T’imagines arribar a casa i trobar un llibre sorpresa a sota la catifa de l’entrada? -com en aquesta il·lustració de Martina Trach a La Clara i l’home de la finestra-. Això, i altres coses, és el que procurem el veïnat d’aquest edifici tan peculiar que és Llibres al replà, abans de cada Nadal i de cada estiu. Deixar-vos lectures a l’entrada de casa, recomanacions elaborades per uns veïns i veïnes a partir del coneixement de cadascú i de l’estima envers la literatura.
Recomanacions per a aquells moments de calma assossegada tan propis de l’estiu. De tot hi ha i ens plau que així sigui.
1r 1a
Un àlbum per a xics i grans: ANDRUETTO, Maria Teresa. La Clara i l’home de la finestra. Il·lustr.
Martina Trach. Trad. Nadia Anglada Acedo. Buenos Aires: Limonero, 2025.
L’excel·lent editorial argentina Limonero s’introdueix en la nostra llengua amb una obra tan preciosa com precisa. El text (mai no s’han de perdre de vista les obres d’aquesta autora) presenta la història d’una relació amistosa entre una nena i un home introvertit que compartiran lectures i coratge. Les il·lustracions, d’una delicadesa tan expressiva i plena d’el·lipsis com ho és el text, complementen a la perfecció un àlbum de format apaïsat que esdevé inoblidable.
Un poemari: CANO, Carles. De l’amor, i altres desficis adolescents. Catarroja: Perifèric, 2024
Amor, natura, ecologia, institut, passat, present i futur comparteixen protagonisme en aquest poemari, obra d’un dels autors actuals més destacats dels Països Catalans. Amb la sornegueria de qui ha llegit a Estellés a fons, la fluïdesa de qui és un excel·lent contecontes i la capacitat d’observació de qui ha estat un bon mestre, aquest llibre de poemes és un encert per tot allò que conté de nou, de vibrant, de directe, de líric i de reivindicatiu. S’hi generen complicitats afectives, s’hi escodrinyen recons de l’ànima, s’hi experimenta el goig de jugar amb la llengua, tot pouant alhora d’una tradició literària gens menyspreable. Una joia inusual.
Una reedició crossover: HUYGEN, Wil. Los gnomos. Il·lustr. Rien Poortvliet. Trad. J. Méndez
Herrera. Madrid: Maeva, 2025.
Aquest llibre de gran format, conté unes molt més que interessants il·lustracions documentals que permeten saber-ho tot, tot i tot de la vida, costums, hàbitat i destreses dels gnoms, i pot ser compartit entre aquelles generacions que l’havien pogut llegir en català gràcies a l’edició de Montena el 1988 i les actuals. Sigui com sigui, aquesta és una obra tan exhaustiva com bonhomiosa, que deixa un solc profund entre els seus lectors i que exposa amb un rigor airebé acadèmic la manera de fer i de ser d’aquests extraordinaris éssers diminuts que habiten les boscúries centreeuropees, tocant al mar del Nord.
Un assaig: MARTÍNEZ, Piu & JUAN, Anna. Cada uno ve lo que sabe. Una guia para aprender a mirar a través del àlbum ilustrado. Barcelona: Gustavo Gili, 2025.
Dues de les millors especialistes del país (i de més enllà) desglossen poc a poc i de manera clara i endreçada tot allò que cal saber per a poder valorar i analitzar un àlbum amb tots els ets i uts. Escrit de manera clara, directa i endreçada, i maquetat de manera súper atractiva, val la pena aprofitar la calma de l’estiu per a conèixer què és l’àlbum com a suport comunicatiu; quins llenguatges es poden emprar en un àlbum; i què ens aporta l’àlbum com a objecte editorial. Tot plegat amanit amb una extensa bibliografia referencial i apadrinat per les veus internacionals més autoritzades.
1r 2a
CASTEL-BRANCO, Inês. Un paisatge. Una flor. Il·lustr. Neus Caamaño. Barcelona: Akiara, 2025. (Akiwow; 4)
Akiara és una editorial que aposta per temes relacionats amb el medi ambient i les grans qüestions del món d’avui, amb una mirada curiosa davant l’entorn i tot intentant que tant el contingut com la política d’edició vagin de bracet.
Un paisatge, una flor és un catàleg de les flors més comunes i més belles, però no individualitzades com les podríem trobar en una botiga, sinó arrelades al paisatge on creixen.
L’obra ens ofereix una forma gairebé poètica de conèixer les flors i d’admirar els paisatges que conformen, a través de la mà d’Inês Castel-Branco que les descriu tot oferint-nos curiositats històriques i literàries de cadascuna d’elles. Les flors són un regal que, en aquest cas, venen embolcallades per la llum i el color de les il·lustracions de Neus Caamaño.
PORTELL, Raimon. Només el vent. Barcelona: Edebé, 2025
En una societat matriarcal d’una tribu d’indis americans, hi viu la Fala, la protagonista. Ella es rebel·la al present i al futur que la tribu i la tradició li tenen destinats i ha de fugir a l’aventura, en solitari, no deixar rastre i enfrontar-se amb el vent. I la seva serà una intensa aventura per la supervivència, amb la natura i el coneixement que en té i va adquirint com a grans aliats i els humans, com a a grans enemics.
Raimon Portell torna a demostrar el seu gran ofici com a narrador, amb una gran habilitat per atrapar a lectors de qualsevol edat, amb destresa i sensibilitat, que a més de l’aventura en si, et fa avançar sense descans pels paisatges, per les estacions, com si t’endinsessis en un viatge apassionant, importable a qualsevol llengua i lloc del món.
REY, Javi. Li dèiem Bebeto. Trad. Pilar Garriga i Alfred Sala. Barcelona: Norma, 2025
Javi Rey ens presenta un còmic molt personal que situa l’acció als paisatges i al temps del seu pas de la infantesa a l’edat adulta, als anys vuitanta al Baix Llobregat.
El protagonista i narrador és en Carlos. I en Bebeto és un noi més gran que ell i els seus companys, una figura gairebé decorativa. En un moment donat, necessiten algú a l’equip de futbol sala i el conviden a jugar. Aquest contacte, de mica en mica, els aproparà i la seva figura esdevindrà més humana, menys misteriosa.
“Li dèiem Bebeto perquè tothom li deia Bebeto i no ens importava quin era el seu nom de debò. No en sabíem gaire, d’ell. Només que era més gran que nosaltres i que sempre estava assegut a les grades mirant com jugàvem. Sempre era a les pistes. Sempre. Com les porteries o les ratlles gastades del terreny de joc. Com les flors que tornaven a créixer cada primavera entre les esquerdes del ciment.”
Una estampa intensa i entranyable d’un temps, d’un país.
STRIDSBERG, Sara. Bucear en verano. Il·lustr. Sara Lundberg. Trad. Carmen Montes. Madrid: Galimatazo, 2024
Fa temps que no descobria un llibre àlbum com Bucear en verano que em sorprengués i que m’emocionés. Va aparèixer el 2024 i m’ha arribat fa poc a les mans. És obra d’una de les millors escriptores sueques del moment, Sara Stridsberg (1972), que compta amb novel·les per a adults destacables.
La història és narrada per la Zoe, una nena que explica, estranyada, la desaparició del seu pare de l’àmbit familiar. Aviat, descobrirà que està internat en un centre psiquiàtric, i que, sovint, perd les ganes de viure, i necessita estar ingressat per tal de recuperar almenys una mica d’allò que ha perdut.
L’estil de la il·lustració transmet fredor i buidor i l’impacte de la situació, alhora que, de manera delicada, comunica també tendresa i provoca algun somriure que treu ferro a l’entramat.
El text, narrat des de la mirada innocent d’una nena que llegeix el món incomprensible dels adults, mostra una poètica subtil i una ironia molt fina. Ambdós ingredients converteixen el llibre en una peça original que toca un tema poc habitual encara que molt i molt present a la societat contemporània.
2n 1a
KIM, Sang-Keun. L’estiu del talp. Madrid: Pastel de Luna, 2025
No sé per què els talps, una animals tan poc sociables i tan allunyats del nostre entorn, donen tant de joc en el camp de la literatura per a infants. Hi ha un bon nombre de contes protagonitzats per talps. Potser els més celebrat en l’última dècada és la famosa talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap. Qui no recorda el seu divertit via crucis amb la tifa sobre el cap? Sembla que l’autor coreà Sang-keun Kim ha creat un altre talpet inoblidable. L’estiu del talp, publicat per Pastel de Luna, és el tercer de la sèrie que va començar amb Quan estiguis amoïnat i va continuar amb El desig del talp. És una tendra història d’amistat amb un punt de divertida comicitat que es reserva a les il·lustracions, que demanen ser llegides detingudament. L’argument se sosté sobre un malentès ple d’ingenuïtat i es desenvolupa amb l’esquena tradicional del viatge de recerca, al llarg del qual hi ha errors que ens fan somriure. Una mica a l’estil de les contarelles de protagonistes massa innocents i benintencionats, el lector ben possiblement des de la primera pàgina s’adona de l’error del talp, però això no treu intriga ni interès a tot el què vindrà després. Perquè allò més important és l’amistat que poc a poc trena el talpet amb la tortuga. En conjunt, un àlbum molt ben treballat, que és ben adequat per a ser narrat oralment i també per passar una llarga estona amb els detalls de les il·lustracions i la bona tria en la gamma de tonalitats cromàtiques.
MATÉO, Pépito; BONACINA, Irène. L’homenet a qui no agradava res. Barcelona: BiraBiro, 2025
Aquest és un àlbum editat en format apaïsat. No sé per què, però tinc una especial predilecció pels àlbums apaïsats. A la llibreria, quan els veig a les taules de novetats, sempre em fan allargar la mà i els obro amb especial il·lusió. Aquest, a més de ser apaïsat, és de Pépito Mateo, un gairebé llegendari narrador francès, i en veure’l al prestatge això em duplicà la curiositat. Feliçment, el llibre ha estat una troballa que us recomano. Des de la primera pàgina a l’última, he fruït amb aquest homenet malsofrit (així ho diem a Mallorca) al que res no li agrada: ni la ciutat, ni el camp, ni els veïns, ni el temps, ni la gent, ni el sol… Un homenet que ho envia tot a pastar fang, a malviatge… Però, ai las!, a vegades els desigs es compleixen i queda sol, sol com un mussol, en la fosca del no res. Només així, tocant fons, l’homenet malsofrit podrà remuntar. Amb la força i la bellesa de les paraules, podrà refer el camí i mirar el món amb uns altres ulls, amb un altre tarannà (aquesta paraula tan bonica i repolida). Amb unes il·lustracions que són alhora sàvies i senzilles, obra d’Irène Bonacina, i una edició impecable, aquest àlbum és una d’aquestes rara avis tan bones per als infants com per als adults, una petita joia sense pretensions que ens convida a cantar, contar, reflexionar i valorar allò que tenim. No us el perdeu!
PIRIS OBRADOR, Catalina; SANSÖ GENOVARD, Bàrbara, il. I els padrins, com vivien?. Binissalem: Disset, 2024.
A l’ultima dècada, sens dubte, podem assegurar que la producció de llibres per a infants i joves a Mallorca ha crescut en quantitat i varietat, però segueixen essent llibres amb moltes dificultats per donar-se a conèixer fora de l’illa. Poques, petites i disperses editorials juntament amb distribuïdores que invisibilitzen els nostres productes fan que els llibres editats a les Illes Balears sovint passin desapercebuts mar enllà, per més que tinguin bona acollida entre el públic tant escolar com familiar de les Balears. Amb aquesta petita ressenya volem posar el nostre granet d’arena per donar a conèixer dos llibres que s’ho paguen, fets amb professionalitat, il·lusió i arrels.
I els padrins, com vivien? És un singular llibres de coneixements que vol acostar als joves lectors com era la vida i sobretot els treballs i oficis de la societat pre-turística en els indrets mediterranis. Els textos són fruit de l’experiència vital i professional de Catalina Piris, tècnica del Parc Natural de Llevant que -dia a dia- acosta als escolars la naturalesa i les tasques tradicionals de la pagesia. Les imatges -realistes i molt acurades però també molt atractives- ajuden molt a la comprensió dels textos. Així, hi veurem magníficament il·lustrades i explicades feines com podar, llaurar, fer voltar la sínia, formatjar, fer bugada, conrar l’hort, batre, fer matances i un llarg etcètera tot amanit amb uns animalons que -amb els seus comentaris entremaliats- donen agilitat al text. Molt recomanable per mirar, remirar, posar dins la motxilla en anar de colònies i compartir amb els amics.
RAYÓ, Miquel; UYÀ, Nívola, il. Dotze en fan un. Binissalem: Disset, 2025.
Dotze en fan un és un llibre molt singular, una mena de reflexió poètica sobre la roda de l’any, personalitzada en els dotze mesos, la qual cosa explica el sentit del títol, perquè dotze mesos fan un any. El reconegut escriptor Miquel Rayó, entre l’octubre del 2012 i el setembre del 2013, va col·laborar en una petita publicació titulada Borino Ros que recollia propostes d’activitats per a famílies amb infants. Ara, Disset Edició ha recuperat aquests textos que Nívola Uyà ha il·lustrat amb el seu estil poètic i personalíssim. El resultat és un llibre delicat, apte per a petits i grans, que ens porta a conèixer els aspectes més significatius de cada mes a través de proses entre poètiques i descriptives, sempre amb un punt d’ironia tant propi del mestratge literari de Miquel Rayó. Benvinguda sigui aquesta proposta amarada de sensibilitat i poesia.
2n 2a
ALEMAGNA, Beatrice. La Berta i jo. Barcelona: Combel, 2025
Vagi per davant que al veí del 2n 2a el torna boig el fluorescent de l’Alemagna!, color que, per altra banda, la il·lustradora ha aconseguit que gairebé esdevingui segell identificador de les seves creacions. Però si a l’equació hi afegim el fet que bategem una crosta amb el nom de Berta, que ens parla i que, de retruc, ens desperta els records dels llargs estius i l’olor de casa els avis, com a resultat obtenim un llibre emotiu, ple de sensibilitat que, sense fer-ho explícit parla dels records que tots tenim. Una edició molt acurada, amb sobrecoberta i tot, que ens regala un nou llibre d’aquesta italiana fincada a París.
FOMBELLE, Thimotée de. La llibertat. Barcelona: Animallibres, 2025 (Alma; 3)
Ep, i per acabar amb el 2n 2a, us posem la mel als llavis amb una de les lectures més trepidants dels darrers anys: La llibertat, el tercer i últim volum d’«Alma», el tancament de la trilogia d’aventures sobre l’esclavitud i la lluita per abolir-la. Us avancem la imatge de coberta a fi que guardeu ganes de llegir per la rentrée!!! -apareix al setembre-, i una sinopsis de la història:
GÜLTASLAR, Beyhan, Miquel. 3 és massa? Il·lustr. Christian Inaraja. Barcelona: Combel, 2025.
L’il·lustrador Christian Inaraja està a la cresta de l’onada, i com a mostra sembla que els seus homenots que decoren i decoraran les mitgeres de mig món (https://www.instagram.com/p/ClNunVSjjHJ/?img_index=3). El seu traç, fàcil d’identificar, i la seva aparent simplicitat en el dibuix, enganyós, han desenvolupat un estil propi la mar d’expressiu, un dibuix que connecta directament amb els records d’infantesa de tots nosaltres i desenvolupa una lectura per a totes les edats. Aquest títol que mostrem és una magnífica idea, desenvolupada en primera instància a Turquia, que ara arriba a les nostres mans; un títol cridat a esdevenir el regal perfecte pels infants que fan tres anys on el joc de les solapes pren una dimensió la mar de divertida. No deixeu de fer-hi passada i de compartir, amb els més petits, aquest 3 que a voltes no és massa, ans al contrari.
3r 1a
ALBERTINE. Serafina. De vacances. Barcelona: Libros del zorro rojo, 2025
Arriben les vacances i la Séraphine i els seus amics s’embarquen en una nova aventura plena de color i com sempre de bon humor. Un cop instal·lats al càmping a la vora del mar, comencen les activitats estiuenques: platja, jocs i una revetlla de capvespre. Un àlbum ple de detalls per mirar, remirar i descobrir, amb una gama cromàtica vibrant i el traç desenfadat d’Albertine.Des del 3r 1ª volem felicitar d’aquesta manera als equips docents que aquesta setmana han acabat el curs escolar. També us volem recomanar obres que han aparegut en diferents contrades i que ens han captat l’atenció per la seva coherència, qualitat estètica, i elements formals singulars.
ALEMAGNA, Beatrice. La Grande Cradoulasse, princesse du Pays de Boue. París: École des Loisirs, 2025
Tot just acabat de sortir del forn, el nou àlbum de Beatrice Alemagna s’endinsa amb sensibilitat en els episodis de ràbia infantil. La protagonista, la petita Yuki, enrabiada després d’una discussió amb el seu germà, llença les claus de casa al clavegueram. I és clar, les haurà d’anar a recuperar al País de Fang. Allà hi coneix una criatura monstruosa i tendra que simbolitza totes aquelles emocions difícils de verbalitzar. Amb una paleta de marrons terrosos i un impermeable fluorescent que brilla com una espurna d’esperança, el llibre combina hàbilment imatges i paraules per retratar la complexitat emocional dels més petits. Un relat profundament commovedor i visualment fascinant sobre la tristesa, la ràbia i l’amor que mereix, sense dubte, una traducció propera al català.
CALDERS, Pere; ZÚÑIGA, Alejandra, A. De tot el que estimo. Reus: Piscina un petit oceà, 2025.
L’enginy i el savoir-faire Piscina un petit oceà, editorial de Joan Rioné, es manifesten plenament en aquest nou àlbum. De tot el que estimo ofereix una experiència creativa i participativa: reconstruir un text de Pere Calders escrit el 1939, camí de l’exili cap a Mèxic, a partir d’unes imatges creades gairebé un segle després per una il·lustradora que ha fet el camí invers. Un llibre que parla de memòria històrica i de la pèrdua en un exercici literari i visual tan original com colpidor.
AMIGÓ, Marta. La Conca de Barberà dins l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Edicions i Creacions La Musca, 2025.
Procedent també del Camp de Tarragona, La Conca de Barberà dins l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya és una acurada edició d’Edicions i Creacions La Musca, una petita editorial artesanal amb seu a l’Espluga de Francolí que aposta per la difusió del patrimoni cultural en múltiples formats i amb clara vocació de proximitat. El llibre recupera la memòria musical de la comarca a partir d’aquest gran projecte patrimonial del segle XX, amb memòries de camp, repertoris recollits i partitures, moltes d’elles inèdites fins ara. La proposta es completa amb una edició en tapa tova, adaptada per als infants, sota el títol L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya a la Conca de Barberà. Dues peces complementàries que reivindiquen el llegat sonor del territori i ens el fan accessible, viu i transmissible.
3r 2a
BASIL, Aviel. Una cosa. Trad. Roser Rimbau. Barcelona: Takatuka, 2025
El ratolí estava cavant. Buscava una cosa. Es van sumar el conill, l’eriço, el teixó i la tortuga: tots buscaven alguna cosa bonica, brillant, grossa… El que van trobar és la sorpresa final del llibre. Un conte rodó, rodó, ideal per als més petits de la casa. Una història acumulativa que, repetició rere repetició, ens condueix a aquest final bonic, brillant i grosso.
BUDDE, Nadia. La banda mai vista. Trad. Anna Soler Horta. Barcelona: Kalandraka, 2025 
Partint de detalls i fragments del aspecte dels personatges, tots ells molt estrambòtics, el text construeix una història de festa i guirigall plena d’humor i musicalitat. Amb el seu estil punk característic, la autora alemanya de aquella sèrie de llibres per a petits “Un, dos, tres…”, del 1999, torna aquí amb una proposta igual de divertida.
GREIG, Louise. La Crida del Bosc. Il·lustr. Júlia Moscardó.Trad. Marta García. Barcelona: Joventut, 2025
Un nen acostumat a rescatar i curar animals del bosc, troba una petita cérvola ferida. La cura i es fan molt bons amics. Però arriba el moment de que la cérvola, ja recuperada, torni a la naturalesa. Un llibre sobre els vincles equilibrats que es poden establir entre essers humans i animals. Primer àlbum il·lustrat de la valenciana Júlia Moscardó, formada i radicada al Regne Unit, que ens sorprèn amb una tècnica refinada i potent.
BORÉ, Émile. On és el Nuc? Il·lustr. Vincent. Trad. Maria Lucchetti. Barcelona: Entredos, 2024
El Nuc era el supergat de la família. Estava malalt i s’ha mort. I sembla que la por que provoca la seva pèrdua, fa que els adults s’inventen un munt d’històries, per tal d’allunyar la tristor. A vegades, la mort, que es sap que no té consol, només requereix la veritat, la companya, les abraçades i poc més. Es tracta d’un àlbum amb format de còmic, que ens presenta aquesta història sobre la mort i el dol narrada des del punt de vista del fill, un nen, ho que li dona un toc de tendresa commovedor, a més de un especial sentit de l’humor.
PENNAC, Daniel. La novel·la de l’Ernest i la Célestine. Il·lustr. Benjamin Renner. Trad. Mercè Ubach. Barcelona: Animallibres, 2025.
En Daniel Pennac recupera els personatges de la sèrie d’àlbums de la Gabrielle Vincent, l’Ernest (l’os gran) i la Célestine (la ratolineta), per explicar l’historia de com es van conèixer i com es van fer amics, gran amics aquests dos personatges entranyables. Les il·lustracions son del Benjamin Renner, qui va portar les històries de l’Ernest i la Célestine al cinema. La novel·la es un joc tendre i humorístic de referències intertextuals i intratextuals, que s’acaben de dilucidar al últim capítol, quan l’autor explica la història d’abans la història.
Martina Trach. Trad. Nadia Anglada Acedo. Buenos Aires: Limonero, 2025.
L’excel·lent editorial argentina Limonero s’introdueix en la nostra llengua amb una obra tan preciosa com precisa. El text (mai no s’han de perdre de vista les obres d’aquesta autora) presenta la història d’una relació amistosa entre una nena i un home introvertit que compartiran lectures i coratge. Les il·lustracions, d’una delicadesa tan expressiva i plena d’el·lipsis com ho és el text, complementen a la perfecció un àlbum de format apaïsat que esdevé inoblidable.
Un poemari: CANO, Carles. De l’amor, i altres desficis adolescents. Catarroja: Perifèric, 2024
Amor, natura, ecologia, institut, passat, present i futur comparteixen protagonisme en aquest poemari, obra d’un dels autors actuals més destacats dels Països Catalans. Amb la sornegueria de qui ha llegit a Estellés a fons, la fluïdesa de qui és un excel·lent contecontes i la capacitat d’observació de qui ha estat un bon mestre, aquest llibre de poemes és un encert per tot allò que conté de nou, de vibrant, de directe, de líric i de reivindicatiu. S’hi generen complicitats afectives, s’hi escodrinyen recons de l’ànima, s’hi experimenta el goig de jugar amb la llengua, tot pouant alhora d’una tradició literària gens menyspreable. Una joia inusual.
Una reedició crossover: HUYGEN, Wil. Los gnomos. Il·lustr. Rien Poortvliet. Trad. J. Méndez
Herrera. Madrid: Maeva, 2025.
Aquest llibre de gran format, conté unes molt més que interessants il·lustracions documentals que permeten saber-ho tot, tot i tot de la vida, costums, hàbitat i destreses dels gnoms, i pot ser compartit entre aquelles generacions que l’havien pogut llegir en català gràcies a l’edició de Montena el 1988 i les actuals. Sigui com sigui, aquesta és una obra tan exhaustiva com bonhomiosa, que deixa un solc profund entre els seus lectors i que exposa amb un rigor airebé acadèmic la manera de fer i de ser d’aquests extraordinaris éssers diminuts que habiten les boscúries centreeuropees, tocant al mar del Nord.
Un assaig: MARTÍNEZ, Piu & JUAN, Anna. Cada uno ve lo que sabe. Una guia para aprender a mirar a través del àlbum ilustrado. Barcelona: Gustavo Gili, 2025.
Dues de les millors especialistes del país (i de més enllà) desglossen poc a poc i de manera clara i endreçada tot allò que cal saber per a poder valorar i analitzar un àlbum amb tots els ets i uts. Escrit de manera clara, directa i endreçada, i maquetat de manera súper atractiva, val la pena aprofitar la calma de l’estiu per a conèixer què és l’àlbum com a suport comunicatiu; quins llenguatges es poden emprar en un àlbum; i què ens aporta l’àlbum com a objecte editorial. Tot plegat amanit amb una extensa bibliografia referencial i apadrinat per les veus internacionals més autoritzades.
1r 2a
CASTEL-BRANCO, Inês. Un paisatge. Una flor. Il·lustr. Neus Caamaño. Barcelona: Akiara, 2025. (Akiwow; 4)
Akiara és una editorial que aposta per temes relacionats amb el medi ambient i les grans qüestions del món d’avui, amb una mirada curiosa davant l’entorn i tot intentant que tant el contingut com la política d’edició vagin de bracet.
Un paisatge, una flor és un catàleg de les flors més comunes i més belles, però no individualitzades com les podríem trobar en una botiga, sinó arrelades al paisatge on creixen.
L’obra ens ofereix una forma gairebé poètica de conèixer les flors i d’admirar els paisatges que conformen, a través de la mà d’Inês Castel-Branco que les descriu tot oferint-nos curiositats històriques i literàries de cadascuna d’elles. Les flors són un regal que, en aquest cas, venen embolcallades per la llum i el color de les il·lustracions de Neus Caamaño.
PORTELL, Raimon. Només el vent. Barcelona: Edebé, 2025
En una societat matriarcal d’una tribu d’indis americans, hi viu la Fala, la protagonista. Ella es rebel·la al present i al futur que la tribu i la tradició li tenen destinats i ha de fugir a l’aventura, en solitari, no deixar rastre i enfrontar-se amb el vent. I la seva serà una intensa aventura per la supervivència, amb la natura i el coneixement que en té i va adquirint com a grans aliats i els humans, com a a grans enemics.
Raimon Portell torna a demostrar el seu gran ofici com a narrador, amb una gran habilitat per atrapar a lectors de qualsevol edat, amb destresa i sensibilitat, que a més de l’aventura en si, et fa avançar sense descans pels paisatges, per les estacions, com si t’endinsessis en un viatge apassionant, importable a qualsevol llengua i lloc del món.
REY, Javi. Li dèiem Bebeto. Trad. Pilar Garriga i Alfred Sala. Barcelona: Norma, 2025
Javi Rey ens presenta un còmic molt personal que situa l’acció als paisatges i al temps del seu pas de la infantesa a l’edat adulta, als anys vuitanta al Baix Llobregat.
El protagonista i narrador és en Carlos. I en Bebeto és un noi més gran que ell i els seus companys, una figura gairebé decorativa. En un moment donat, necessiten algú a l’equip de futbol sala i el conviden a jugar. Aquest contacte, de mica en mica, els aproparà i la seva figura esdevindrà més humana, menys misteriosa.
“Li dèiem Bebeto perquè tothom li deia Bebeto i no ens importava quin era el seu nom de debò. No en sabíem gaire, d’ell. Només que era més gran que nosaltres i que sempre estava assegut a les grades mirant com jugàvem. Sempre era a les pistes. Sempre. Com les porteries o les ratlles gastades del terreny de joc. Com les flors que tornaven a créixer cada primavera entre les esquerdes del ciment.”
Una estampa intensa i entranyable d’un temps, d’un país.
STRIDSBERG, Sara. Bucear en verano. Il·lustr. Sara Lundberg. Trad. Carmen Montes. Madrid: Galimatazo, 2024
Fa temps que no descobria un llibre àlbum com Bucear en verano que em sorprengués i que m’emocionés. Va aparèixer el 2024 i m’ha arribat fa poc a les mans. És obra d’una de les millors escriptores sueques del moment, Sara Stridsberg (1972), que compta amb novel·les per a adults destacables.
La història és narrada per la Zoe, una nena que explica, estranyada, la desaparició del seu pare de l’àmbit familiar. Aviat, descobrirà que està internat en un centre psiquiàtric, i que, sovint, perd les ganes de viure, i necessita estar ingressat per tal de recuperar almenys una mica d’allò que ha perdut.
L’estil de la il·lustració transmet fredor i buidor i l’impacte de la situació, alhora que, de manera delicada, comunica també tendresa i provoca algun somriure que treu ferro a l’entramat.
El text, narrat des de la mirada innocent d’una nena que llegeix el món incomprensible dels adults, mostra una poètica subtil i una ironia molt fina. Ambdós ingredients converteixen el llibre en una peça original que toca un tema poc habitual encara que molt i molt present a la societat contemporània.
2n 1a
KIM, Sang-Keun. L’estiu del talp. Madrid: Pastel de Luna, 2025
No sé per què els talps, una animals tan poc sociables i tan allunyats del nostre entorn, donen tant de joc en el camp de la literatura per a infants. Hi ha un bon nombre de contes protagonitzats per talps. Potser els més celebrat en l’última dècada és la famosa talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap. Qui no recorda el seu divertit via crucis amb la tifa sobre el cap? Sembla que l’autor coreà Sang-keun Kim ha creat un altre talpet inoblidable. L’estiu del talp, publicat per Pastel de Luna, és el tercer de la sèrie que va començar amb Quan estiguis amoïnat i va continuar amb El desig del talp. És una tendra història d’amistat amb un punt de divertida comicitat que es reserva a les il·lustracions, que demanen ser llegides detingudament. L’argument se sosté sobre un malentès ple d’ingenuïtat i es desenvolupa amb l’esquena tradicional del viatge de recerca, al llarg del qual hi ha errors que ens fan somriure. Una mica a l’estil de les contarelles de protagonistes massa innocents i benintencionats, el lector ben possiblement des de la primera pàgina s’adona de l’error del talp, però això no treu intriga ni interès a tot el què vindrà després. Perquè allò més important és l’amistat que poc a poc trena el talpet amb la tortuga. En conjunt, un àlbum molt ben treballat, que és ben adequat per a ser narrat oralment i també per passar una llarga estona amb els detalls de les il·lustracions i la bona tria en la gamma de tonalitats cromàtiques.
MATÉO, Pépito; BONACINA, Irène. L’homenet a qui no agradava res. Barcelona: BiraBiro, 2025
Aquest és un àlbum editat en format apaïsat. No sé per què, però tinc una especial predilecció pels àlbums apaïsats. A la llibreria, quan els veig a les taules de novetats, sempre em fan allargar la mà i els obro amb especial il·lusió. Aquest, a més de ser apaïsat, és de Pépito Mateo, un gairebé llegendari narrador francès, i en veure’l al prestatge això em duplicà la curiositat. Feliçment, el llibre ha estat una troballa que us recomano. Des de la primera pàgina a l’última, he fruït amb aquest homenet malsofrit (així ho diem a Mallorca) al que res no li agrada: ni la ciutat, ni el camp, ni els veïns, ni el temps, ni la gent, ni el sol… Un homenet que ho envia tot a pastar fang, a malviatge… Però, ai las!, a vegades els desigs es compleixen i queda sol, sol com un mussol, en la fosca del no res. Només així, tocant fons, l’homenet malsofrit podrà remuntar. Amb la força i la bellesa de les paraules, podrà refer el camí i mirar el món amb uns altres ulls, amb un altre tarannà (aquesta paraula tan bonica i repolida). Amb unes il·lustracions que són alhora sàvies i senzilles, obra d’Irène Bonacina, i una edició impecable, aquest àlbum és una d’aquestes rara avis tan bones per als infants com per als adults, una petita joia sense pretensions que ens convida a cantar, contar, reflexionar i valorar allò que tenim. No us el perdeu!
PIRIS OBRADOR, Catalina; SANSÖ GENOVARD, Bàrbara, il. I els padrins, com vivien?. Binissalem: Disset, 2024.
A l’ultima dècada, sens dubte, podem assegurar que la producció de llibres per a infants i joves a Mallorca ha crescut en quantitat i varietat, però segueixen essent llibres amb moltes dificultats per donar-se a conèixer fora de l’illa. Poques, petites i disperses editorials juntament amb distribuïdores que invisibilitzen els nostres productes fan que els llibres editats a les Illes Balears sovint passin desapercebuts mar enllà, per més que tinguin bona acollida entre el públic tant escolar com familiar de les Balears. Amb aquesta petita ressenya volem posar el nostre granet d’arena per donar a conèixer dos llibres que s’ho paguen, fets amb professionalitat, il·lusió i arrels.
I els padrins, com vivien? És un singular llibres de coneixements que vol acostar als joves lectors com era la vida i sobretot els treballs i oficis de la societat pre-turística en els indrets mediterranis. Els textos són fruit de l’experiència vital i professional de Catalina Piris, tècnica del Parc Natural de Llevant que -dia a dia- acosta als escolars la naturalesa i les tasques tradicionals de la pagesia. Les imatges -realistes i molt acurades però també molt atractives- ajuden molt a la comprensió dels textos. Així, hi veurem magníficament il·lustrades i explicades feines com podar, llaurar, fer voltar la sínia, formatjar, fer bugada, conrar l’hort, batre, fer matances i un llarg etcètera tot amanit amb uns animalons que -amb els seus comentaris entremaliats- donen agilitat al text. Molt recomanable per mirar, remirar, posar dins la motxilla en anar de colònies i compartir amb els amics.
RAYÓ, Miquel; UYÀ, Nívola, il. Dotze en fan un. Binissalem: Disset, 2025.
Dotze en fan un és un llibre molt singular, una mena de reflexió poètica sobre la roda de l’any, personalitzada en els dotze mesos, la qual cosa explica el sentit del títol, perquè dotze mesos fan un any. El reconegut escriptor Miquel Rayó, entre l’octubre del 2012 i el setembre del 2013, va col·laborar en una petita publicació titulada Borino Ros que recollia propostes d’activitats per a famílies amb infants. Ara, Disset Edició ha recuperat aquests textos que Nívola Uyà ha il·lustrat amb el seu estil poètic i personalíssim. El resultat és un llibre delicat, apte per a petits i grans, que ens porta a conèixer els aspectes més significatius de cada mes a través de proses entre poètiques i descriptives, sempre amb un punt d’ironia tant propi del mestratge literari de Miquel Rayó. Benvinguda sigui aquesta proposta amarada de sensibilitat i poesia.
2n 2a
ALEMAGNA, Beatrice. La Berta i jo. Barcelona: Combel, 2025
Vagi per davant que al veí del 2n 2a el torna boig el fluorescent de l’Alemagna!, color que, per altra banda, la il·lustradora ha aconseguit que gairebé esdevingui segell identificador de les seves creacions. Però si a l’equació hi afegim el fet que bategem una crosta amb el nom de Berta, que ens parla i que, de retruc, ens desperta els records dels llargs estius i l’olor de casa els avis, com a resultat obtenim un llibre emotiu, ple de sensibilitat que, sense fer-ho explícit parla dels records que tots tenim. Una edició molt acurada, amb sobrecoberta i tot, que ens regala un nou llibre d’aquesta italiana fincada a París.
FOMBELLE, Thimotée de. La llibertat. Barcelona: Animallibres, 2025 (Alma; 3)
Ep, i per acabar amb el 2n 2a, us posem la mel als llavis amb una de les lectures més trepidants dels darrers anys: La llibertat, el tercer i últim volum d’«Alma», el tancament de la trilogia d’aventures sobre l’esclavitud i la lluita per abolir-la. Us avancem la imatge de coberta a fi que guardeu ganes de llegir per la rentrée!!! -apareix al setembre-, i una sinopsis de la història:
- Mentre París bull en la calor de juliol, a l’Alma i en Joseph els enxampa el tornado de la Revolució Francesa. Però ella ha de tornar a Louisiana, on el seu germà petit va ser venut, i ell no deixa de buscar el tresor. D’una riba a l’altra de l’Atlàntic, a Versalles, Londres o Nova York, des de l’aixecament de França al dels esclaus de Saint-Domingue…, la gran lluita per la llibertat avança. I el vincle entre l’Alma i en Joseph es fa més estret a mesura que els perills es multipliquen al seu voltant.
GÜLTASLAR, Beyhan, Miquel. 3 és massa? Il·lustr. Christian Inaraja. Barcelona: Combel, 2025.
L’il·lustrador Christian Inaraja està a la cresta de l’onada, i com a mostra sembla que els seus homenots que decoren i decoraran les mitgeres de mig món (https://www.instagram.com/p/ClNunVSjjHJ/?img_index=3). El seu traç, fàcil d’identificar, i la seva aparent simplicitat en el dibuix, enganyós, han desenvolupat un estil propi la mar d’expressiu, un dibuix que connecta directament amb els records d’infantesa de tots nosaltres i desenvolupa una lectura per a totes les edats. Aquest títol que mostrem és una magnífica idea, desenvolupada en primera instància a Turquia, que ara arriba a les nostres mans; un títol cridat a esdevenir el regal perfecte pels infants que fan tres anys on el joc de les solapes pren una dimensió la mar de divertida. No deixeu de fer-hi passada i de compartir, amb els més petits, aquest 3 que a voltes no és massa, ans al contrari.
3r 1a
ALBERTINE. Serafina. De vacances. Barcelona: Libros del zorro rojo, 2025
Arriben les vacances i la Séraphine i els seus amics s’embarquen en una nova aventura plena de color i com sempre de bon humor. Un cop instal·lats al càmping a la vora del mar, comencen les activitats estiuenques: platja, jocs i una revetlla de capvespre. Un àlbum ple de detalls per mirar, remirar i descobrir, amb una gama cromàtica vibrant i el traç desenfadat d’Albertine.Des del 3r 1ª volem felicitar d’aquesta manera als equips docents que aquesta setmana han acabat el curs escolar. També us volem recomanar obres que han aparegut en diferents contrades i que ens han captat l’atenció per la seva coherència, qualitat estètica, i elements formals singulars.
ALEMAGNA, Beatrice. La Grande Cradoulasse, princesse du Pays de Boue. París: École des Loisirs, 2025
Tot just acabat de sortir del forn, el nou àlbum de Beatrice Alemagna s’endinsa amb sensibilitat en els episodis de ràbia infantil. La protagonista, la petita Yuki, enrabiada després d’una discussió amb el seu germà, llença les claus de casa al clavegueram. I és clar, les haurà d’anar a recuperar al País de Fang. Allà hi coneix una criatura monstruosa i tendra que simbolitza totes aquelles emocions difícils de verbalitzar. Amb una paleta de marrons terrosos i un impermeable fluorescent que brilla com una espurna d’esperança, el llibre combina hàbilment imatges i paraules per retratar la complexitat emocional dels més petits. Un relat profundament commovedor i visualment fascinant sobre la tristesa, la ràbia i l’amor que mereix, sense dubte, una traducció propera al català.
CALDERS, Pere; ZÚÑIGA, Alejandra, A. De tot el que estimo. Reus: Piscina un petit oceà, 2025.
L’enginy i el savoir-faire Piscina un petit oceà, editorial de Joan Rioné, es manifesten plenament en aquest nou àlbum. De tot el que estimo ofereix una experiència creativa i participativa: reconstruir un text de Pere Calders escrit el 1939, camí de l’exili cap a Mèxic, a partir d’unes imatges creades gairebé un segle després per una il·lustradora que ha fet el camí invers. Un llibre que parla de memòria històrica i de la pèrdua en un exercici literari i visual tan original com colpidor.
AMIGÓ, Marta. La Conca de Barberà dins l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Edicions i Creacions La Musca, 2025.
Procedent també del Camp de Tarragona, La Conca de Barberà dins l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya és una acurada edició d’Edicions i Creacions La Musca, una petita editorial artesanal amb seu a l’Espluga de Francolí que aposta per la difusió del patrimoni cultural en múltiples formats i amb clara vocació de proximitat. El llibre recupera la memòria musical de la comarca a partir d’aquest gran projecte patrimonial del segle XX, amb memòries de camp, repertoris recollits i partitures, moltes d’elles inèdites fins ara. La proposta es completa amb una edició en tapa tova, adaptada per als infants, sota el títol L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya a la Conca de Barberà. Dues peces complementàries que reivindiquen el llegat sonor del territori i ens el fan accessible, viu i transmissible.
3r 2a
BASIL, Aviel. Una cosa. Trad. Roser Rimbau. Barcelona: Takatuka, 2025
El ratolí estava cavant. Buscava una cosa. Es van sumar el conill, l’eriço, el teixó i la tortuga: tots buscaven alguna cosa bonica, brillant, grossa… El que van trobar és la sorpresa final del llibre. Un conte rodó, rodó, ideal per als més petits de la casa. Una història acumulativa que, repetició rere repetició, ens condueix a aquest final bonic, brillant i grosso.
BUDDE, Nadia. La banda mai vista. Trad. Anna Soler Horta. Barcelona: Kalandraka, 2025
Partint de detalls i fragments del aspecte dels personatges, tots ells molt estrambòtics, el text construeix una història de festa i guirigall plena d’humor i musicalitat. Amb el seu estil punk característic, la autora alemanya de aquella sèrie de llibres per a petits “Un, dos, tres…”, del 1999, torna aquí amb una proposta igual de divertida.
GREIG, Louise. La Crida del Bosc. Il·lustr. Júlia Moscardó.Trad. Marta García. Barcelona: Joventut, 2025
Un nen acostumat a rescatar i curar animals del bosc, troba una petita cérvola ferida. La cura i es fan molt bons amics. Però arriba el moment de que la cérvola, ja recuperada, torni a la naturalesa. Un llibre sobre els vincles equilibrats que es poden establir entre essers humans i animals. Primer àlbum il·lustrat de la valenciana Júlia Moscardó, formada i radicada al Regne Unit, que ens sorprèn amb una tècnica refinada i potent.
BORÉ, Émile. On és el Nuc? Il·lustr. Vincent. Trad. Maria Lucchetti. Barcelona: Entredos, 2024
El Nuc era el supergat de la família. Estava malalt i s’ha mort. I sembla que la por que provoca la seva pèrdua, fa que els adults s’inventen un munt d’històries, per tal d’allunyar la tristor. A vegades, la mort, que es sap que no té consol, només requereix la veritat, la companya, les abraçades i poc més. Es tracta d’un àlbum amb format de còmic, que ens presenta aquesta història sobre la mort i el dol narrada des del punt de vista del fill, un nen, ho que li dona un toc de tendresa commovedor, a més de un especial sentit de l’humor.
PENNAC, Daniel. La novel·la de l’Ernest i la Célestine. Il·lustr. Benjamin Renner. Trad. Mercè Ubach. Barcelona: Animallibres, 2025.
En Daniel Pennac recupera els personatges de la sèrie d’àlbums de la Gabrielle Vincent, l’Ernest (l’os gran) i la Célestine (la ratolineta), per explicar l’historia de com es van conèixer i com es van fer amics, gran amics aquests dos personatges entranyables. Les il·lustracions son del Benjamin Renner, qui va portar les històries de l’Ernest i la Célestine al cinema. La novel·la es un joc tendre i humorístic de referències intertextuals i intratextuals, que s’acaben de dilucidar al últim capítol, quan l’autor explica la història d’abans la història.
One comment