Abecedari (molt personal) de la narrativa de tradició oral

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

nima: Diuen que la literatura tradicional és l’ànima del poble. L’ànima no ho sé, perquè qui sap què és l’ànima? El que crec ben cert és que la tradició oral n’és una de les arrels més profundes.

arbablava: Qui gosa dir que no podem explicar aquest conte, aquesta antiga rondalla? Quan la violència masclista omple la nostra realitat quotidiana, Barbablava no pot ser una magnífica eina de diàleg i reflexió?

onte: En català ens cal dir «Conte» quan és un relat de creació original, un text escrit del qual en sabem l’autoria, però hem de dir «Rondalla» si és una narració popular tradicional.

itona: Andersen es va inspirar en les rondalles que ens parlen de criatura diminutes que neixen màgicament per crear un personatge inoblidable: Ditona, la petita noieta que ajudava els animals.

stil: L’estil narratiu de la rondalla és lineal, directe, concís i formulari però s’agrada de les triplicacions, les exclamacions i les petites fórmules rimades: Camina, caminaràs… Això era i no era… Heu de creure i pensar… i pensar i creure…

onts orals: És on hi trobem la font de la saviesa col·lectiva. Ens cal tenir-ne cura, documentar-les i conservar-les. Com un doll d’aigua, el doll de paraules…

egants: Babaus i agressius, sempre afamats. Quan més gran és el gegant, més gran és la glòria de qui el venç amb astúcia i enginy.

ora del conte: Diuen que l’hora del conte la van inventar a les biblioteques dels EEUU. Però tots sabem que des de que el món és món, l’hora del conte ja estava inventada.

ràs i no Tornaràs: És el topònim més màgic i enigmàtic de l’univers de les rondalles. Hi vas i no hi tornes o hi vas i no en tornes? En el pronom elidit rau el quid de la qüestió que mai, mai, no he sabut ni gosat resoldre.

oc: Hi ha unes rondalles molt especials –els estudiosos en diuen rondalles ortofòniques– que juguen amb els sons, els fonemes i les paraules inventades. Sabeu aquella que diu “Això eren set germans godans cabotans de la sala pambolians…”? O preferiu la que diu “Hi havia tres fadrins digodins…”?

raken: Aquest és el nom de la bèstia, el terrible monstre marí que habita les profunditats oceàniques, malson dels mariners, terror dels lectors, paüra dels qui escolten els vells relats amb regust de saladina. No l’oblideu, ell no us oblida!

lop: Què seria dels tres porquets sense el llop? Què faria la Caputxeta sense el llop? De qui tindrien por les set cabretes si no hi hagués llop? A qui enganyaria la guineu sense el llop? Ferotge, afamat, fosc, solitari, babau, maligne, temut i temorenc… IMPRESCINDIBLE.

ort: És ben present a les tradicions orals. A vegades la fan padrina de naixement o la conviden a dinar perquè és equànime i no fa parts i quarts. Altres vegades, l’enfilen dalt d’una perera de la qual no pot baixar, i aleshores no mor ningú durant molts d’anys. Però sempre, sempre, enganyar-la és un mal negoci. Ella sempre guanya.

ans: Remenuts i bellugadissos, vinculats als boscos i al mon subterrani, personatges dels mil i un noms: follets, barruguets, familiars, nyítols, homenets i donetes de colzada… En sabeu més?

gre: Sempre amb la boca oberta, les dents esmolades, la gola ampla i la panxa afamegada. Però no patiu, si el gat amb botes el va enganyar, vosaltres també el podreu ensarronar. Aquesta és el missatge de les velles contalles.

atufet: Ens diu que dins la panxa del bou no hi neva ni hi plou, és petit i ardit, però surt ben empastifat. Hi ha qui sosté que és una representació simbòlica del naixement, potser sí. Però el que més ens agrada és que amb un rodolí divertit ens parla de pets i merda. O no?

uaranta lladres: Entre les deixes més preuades de Les mi i una nits hi ha aquesta rondalla que ens parla de lladres violents, d’estratègies rocambolesques i de venjances, però sobretot d’una noia humil, una esclava, que amb la seva perspicàcia els va desemmascarar. I és que la intuïció femenina…

apunzel: Tancada dalt d’una torre sense portes, custodiada per una bruixa o un gegant. Enamorada, enginyosa i decidida. Qui no recorda la seva llarga cabellera com una escala encisadora per enfilar-nos cap a allò que més desitgem?

herezade: Si hi ha un arquetip de narradora, és ella. Just en llegir o escoltar el seu nom, ja ens evoca la paraula seductora, la cadència rítmica de l’encanteri, la veu vellutada, la mirada apassionada, l’art de la paraula que embadaleix i enamora. Tots voldríem tenir una Sherezade al costat quan el temporal de la vida ens amenaça o, simplement, quan volem habitar per una estona el paradís dels bells somnis.

res: El tres és el nombre essencial a la rondalla: les tres velletes que ens posen a prova, els tres gegants que ens amenacen, les tres taronges de l’amor que volen collir del jardí misteriós, les tres donzelles, el drac de tres caps. Tres proves hem de passar, tres enemics hem de vèncer, entre tres amors hem de triar, tres claus i només una obrirà el pany de la vida… Tres, sempre el 3.

nicorn: Criatura mítica, blanca i bella com un somni. Objecte de desig i encanteri. L’unicorn ens porta a la recerca d’allò impossible, del més ocult, de la meravella. N’hi ha pocs i estan en perill d’extinció. Us atreviu a buscar-los entre les paraules de les antigues rondalles?

entafocs: Cinderella, Cendrosa, Espirafocs, Bufafocs, Aschenputtel, Cenicienta, Cendrolina… No us deixeu enganyar pels qui diuen que és una noia dèbil i sense caràcter, una fleuma. Llegiu-ne les versions no ensucrades i hi trobareu resiliència, creativitat i empenta.

ai: I les rondalles d’animals? Hereves de les antigues faules, ens ajuden a entendre el comportament dels humans mitjançant la personificació. Cada animal correspon a un caràcter humà, en una correspondència segellada per la tradició. El lleó fort i arrogant, el xai mansuet, el mico impertinent, l’àguila poderosa, l’ase tossut, la guilla astuta, la formiga disciplinada… Són un tresor de saviesa i un model de conducta.

aga: El personatge de la bruixa a les rondalles russes porta gairebé sempre el nom de Baba Yaga, que significa “vella bruixa” o “dona malvada”. Les bruixes són presents a rondalles i llegendes d’arreu del món i, sota una aparença maligna, sovint custodien una antiga saviesa vinculada a la natura i al poder femení. Què seria de les nostres històries sense les bruixes?

odíac: La humanitat sempre ha mirat els estels, hi ha buscat oracles, respostes, camins i destins. Molts dels elements que donen forma als signes del zodíac són ressons de vells mites, personatges que retrobem a les nostres rondalles: el brau, la verge, els peixos, l’aigua, els germans bessons… l’imaginari pregon, compartit des de fa mil·lennis i que encara ens fascina.