Cauràs i t’obriràs el cap com un meló!

El lector despistat no sap – o potser sí!- que ha deixat una bomba de rellotgeria a les mans dels petits trols Mumin. Amagats en un racó del replà riuen i s’esgarrifen (juntament amb la Pippi, la veïna del 1r 2a) amb les històries de la Lola i de tota una colla d’infants poc amants dels consells assenyats.

Seguint la tradició del personatge clàssic alemany de l’Struwwelpeter (Heinrich Hoffmann 1809-1894), aquestes set històries arriben per explicar-nos les terribles conseqüències de no portar-se bé. Ho sap tothom que sovint els infants són cruels, esbojarrats, juganers, a voltes fins i tot desobedients i en general, poc conscients dels perills.

Els adults ja podem dir missa:
Si no vigiles amb la bicicleta acabaràs feta una coca sota un camió.
Si no tens cura de les teves dents pots acabar esdentegada … Això, sí, ja no te les hauràs de rentar mai més!
Si fas com en Lluc, que no para de mirar la televisió, un dia et xuclarà la pantalla… 

Els alemanys Wilfried von Bredow (1944) i Anke Kuhl (1970) han escrit i il•lustrat unes històries en vers, teòricament educatives, amb l’objectiu d’inculcar als infants unes normes socials i de convivència. Parteixen d’escenes i situacions properes, familiars, però desemboquen en uns finals tan exagerats i irreverents, que fan trontollar tota la intenció alliçonadora. 

Com ja passava amb l’obra d’Hoffmann, o amb Max i Mòritz, un altre clàssic del gènere del també alemany Wilhelm Busch, aparegut vint anys després, el resultat final són unes històries macabres, transgressores i bèsties, en total sintonia amb el punt de vista i l’humor dels infants.
Ben mirat, els contes populars de Grimm i demés, no estan tampoc tan lluny d’aquesta idea. 

En totes aquestes obres hi juga un paper importantíssim la il•lustració, perquè en subratlla l’aspecte humorístic i és capaç de convertir el trist final d’una nena atropellada, en una imatge que, malgrat ens angoixi acceptar-ho, ens fa riure d’allò més. 

El llibre de La Lola vola té un lloc assegurat a la petita prestatgeria que hi ha al costat del rebost de Cals Mumin. Una petita biblioteca d’humor macabre que els infants remenen mig d’amagat i que, pels pares Mumin, és un gran recurs per animar una vetllada ensopida amb els amics. 

Perquè això sí, aquests llibres mai no et deixen indiferent. Ja sigui per parlar de la dificultat de fer-ne traduccions i adaptacions, o per posar en dubte el seu valor educatiu, tothom hi té alguna cosa a dir. 

A banda dels llibres que ja han anat sortint… 

Busch, Wilhelm. Max y Moritz: una historieta en siete travesuras. Traducció. Víctor Canicio. Madrid: Impedimenta, 2012 

Busch, Wilhelm. Max i Mòritz: història de dos minyons en set entremaliadures. Traducció Jordi Jané Carbó. Barcelona: Aliorna, 1987 

Hoffmann, Heinrich. Pedro Melenas: historias muy divertidas y estampas aún más graciosas. Traducció de Víctor Canicio. Palma de Mallorca: Olañeta, 1987. 

i una edició en català que ens va regalar la veïna, la Sra. Anglada: 

Hoffmann, Heinrich. En Perot l’escabellat. Adapt. i il•lustr. Mercè Llimona. Barcelona: Hymsa, 1980. 

… en aquest prestatge d’humor macabre, tot i que no comparteixen l’actitud pedagògica -falsa o no- dels anteriors, també hi tenim un exemplar de: 

Heidelbach, Nikolaus. ¿Qué hacen las niñas? Madrid: Libros del Zorro Rojo, 2011. [I també ¿Qué hacen los niños?] 

Burton, Tim. La trista mort del noi Ostra. Versió de Miquel Desclot. Barcelona: Angle, 2007. 

Gorey, Edward. La colla Mata-Degolla. Traducció Jordi Puntí. Barcelona: Angle, 2008. (text en català i anglès) [llegiu-ne un comentari de Darabuc]

Algun suggeriment bibliogràfic més?