{"id":7508,"date":"2025-02-17T18:30:13","date_gmt":"2025-02-17T18:30:13","guid":{"rendered":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=7508"},"modified":"2025-02-17T18:55:18","modified_gmt":"2025-02-17T18:55:18","slug":"a-aquesta-lletra-que-li-passa-entrevista-amb-enric-jardi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=7508","title":{"rendered":"A aquesta lletra qu\u00e8 li passa? Entrevista amb Enric Jard\u00ed"},"content":{"rendered":"

El treball de l’Enric Jard\u00ed<\/strong><\/a> s’ha centrat en el disseny i la direcci\u00f3 d’art editorial. Expert en tipografia i il\u00b7lustraci\u00f3, treballa amb editorials de literatura infantil. \u00c9s professor universitari i ha publicat llibres sobre disseny que s\u00f3n refer\u00e8ncia en la mat\u00e8ria, a m\u00e9s d\u2019un parell de llibres per a la canalla: <\/em>Look! Dr. Mir\u00f3 o <\/em>Qu\u00e8 vol dir aix\u00f2? Si volem parlar de lletres als llibres per a la canalla, ell \u00e9s la persona indicada.<\/em><\/p>\n

LLIBRES AL REPL\u00c0: En general, els estudis sobre llibres per a la inf\u00e0ncia subratllen la import\u00e0ncia de la il\u00b7lustraci\u00f3, la del text, la de la interacci\u00f3 entre text i il\u00b7lustraci\u00f3 per generar sentits, la import\u00e0ncia del format del llibre i la seva materialitat, la import\u00e0ncia del disseny gr\u00e0fic…, per\u00f2 no s’aturen a analitzar els aspectes tipogr\u00e0fics del llibre. No hi ha gaires estudis sobre aquest assumpte. A qu\u00e8 \u00e9s degut? Qu\u00e8 pots dir sobre aquest tema?<\/em><\/p>\n

ENRIC JARD\u00cd: Efectivament. No hi ha gaires estudis. Partim del prejudici de que hi ha tipus de lletres que es llegeixen millor que d\u2019altres. Aix\u00f2 \u00e9s una cosa bastant relativa. En realitat, i aquesta idea s\u00ed que es basa en estudis, el que llegim millor \u00e9s all\u00f2 que estem acostumats a llegir. Aquest \u00e9s un principi b\u00e0sic. S\u00ed que \u00e9s veritat que hi ha uns tipus que s\u00f3n molt gruixuts, o que s\u00f3n molt prims o que tenen alg\u00fa tipus d\u2019extravag\u00e0ncia i un munt de coses que dificulten la lectura. Per\u00f2 les lletres, si s\u00f3n m\u00e9s o menys normals, totes es llegeixen igual. Hi ha molta gent que ara es dedica a fer tipografies i volen pensar que si fem alguna cosa a les lletres les llegirem millor: no \u00e9s veritat, i tampoc estan disposats a provar-ho i a demostrar si funciona, aix\u00ed que no \u00e9s cient\u00edfic. Llavors, de cara als nens hi ha la idea que haur\u00edem de fer la lletra m\u00e9s semblant a la manera que ells estan aprenent a escriure-la i llegir-la.<\/p>\n

El que passa \u00e9s que hi ha un problema: en el proc\u00e9s d\u2019aprenentatge de la lectoescriptura s\u2019utilitza la lletra lligada, amb l\u2019excepci\u00f3 de les maj\u00fascules, que s\u2019aprenen separades, i amb l\u2019excepci\u00f3 d\u2019algunes escoles que fan servir la lletra separada. L\u2019aprenentatge amb lletra lligada \u00e9s la forma tradicional d\u2019aprendre l\u2019escriptura, respon a una tradici\u00f3 cal\u00b7ligr\u00e0fica, per\u00f2 a mesura que ens fem grans, i per mostrar una certa maduresa, tendim a separar les lletres, a fer servir les lletres separades. Aix\u00f2 sembla que \u00e9s un proc\u00e9s. \u00c9s com altres coses que de nens fem per semblar m\u00e9s grans, perqu\u00e8 pensem que la lletra lligada \u00e9s cosa dels m\u00e9s petits. Per aix\u00f2, com a vegades hi ha la idea que als llibres has de fer la lletra semblant a com els infants a l\u2019escola aprenen a llegir, a la vegada, per aquest principi de maduraci\u00f3, els nens m\u00e9s grans a l\u2019escola no volen la lletra lligada i aleshores prefereixen la lletra separada…, i al cap i a la fi poden llegir tant unes com les altres indistintament.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Els nens que no llegeixen no ho fan ni amb la lligada ni amb la separada, mentre que els que llegeixen ho fan indistintament, si b\u00e9 els agrada llegir la lletra \u201cdels grans\u201d. Si vols facilitar la lectura fes la lletra una mica m\u00e9s grossa, els par\u00e0grafs m\u00e9s curts i amb una unitat sem\u00e0ntica, controla la quantitat de text, no tallis les paraules al final de la l\u00ednia, no deixis part\u00edcules penjades…, facilita la lectura ens altres aspectes que no s\u00f3n els tipogr\u00e0fics.<\/p>\n

Cada vegada m\u00e9s les escoles fan servir la lletra maj\u00fascula separada per l\u2019aprenentatge de la lectura, creus que seria convenient que els pares triessin la lletra maj\u00fascula per als infants que estan comen\u00e7ant a llegir?<\/em><\/p>\n

Pot ser, per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s una mica com rebaixar el llenguatge. \u00c9s a dir, si rebaixes el llenguatge, els nens mai aprendran el llenguatge dels adults. A vegades llegeixes coses per a nens que semblen tan ximples que penses que no cal rebaixar tant.<\/p>\n

LAR: Al teu llibre titulat \u201c<\/em>As\u00ed se hace un libro\u201d cites a Beatrice Warde quan diu que a l’hora de dissenyar \u201c<\/em>la letra y la manera de disponerla deben llegar a ser invisibles, no deber\u00edamos percibir que est\u00e1n ah\u00ed, sino simplemente integrarlas\u201d. Tot i aix\u00f2 els adults que compren llibres per als seus fills presten atenci\u00f3 al tipus de lletra. Hi ha algun criteri un\u00edvoc per definir quina \u00e9s la tipografia m\u00e9s llegible per a nens? Aix\u00f2 s’ha estudiat?<\/em><\/p>\n

\"\"EJ: Aix\u00f2 \u00e9s un principi tipogr\u00e0fic relacionat amb el disseny en general: has de fer coses que per la seva forma no cridin l\u2019atenci\u00f3. Has de llegir, no has de veure la lletra. La lletra ha de ser invisible. En un llibre infantil, on tu est\u00e0s intentant posar algunes coses, de vagades no tens perqu\u00e8 fer-ho. Per exemple: als llibres del Jer\u00f3nimo Stillton, que juguen molt amb la tipografia, la variaci\u00f3 \u00e9s un recurs m\u00e9s que, si t\u2019agrada, enriqueix el llibre. \u00c9s un joc m\u00e9s, i els nens s\u2019hi fixen de seguida. Als infants els agrada molt la retolaci\u00f3 tem\u00e0tica, per exemple, les lletres terror\u00edfiques. Per a ells \u00e9s una cosa divertida, si b\u00e9 de vegades pot resultar una mica pesat, una mica redundant, i aix\u00f2 sense comptar la dificultat industrial que representa passar de la tipografia \u2014que \u00e9s editable, que es pot canviar, que \u00e9s f\u00e0cil de traduir\u2014 a la retolaci\u00f3 \u2014que \u00e9s com una imatge, com un logo<\/em>: un problema espec\u00edfic de la impressi\u00f3 del llibre.<\/p>\n

LAR: A l’hora de definir una tipografia per a un llibre per a la inf\u00e0ncia dins del disseny gr\u00e0fic d’una obra, si haguessis de triar entre els aspectes est\u00e8tics del disseny i els aspectes de llegibilitat, quin aspecte triaries i quin sacrificaries? Cal fer-ho, aix\u00f2 de triar i sacrificar?<\/em><\/p>\n

EJ: El disseny t\u2019ha de convidar a llegir. No ha de ser una dificultat, no t\u2019ha de fer mandra llegir un text. De totes maneres, hem de diferenciar llegibilitat de lecturabilitat, que es refereix a all\u00f2 que tu poses en el disseny per convidar a fer llegible un text, i t\u00e9 a veure amb altres coses relacionades amb l\u2019estructura mateixa del text, la manera de dir-les, i no la tipografia.<\/p>\n

LAR: La gent es preocupa per la mida dels tipus per als nens. Si els veuen molt petits s’espanten perqu\u00e8 pensen que la canalla s\u2019atabalar\u00e0. He arribat a dir a m\u00e9s d’un lector que passa per la llibreria que el problema amb la mida de la lletra el tenim els adults, amb les nostres miopies i astigmatismes, per\u00f2 que els nens als sis o set anys no tenen aquest problema. En els llibres per a la inf\u00e0ncia consideres que la mida de la tipografia importa?<\/em><\/p>\n

\"\"EJ: No. En general, has de fer servir lletres que no tinguin coses que cridin l\u2019atenci\u00f3, coses que tu com a adult no diguis: \u201cque li passa a aquesta ge, que t\u00e9 aquesta a?\u201d. No hi ha un tipus de lletra millor que altres, si b\u00e9 hi va haver modes. Hi ha una tipografia de comen\u00e7aments del segle XX que es diu century schoolbook<\/em> que alguns manuals de tipografia diuen que \u00e9s la lletra que millor llegeixen els nens. En realitat no \u00e9s m\u00e9s que la foneria que la va fabricar que li va posar aquest nom. I al final \u00e9s all\u00f2 de que \u00e9s el nom que fa la cosa. En el m\u00f3n anglosax\u00f3 trobar\u00e0s molts llibres fets amb aquesta lletra.<\/p>\n

LAR: T’agrada que els llibres per a la inf\u00e0ncia combinin diferents tipografies, mides, linealitats o curvatures a la caixa de text? \u00c9s un recurs est\u00e8tic v\u00e0lid o una distracci\u00f3 in\u00fatil?<\/em><\/p>\n

EJ: En el m\u00f3n de l\u2019autor, en un cert llenguatge gr\u00e0fic, aix\u00f2 pot estar b\u00e9: personalitzen amb retolaci\u00f3 la tipografia, malgrat les dificultats t\u00e8cniques per fer-ho. El que potser no est\u00e0 b\u00e9, \u00e9s intentar fer aix\u00f2 amb tipografia: \u00e9s a dir, fer servir lletres que imiten la grafia manual, perqu\u00e8 es nota, i no n\u2019hi ha tantes i no son expressives. Una lletra que imita la cal\u00b7ligrafia es com posar flors de pl\u00e0stic.<\/p>\n

LAR: La gent a Catalunya sol dir \u201clletra de pal\u201d a les maj\u00fascules: d’on sorgeix aquesta confusi\u00f3?\"\"<\/em><\/p>\n

EJ: \u00c9s un error i res m\u00e9s. La lletra de pal, o lletra pal sec vindria a ser la lletra sense remats, sense gr\u00e0cies, sans-serif<\/em>. \u00c9s la lletra m\u00e9s moderna. La gent suposo li atribueix m\u00e9s simplicitat, perqu\u00e8 generalment son lletres que no tenen contrast, no t\u00e9 diferencia de gruixos, a diferencia de les lletres roman <\/em>son mes regulars, llavors li atribu\u00efm m\u00e9s simplicitat. Ning\u00fa retolar\u00e0 la senyalitzaci\u00f3 d\u2019una autopista amb lletra romana perqu\u00e8 en una autopista tens un tipus de lectura no predictiva: tu no saps que et trobar\u00e0s al llegir un cartell, no saps si posa Vilanova <\/em>o Vilafranca<\/em> i per aix\u00f2 necessites simplicitat, en canvi, quan llegeixes un llibre fas una lectura predictiva, tan predictiva que si la protagonista es diu Sara<\/em> i el text posa Sora<\/em>, tu no el veur\u00e0s. Aix\u00ed doncs, en el llibre d\u2019adults continuem posant lletra romana perqu\u00e8 \u00e9s la que estem acostumats a llegir, mentre que en el llibre per a infants, com se li atribueix simplicitat a la lletra de pal i la gent pensa que la simplicitat ajudar\u00e0 a llegir, es posa aquest tipus de lletra. Aix\u00f2 no est\u00e0 ni comprovat ni demostrat, per\u00f2 sembla que \u00e9s m\u00e9s senzill i funcionar\u00e0 millor.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

LAR: Per tancar: un consell tipogr\u00e0fic que li donaries a un editor de literatura infantil…<\/em><\/p>\n

EJ: Li diria que no intenti ser original amb la tipografia, que, d\u2019alguna manera, la faci desapar\u00e8ixer. Que no faci que alg\u00fa digui, al veure el llibre, \u201ca aquesta lletra qu\u00e8 li passa?\u201d. I que es centri m\u00e9s en la lecturabilitat.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El treball de l’Enric Jard\u00ed s’ha centrat en el disseny i la direcci\u00f3 d’art editorial. Expert en tipografia i il\u00b7lustraci\u00f3, treballa amb editorials de literatura infantil. \u00c9s professor universitari i ha publicat llibres sobre disseny que s\u00f3n refer\u00e8ncia en la mat\u00e8ria, a m\u00e9s d\u2019un parell de llibres per a la<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":7510,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[73],"tags":[],"class_list":["post-7508","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-per_ordenar"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/EJ-amb-que-vol-dir-aixo-e1739816949995.png?fit=787%2C614&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-1X6","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/7508","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=7508"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/7508\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7523,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/7508\/revisions\/7523"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/7510"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=7508"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=7508"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=7508"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}