{"id":7990,"date":"2025-11-12T21:26:39","date_gmt":"2025-11-12T21:26:39","guid":{"rendered":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=7990"},"modified":"2025-11-12T21:26:39","modified_gmt":"2025-11-12T21:26:39","slug":"bec-ploma-relats-docells-per-a-lectors-amb-ales","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=7990","title":{"rendered":"Bec & Ploma. Relats d\u2019ocells per a lectors amb ales"},"content":{"rendered":"

Els ocells han format part del nostre paisatge, real i simb\u00f2lic, des dels inicis de la humanitat. En el l\u2019imaginari col\u00b7lectiu, ens han bressolat, guiat, vestit i inspirat. Sovint associats a la divinitat, com a \u00e9ssers que travessen fronteres, la nostra relaci\u00f3 quotidiana amb ells no \u00e9s tan \u00edntima com amb gossos o gats. En la tradici\u00f3 art\u00edstica i liter\u00e0ria, els ocells sovint han estat representats amb certa espiritualitat, com a s\u00edmbols de pau i llibertat. Carl Jung afirmava que els ocells encarnen all\u00f2 que s\u2019escapa de la ra\u00f3 humana: una mirada zenital, m\u00faltiple, intu\u00eftiva i elevada. En els posts precedents, els meus estimats ve\u00efns han parlat amb erudici\u00f3 de merles, ocells de pas i altres esp\u00e8cies que sobrevolen les p\u00e0gines de ficci\u00f3 i no-ficci\u00f3 des de fa segles. En aquest post, m\u2019agradaria mostrar com la multimodalitat es posa ales i ens ofereix un niu, un cau, un suport on refugiar-nos i deixar-nos portar per volades, viatges, migracions, colors i noves llibertats, de la m\u00e0 d\u2019aquests animals. Us convido a descobrir una selecci\u00f3 d\u2019\u00e0lbums que van del passat a obres m\u00e9s actuals, on els ocells no nom\u00e9s s\u00f3n protagonistes: s\u00f3n met\u00e0fores visuals, savis companys de trajecte, de joc i \u00e9ssers que ens ajuden a escoltar, comprendre i contemplar. Des del saber m\u00e9s primari, a l\u2019humor gr\u00e0fic fins a la inspiraci\u00f3 po\u00e8tica; des de la den\u00fancia ecol\u00f2gica fins a la complicitat quotidiana, cada obra ens convida a mirar el m\u00f3n amb bec & plomes.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Ja en el segle XVII, l\u2019<\/span>Orbis Sensualium Pictus<\/span><\/i> de Iohannes Amos Comenius, considerat el primer llibre de conceptes per a infants, pluriling\u00fce i multimodal, atorga als ocells un rol privilegiat. En la seva descripci\u00f3 del m\u00f3n animal, Comenius comen\u00e7a precisament amb les aus (<\/span>Animalia, et primum aves<\/span><\/i>), a les quals dedica una acurada classificaci\u00f3 (<\/span>avis domesticae, oscines, campestres, silvestres, rapaces et aquaticae<\/span><\/i>). Aquesta tria inicial revela la centralitat simb\u00f2lica i did\u00e0ctica dels ocells en la construcci\u00f3 d\u2019un imaginari natural i moral.<\/span><\/p>\n

\"\"Il merlo ha perso il becco<\/span><\/i> \u00e9s un \u00e0lbum pluriling\u00fce (itali\u00e0 i angl\u00e8s) de Bruno Munari. Concebut el 1940, el llibre est\u00e0 inspirat d\u2019una can\u00e7\u00f3 popular italiana que podeu escoltar i visualitzar aqu\u00ed. El text repr\u00e8n la lletra de la can\u00e7\u00f3 tradicional, r\u00edtmica i acumulativa, i la transforma en una experi\u00e8ncia multimodal: visual, t\u00e0ctil i auditiva. Al llarg del relat, el merlot, representat sobre p\u00e0gines transparents, va perdent progressivament parts del cos com el bec, l\u2019ull, l\u2019ala, fins arribar a un majestu\u00f3s final. Com en tota l\u2019obra d\u2019aquest gran artista itali\u00e0, el llibre \u00e9s un joc i una classe magistral d\u2019humor, tradici\u00f3 i innovaci\u00f3. Munari \u00e9s capa\u00e7 de fer tangible all\u00f2 ef\u00edmer: el moviment, el joc, la desaparici\u00f3 i la mem\u00f2ria.\u00a0<\/span><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"Oiseaux<\/span><\/i> de Kveta Pakovska (Les Grandes Personnes) \u00e9s un llibre acordi\u00f3 que desplega una cat\u00e0leg d\u2019ocells originals, multicolors i po\u00e8tics. Pakovska utilitza, com \u00e9s habitual en les seves obres, l\u2019experimentaci\u00f3 formal a trav\u00e9s d\u2019un univers gr\u00e0fic ple de collages, formes geom\u00e8triques i colors vius sobre fons negres, vermells, blancs i brillants. El text \u00e9s transformat en imatges i els m\u00e9s de trenta ocells en poemes visuals. L\u2019\u00e0lbum \u00e9s una joia al calaix, ja que encara est\u00e0 esperant que alg\u00fa l\u2019editi en catal\u00e0.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\" El ocells<\/span><\/i> de Germano Zullo i Albertine ens proposen un altre tipus de vol i una mirada diferent. L\u2019\u00e0lbum en format quadrat no cont\u00e9 transpar\u00e8ncies ni jocs acumulatius, sin\u00f3 silencis, gestualitats, espais delicats i contemplacions po\u00e8tiques. Un home condueix un cami\u00f3 vermell fins al l\u00edmit del desert i allibera una colla d\u2019ocells multicolors. Tots s\u2019enlairen, excepte un: petit, negre, t\u00edmid. El protagonista s\u2019asseu al seu costat, comparteix el dinar i li mostra com volar. Si Munari ens convidava a reconstruir el cos de l\u2019ocell des de l\u2019abs\u00e8ncia, Zullo i Albertine ens ofereixen reconstruir el vol des de la pres\u00e8ncia compartida. Amb poques paraules i una composici\u00f3 visual exquisida, l\u2019\u00e0lbum ens parla de llibertat, de paci\u00e8ncia i de la for\u00e7a transformadora del vincle. \u00c9s un vol interior, una elevaci\u00f3 que no necessita ales sin\u00f3 ulls per veure.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"Tancho<\/span><\/i>, de Luciano Lozano (Akiara Books), connecta el vol amb la mem\u00f2ria, la tradici\u00f3 i la cura del m\u00f3n. Lozano s\u2019inspira d\u2019una hist\u00f2ria real de conservaci\u00f3 de grues a l\u2019illa de Hokkaido, al Jap\u00f3. El protagonista \u00e9s un nen, en Tancho, que observa com cada hivern arriben les grues de coll vermell, i decideix tenir-ne cura per mantenir la tradici\u00f3 i el llegat any rere any. Les il\u00b7lustracions evoquen l\u2019est\u00e8tica japonesa amb tra\u00e7os suaus i composicions equilibrades, mentre el text ens parla de transmissi\u00f3 cultural, d\u2019ecologia i d\u2019espiritualitat. Aquesta obra ens recorda que cuidar els ocells \u00e9s tamb\u00e9 cuidar la nostra capacitat de mirar, escoltar i pert\u00e0nyer.\"\"<\/span><\/p>\n

\"\"La Cabane Bleue, una petita editorial nantesa que comparteix amb Akiara el respecte per la natura, pel medi i l\u2019edici\u00f3 acurada, ha donat ales a dues obres on la m\u00fasica i els ocells dialoguen amb una gran delicadesa. En <\/span>Wolfgang et moi<\/span><\/i>, Emmanuelle Grundmann i Olivia Sautreuil donen veu a l\u2019estornell que, segons diuen, va inspirar Mozart. Amb humor i tendresa, l\u2019\u00e0lbum barreja la ficci\u00f3 i la no ficci\u00f3, tot i evidenciant que l\u2019art pot n\u00e9ixer de l\u2019observaci\u00f3 atenta envers un animal. \u00a0<\/span><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Les oiseaux de Barbara<\/span><\/i> de Ludovic Lecomte i Andrea Espier \u00e9s un \u00e0lbum delicat que narra el dol, l\u2019abs\u00e8ncia i la llibertat amb una gran sensibilitat. La protagonista plora cada dia la desaparici\u00f3 del seu company, un mariner que ha naugrafat. Un dia, captivada pel cant d\u2019un ocell en una botiga d\u2019animals, decideix endur-se\u2019l a casa. Per\u00f2 a mesura que ella reneix, l\u2019ocell engabiat es va apagant. Amb una gama crom\u00e0tica que reflecteix a la perfecci\u00f3 els estats d\u2019\u00e0nim de la protagonista, el llibre \u00e9s una oda a la fragilitat i a la capacitat de deixar marxar. Aquest \u00e0lbum \u00e9s una elegia moderna, una reflexi\u00f3 sobre el dol i una met\u00e0fora sobre l\u2019amor i la vida.<\/span><\/p>\n

\"\" \u00a0Acabo aquest recorregut amb dues obres que tornen als or\u00edgens: el niu i la forma. La primera \u00e9s <\/span>Le nid<\/span><\/i> de Lucie F\u00e9lix, un llibre-objecte modulable i sorprenent, una obra que permet construir un refugi per a tres ocells. Amb nou panells de colors vius i formes geom\u00e8triques, F\u00e9lix convida els m\u00e9s petits a imaginar, manipular i a construir hist\u00f2ries. Els materials s\u00f3n resistents i flexibles, pensats per a mans curioses que volen explorar l\u2019espai i el joc sensoriomotor. I com en altres obres de l\u2019autora, hi trobem refer\u00e8ncies subtils a Matisse, Munari i Komagata, en un di\u00e0leg entre art, inf\u00e0ncia i llibertat. Guardonat amb m\u00faltiples premis, aquest llibre \u00e9s un tresor del c\u00e0non contemporani per a la petita inf\u00e0ncia.\u00a0<\/span><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"Finalment, <\/span>Birds<\/span><\/i> de Damien Poulain ens proposa una altra forma de joc: un disseny i una combinaci\u00f3 de formes geom\u00e8triques. Amb nom\u00e9s sis p\u00e0gines tallades horitzontalment, formes b\u00e0siques (rectangles, cercles, triangles) i una paleta de colors saturats (groc, rosa, violeta, marr\u00f3), Poulain aconsegueix crear m\u00faltiples ocells. En girar les p\u00e0gines i semi-p\u00e0gines, el lector descobrir\u00e0 criatures expressives, divertides i molt i molt tendres. Cada combinaci\u00f3 genera un rostre nou, una emoci\u00f3 diferent. <\/span>Birds<\/span><\/i> \u00e9s un llibre que celebra la diversitat des de la simplicitat, i que convida petits i grans a jugar i imaginar.<\/span><\/p>\n

Tanco aquest vol literari amb una proposta multimodal: rellegir les obres tot i escoltant una banda sonora on els ocells ressonen amb for\u00e7a po\u00e8tica. Artistes com Toti Soler, S\u00edlvia P\u00e9rez Cruz, Ginest\u00e0, Gal Costa, Neil Young, Emiliana Torrini, Bob Marley, Dom La Nena, Rosemary Standley o Leonard Cohen comparteixen, com els autors i il\u00b7lustradors d\u2019aquest post, una passi\u00f3 ornitol\u00f2gica que saben transformar en melodia. Les seves can\u00e7ons poden fer que la lectura esdevingui una experi\u00e8ncia m\u00e9s \u00edntima, m\u00e9s sensorial i m\u00e9s intensa.<\/span><\/p>\n

P.S. El t\u00edtol d\u2019aquesta entrada \u00e9s un subtil homenatge a la revista Modernista P\u00e8l & Ploma, i la imatge que l’acompanya ha estat generada amb IA.<\/span><\/p>\n



<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els ocells han format part del nostre paisatge, real i simb\u00f2lic, des dels inicis de la humanitat. En el l\u2019imaginari col\u00b7lectiu, ens han bressolat, guiat, vestit i inspirat. Sovint associats a la divinitat, com a \u00e9ssers que travessen fronteres, la nostra relaci\u00f3 quotidiana amb ells no \u00e9s tan \u00edntima com<\/p>\n","protected":false},"author":16,"featured_media":8010,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[54,74],"tags":[117,669,115,667],"class_list":["post-7990","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-3r-1a","category-porteria","tag-album","tag-multimodalitat","tag-musica","tag-ocells"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/11\/becploma2-e1762982494396.jpeg?fit=211%2C304&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-24S","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/7990","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/16"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=7990"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/7990\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8013,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/7990\/revisions\/8013"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/8010"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=7990"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=7990"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=7990"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}