINTEROS, Ángeles. Mala Herba. Il·lustr. Karina Cocq. Trad. Elena Martín Valls. Barcelona: Akiara Books, 2025.

Finalment! L’equilibri entre una bona narració i un llibre documental és molt difícil. Massa vegades trobem que allò que es vol narrar o donar a conèixer aflora amb excés i evangelitzem més que narrem. Però a vegades els estels s’alineen i conflueixen en un magnífic àlbum il·lustrat, amb dibuixos que ens recorden molt l’estil basc de Maite Gurrutxaga, on la mirada de l’espectador és sempre frontal, com si fos talment un més de l’escena d’aquesta nena que ens parla d’herbes, no de males herbes. Un àlbum quadrat que ha sortit rodó.

GINESTA, Montse. Avui què em posaré? Il·lustr. Emma Schmid. Barcelona: Pub. Abadia de Montserrat, 2025

De tothom és coneguda la passió que desperten els vestits en l’esperit sempre emprenedor de la Montse Ginesta. D’ella en són, per exemple, el disseny dels estampats del vestuari de ses majestats reials de Barcelona. És per això que val la pena gaudir d’aquest llibre per posar en primer pla la importància d’aquest abillament que ha donat peu a frases fetes, endevinalles, embarbussaments i altres dites populars amanides, al final, per un seguit de microcontes de la mateixa Ginesta amb els que xalareu de debò. Un títol per anar sempre ben galants a qualsevol festa.

TUWIM, Julian. La locomotora i altres poemes divertits. Il·lustr. Lewitt-Him. Trad. Xènia Dyakonova i José Mateo Puig. Barcelona: Vacamú, 2025

Que estem vivint un moment excepcional de la LIJ ho sap tothom i és profecia. Però que de retruc en surti beneficiada la poesia infantil, la seva germana pobra, això ja és excepcional. I és que qui ho havia de dir que a les nostres mans s’hagi editat aquest magnífic llibre, editat per primera vegada el 1938 a Varsòvia, que inclou “La locomotora”, “El nap” i “La ràdio dels ocells”, tres poemes còmics populars, traduïts magníficament i directa del polonès, amb les il·lustracions originals! Un document per descobrir que fa més de vuitanta anys la LIJ ja gaudia d’una contemporaneïtat espatarrant.

GIMÉNEZ, Miquel. Canta-me’n una! Canta-me’n dues. Il·lustr. Maria Girón. Textos pedagògics. Vanesa Amat. Barcelona: Babulinka Books, 2025.

I per als més grans de la colla, perquè comparteixin moments de jocs i cançons, res millor que aquest magnífic i tan necessari Canta-me’n una! Canta-me’n dues de Miquel Giménez. Un llibre d’aquells de ja era hora! I és que en un moment com l’actual, en el que la nostra llengua està tan amenaçada, res millor que començar a difondre-la entre els més petits amb les cançons populars, els jocs de mans, els jocs de falda, etc. de tota la vida. La recepta imprescindible per fer de la nostra llengua la memòria oral dels nostres infants més enllà de les polítiques d’accelerades de cavall i frenades de burro imperants. I si no sabeu la música, cap problema: cada cançó inclou un codi QR!

3r 1a

ALEU, Mireia. Pete. Barcelona: Corimbo, 2025.

Pete és un àlbum sense mots que narra visualment, la història d’un xumet perdut. El relat, d’estructura circular, es desplega en format acordió (leporello), perquè els més petits puguin seguir amb facilitat el periple d’aquest objecte viatger. El llibre utilitza una paleta en blanc i negre amb un únic toc de fúcsia per destacar el protagonista, i combina amb humor, animals en situacions absurdes. El disseny de la coberta, que es pot transformar en careta, converteix l’obra en un llibre-joc pensat per als més reticents a deixar el xumet, tot i oferint-los noves propostes lúdiques, gratificants i de consol.

ALLEY, Robert Whitlock. Herois de l’hospital al rescat. Barcelona: Joventut, 2025.

Herois de l’hospital al rescat és el segon volum de la sèrie Vall Alegre en acció, publicada per Joventut. L’àlbum combina el format Wimmelbook (llibre coral), la narrativa factual i el joc, mostrant de manera amena el funcionament d’un hospital i la tasca del seu personal. Com en cada títol de la col·lecció, Alley treballa amb professionals de diferents àmbits (bombers, constructors i ara metges) per narrar amb cura la realitat dels oficis. Amb múltiples nivells de lectura i històries d’herois sanitaris antropomòrfics que salven vides, el llibre introdueix els més petits al món hospitalari sense por, amb humor i detalls plens de vida.

NORDQVIST, Sven. El camí groc. Barcelona: Flamboyant, 2025.

El camí groc és un àlbum fascinant i poètic de l’artista suec Sven Nordqvist. En un periple oníric per tornar a casa, el protagonista troba trolls, gegants i criatures misterioses que li ofereixen objectes màgics. Amb saviesa i generositat, ell els redistribueix a qui en té necessitat, fins a retrobar el camí. Cada pàgina ens transporta a universos insòlits, plens d’anacronismes, humor i detalls sorprenents, convertint el llibre en una odisea visual i vital sobre compartir, confiar i caminar.

3r 2a

FERRI, Giuliano. Pedra a pedra. Barcelona: Kalandraka, ​​2025

El ratolí descobreix que la vida no demana permís per créixer i que més enllà del mur hi ha un horitzó de bellesa. Aleshores, actua per aclarir i allargar la vista. Aquest és un llibre de cartró, petit, sense paraules. L’edició original és del 2016, però té una actualitat enorme, sobretot en aquests dies en què creixen murs i es dinamiten ponts per tot arreu. Una història silent, de col·laboració i horitzons nets, per als més petits.

VAN DEN HEUVEL, Pieter. El racó de pensar. Trad. Maria Rosich. Albuixech: Litera, 2025.

Un plat d’espaguetis ha volat pels aires. Un nen està dret, en penitència, al racó de pensar. Van arribant altres personatges castigats i el racó s’omple. Amb certa lleugeresa, els lectors acceptem que el càstig ha estat merescut. En un moment, però, algú descobreix com sortir de la penitència. El racó es buida, però el nostre personatge té una conducta tan digna que ens fa dubtar de la seva culpabilitat. Un àlbum ple d’humor que, des de la incertesa, ens obliga a pensar molt sobre responsabilitats, culpes, càstigs, justícies i veritats.

AHUMADA, Laia; FOSCH, Cinta. Dormo al carrer. Sis testimonis de persones sense llar. Barcelona: Akiara Books, ​​2025

DE VIGAN, Delphine. No i Jo. Trad. Ona Rius Piqué. Barcelona: Edicions 62, ​​2009.

Les xifres de gent que dorm als carrers, el “sensellarisme” com diu l’eufemisme, no deixen de créixer. El problema de l’habitatge és a la base de la pobresa, i la pobresa té la seva cara més visible i dolorosa en aquesta gent sense sostre, que viu de la pitjor manera i que acumula els prejudicis i les fòbies més arrelades a l’imaginari de la nostra societat. Donar la veu al que pateix la situació, i deixar que expliquin les seves històries podria ser un pas per recompondre les dignitats perdudes: les dels que pateixen la situació i la de tota una societat que no pot evitar aquest desastre. Proposar una ficció, com la que proposa De Vigan, combinat amb un documental, com el que ens ofereixen De Ahumada i Fosch, amb tot allò que tenen en comú tots dos llibres, pot ser una bona manera d’abordar el problema amb adolescents i joves. Tot plegat, sense deixar de recordar, en aquestes dates, el conte d’Andersen, de “La nena dels llumins”.