
L’alfabet ha estat, és i serà una gran eina per endreçar el món. Així, per exemple, tenim que els graus de dificultat d’escalada es classifiquen primer amb un nombre i després amb una lletra, que va de la “a” a la “c”. És a dir, una paret de dificultat 7a és més fàcil que una paret de dificultat 7c -i fins i tot després de la lletra a més s’hi pot afegir un “-” o un “+” que encara acaba de precisar més i millor la dificultat, però aquestes són figues d’un altre paner.

Aquest ús de l’alfabet, sigui en la llengua que sigui, ha permès endreçar les paraules dels diccionaris, el coneixement a les enciclopèdies o presentar, a partir de l’ús d’aquest ordre de les lletres, una restallera de músics que van des d’Albinoni a Zumaya passant per Mozart o Purcell. És a dir, la nostra societat n’ha fet ús amb profusió i forma part dels principals sabers a adquirir per part de la canalla. Mostra d’això és el recent número 100 de la revista Faristol, on 100 especialistes de LIJ afronten 100 conceptes de literatura degudament endreçats segons l’alfabet. Tot i que també es pot optar per desendreçar l’alfabet, tal com ha fet el número extra de la revista Perspectiva Escolar en motiu dels seus primers 50 anys d’existència. En la diversitat hi ha el gust, però.

De sistemes alfabètics n’hi ha diversos arreu del món: logogràfics, sil·làbics, fonètics…, el que afegeix un grau de dificultat a la gent que s’entesta a superar el càstig diví per construir la torre de Babel. I és que quan hom aprèn una llengua a vegades, en el cas de l’àrab per exemple, el primer pas és desxifrar el codi escrit.
Però els que remenem literatura infantil des de fa temps i ens hem format llegint altres veïns i veïnes del Replà, reconeixem la il·lustració com a element bàsic d’aquest gènere literari. La imatge és un recurs carregat de significat que a voltes tan sols il·lumina el text, però que en l’àlbum il·lustrat posseeix tanta o més informació que el codi escrit. És a dir, la LIJ juga amb avantatge ja que té més recursos i ens permet entrar amb més facilitat en el significat del llibre que no pas la “narrativa d’adults” on el text -les lletres- és el principal transmissor de significats. La LIJ ens permet superar qualsevol alfabet. I per mostra alguns botons:

Si la llengua és prou propera, com en aquest cas el portuguès, podem tirar dels nostres recursos lingüístics -un bon tall de català i castellà, salpebrat per una mica de francès i italià, amb uns perfums d’anglès escolar…- per reconèixer com la història probablement versarà d’una ovella negra que tindrà un paper important en la trama. Però si ens fixem en la il·lustració de la coberta, on es fonen núvols i ovelles, potser la ovella negra té un paper de mal auguri? En obrir el llibre i mercès a la successió d’imatges hom se n’adona que les nuvolades negres també tenen un paper a la terra.
A vegades els nostres recursos lingüístics, però sí alfabètics, no són suficients i aleshores gràcies a la imatge el contingut del llibre queda perfectament definit per les il·lustracions que ens permeten reconèixer els elements que conformen el contingut. És el cas d’aquest Múnia i la lluna (Destino, 1981), una obra cabdal d’Asun Balzola on, des de la portada, ja n’identifiquem els personatges principals de la història. Un llibre que, en paraules d’una companya basca, “Este libro se escribió originariamente en castellano, la traducción es de Bernardo Atxaga. Lo curioso es que Ilargia (luna) es sin hache. Tal vez en esos lejanos tiempos y con una lengua tan en construcción como la nuestra era con hache”.

Fins i tot, i malgrat que per a molts de nosaltres pot suposar una dificultat que el text estigui en hebreu, la literatura infantil ens ajuda amb il·lustracions més que suggeridores. Com aquesta història, ja contada altres vegades, en la que un infant, en Yoav, no està content de la seva ombra -alter ego de la seva personalitat en la que s’expressa el rebuig a ell mateix que es professa. Tot i això, després d’un rebuig inicial, Yodav acaba per convèncer’s que l’ombra també pot ser una gran aliada, tal com es pot entendre en la successió de pàgines que, també cal dir-ho, hem d’aprendre a observar successivament de dreta a esquerra.

A vegades ni la llengua ni l’alfabet estan de la nostra part, com podem observar en aquest bonic llibre de la il·lustradora japonesa Chihiro Iwasaki on, malgrat no saber desxifrar el katakana, un dels sil·labaris emprat per l’escriptura japonesa, entenem prou bé el significat d’aquesta història: una bella relació d’amistat entre aquesta nena i el pit-roig que l’acompanya que, al llarg del llibre, s’explica com aquesta passa per diferents fases, sempre acompanyades de les suaus i belles aquarel·les d’aquesta il·lustradora japonesa de renom internacional. Per cert, per quan la reedició o edició d’alguns dels seus llibres de referència?
Però així com el nostre alfabet i la imatge ens ajuden a llegir el text, hi ha altres elements que la literatura infantil pot utilitzar a fi que els lectors identifiquin el significat del llibre. I en posem dos exemples.
Per una banda, la disposició del text ens orienta sobre el contingut del llibre, com el d’aquest recull de cançons de bressol tan bellament il·lustrat per Elena Odriozola (Kaltzagorri Elkartea, 2007) publicat amb el bonic títol de Bularretik mintzora (Del pit a la boca). No en conté la partitura de la cançó -un altre dia ja en parlarem d’altres codis- però en llegir el text en reconeixem els sons repetits tan propis dels primers passos dels infants cap al món de la paraula tal, com Juan Kruz Igerabide ens mostrà en el seu magnífic llibre Del pecho a la palabra. Infancia de canto y cuento (Pantalia publicaciones, 2020).

El segon exemple és més relatiu a la coneixença i trajectòria de cada lector, ja que sempre dependrà del bagatge cultural acumulat per cada un de nosaltres el que ens facilitarà la descodificació del llibre.
I és així com, per exemple, podem reconèixer un famós llibre en la imatge adjunta d’una versió remasteritzada editat per una editorial turca. El reconeixeu? De ben segur que immediatament us ha vingut al cap del famós El petit blau i el petit groc (Kalandraka, 2013), tot un referent de la literatura infantil universal.
I, similar a l’anterior, si el que tenim és una imatge com la que adjuntem, de ben segur que ens venen al cap les històries que Xahrazad va enfilar durant mil i una nits per salvar la pell del sultà Xahryiar, sultà que trobà una singular forma per solucionar un problema a la llar: quan va descobrir un dia que la seva primera esposa li era infidel, va decidir casar-se amb una nova verge cada dia i decapitar-la l’endemà, de manera que no tindria l’oportunitat de ser-li infidel.
Els alfabets són, doncs, una gran eina, i la la literatura infantil en disposa a mans plenes, però també té a l’abast una llarga bateria de recursos més per poder captivar lectors.
Atenció!, que després dels alfabets podríem analitzar els numeraris on el codi matemàtic ens ajuda -com podem veure en la imatge- a la comprensió del contingut del llibre encara que el text estigui en suahili, oi?
Deixeu un comentari: