![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/09\/boix2.jpg?resize=586%2C429\")
<\/p>\n<\/p>\n
Els llibres son com els ocells. Apareixen de cop i volta davant els nostres ulls humans i terrenals, tot desplegant les seves ales voladores amb l\u2019objectiu de fascinar-nos amb els colors de les seves cobertes, la seducci\u00f3 de l\u2019enunciat dels seus t\u00edtols, l\u2019empatia que ens desvetllen els seus autors…, per tal de trobar aixopluc a les branques -diguem-ne prestatgeries- de les nostres llibreries, les nostres llars, o de les, tamb\u00e9 nostres, biblioteques escolars o p\u00fabliques… Per\u00f2 si aquesta empara no es produeix, emprenen el vol altra vegada i desapareixen de la nostra vida talment com els ocells de pas.<\/strong><\/p>\n Qu\u00e8 \u00e9s un ocell de pas? Segons el diccionari \u00e9s un ocell migrador que, en el transcurs del seu despla\u00e7ament, fa parada en un territori per alimentar-se i descansar durant un breu per\u00edode de temps. Doncs b\u00e9, avui ens proposem presentar als lectors i lectores d\u2019aquest post quatre llibres que el temps ha fet volar lluny del present i que qui sap si tornaran…<\/p>\n Els quatre llibres triats, que hem extret de la nostra biblioteca personal, s\u00f3n ben diferents entre s\u00ed. Tant pel que fa als seus objectius, com per les autories, pel format, per l\u2019\u00e8poca, pel destinatari ideal… Per ordre d\u2019aparici\u00f3 al nostre mercat els quatre t\u00edtols dels llibres que us volem comentar s\u00f3n aquests: Els ocells amics<\/em> (1922); Ocell Blau<\/em> (1935) Aucellari o Llibre dels ocells<\/em> (1985); i Els ocells del cant dels ocells<\/em> (2007). Per\u00f2, insistim, aquest \u00e9s el seu ordre d\u2019aparici\u00f3 en forma de llibre publicat en catal\u00e0<\/u> al nostre mercat, cosa que no vol dir que aquest sigui l\u2019ordre cronol\u00f2gic de la seva creaci\u00f3.<\/p>\n El cant dels ocells<\/em> \u00e9s una can\u00e7\u00f3 popular nadalenca catalana, i, per tant, les seves paraules potser son de creaci\u00f3 col\u00b7lectiva i an\u00f2nima, tot i que se sap que se\u2019n va imprimir una versi\u00f3 adaptada l\u2019any 1705 en forma de full volant degut a l\u2019arribada a Barcelona de l\u2019arxiduc Carles III, a qui els ocells omplien de les mateixes lloances que, segons la can\u00e7\u00f3 els ocells van entonar el dia de Nadal. Aix\u00f2 ens portaria a deduir que, dels quatre t\u00edtols, aquest bell\u00edssim poema seria el de creaci\u00f3 m\u00e9s antiga. Doncs potser s\u00ed, potser no…<\/p>\n Perqu\u00e8 poqu\u00edssims anys abans d\u2019aquesta impressi\u00f3, concretament el 1697, es publicava L\u2019oiseau bleu (Ocell blau)<\/em>, un dels contes deguts a la ploma d\u2019aquella sempre auda\u00e7 autora francesa m\u00e9s coneguda pel seu nom de casada, Madame d\u2019Aulnoy, que pel seu llargu\u00edssim nom propi. A aquest conte, que no \u00e9s cap adaptaci\u00f3 d\u2019una rondalla tradicional, sin\u00f3 de creaci\u00f3 pr\u00f2pia – tot i que s\u2019hi pot rastrejar la pista del poema Yonec<\/em>, un dels lais de Marie de France (S.XIII)- es deu el concepte arquet\u00edpic de \u201cprincep blau\u201d i tamb\u00e9 la avui col\u00b7loquial locuci\u00f3 francesa de \u201cprince Charmant\u201d<\/em>, perqu\u00e8 aquest \u00e9s el nom amb el qual l\u2019autora bateja al seu protagonista. Els editors espanyols han fet molt poc cas dels contes de l\u2019autora, que en el seu temps van competir en \u00e8xit amb els de Charles Perrault, potser perqu\u00e8 es tracta d\u2019una dona tan culta que va arribar a ser acad\u00e8mica de la llengua, o potser perqu\u00e8 se li atribueix gran part de la difusi\u00f3 de l\u2019anomenada \u201cllegenda negra\u201d amb la que durant segles s\u2019ha blasmat el regne d\u2019Espanya (pa\u00eds i cort que ella coneixia de primera m\u00e0). La vida i els fets de Mme d\u2019Aulnoy s\u00f3n dignes d\u2019una pel\u00b7l\u00edcula d\u2019embolics i intrigues, o d\u2019un c\u00f2mic apassionant.<\/p>\n Per\u00f2 retornem al conte Ocell Blau<\/em>, on la seva autora utilitza l\u2019estructura i personatges dels contes meravellosos tradicionals per\u00f2 el farceix d\u2019elements que s\u00f3n una mostra espl\u00e8ndida del barroquisme imperant al segle XVII: no hi ha joia que no pesi quilos i tones, no hi ha vestit que no tingui el s\u00fammum d\u2019ornaments, no hi ha carrossa que no sigui tirada per granotes voladores o coloms daurats, etc., tot plegat per explicar les intrigues, els amors i desventures d\u2019una parella que haur\u00e0 de patir tota mena de tra\u00efcions i infortunis abans de poder-se casar. El conte va arribar a mans dels infants lectors catalans exactament el 31 de desembre de 1935, en una adaptaci\u00f3 feta pel gran folklorista que fou Valeri Serra i Bold\u00fa, adaptador tamb\u00e9 de tots els altres contes que l\u2019editorial Mentora publicava aplegats dins la senzilla i barata col\u00b7lecci\u00f3 \u201cContes d\u2019ahir i d\u2019avui\u201d, feta amb volums de petit format, simples quadernets grapats, que va arribar a moltes llars i que ens dol molt que, convenientment revisada, l\u2019editorial hereva de Mentora (Joventut) no en reediti altra vegada els seus t\u00edtols, corregint, aix\u00f2 s\u00ed, els errors que hi ha, perqu\u00e8 en el llibre que comentem s\u2019atribueix el conte a Hans Christian Andersen!!!<\/p>\n I si Ocell Blau<\/em> \u00e9s emblem\u00e0tic de la narrativa barroca, s\u2019ha de dir que Els ocells amics<\/em> \u00e9s una mostra paradigm\u00e0tica de la narrativa noucentista. Aquell gran escriptor que fou Josep M. de Segarra, que tant h\u00e0bilment conreava el periodisme, la novel\u00b7la, la poesia, el teatre o la traducci\u00f3, dedica als infants de Catalunya una obra singular, un llibre documental pioner del que ara en diem ecologisme, amb l\u2019objectiu ben expl\u00edcit que els infants coneguin, admirin i respectin els ocells de Catalunya que, aleshores no tenia altra d\u00e8ria m\u00e9s noble que la d\u2019educar la canalla amb l\u2019objectiu pedag\u00f2gic de fer de tots ells \u201cbons ciutadans\u201d en el futur. Per implicar millor al lector, Segarra s\u2019hi adre\u00e7a emprant la segona persona del singular, obtenint un registre narratiu gaireb\u00e9 paternal, per\u00f2 curull d\u2019empatia envers les aus, a les quals havia dedicat moltes hores d\u2019atenci\u00f3 i llargues converses amb el seu oncle ornit\u00f2leg. Encara avui, quan es llegeix aquesta obra, traspua l\u2019admiraci\u00f3 de l\u2019autor per als ocells, i, alhora, la flu\u00efdesa del seu catal\u00e0. Tot i ser rigorosament cient\u00edfic i fruit d\u2019acurades observacions, a l\u2019hora de descriure un ocell, no hi estalvia ni l\u2019humor ni la ironia: \u201cLa cuereta tan aviat vola com camina, i volant i caminant t\u00e9 la mateixa gr\u00e0cia. Quan camina fa riure, perqu\u00e8 sembla que tingui la cua desenganxada i a punt de caure; la fa anar tant amunt i avall, i fa tantes rever\u00e8ncies amb ella, que hom pensa si a l\u2019\u00faltim la perdr\u00e0 en una bardissa o li caur\u00e0 al mig del rec<\/em>.\u201d<\/em>.\u00a0D\u2019aquesta obra en van fer una \u00a0primera edici\u00f3 (1922) les Publicacions de la Comissi\u00f3 d’Educaci\u00f3 de la Mancomunitat de Catalunya (Barcelona, Impremta de la Casa de la Caritat), amb cobertes originals en r\u00fastica il\u00b7lustrades per Josep Obiols, tot i qu\u00e8 no consta.\u00a0Per\u00f2 el 1947 l\u2019editorial Joventut repesca el llibre i n\u2019arribar\u00e0 a fer cinc edicions m\u00e9s al llarg dels anys, amb magn\u00edfiques il\u00b7lustracions de Josep Narro.<\/p>\n <\/p>\n Digne successor del cam\u00ed encetat per Josep M. de Segarra \u00e9s el llibre Aucellari o Llibre dels ocells, <\/em>del mestre i escriptor mallorqu\u00ed Miquel Ray\u00f3, publicat el 1985 per Jos\u00e9 J. de Ola\u00f1eta, amb un pr\u00f2leg admiratiu de Gabriel Janer Manila. Ecologista i ornit\u00f2leg militant, Ray\u00f3, que s\u2019autodefineix com a \u201ctrescador de muntanyes i de llibres<\/em>\u201d, divideix aquesta publicaci\u00f3 en dues parts ben diferenciades, per\u00f2 igualment atractives,. La primera part, titulada Dels aucells i les paraules<\/em>, li deu haver costat hores i hores de lectures, perqu\u00e8 hi mostra, amb una passi\u00f3 no encoberta, el lligam entre els mites ornitol\u00f2gics m\u00e9s curiosos de la hist\u00f2ria de la literatura universal i l\u2019aut\u00e8ntica exist\u00e8ncia d\u2019algunes aus, presents o extingides, per\u00f2 ben reals, que apareixen citades per Llull, Marco Polo, o Lewis Carroll: \u201c\u00c9s el griu, el roc? \u00c9s el roc , l\u2019Aepyornis? Poc ens importa ara. El que \u00e9s important \u00e9s con\u00e8ixer que aqu\u00ed hi ha el grell d\u2019un mite zool\u00f2gic, el mite del griu, o de l\u2019au roc, o d\u2019ambd\u00f3s, i que aquest mite t\u00e9 com a protagonista un aucell fabul\u00f3s, les propietats del qual s\u00f3n producte nom\u00e9s de la imaginaci\u00f3 dels homes, projectada sobre una esp\u00e8cie que, temps era temps, fou ben real<\/em>\u201d. La segona part, Aucellari<\/em>, seria potser m\u00e9s deutora de Jacint Verdaguer, que en el seu recull folkl\u00f2ric Qu\u00e8 diuen els ocells <\/em>(1907) relligava religi\u00f3, poesia i tradici\u00f3 popular, perqu\u00e8 Ray\u00f3 hi aplega tot all\u00f2 que el poble atribueix a determinats ocells, ja sigui en glosses populars, costums o creences. \u00c9s a dir, si a la primera part gr\u00e0cies a la ci\u00e8ncia i a la paleontologia es fa el lligam entre l\u2019ornitologia i la literatura culta, a la segona part, ho fa amb la literatura popular i els nostres ocells de cada dia. Tot plegat s\u2019arrodoneix amb una bibliografia tan extensa i precisa com cal per a qualificar aquest llibre com a obra mestra, tant pel mestratge amb el qual ha estat redactat, com tamb\u00e9 pel mestratge que se\u2019n pot derivar per a un lector no for\u00e7osament infantil, sin\u00f3 m\u00e9s aviat per a un mediador que tingui inter\u00e8s per a saber-ho tot, tot i tot sobre el tema.<\/p>\n La quarta obra que volem comentar data del 2007, i es tracta d\u2019un impressionant llibre desplegable, o leporello<\/em>, que uneix en una sola publicaci\u00f3 l\u2019etnopoesia i la ci\u00e8ncia. Ho va publicar Aura, ja que el seu editor, Ramon Besora, aleshores i ara, sempre ha tingut una d\u00e8ria per a produir llibres ins\u00f2lits i espatarrants. En aquest cas, a la part del davant, el desplegable esdev\u00e9 la impressi\u00f3 d\u2019un enorme fris de quasi quatre metres fet per Frederic Amat (pintor, escen\u00f2graf, cineasta i qui sap quantes facetes m\u00e9s dins l\u2019ambient de la postmodernitat) amb la t\u00e8cnica de l\u2019action painting, nom\u00e9s en tinta negra, color del qual diu \u201c\u00c9s un color majest\u00e0tic que aixopluga tots els altres. \u00c9s la sang del pintor<\/em>\u201d. I entre gargot i gargot d\u2019aquest fris, s\u2019hi han encaixat, ben centrades, totes les estrofes de El cant dels ocells<\/em>. Al dors del desplegable, hi ha impreses les diguem-ne fitxes t\u00e8cniques de cadascun dels trenta set ocells que apareixen en aquesta nadala tradicional, amb text de Ra\u00fcl Aymi i il\u00b7lustracions naturalistes a tot color de Toni Llobet, Francesc Jutglar, Albert Alemany, Norman Ariett i Ian Willis. Tot plegat dins un estoig negre amb lletres d\u2019argent. \u00a0\u00c9s a dir, es tracta d\u2019una edici\u00f3 quasi de luxe, no sabem si venal, que \u00e9s alhora un llibre d\u2019artista i un fitxer cient\u00edfic, uni\u00f3 ben poc usual, certament.<\/p>\n Qu\u00e8 tenen en com\u00fa aquests quatre t\u00edtols, a part d\u2019estar tots ells protagonitzats per ocells? Doncs tots ells han estat il\u00b7lustrats en blanc i negre. Ocell Blau<\/em> fou deliciosament il\u00b7lustrat a ploma per aquell magn\u00edfic artista aragon\u00e8s, emigrat a Barcelona i mort prematurament, que fou \u00a0Jes\u00fas S\u00e1nchez Tena (1898-1931), mestre en l\u2019\u00fas din\u00e0mic del tra\u00e7 a la ploma, del contrast del blanc i negre, de les trames en puntets i rodonetes, que retrata els personatges sense aninotar-los ni caricaturitzar-los mai rid\u00edculament. Els ocells amics<\/em> presenta unes espl\u00e8ndides il\u00b7lustracions degudes a la m\u00e0 de Josep Narro, aquell artista que, despr\u00e9s de la Guerra Civil es va haver d\u2019exiliar a M\u00e8xic, i del qual pocs historiadors esmenten la gran tasca que feu a Catalunya a favor de la LIJ. En el llibre que ens ocupa, Narro, imita amb la ploma la t\u00e8cnica del gravat xilogr\u00e0fic, i n\u2019obt\u00e9 uns resultats extraordinaris, tant si ens presenta el retrat de cadascun dels ocells del llibre com algunes panor\u00e0miques o vistes generals. El llibre de Ray\u00f3, Aucellari o llibre dels ocells<\/em> \u00e9s il\u00b7lustrat, en aquest cas s\u00ed, amb boixos o xilografies populars an\u00f2nimes, nom\u00e9s que en aquest llibre apareixen impreses en color sanguina i no amb negre. I Els Ocells del Cant dels Ocells<\/em>, ja hem dit que la il\u00b7lustraci\u00f3 consisteix en una banda cont\u00ednua de tra\u00e7os en negre, on els ocells prenen una forma m\u00e9s esquem\u00e0tica que no pas figurativa.<\/p>\n Amb nom\u00e9s aquests quatre t\u00edtols hem intentat assolir una certa i espec\u00edfica quadratura del cercle, perqu\u00e8 ells ens han perm\u00e8s anar, d\u2019una revolada, des de la cultura tradicional a la literatura d\u2019autor(a), de la narrativa a la fitxa t\u00e8cnica, de l\u2019assaig a la l\u00edrica, de l\u2019obra d\u2019art postmoderna al gravat popular, de la did\u00e0ctica documental a la fantasia barroca, de la recerca cient\u00edfica a la glossa espont\u00e0nia, etc. I \u00e9s que aix\u00ed \u00e9s d\u2019ample i inabastable, el vol dels ocells de pas que, a parer nostre, son aquells llibres que tan prompte han aparegut, voleiat i alegrat el nostre cel bibliogr\u00e0fic, s\u2019esfumen despr\u00e9s, potser massa aviat, de la nostra mem\u00f2ria lectora. Potser tornaran algun dia? Ens reveurem?<\/p>\n SERRA I BOLD\u00da, Valeri (Adaptador). L\u2019ocell blau<\/em>. Il\u00b7lustr. J. S\u00e0nchez Tena. Barcelona: Edicions Mentora, 31 de desembre del 1935. Col\u00b7lecci\u00f3 Contes d\u2019ahir i d\u2019avui, n\u00fam. 20.<\/p>\n SEGARRA, Josep M. de. Els ocells amics<\/em>. Il\u00b7lustr. Josep Narro. Barcelona: Joventut, 1978(3a.ed).<\/p>\n RAY\u00d3 I FERRER, Miquel. Aucellari o Llibre dels ocells<\/em>. Presentaci\u00f3 de Gabriel Janer Manila. Xilografies de l\u2019antiga impremta Guasp. Palma de Mallorca: Jos\u00e9 J. de Ola\u00f1eta, 1985.<\/p>\n AN\u00d2NIM. El cant dels ocells<\/em>. Il\u00b7lustr. Frederic Amat (et al). Textos complementaris, Ra\u00fcl Aym\u00ed Barcelona: Aura Comunicaci\u00f3, 2007.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Els llibres son com els ocells. Apareixen de cop i volta davant els nostres ulls humans i terrenals, tot desplegant les seves ales voladores amb l\u2019objectiu de fascinar-nos amb els colors de les seves cobertes, la seducci\u00f3 de l\u2019enunciat dels seus t\u00edtols, l\u2019empatia que ens desvetllen els seus autors…, per<\/p>\n","protected":false},"author":15,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[73],"tags":[],"class_list":["post-7868","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-per_ordenar"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-22U","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/7868","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/15"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=7868"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/7868\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7906,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/7868\/revisions\/7906"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=7868"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=7868"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=7868"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/09\/570027722.jpg?resize=239%2C349\")
![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/09\/SKM_C450i25072210140.jpg?resize=374%2C345\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/09\/25962476.jpg?resize=189%2C256\")
![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/09\/9788426110138-es-300.jpg?resize=178%2C260\")
![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/09\/unnamed.jpg?resize=168%2C266\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/09\/125180783_27_05-1.jpg?resize=257%2C348\")
![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/09\/Aucellari-316x493-1.jpg?resize=244%2C381\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/09\/hd_item_3165004_15b0015fc5.jpg?resize=500%2C500\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/09\/depositphotos_54442703-stock-photo-flying-books-isolated-on-white.webp?resize=500%2C441\")
<\/p>\n