3 x 3 = Sant Jordi

Hi ha qui diu que Sant Jordi només agrada a aquells que no compren ni un sol llibre durant tot l’any.

Una servidora volta molt pel món, però si hagués d’exiliar-se definitivament de la seva estimada Barcelona (sí, estimada… tot i els turistes i les campanyes de civisme, tot i els modernets i els lloguers astronòmics, tot i les massatgistes que no et deixen prendre el sol tranquil·la i el fet que les llibreries estiguin desapareixent per deixar pas a les cadenes de menjar porqueria), i només pogués tornar-hi un dia a l’any, té molt clar que aquest dia seria avui: el dia de Sant Jordi.

I clar… comprendran que no em considero pas una persona que no compri ni un llibre durant tot l’any. És cert que, com a bona bibliotecària (tayloritzada de la cultura, com diria una bona amiga), en compro més per la biblioteca que no pas per mi i, ja que hi sóc, també en llegeixo alguns…

Però deixeu-me que em centri, que perdo el fil: Sant Jordi. El dia que els llibres envaeixen el carrer. Una festa celebrada pràcticament pel 100% de la població que gira entorn de la lectura! Quants països poden presumir de quelcom similar? Bé, sí… potser podran presumir de percentatges de població lectora i de nombre de llibres llegits al cap de l’any, però no m’enfonseu en la misèria! Encara queda esperança!

I quan en reunió extraordinària de comunitat els veïns d’aquesta escala vam decidir engegar un blog i escampar als quatre vents allò que fins aleshores havia quedat reclòs a les actes i les parets de cal president de torn… i quan vam decidir que aquest blog començaria el seu camí el dia de Sant Jordi… què voleu que us digui… a una servidora se li va fer un nus d’emoció a la gola i sabia que hauria de parlar de Sant Jordi, encara que Sant Jordi no sigui per parlar-ne, sinó per sortir i passejar i mirar i remenar i comprar i regalar, no un, sinó dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit o NOU llibres.

Nou són els llibres que us deixem avui aquí. 

I per triar-los, he demanat ajuda als bons amics llibreters. Llibreters de debò, dels que s’han llegit els llibres, dels que se’ls estimen i et fan encomanar les ganes de llegir-los. Perquè les bibliotecàries, sense els llibreters, seríem ben poca cosa (i vull pensar que la dependència és mútua). 

Avui que és Sant Jordi, aneu a saludar la Paula a la parada de la Llibreria Al·lots a la Rambla de Catalunya.

Avui que és Sant Jordi, acosteu-vos a saludar el Ricardo a la Llibreria Abracadabra.

Avui que és Sant Jordi, no deixeu de visitar l’Oblit a la parada de la Llibreria Casa Anita al Pla de Salmerón.

I compreu llibres. Aquests o d’altres. I que passeu un bon Sant Jordi!

La Tània i totes les tortugues explica la història d’aquesta nena, la Tània, que vol tenir una tortuga i el seu pare li diu que no, i ella entendrà el perquè quan amb l’escola visiti un centre de recuperació d’animals. És un llibre per primers lectors que barreja tant el missatge ecològic com el tema dels sentiments, en la relació de la nena amb el pare, amb qui s’enfada però que porta a un retrobament.
[Llegiu les primeres pàgines]
[Visiteu el blog de la Muriel Villanueva]
[Visiteu el blog de l’Ona Caussa]

Ricard, el del forat negre es un llibre per nens a partir de vuit anys que ens parla d’aquest nen, en Ricard, que té molta imaginació i s’entesta a ficar-se en forats negres. Amb l’ajuda d’un tiet, que li proporciona els elements necessaris, el Ricard descobrirà, ficant-se en un forat que el porta sota terra, que els talps han construït tot un recorregut en tren. Per suposat, quan surt del forat i ho explica, ningú no el creu, però poc a poc aniran passant coses que faran pensar els amics i familiars del Ricard que potser no es tracta només de la seva imaginació.

M’ha semblat un llibre preciós i m’ha agradat no només la història, que és molt entretinguda, sinó també la cura que té del llenguatge, o per exemple el joc que ens proposa amb el títol dels capítols: en tots ells apareix un número (el primer es diu “15 raons”) que va decreixent a mesura que passen els capítols.
[Llegiu les primeres pàgines]
[Visiteu el blog del Pep Molist]
[Visiteu el blog de la Lucía Serrano]

I per últim volia recomanar Abajo el colejio (sí sí, “colejio” amb jota), que és un llibre fantàstic per totes les edats (a mi m’ha fet riure sola mentre l’anava llegint a l’autobús!), tot i que especialment el recomanaria a infants que ja saben llegir i escriure bé, perquè explica les aventures d’aquest personatge, en Nigel Molesworth, que és un nen que escriu amb tot de faltes d’ortografia. En Nigel és un clar antecedent del petit Nicolas, i el llibre explica totes les aventures i trapelleries que viu ell i els seus companys de classe al típic col·legi anglès de classe alta.

A més de com és de divertit, voldria aprofitar per felicitar el traductor per la seva tasca: Transcriure el text, donar-li sentit de l’humor adaptant totes les bromes, mantenir-se fidel a l’original… tot plegat deu haver estat molt complicat!
[Llegiu les primeres pàgines]

VILLANUEVA I PERARNAU, Muriel. La Tània i totes les tortugues. Il·lustr. Ona Caussa. Barcelona: Cruïlla, 2013. 48 p. (El vaixell de vapor, sèrie blanca). ISBN: 978-84-661-3182-7. PVP: 7,00 €

MOLIST, Pep. Ricard, el del forat negre. Il·lustr. Lucía Serrano. Barcelona: Animallibres, 2013. 88 p. (La formiga groga). ISBN: 978-84-15095-79-8. PVP: 7,95 €

WILLANS, Geoffrey. ¡Abajo el colejio! Il·lustr. Ronald Searle. Trad. Jon Bilbao. Madrid: Impedimenta, 2013. 112 p. ISBN: 978-84-15578-35-2. PVP: 15,95 €

LES RECOMANACIONS DEL RICARDO, DE LA LLIBRERIA ABRACADABRA.

Lola tooodo un día en el zoo és un llibre d’Imapla, una autora catalana fincada aquí a Barcelona, i que des de fa un temps està treballant la il·lustració amb propostes força interessants, innovadores i arriscades, buscant obrir nous camins i explorar alternatives diferents.

Es tracta d’un llibre sense text, només amb imatge, i que es desplega i està imprès per ambdues cares. Una de les cares mostra una seqüència de dia a través de la qual podem anar seguint el passeig que fa una nena amb la seva mare pel zoo. Anem veient tots els animals, i a més podem seguir altres narracions a través del fil conductor que recorre aquesta cara del llibre. Quan arribem al final, trobem un passatge, un camí d’entrada a un altre món, a través d’una finestra, i ens trobem al món de la nit, on el que veiem és què succeeix al zoo segons ho somnia la nena protagonista. D’aquesta manera, tornem al mateix escenari, però ara els animals apareixen d’una manera diferent i l’acció s’omple d’aventura. Tot al llarg del llibre, tant de dia com de nit, acompanya la nena el seu ànec, i al final, per suposat, retorna al llit on està dormint.

La il·lustració és molt interessant, amb molt de color, treballada bàsicament amb taques molt esquemàtiques, que és una característica d’aquesta il·lustradora, i es tracta d’un llibre molt interessant per petits, prelectors, i que a més està agradant força, tant per recomanació com perquè els propis lectors se senten atrets al llibre.
[Llegiu les primeres pàgines]
[Visiteu la web de la Imapla]

On és el meu barret és el primer llibre com a autor i il·lustrador de Jon Klassen, que ja tenia publicats un parell abans només com a il·lustrador, i com a àlbum debut ha agradat moltíssim, ha guanyat un parell de premis i mencions als Estats Units, i ha sorprès molt. No només és interessant per la manera que té d’il·lustrar (amb personatges en principi poc treballats en el detall però molt ben aconseguits i que resulten molt atractius), sinó també per la història, perquè juga amb el judici que faci el lector sobre el que està passant en la narració. Ens trobem un ós que ha perdut el seu barret i pregunta a diferents animals si l’han vist, i de tots ells el conill dóna una resposta més elaborada que la resta (diu que ell mai no ha vist un barrat, que mai no li robaria el barret). L’ós ja està resignat a no trobar-lo quan se n’adona que hi ha quelcom que se li ha escapat, torna a on estava el conill, el troba amb el barret posat, i després d’una escena que recorda les pel·lícules del far west (els personatges es miren, el lector es pregunta què passarà), ens trobem l’ós tot cofoi amb el barret posat, i el lector s’haurà d’imaginar què ha passat quan li preguntin a l’ós si ha vist el conill i ell respongui que ell no ha vist cap conill i que a ell mai no se li acudiria menjar-se un conill.

El llibre no només dóna peu a preguntar-nos què faríem nosaltres en una situació similar, què pensem del final de la història, sinó que la mateixa manera de narrar la història, que va més enllà de la simple presentació del text, ja és molt interessant.

Aviat es publicarà tant en català com en castellà un llibre que suposa una variació sobre el mateix tema, que ja es pot trobar en anglès i es diu Aquest no és el meu barret, on el protagonista és un peix petit que li ha robat el barret a un peix gran. Crec que Klassen és un autor/ il·lustrador que cal seguir, perquè va molt més enllà que molts altres autors/il·lustradors que estan essent publicats actualment.
[Mireu el vídeo promocional]
[Visiteu el blog del Jon Klassen]

I finalment, voldria recomanar La caixa del port, que també es pot trobar en català i castellà, i que és un llibre d’una editorial – A buen paso – que crec que cal destacar perquè és una de les poques editorials de literatura infantil i juvenil que realment està arriscant amb cada títol que està publicant, i a més pràcticament tots els títols són de producció pròpia, cosa que indica que al darrera hi ha un veritable treball d’edició tant amb els autors com amb els il·lustradors. En aquest cas, tots dos són catalans i es tracta d’una història molt interessant que ens planteja un enigma des del començament: a un port arriba una caixa, sense remitent ni destinatari, i el contingut de la qual desconeixem. A partir d’aquí, van apareixent diferents personatges que reclamen que la capsa és seva i que en coneixen el contingut. I potser el més interessant és com a mesura que els personatges apareixen, es van acumulant a la pàgina i s’estableixen relacions entre ells i amb altres elements de la il·lustració (cordes, gàbies…) que podem anar seguint només a través de la il·lustració. Hi succeeixen tot de coses i és veritablement deliciós anar buscant el camí que les uneix, que va seguint cada personatge o cada element fins arribar a la sorpresa final que és el contingut de la caixa i que, evidentment, deixarem que els lectors descobreixin per ells mateixos.
[Llegiu les primeres pàgines]
[Visiteu la web de la Meritxell Duran]

PLA, Imma. Lola: tooodo un día en el zoo. Barcelona: Océano Travesía, 2013. 32 p. ISBN: 978-607-400-825-8. PVP: 10,50 €

KLASSEN, Jon. On és el meu barret. Santander: Milrazones, 2012. 32 p. ISBN: 978-84-938927-4-6. PVP: 15 €

MARTÍ, Gemma. La caixa del port. Il·lustr. Meritxell Duran. Mataró: A buen paso, 2013. 36 p. ISBN: 978-84-940533-4-4. PVP: 19 €

LES RECOMANACIONS DE L’OBLIT, DE LA LLIBRERIA CASA ANITA.

Anem a caçar un ós és un llibre que ja teníem fa anys en castellà però que ara ha publicat en català Ekaré, i que a mi m’agrada molt recomanar-lo sobretot perquè dóna peu a una lectura molt teatralitzada. El narrador va repetint la consigna, que és “anem a caçar un ós!” del títol, i els lectors llavors segueixen una família, pare mare i nens, que van a la recerca d’aquest animal travessant tot un camí molt complicat (un riu, un bosc, fang…) fins arribar a la cova d’aquest ós. El que també m’agrada molt del llibre és com combina les il·lustracions narratives, en blanc i negre, amb il·lustracions en color que ens van ensenyant els diferents paisatges que travessen els personatges.
[Visiteu la web de Michael Rosen]
[Mireu aquesta entrevista amb la Helen Oxenbury]

Petits pertot arreu és un llibre per molt petits, de fet pels més petits, per infants d’escola bressol, on ells mateixos en són els protagonistes. És un llibre que no és narratiu, sinó que ens proposa diferents imatges, amb un estil d’il·lustració que és actual però que podríem dir-ne clàssic, on ens trobem amb nadons en tot de situacions diferents. Són imatges estàtiques que presenten nadons jugant amb joguines, esvalotats i fent soroll, quan van en cotxet o damunt les espatlles del pare, gronxant-se, anant a dormir, fent-se amics d’altres nadons, caminant a quatre grapes… En definitiva, com diu el títol, petits pertot arreu!
[Visiteu la web de la Susan Meyers]
[Visiteu la web de la Marla Frazee]

I llavors voldria recomanar també molt especialment el Juan Hormiga de Gustavo Roldán, que és un dels autors que estarà signant el dia de Sant Jordi a la trobada d’il·lustradors del Pla de Salmerón. Es tracta d’una història meravellosa que el Gustavo dedica al seu pare, qui probablement era tan gran “contador” d’històries com el Juan Hormiga, la formiga protagonista d’aquest llibre, a qui li agrada explicar les històries i aventures que protagonitzava el seu avi. Un dia, però, decideix que ell també vol ser el protagonista d’una aventura, i decideix marxar del formiguer, amb la mala sort que quan marxa cau una terrible tempesta. Totes les formigues que queden al formiguer pateixen i es pregunten “què haurà passat amb el nostre pobre Juan Hormiga?”. I tots, formigues i lectors, ho descobriran al final d’aquest fantàstic àlbum.
[Llegiu les primeres pàgines]
[Visiteu el blog del Gustavo Roldán]

ROSEN, Michael. Anem a caçar un ós! Il·lustr. Helen Oxenbury. Barcelona: Ekaré, 2013. 32 p. ISBN: 978-978-8494-02-7. PVP: 14 €

MEYERS, Susan. Petits pertot arreu. Il·lustr. Marla Frazee. Sant Joan Despí: Corimbo, 2013. 29 p. ISBN: 978-84-8470-475-1. PVP: 13,90 €

ROLDÁN, Gustavo. Juan Hormiga. Mataró: A buen paso, 2013. 56 p. ISBN: 978-84-940533-1-3. PVP: 18 €