{"id":7975,"date":"2026-01-13T06:00:50","date_gmt":"2026-01-13T06:00:50","guid":{"rendered":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=7975"},"modified":"2026-01-14T06:51:55","modified_gmt":"2026-01-14T06:51:55","slug":"de-quan-els-ocells-parlen-clar-i-catala","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=7975","title":{"rendered":"De quan els ocells parlen clar i catal\u00e0"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/em><\/p>\n

Ja fa for\u00e7a anys el meu avi patern, ocellaire d’afici\u00f3, m’explicava que les guatlles quan canten fan “set per vuit, set per vuit…<\/a>“, i la meva mare cada volta que veu un corb volar diu que crida “carn!, carn!<\/a>“, en refer\u00e8ncia a l’alimentaci\u00f3 d’aquest c\u00f2rvid.<\/p>\n

Fent mem\u00f2ria del passat observo que aquelles refer\u00e8ncies de les veus dels animals que el meu avi o la meva mare usaven eren comunes i populars. Amb els anys he descobert que, fins i tot, establir relaci\u00f3 entre els crits dels animals i alguns tipus de parla t\u00e9 un nom!: mimologisme<\/em>, que seria segons el Termcat<\/a> “F\u00f3rmula que dota de sentit el crit dels animals o altres sons no ling\u00fc\u00edstics mitjan\u00e7ant la construcci\u00f3 d’un discurs ling\u00fc\u00edstic imitatiu.”<\/p>\n

I el mimologisme ja s’ha plasmat en el paper des de fa anys, molt m\u00e9s profusament del que a vegades som conscients.<\/p>\n

Pel que fa a la llengua catalana, el 1933 l’il\u00b7lustre folklorista Joan Amades va publicar El llenguatge de les b\u00e8sties i de les coses<\/em>, un llibre am\u00e8 i delici\u00f3s publicat a Barcelona, amb el qual inicia la col\u00b7lecci\u00f3 Biblioteca de Tradicions Populars. En aquell volum recollia les diferents interpretacions del parlar dels animals d’arreu del nostre territori, un volum que convidem a reeditar a fi de recuperar una part de la riquesa de la nostra llengua que, en un moment en el que\u00a0torna amb for\u00e7a <\/span>l’oralitat, s’hauria de tenir en compte.<\/span><\/p>\n

\"\"
Els m\u00fasics de Bremen<\/em>. La Galera.<\/figcaption><\/figure>\n

En la cont\u00edstica popular trobem molts exemples i usos d’aquest llenguatge dels animals, com en el fam\u00f3s conte de Els m\u00fasics de Bremen. El mimologisme en aquesta rondalla popular, famosa per ser un bell conte sobre la menystinguda idea de que junts serem m\u00e9s forts, s’esdev\u00e9 quan el cap dels bandolers vol recuperar la casa que han okupat els quatre companys de viatge: un ase, un gos, un gat i un gall. Aquest personatges malfactor s’atreveix a entrar a la casa en plena nit on \u00e9s rebut per l’ase a coces<\/span>, pel gos a <\/span>mossegades<\/span>\u00a0<\/span>i pel gat a esgarrapades…, i mentre rep tot tipus de patacades el gall crida a ple pulm\u00f3: “kikirik\u00ed, deixeu-me’n per mi!, deixeu-me’n per mi!”.<\/span><\/p>\n

\"\"
Coberta de Chiribit<\/em> (Vicens Vives, 1963), llibre de lectures en castell\u00e0 que usa el cant de l’oreneta com a t\u00edtol del llibre.<\/figcaption><\/figure>\n

El llenguatge de les b\u00e8sties, i m\u00e9s concretament el dels ocells, \u00e9s interpretat de moltes maneres segons l’indret o la llengua de refer\u00e8ncia. I n’\u00e9s especialment rica la nostra llengua.<\/p>\n

L’oreneta, a tall d’exemple, sembla que pensi i tingui m\u00e9s cap que moltes persones: \u00e9s \u00e0gil, atrevida, alegre, treballadora. El cant de l’oreneta \u00e9s un xisclet fresc que no s’acaba mai i que sembla que digui: “-Vit, vit, xirivit!”. <\/span><\/p>\n

Els pagesos en alguns indrets del pa\u00eds, com els topants que jo he viscut d’infant a la comarca d’Osona, diuen que l’oreneta quan canta diu: “-Lleva’t de mat\u00ed, lleva’t de mat\u00ed!”, ja que si les coneixeu i les viviu de ben a prop a primera hora del mat\u00ed i cap al vespre \u00e9s quan m\u00e9s actives estan, a la ca\u00e7a i captura dels empipadors mosquits.\u00a0<\/span><\/p>\n

Per\u00f2 d’interpretacions del llenguatge dels ocells, i m\u00e9s concretament de les orenetes, ja no va ni tan sols per comarques, i en pocs kil\u00f2metres les poden canviar substancialment, un fet que mostra la riquesa i diversitat de la nostra llengua. <\/span><\/p>\n

Aix\u00f2 ens explica en Josep Espunyes en un breu <\/span>article<\/a> sobre els mimologismes al seu poble natal de Peramola on les orenetes diuen <\/span>\u00abLleva\u2019t, lleva\u2019t demat\u00ed. Jo ja he anat a Castellfollit <\/span>i tu encara ets al lliiit…\u00bb, en canvi, al lloc de Cortiuda, a la part nord-occidental del mateix municipi de Peramola, l\u2019oreneta fa: \u00abSi vols tenir bona ventura, bona ventura, bona ventura, lleva\u2019t de bon demat\u00ed\u00ed\u00ed… Si vols tenir bona ventura, bona ventura, bona ventura, lleva\u2019t de bon demat\u00ed\u00ed\u00ed\u00bb, mentre que a Trag\u00f3, al costat del riu Segre, canta: \u00abAl meu poble hi ha pebre i canyella i aqu\u00ed no hi ha reee… Al meu poble hi ha pebre i canyella i aqu\u00ed no hi ha reee…\u00bb.<\/p>\n

\"\"
Sagarra, J.M. Els ocells amics<\/em>.<\/figcaption><\/figure>\n

Josep Maria de Segarra, en el seu magn\u00edfic volum sobre Els ocells amics <\/em>(Joventut, 1947), ens diu que a les orenetes “<\/span>A l’Empord\u00e0 li fan dir una pila de coses. La gent del camp explica el xisclar de l’oreneta d’aquesta manera:
\n“-M’he llevat,
\nm’he rentat,
\nhe esmorzat,
\nhe anat a Montserrat,
\ni tu encara ets al llit:
\nlleva’t, lleva’t de mat\u00ed!”<\/p>\n

Una altra persona il\u00b7lustre de les nostres terres, com fou Palmira Jaquetti, tamb\u00e9 mostr\u00e0 inter\u00e8s per les aus, llistes de noms d\u2019ocells, apuntades ac\u00ed i all\u00e0, en diferents quaderns, i encara m\u00e9s interessant, enriquides amb notes folkl\u00f2riques: <\/span><\/span><\/p>\n

\u00abEl gaig.- Delator de la Verge sota la garbera: \u00abSota la garbereta \/ est\u00e0 la Marieta! […] La Verge, en eixint de l\u2019amagatall li diu: \u00abGaig ets, \/ gaig ser\u00e0s, \/ menjar\u00e0s molt \/ i mai no estar\u00e0s gras.\u00bb, etc.\u00bb; \u00abEl pigot.-Diu \u00abs\u00ed, s\u00ed, s\u00ed\u00bb quan se li pregunta si ha de ploure, despr\u00e9s de pensar-s\u2019hi mirar el cel. O b\u00e9, \u00abun xic (3 v[egades].\u00bb (\u00abQuadern 24\u00bb, 1948. HdPJI<\/a>).<\/span><\/span><\/p>\n

\"\"
La locomotora i altres poemes divertits<\/em>. Vacam\u00fa, 2025<\/figcaption><\/figure>\n

I ja no diguem la relaci\u00f3 dels mimologismes amb el m\u00f3n dels poetes i poetesses! Aquests han estat utilitzats per a imitar la puput, la gallina, el gall o el duc, entre d’altres ocells de refer\u00e8ncia. Com en aquesta magn\u00edfica traducci\u00f3 del llibre La locomotora i altres poemes divertits<\/em>, un llibre original de Julian Tuwin, publicat per primera vegada a Vars\u00f2via<\/span> el 1938 i que l’editorial Vacm\u00fa ha estat a b\u00e9 de permetre’ns con\u00e8ixer, on la puput diu:\u00a0<\/span><\/p>\n

La r\u00e0dio dels ocells<\/strong>
\nCacaracac! Quequerequec! Quiquiriquic! Cocorococ!
\nDe cop i volta un altre ocell li dona un toc:
\n\u201cAra dir\u00e0s: cucurucuc!
\nI jo no puc, no puc, no puc
\ndeixar que ho facis, mal nascut,
\nperqu\u00e8 soc jo, soc jo el cucut!
\nParla per tu, per tu, per tu
\ni deixa en pau la meva u!\u201d<\/p>\n

Tot i aix\u00f2 no sempre hi ha una interpretaci\u00f3 expl\u00edcita del seu cant, si no que la fon\u00e8tica d’aquest \u00e9s utilitzat moltes vegades com a recurs sonor, gaireb\u00e9 musical, perqu\u00e8 el poema flueixi i prengui m\u00e9s sentit.<\/p>\n

\"\"
Bestiolari<\/em>. Fil d’Aram, 2010<\/figcaption><\/figure>\n

Aix\u00ed, en el Bestiolari<\/em> de Josep Vallverd\u00fa trobem:<\/p>\n

Gall <\/strong>
\nQuiquiriqu\u00ed! Ben de mat\u00ed,
\n(el cas \u00e9s presumir).
\nDe les dotze al toc
\ncocorococ!
\ncresta de foc.
\n-Soc el rei del galliner,
\nvaig vestit de mosqueter.
\n-Tu ves dient… posa\u2019t gras,
\nque a la cassola anir\u00e0s.<\/p>\n

Per\u00f2 per acabar i aprofitant que avui el rei es casa doncs plantarem carxofes, un poema de Francesc Bofill que no mimoliosseja<\/em> gaire per\u00f2 que apareixen molts i molts ocells, un b\u00e9 de D\u00e9u de colors i cants que de ben segur que en podreu trobar la seva veu en catal\u00e0. La busqueu?<\/p>\n

Els nois de la meva escola em tracten de despistat
\nperqu\u00e8 em descuido les coses i tinc molts ocells al cap.
\n\u00c9s veritat! Se m\u00b4hi han ficat:<\/p>\n

Caderneres, gamarussos, picasoques i merlots,
\nlloros, garses, gaigs, gavines, orenetes i falziots.<\/p>\n

Els nois de la meva escola em tracten de despistat
\nperqu\u00e8 em descuido les coses i tinc molts ocells al cap.
\n\u00c9s veritat! Se m\u00b4hi han ficat:<\/p>\n

Mallerengues i canaris, terreroles i pigots.
\nCueretes, corbs, xibeques, primaveres i aligots.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ja fa for\u00e7a anys el meu avi patern, ocellaire d’afici\u00f3, m’explicava que les guatlles quan canten fan “set per vuit, set per vuit…“, i la meva mare cada volta que veu un corb volar diu que crida “carn!, carn!“, en refer\u00e8ncia a l’alimentaci\u00f3 d’aquest c\u00f2rvid. Fent mem\u00f2ria del passat observo<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":8142,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[6],"tags":[],"class_list":["post-7975","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-2n-2a"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/81CdSbqstgL._AC_UF10001000_QL80_.jpg?fit=949%2C1000&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-24D","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/7975","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/12"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=7975"}],"version-history":[{"count":29,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/7975\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8172,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/7975\/revisions\/8172"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/8142"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=7975"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=7975"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=7975"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}