{"id":8014,"date":"2025-12-01T19:48:56","date_gmt":"2025-12-01T19:48:56","guid":{"rendered":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=8014"},"modified":"2025-12-02T06:44:52","modified_gmt":"2025-12-02T06:44:52","slug":"de-quan-els-ocells-ens-ajudaren-a-ser-solidaris","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=8014","title":{"rendered":"De quan els ocells ens ajudaren a ser solidaris"},"content":{"rendered":"\r\n
\"\"
Coberta del llibre solidari Quatre retocs<\/em><\/figcaption><\/figure>\r\n

El 2010 em convidaren a participar en un projecte solidari original i sorprenent. Es tractava d\u2019escriure un conte que els alumnes de l\u2019Escola Kabafita de G\u00e0mbia i els del CEIP Melcion Rossell\u00f3 de Santa Maria (Mallorca) poguessin il\u00b7lustrar. L\u2019ONG Santa Maria sense fronteres volia editar un llibre \u2013fet amb la col\u00b7laboraci\u00f3 del infants gambians i mallorquins-, vendre\u2019l i amb els guanys reformar diverses aules de l\u2019escola de G\u00e0mbia, que es trobaven en unes condicions deplorables. Aquest projecte tenia diversos aspectes, inclo\u00efa la realitzaci\u00f3 d\u2019activitats variades encaminades a un millor coneixement mutu i implicava el comprom\u00eds d\u2019un gran nombre de persones i diverses institucions i empreses per fer-lo possible.
La meva aportaci\u00f3 havia de ser escriure una narraci\u00f3 que relacion\u00e9s alguna tradici\u00f3 d\u2019\u00c0frica amb alguna de Mallorca, que pogu\u00e9s ser il\u00b7lustrada pels alumnes de les escoles implicades i ser editada. El projecte em sembl\u00e0 engrescador i em vaig comprometre a escriure un relat que acompl\u00eds aquestes condicions. La meva idea era partir d\u2019alguna de les tradicions orals de les dues cultures, perqu\u00e8 em semblava adient teixir una nova hist\u00f2ria a partir de la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva de les dues comunitats. At\u00e8s que conec el llegendari mallorqu\u00ed, la meva recerca es centr\u00e0 en la lectura de llegendes centreafricanes, traduccions de materials orals aut\u00f2ctons. Els resultats eren poc encoratjadors, no trobava la manera de combinar una cosa amb l\u2019altra. Els plantejaments que se m\u2019acudien sempre tenien el mateix problema: eren paternalistes i em semblava que tenien un regust colonial.
Finalment, vaig trobar una llegenda etiol\u00f2gica original i suggeridora. Es titulava \u2013en la traducci\u00f3 al castell\u00e0 que tenia a les mans- \u201cPorqu\u00e9 el murci\u00e9lago no es un p\u00e1jaro\u201d (Agboton 2009) recollida per la narradora africana Agn\u00e8s Agbotom de boca narradors de l\u2019\u00e8tnia gun, a la rep\u00fablica de Ben\u00edn, al golf de Guinea. Aquesta llegenda tenia per mi dues qualitats: el seu car\u00e0cter explicatiu i el fet que la protagonista fos la ratapinyada i la seva singularitat, que la fa semblar un \u00e9sser h\u00edbrid. En llegir-la, la vaig relacionar amb una llegenda europea que explica perqu\u00e8 les abelles en picar es moren, de la qual tenim una versi\u00f3 en el recull Rondaies Mallorquines d\u2019en Jordi des Rac\u00f3 (Alcover 2022: XI 45). De la combinaci\u00f3 de les dues llegendes va n\u00e9ixer el relat Quatre retocs<\/em>. El conte va ser tradu\u00eft a l\u2019angl\u00e8s, s\u2019explic\u00e0 als infants de deu anys de l\u2019escola Kabafita i els donaren les eines per a il\u00b7lustrar-lo. El resultat foren unes l\u00e0mines magn\u00edfiques que transmeten de manera directa la for\u00e7a de la selva i l\u2019expressivitat vital dels infants. D\u2019altra banda, als infants de 5\u00e8 de Prim\u00e0ria de l\u2019escola mallorquina els explic\u00e0rem qu\u00e8 s\u2019havia fet a G\u00e0mbia, els mostr\u00e0rem les il\u00b7lustracions, narr\u00e0rem el conte i ells feren les seves. Totes les il\u00b7lustracions varen ser escanejades i combinades, elements i personatges s\u2019integraren per formar un tot harm\u00f2nic que narrava de forma efica\u00e7 una hist\u00f2ria.<\/p>\r\n

\"\"
La nit africana, il\u00b7lustraci\u00f3 de Quatre retocs<\/em> realitzada per alumnes gambians i mallorquins<\/figcaption><\/figure>\r\n

Edit\u00e0rem un llibre de gran qualitat gr\u00e0fica que es podia vendre al preu de 10\u20ac, els quals eren cent per cent per al projecte. En poc temps s\u2019aconsegu\u00ed una suma suficient per iniciar les obres projectades. El resultat final va ser la reparaci\u00f3 del terra i el sostre de diverses aules de l\u2019escola gambiana. Les velles teulades d\u2019uralita, rompudes i amb grans esvorancs que deixaven passar el sol, el vent i la pluja foren substitu\u00efdes per sostres nous i s\u00f2lids. Els terres plens de pols i clots es pavimentaren per oferir major higiene i comoditat. Tot plegat va fer possible als alumnes de Kabafita poder estudiar en condicions m\u00e9s dignes i c\u00f2modes. Tot el proc\u00e9s es pot trobar detallat i documentat a https:\/\/vimeo.com\/74922904?fl=pl&fe=sh<\/a>
Sempre he cregut interessant treballar en textos de nova creaci\u00f3 a partir de materials d\u2019origen oral. El llegat popular \u00e9s viu i din\u00e0mic i com a tal ha de ser punt de partida de nous camins i enfocaments. El meu objectiu en aquest cas era unir dues llegendes per obtenir un producte nou atractiu i que vehicul\u00e9s un missatge positiu, de creixement personal. Sovint, les llegendes etiol\u00f2giques tenen un to admonitori i un final no gaire feli\u00e7, relacionat amb el c\u00e0stig per alguna imprud\u00e8ncia, malifeta o gosadia dels seus protagonistes. I aquest era el cas de les dues llegendes a partir de les quals treballava.
L\u2019argument de la llegenda africana explica que les ratapinyades s\u00f3n uns animals singulars que presenten unes caracter\u00edstiques pr\u00f2pies dels mam\u00edfers i d\u2019altres pr\u00f2pies dels ocells, perqu\u00e8 en un passat remot una d\u2019elles deman\u00e0 a la divinitat tot un seguit de canvis. El resultat fou el seu aspecte estrany i una certa hibridaci\u00f3 que combina les caracter\u00edstiques dels animals de p\u00e8l i dels animals de ploma. El motiu dels animals que no estan a gust amb la seva morfologia i demanen algun canvi a l\u2019\u00e9sser superior em va fer pensar immediatament en la llegenda que explica perqu\u00e8 les abelles en picar moren. Sembla que, geloses de la mel que fan, demanaren poder matar amb la seva picada i \u2013per la seva sup\u00e8rbia- no tan sols no obtingueren all\u00f2 que demanaven, sin\u00f3 que D\u00e9u els impos\u00e0 el c\u00e0stig de morir en picar.<\/p>\r\n

\"\"
Il\u00b7lustraci\u00f3 interior del llibre Quatre retocs<\/figcaption><\/figure>\r\n

Vaig pensar que era possible intentar establir una mena de simbiosi entre ambdues llegendes per obtenir un relat nou. Hi ha tres personatges principals sobre els quals recau l\u2019acci\u00f3. N\u2019Asokl\u00e9, la perdiu que actua com a confident; na Tok\u00e9 \u2013la ratapinyada protagonista- i la divinitat, que al conte apareix amb el nom de Quitothopot. A la llegenda africana n\u2019Asokl\u00e9 \u00fanicament se sorpr\u00e8n dels canvis de la seva amiga i els explica als ocells. En el meu conte s\u2019assabenta de les intencions de na Tok\u00e9 i intenta evitar que canvi\u00ef, tot explicant-li els perills que aix\u00f2 comporta. Ho fa a trav\u00e9s de la narraci\u00f3 de la llegenda de les abelles. Na Tok\u00e9 no fa cas d\u2019aquestes recomanacions, tot confiant que el car\u00e0cter de la divinitat s\u2019haur\u00e0 endolcit amb els anys. La perdiu t\u00e9 en el meu conte un rol m\u00e9s actiu, de tarann\u00e0 conservador i d\u2019advertiment. Al final, la llegenda africana ens mostra un animal que no est\u00e0 a gust amb ell mateix, at\u00e8s que la seva estranya morfologia li fa tenir el sentiment de no pert\u00e0nyer a cap esp\u00e8cie i se sent molt sola, tot i que el narrador matisa que les seves singulars condicions f\u00edsiques li s\u00f3n molt \u00fatils per a la superviv\u00e8ncia. El conte Quatre retocs<\/em> posa l\u2019\u00e8mfasi en les conseq\u00fc\u00e8ncies de les pr\u00f2pies decisions i l\u2019acceptaci\u00f3 d\u2019un mateix amb els aspectes positius i negatius que la forma de ser de cada un comporta.<\/p>\r\n

\"\"
Il\u00b7lustrant el conte a l’escola Kabafita<\/figcaption><\/figure>\r\n

Al llarg de la llegenda africana es mant\u00e9 un to pr\u00f2xim a l\u2019oralitat, el narrador interpel\u00b7la els oients i tamb\u00e9 usa el mimologisme, perqu\u00e8 reprodueix el crit del ratpenat \u201ck\u00e9, k\u00e9, k\u00e9\u201d i interpreta que vol dir \u201cA quina fam\u00edlia pertanyo? No s\u00f3c ocell. Tampoc som un animal de quatre potes\u201d. El conte mant\u00e9 tamb\u00e9 un to pr\u00f2xim a l\u2019oralitat, no tan intens com el text afric\u00e0. Per\u00f2 la v\u00e0lua i el principal atractiu del llibre no rau en el text sin\u00f3 en les extraordin\u00e0ries il\u00b7lustracions dels infants que li donaren forma, color i vida, fent un producte \u00fanic, valu\u00f3s i singular.<\/p>\r\n

\"\"
Els alumnes de Santa Maria amb les seves il\u00b7lustracions<\/figcaption><\/figure>\r\n

El projecte solidari mostra com la literatura pot ser i \u00e9s una eina \u00fatil de transformaci\u00f3 de la realitat, fins i tot d\u2019una manera no solament te\u00f2rica i ideol\u00f2gica, sin\u00f3 tamb\u00e9 des d\u2019una dimensi\u00f3 pr\u00e0ctica, palpable, quantificable, gaireb\u00e9 podr\u00edem dir comptable. A partir de dues llegendes que expressen la capacitat d\u2019observaci\u00f3 i la saviesa de la humanitat per\u00f2 tamb\u00e9 els seus neguits, reformul\u00e0rem el seu ensenyament primordial per acostar-les als lectors d\u2019avui. Amb la tasca incansable dels qui lluiten per aconseguir un objectiu solidari, f\u00e9rem possible un enriquiment hum\u00e0 perqu\u00e8 infants i adults v\u00e0rem cr\u00e9ixer com a persones amb aquest projecte. Tamb\u00e9 millor\u00e0rem una infraestructura escolar i per tant de la vida dels centenars d\u2019alumnes que la utilitzen dia a dia. Mai no m\u2019havia sentit tan \u00fatil com a escriptora ni com a narradora. El projecte Quatre retocs<\/em> em va fer veure que la paraula pot moure muntanyes, la imaginaci\u00f3 pot construir noves realitats i la solidaritat pot transformar les il\u00b7lusions en certeses.<\/p>\r\n

REFER\u00c8NCIES
Agboton, A. (2009): Et\u00e9 Ut\u00fa (cuentos de tradici\u00f3n oral. De por qu\u00e9 en \u00c1frica las cosas son lo que son.)<\/em> Palma. Jos\u00e9 J. de Ola\u00f1eta, Editor.
Alcover, Antoni M. (2022): Rondaies mallorquines d\u2019en Jordi des Rac\u00f3<\/em>, volum IX. Palma: Nova Editorial Moll.
Valriu, Caterina (2010): Quatre retocs \/ Some cosm\u00e8tics Touch-ups<\/em>, Mallorca, ONG Santa Maria sense fronteres, il\u00b7lustracions dels alumnes del CEIP Melcion Rossell\u00f3 i de l\u2019Escola Kabafita (Brikama, G\u00e0mbia).
V\u00eddeo del projecte: https:\/\/vimeo.com\/74922904?fl=pl&fe=sh<\/a><\/p>\r\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El 2010 em convidaren a participar en un projecte solidari original i sorprenent. Es tractava d\u2019escriure un conte que els alumnes de l\u2019Escola Kabafita de G\u00e0mbia i els del CEIP Melcion Rossell\u00f3 de Santa Maria (Mallorca) poguessin il\u00b7lustrar. L\u2019ONG Santa Maria sense fronteres volia editar un llibre \u2013fet amb la<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":8023,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[73],"tags":[],"class_list":["post-8014","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-per_ordenar"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/11\/QR-G1.avif","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-25g","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/8014","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=8014"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/8014\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8035,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/8014\/revisions\/8035"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/8023"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=8014"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=8014"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=8014"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}