Aquell curs, ja ho sabien, tocava anar al Cim d’Àligues, el centre especialitzat en aus rapinyaires ubicat al municipi de Sant Feliu de Codines. Perquè en una escola, a vegades, hi ha sortides estipulades i que es vinculen al projecte d’un trimestre. Tot i això, calia encoratjar aquella colla de tercer de primària per emprendre el vol cap a escenaris novedosos i arriscats, tot mantenint un vol cautelós per tal d’evitar rutes amb parades innecessàries, així com estar preparats per meravellar-se davant inesperades voladisses pel cel de comarques.
Tot partint dels nostres rituals de conversa col·lectiva on activar els meravellosos coneixements previs, vam començar a recollir tota mena de plomatge informatiu per tal de muntar un espai destinat al projecte dels ocells, on, progressivament, anaven planant tota mena de llibres, entre altres elements curiosos que acompanyaven lectures i cerques vàries. La tria de llibres entorn aquest tema va ser agitada. També va representar tota una oportunitat per rescatar llibres provinents tant del fons de la biblioteca del poble com de la biblioteca de l’escola, de manera que cada alumne va poder presentar o bé recomanar algun títol al llarg del desenvolupament del projecte organitzat en dues parts: un, on s’anava construint un niu col·lectiu i comú; l’altre, donant ales orientatives a cada petit grup per a dur a terme petites investigacions d’ocells triats.
La intenció del projecte, tot depenent de la intensitat del vol de cada grup, i abans que no arribés la primavera, era ben clara: enlairar-nos fins al Cim.
Com que de llibres d’ocells s’envolaren de molts i de molts tipus, en presentarem sols un bocí: els més llegits i els més usats, també els més admirats, d’altres que van ser de gran ajuda per fer les primeres tries d’aquell ocell extraordinari i d’estudi i que haurien de presentar en petit grup, entre altres llibres que la mestra va anar incorporant o bé que li hauria agradat apropar, ni que fos per pausar el vol predominantment informatiu.
Llibres que van permetre desafiar l’alumnat que s’inicia no només en el rol d’investigador, que treballa en grup i es prepara per aixecar discussions sobre què i com redactar els apartats d’un treball, sinó també com a lector atent i astut a tota mena de dada valuosa sobre la vida d’un ocell.
Els primers llibres en arribar van ser els informatius, aquells de gran format provinents de les col·leccions de casa i que ens permetien identificar els ocells del nostre privilegiat i immens pati bosc. Sobtadament, un dia entrà a l’aula un d’aquells inventaris il·lustrats tant rigorós com presumit, d’autores franceses especialitzades en el tema. Un d’aquells llibres que va acabar sent el més llegit de tots.
1. L’inventari
- Aladjidi, Virginie. Inventari il·lustrat dels ocells. Il·lustr. Emmanuelle Tchoukriel. Ed. Kalandraka, 2016.
Aquest és un inventari exquisit i que forma part de la col·lecció d’Inventaris il·lustrats de Kalandraka, on es recullen una vuitantena d’espècies d’aus i inclou un petit vocabulari il·lustrat sobre la seva morfologia i descripcions del plomatge de cada espècie, sobre la seva alimentació, entre altres detalls i peculiaritats. Les il·lustracions, de Emmanuelle Tchoukriel són d’estil científic, emprant principalment retolador, tinta xinesa i aquarel·les. Un llibre elegant tant des del punt de vista gràfic com pel que fa als continguts, informatius i entenedors. El llibre s’organitza en tres parts: en primer lloc, una breu introducció a la morfologia dels ocells. Tot seguit, una primera part dedicada a la classificació dels passeriformes, i una segona part on es recullen altres ocells. En cadascuna d’elles s’indica, per a cada ocell, un detall sorprenent de l’espècie, una anècdota sobre l’alimentació, la seva mida, el seu cant. Un llibre d’aquells manipulats amb cura i que, en el decurs el projecte, va esdevenir significatiu. 
En poc temps, ens van acompanyar les guies d’ocells, il·lustrades amb adequades fotografies, i fetes a Catalunya. Aquest tipus de guies representaven una altra manera d’apropar l’alumnat en el món de l’ornitologia i també de seduir-los en el coneixement i identificació d’ocells més freqüents a casa nostra. Llibres que van ser de gran utilitat per decidir quin ocell seria digne d’estudi.
2. Una guia
- Domingo de Pedro, Màrius. Guia d’ocells per a nois i noies. Il·lustr. Coia Dols. Ed. Cossetània, 2022
Una guia imprescindible per aproximar-se al món de l’ornitologia, la seva biologia i formes de vida, s’hi descriuen les espècies més representatives, acompanyades de fotografies fetes totes al nostre país per l’anellador, naturalista i fotògraf Màrius Domingo. Una guia ideal per ser portada amb cura fora de l’aula, molt adequada per cercar i identificar alguns ocells en el pati d’aquella escola on, després del moment d’esbarjo, era molt fàcil sentir el cant d’algun ocell, deixant-se veure entre les branques dels pins o reposant en aquelles casetes niu fetes per en Pep, el conserge.
Com que el projecte, en la seva globalitat, mantenia un trajecte constant i amb força, vam creure oportú respectar els nostres moments per freqüentar la biblioteca de l’escola i continuar seleccionant novetats que acabaven d’aterrar en els nous prestatges de llibre de coneixements. Entre els prestatges dels ocells, ens esperava un títol que amagava un plomatge poètic. Aquesta mena de llibre ens encaixava a la perfecció per anar introduint altres ingredients amb ritme, musicalitat i així vetllar la lectura en veu alta.
3. Ocells poètics
- Casas, Lola. Ocellets, ocells, ocellots. Il·lustr. Òscar Julve. El Cep i La Nansa Edicions, 2015.
Una proposta que combina la idea de guia, amb l’afegit del ritme poètic i l’humor tant en els textos de la Lola Casas com en la il·lustració de l’Òscar Julve. El llibre recull cinquanta exemplars d’ocells de totes les mides i colors per satisfer els gustos més diversos amb molts ingredients barrejats. D’una banda, funciona com a guia perquè inclou informació bàsica i curiositats de cada ocell. D’altra banda, el llibre adopta aquest toc poètic perquè tots els ocells van acompanyats d’uns versos que juguen amb el lector. Finalment, es destaca i s’exgara l’element de la il·lustració postas en els ulls d’aquests ocellots perquè grans i petits s’engresquin i connectin d’allò més amb aquestes cinquanta divertides il·lustracions. Una altra manera de contemplar el món dels ocells.
Mentre el projecte col·lectiu s’anava engrandint i els projectes en petit grup anaven fent rutes diverses, era el moment també de les revisions, correccions i tasques més feixugues. Calia, doncs, continuar el trajecte, reconduir el vol i definir els últims elements del projecte, malgrat no poder guiar-nos ni tocar llibres bells i grandiosos que ens haguessin alimentat més i més, ja que no s’editaren aquell curs.
4. Un de molt complet, però que si hagués arribat a temps, la mestra l’hauria posat a l’abast dels alumnes…
- Birkhead, Tim. Com és això de ser un ocell? Il·lustr. Catherine Rayner. Ed. Blume, 2024.
Aquest llibre ens presenta i ens comparteix els secrets i comportaments de vint espècies d’ocells de la mà de l’ornitòleg anglès, en Tim Birkhead, amb dades rigoroses i amb esplèndides il·lustracions de l’anglesa Catherine Rayner. Molt creatiu i experimental el treball d’aquesta il·lustradora, criada en un ambient rural de l’oest de Yorkshire, però que des del seu actual i minúscul estudi d’Edimburg, necessita emprar tota mena d’utensilis i tècniques (tintes, acrílics) i materials correctius com el típex per aconseguir efectes de línies gruixudes en elements concrets en la creació dels personatges animals, el motiu central de la seva obra.
. 
El projecte mereixia una pausa. Arribà el moment de sortir allà fora, al Cim d’Àligues, i aventurar-nos en aquell espai únic en l’estudi, mostra, cria i vol de les aus rapinyaires i fer les visites pertinents per tal d’introduir els conceptes bàsics i generals sobre les rapinyaires. Després dels recorreguts més guiats, el cel amenaçava pluja i núvol. I ja se sap, si plou, les aus no volen. No va ploure, sinó que aparegué l’emoció i el silenci absolut. El cert és que la sessió més esperada va ser aquest vol en llibertat de les aus, totes i cadascuna d’elles planant pels nostres caps, mentre tots els infants emmudien i la mestra es refugiava sota l’ala de l’abric. Va ser tota una experiència. Perquè el fet de ser en aquell meravellós mirador natural i veure els ocells, ocellets i ocellots a poca distància donava sentit al projecte i complementava, de manera excepcional, cadascuna de les investigacions dels alumnes.
Després de la visita al Cim d’Àligues, es va sentir la necessitat d’arrodonir el projecte amb altres i més llibres i guies referents a aquestes aus fascinants que van acabar planant per sobre els nostres caps.
5. Una altra guia desplegable
- Copete, J.L. Ocells rapinyaires de Catalunya. Miniguia de camp. Il·lustr. Toni Llobet. Cossetània edicions, 2016.
Ocells rapinyaires de Catalunya és una guia en un format de paper plastificat desplegable. Inclou les 39 espècies de rapinyaires diürnes i nocturnes que són presents a Catalunya, incloses algunes que només ho són excepcionalment. A cada làmina hi trobem il·lustrades a la mateixa escala entre 2 i 5 espècies diferents, acompanyades d’un petit text i unes icones amb informació complementària per facilitar-ne la localització i identificació. També amb una icona s’indica les seves preses més habituals. També s’inclou una doble làmina amb totes les espècies il·lustrades en vol per a facilitar-ne la comparació i una làmina dedicada a il·lustrar i descriure les egagròpiles de 8 espècies, seleccionades per ser de les més habituals de trobar i l’element estrella de la sortida!
Mentre el projecte arribava al final del vol i la primavera ja era a tocar, calia celebrar tanta dedicació i entusiasme que aquell grup hi abocava gairebé en tot i reunir-nos al voltant d’un àlbum il·lustrat. Perquè el moment de grup era molt nostre, era un regal i era sagrat, com el temps que hi dedicàvem a conversar, a compartir lectures i a tota la resta.
6. Un àlbum il·lustrat
- Calì, Davide. El venedor de felicitat. Il·lustr. Marco Somà. Ed. Libros del Zorro Rojo, 2020.
Aquest àlbum narra l’arribada del senyor Colom, el venedor que curiosament es desplaça en camioneta i reparteix pots de felicitat a tota una comunitat d’ocells humanitzats de tota mena i de tots els estils de vida.
«La felicitat es ven?» En aquesta història que tant els va sorpendre i hi ha qui comprava un pot de felicitat per compartir amb els amics; altres, un embolicat en paper de regal per Nadal, per repartir entre els seus fills, pels seus nets… Vaja, que sembla que és bo tenir sempre un potet de reserva, tot i que sigui petit. Un àlbum il·lustrat per reflexionar sobre la necessitat de felicitat i el comportament estrany de certs ocells humanitzats.
Va arribar la primavera i els projectes eren a punt per ser relligats i sols ens restava temps per recomanar-nos una lectura molt diferent: un film d’aquells multi premiats, però molt sensible als ulls d’un grup que va obrir del tot les ales i que mai no oblidaré. El film Ocells de pas (Les oiseaux des passage), 2015, dirigida pel director belga Olivier Ringer, va deixar petja, com aquell rastre subtil que deixa l’ocell. Un film que, més enllà del cant a l’amistat, la superació dels límits i la necessitat de llibertat, va possibilitar a tot un grup fer una última aturada i recobrir-se d’un nou plomatge que els procurés coratge per bandejar nous reptes.
I així va ser com vam enlairar-nos fins al Cim, recordant aquell meravellós trajecte d’un grup de tercer de primària que enguany emprendrà el vol cap a la secundària.
https://vimeo.com/ondemand/ocellsdepas
Deixeu un comentari: