Aniversaris i colors

L’any que l’editorial Kalandraka celebra els seus 15 anys d’existència, publica -per primera vegada en català- un clàssic de 1959 que va obrir una nova via d’experimentació en l’àmbit de l’àlbum il·lustrat. 

S’ha parlat molt d’El petit Blau i el petit Groc de Leo Lionni, llegiu per exemple la ressenya que en feia Marcela Carranza a la revista Imaginaria. No us descobrirem res de nou d’aquest tractat sobre el color disfressat de llibre infantil, però sí que volem remarcar la seva publicació per dos motius:

1. No deixeu passar l’ocasió de comprar aquest llibre. Imprescindible. Al meu parer no pot faltar a cap biblioteca escolar, pública, i fins i tot afegiria, personal. 

2. Gràcies de nou a l’editorial Kalandraka per la seva recuperació de clàssics contemporanis sense els quals no podríem explicar la història de l’àlbum il·lustrat: Maurice Sendak, Leo Lionni, Arnold Lobel, Iela Mari…

Aquest any, però, també celebra aniversari l’editorial La Galera, un referent clar de la història de la literatura infantil i juvenil a casa nostra.  (Llegiu-ne un article de Francesc Boada al Faristol).
La Galera fa 50 anys i una de les accions que formen part d’aquesta celebració ha estat la reedició facsímil d’alguns dels seus llibres claus.

Doncs bé, gràcies a això, hem pogut recuperar El blanc i el negre, un llibre del 1971, que formava part d’una col·lecció o un projecte, lligat també a la pedagogia artística dels colors.

Deu anys després de l’aventura del petit blau i el petit groc, desconec si amb l’obra de Lionni com a referent, la il·lustradora Maria Lluïsa Jover i l’autor Miquel Desclot, amb la supervisió pedagògica de Marta Mata i la revisió artística de Llucià Navarro, van crear una col·lecció molt innovadora que volia introduir els infants en l’estudi del color.
La col·lecció “Els llibres dels colors”, a banda del blanc i negre, també constava de Jo sóc el groc, Jo sóc el blau, Jo sóc el vermell i Jo sóc el verd. (Amb textos de Josep Garganté).
I d’aquest altra títol d’El gran joc dels colors que ens encantaria que també es reedités.

 Veieu l’elegància de la composició d’alguna de les seves pàgines:

 

Ben segur que algun veí del bloc o algun passavolant del barri de la literatura infantil ens en podria explicar més coses, tant de bo ho faci en l’espai dels comentaris!

I per cert, quin és el vostre llibre preferit sobre els COLORS?
És difícil decidir-se però a mi sempre m’ha agradat molt aquest de Monique Felix (Lumen, 1991) :