{"id":8210,"date":"2026-02-16T12:38:28","date_gmt":"2026-02-16T12:38:28","guid":{"rendered":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=8210"},"modified":"2026-02-17T07:04:57","modified_gmt":"2026-02-17T07:04:57","slug":"estrafolaris-extravagants-inversemblants-estrambotics-i-altres-essers-nostrats","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=8210","title":{"rendered":"Estrafolaris, extravagants, inversemblants, estramb\u00f2tics…, i altres \u00e9ssers nostrats"},"content":{"rendered":"

Hi ha paraules que, tot i que han caigut for\u00e7a en des\u00fas, quan les recites en veu alta sembla que all\u00f2 que defineixen <\/span>no els hi podria escaure millor. Aix\u00ed, per exemple, la paraula “xiuxiueig” sembla talment que te l’estiguin recitant a cau d’orella, no? I la paraula “<\/span>farfalla<\/em>“, papallona en itali\u00e0, no us transporta al seu vol err\u00e0tic i delicat? Fins i tot algunes expressions com “cap de fava” poden ser m\u00e9s fonol\u00f2giques i escaients al seu significat? <\/span>\u00c9s molt probable que molts de vosaltres en tingueu alguna o algunes, d’aquestes paraules.\u00a0<\/span><\/p>\n

I ja no parlem dels noms o dels cognoms. Qu\u00e8 me’n dieu quan\u00a0<\/span>un gegant rep el nom de Capdeferro o quan <\/span>el cognom d’una bruixa \u00e9s Malagelada? <\/span>Doncs b\u00e9, les properes col\u00b7laboracions de les nostres ve\u00efnes i ve\u00efns del Repl\u00e0 versaran sobre personatges estrafolaris, extravagants, inversemblants, estramb\u00f2tics, originals, rocambolescs, guillats, llun\u00e0tics…, tots ells mots que ja identifiquen fon\u00e8ticament el nostre zool\u00f2gic d’\u00e9ssers que transitaran pel nostre edifici. Un aut\u00e8ntic circ de personatges per gaudir plegats de les seves singularitats.<\/span><\/p>\n

Sigui perqu\u00e8 s’han unit la fam i les ganes de menjar, el Repl\u00e0 s’afegeix a l’onada d’una certa recuperaci\u00f3 de l’oralitat i la tradici\u00f3 popular dels darrers\u00a0mesos <\/span>i\u00a0<\/span>anys<\/span>.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Nom\u00e9s cal destacar el s\u00edmptoma que suposa que TV3, la televisi\u00f3 oficial del pa\u00eds, hagi posat a la graella<\/span>\u00a0<\/span>un nou programa amb el suggerent t\u00edtol de <\/span>Departament Amades<\/em><\/a>, sis cap\u00edtols que presenten alguns dels personatges del nostre imaginari -la pesanta, l’home del sac, el dimoni, les dones d’aigua…- tot fent-ne una reinterpretaci\u00f3 actualitzada al segle XXI.<\/span><\/p>\n

El programa es basa en un recull d’\u00e9ssers que podr\u00edem anomenar d’estrafolaris, d’extravagants, d’inversemblants, d’estramb\u00f2tics…, que conformen els fonaments de la nostra cultura, la base sobre la qual durant segles s’ha assentat el nostre imaginari i les nostres creences. Alguns d’aquests personatges, per exemple, van provocar que es pintessin els marcs de les finestres de les cases de color blau mareded\u00e9u o que alguns joves morissin ofegats en les profunditats dels gorgs negres de torrents i rieres.<\/p>\n

\"\"
Joan Amades<\/figcaption><\/figure>\n

El programa a m\u00e9s ha tingut la picardia d’utilitzar, per il\u00b7lustrar la font de la qual es dota per a la selecci\u00f3 dels personatges, <\/span>una de les imatges\u00a0<\/span>m\u00e9s ic\u00f2niques i estrafol\u00e0ries<\/span>\u00a0<\/span>del nostre estimat <\/span>Joan Amades<\/a>. Fa por, no?<\/span><\/p>\n

Per\u00f2 aix\u00f2 no ha estat flor d’un dia, ans al contrari. Ja fa molts i molts anys que folkloristes com Amades, Valor o Alcover van recollir i col\u00b7leccionar alguns dels \u00e9ssers m\u00e9s estramb\u00f2tics que hi ha en la fauna fant\u00e0stica del pa\u00eds -entenent fauna per tot tipus d’\u00e9sser viu, sigui real, fant\u00e0stic o fantasmag\u00f2ric. Un llegat que alguns narradors de contes es van dedicar a donar continu\u00eftat durant els primers anys de la democr\u00e0cia, com Roser Ros, Teresa Duran, Caterina Valriu, Pep Duran o Carles Alcoy, entre d’altres, sense oblidar els reculls d’en Pep Coll. Professionals que han vetllat per mantenir vius els \u00e9ssers mundans o mitol\u00f2gics de la nostra cultura<\/span>, a quin m\u00e9s \u00fanic, repartits per tota la geografia.<\/span><\/p>\n

Sortosament semblaria que autors actuals com Joan de D\u00e9u Prats, am\"\"b el seu magn\u00edfic El gran llibre de les criatures fant\u00e0stiques de Catalunya<\/em><\/a> (Comanegra, 2017) o Dracs.<\/em> Llegendes catalanes amb passi\u00f3 de foc<\/em> <\/a>(Cosset\u00e0nia, 2022), aix\u00ed com en Pol Castellanos amb La cara fosca de les llegendes<\/em><\/a> (Estrella Polar, 2023), sense oblidar la Sherezade Bardaj\u00ed amb el seu Tres, i tres, i tres fan…<\/a> <\/em>(Bindi Books, 2025), han agafat el testimoni i, merc\u00e8s als vents que bufen a favor de la recuperaci\u00f3 de l’oralitat, amb col\u00b7leccions noves com Si fa sol<\/a>, de la nostra ve\u00efna Cristina Correro (Combel, 2026), o t\u00edtols tan exitosos com Canta-me’n una, canta-me’n dues<\/em><\/a> (Babulinka, 2025), podem dir que el m\u00f3n imaginari, paor\u00f3s o angelical, est\u00e0 en proc\u00e9s de recuperaci\u00f3 i torna a gaudir de for\u00e7a bona salut.<\/p>\n

Per\u00f2 aix\u00ed com fins ara he relacionat en exc\u00e9s el mot estrafolari<\/em> a \u00e9ssers gaireb\u00e9 m\u00edtics o mitol\u00f2gics, aquest adjectiu tamb\u00e9 pot formar part de personatges ben reals.<\/p>\n

\"\"
Dolors Bonella i Alc\u00e1nzar (Barcelona, 1851 – 15 de setembre de 1940), coneguda popularment com la Monyos<\/figcaption><\/figure>\n

Aix\u00ed, a tall d’exemple,\u00a0al tombant del segle XIX i XX <\/span>a Barcelona va viure un personatge molt conegut i estimat: la <\/span>Monyos<\/a>. Segons sembla diverses desgr\u00e0cies la van portar a perdre el senderi i es passejava <\/span>per la ciutat<\/span> amb un vestuari acolorit i tres monyos al cap que li van donar el nom. El seu car\u00e0cter alegre i jovial la va convertir en un personatge molt estimat per tots els barcelonins. <\/span>Per\u00f2 d’aquells casaments aquests confits, i quan una persona va vestida de forma estrafol\u00e0ria o tota despentinada, no \u00e9s estrany dir-li que sembla la Monyos. <\/span><\/p>\n

I un cas similar succe\u00ed amb en Bufa, un altre personatge beneit\u00f3 de la fauna barcelonina, tant alt que podia apagar els fanals de gas de la ciutat amb la seva bufera! I d’aqu\u00ed en nasqu\u00e9 aquella frase feta, a qui <\/span>la Trinca<\/a> li dedic\u00e0 un can\u00e7\u00f3, “llarg i prim, parent d’en Bufa”, una frase que s’utilitza per descriure un xicot massa alt i prim, segons les normes, tot dient-li que “sembles parent d’en Bufa!”.\u00a0<\/span><\/p>\n

Per\u00f2 \u00e9s que d’Alberts Serra i d’Alberts Pla n’hi ha hagut sempre, i\u00a0<\/span>sortosament <\/span>sempre n’hi haur\u00e0!\u00a0<\/span><\/p>\n

\"\"
Tod Browning. Freaks o La parada dels monstres<\/figcaption><\/figure>\n

Potser una de les persones que\u00a0va saber retratar<\/span>\u00a0<\/span>m\u00e9s b\u00e9 l’estramb\u00f2tic, l’estrafolari, l’ins\u00f2lit…, va ser Tod Browning en la seva magn\u00edfica pel\u00b7l\u00edcula <\/span>Freaks<\/em>\u00a0<\/a>o\u00a0<\/span>La parada dels monstres<\/em>, un film corprenedor que ens mostra com aquesta singularitat no deixa de ser una fa\u00e7ana rere la qual s’amaga all\u00f2 aut\u00e8ntic de cadasc\u00fa. No voldria caure en la famosa frase de El petit pr\u00edncep<\/em> -ja m’enteneu-, per\u00f2 \u00e9s que a vegades hi escau la mar de b\u00e9.\u00a0<\/span><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Al nostre entorn les normes socials, els convencionalismes no casen gaire b\u00e9 amb aquell que \u00e9s diferent, amb el que surt de la norma i no segueix l’anomenat main stream.<\/em> Durant anys hi hagu\u00e9 entitats encarregades a fer seguir la norma i a jutjar-ho si no s’actuava aix\u00ed, com el tan anomenat Tribunal del Sant Ofici de la Inquisici\u00f3, que fins i tot port\u00e0 a la foguera <\/span>el diferent<\/em>!<\/span><\/p>\n

Potser una de les entitats m\u00e9s estrafol\u00e0ria, singular, exc\u00e8ntrica…, amb mirada del segle XXI, va ser l’anomenada Lliga del bon mot<\/a>, que predicava frases com “Alabat sia D\u00e9u. Per la vostra dignitat i respecte als altres, parleu b\u00e9” amb rajoles repartides arreu de Barcelona<\/span>. I \u00e9s que com se sol dir el diferent, <\/span>segons amb el vidre amb el que es miri, <\/span>\u00e9s diferent o no. Aleshores, qui \u00e9s l’estrany, l’ins\u00f2lit, el rid\u00edcul i fins i tot el rocambolesc? Per pensar-hi.\u00a0<\/span><\/p>\n

Aix\u00ed \u00e9s que\u00a0a partir d’aquesta setmana <\/span>et convidem a que passis pel Repl\u00e0 i gaudeixis de tot tipus de personatges, a quin m\u00e9s \u00fanic i estrafolari (o fins i tot convencional, segons com es miri)!<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hi ha paraules que, tot i que han caigut for\u00e7a en des\u00fas, quan les recites en veu alta sembla que all\u00f2 que defineixen no els hi podria escaure millor. Aix\u00ed, per exemple, la paraula “xiuxiueig” sembla talment que te l’estiguin recitant a cau d’orella, no? I la paraula “farfalla“, papallona<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":8215,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[6,73],"tags":[],"class_list":["post-8210","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-2n-2a","category-per_ordenar"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/cp17-1335-ok.webp?fit=2496%2C1840&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-28q","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/8210","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/12"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=8210"}],"version-history":[{"count":33,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/8210\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8250,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/8210\/revisions\/8250"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/8215"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=8210"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=8210"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=8210"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}