{"id":7480,"date":"2025-01-27T21:44:34","date_gmt":"2025-01-27T21:44:34","guid":{"rendered":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=7480"},"modified":"2025-01-29T07:33:37","modified_gmt":"2025-01-29T07:33:37","slug":"alfabets-i-mes-enlla","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=7480","title":{"rendered":"Alfabets i m\u00e9s enll\u00e0"},"content":{"rendered":"
\"\"
Ressenya de vies d’escalada on les lletres defineixen el nivell de dificultat de cada grau, a partir del 6\u00e8.<\/figcaption><\/figure>\n

L’alfabet ha estat, \u00e9s i ser\u00e0 una gran eina per endre\u00e7ar el m\u00f3n. Aix\u00ed, per exemple, tenim que els graus de dificultat d’escalada es classifiquen primer amb un nombre i despr\u00e9s amb una lletra, que va de la “a” a la “c”. \u00c9s a dir, una paret de dificultat 7a \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil que una paret de dificultat 7c -i fins i tot despr\u00e9s de la lletra a m\u00e9s s’hi pot afegir un “-” o un “+” que encara acaba de precisar m\u00e9s i millor la dificultat, per\u00f2 aquestes s\u00f3n figues d’un altre paner.<\/p>\n

\"\"
HATTET, P. L’Alpabet des Grands Musiciens<\/em>. Gallimard, 1997<\/figcaption><\/figure>\n

Aquest \u00fas de l’alfabet, sigui en la llengua que sigui, ha perm\u00e8s endre\u00e7ar les paraules dels diccionaris, el coneixement a les enciclop\u00e8dies o presentar, a partir de l’\u00fas d’aquest ordre de les lletres, una restallera de m\u00fasics que van des d’A<\/strong>lbinoni a Z<\/strong>umaya passant per Mozart o Purcell. \u00c9s a dir, la nostra societat n’ha fet \u00fas amb profusi\u00f3 i forma part dels principals sabers a adquirir per part de la canalla. Mostra d’aix\u00f2 \u00e9s el recent n\u00famero 100 de la revista Faristol<\/a>, on 100 especialistes de LIJ afronten 100 conceptes de literatura degudament endre\u00e7ats segons l’alfabet. Tot i que tamb\u00e9 es pot optar per desendre\u00e7ar l’alfabet, tal com ha fet el n\u00famero extra de la revista Perspectiva Escolar en motiu dels seus primers 50 anys d’exist\u00e8ncia. En la diversitat hi ha el gust, per\u00f2.<\/p>\n

\"\"
LIJ en hebreu<\/figcaption><\/figure>\n

De sistemes alfab\u00e8tics<\/a> n’hi ha diversos arreu del m\u00f3n: logogr\u00e0fics, sil\u00b7l\u00e0bics, fon\u00e8tics…, el que afegeix un grau de dificultat a la gent que s’entesta a superar el c\u00e0stig div\u00ed per construir la torre de Babel. I \u00e9s que quan hom apr\u00e8n una llengua a vegades, en el cas de l’\u00e0rab per exemple, el primer pas \u00e9s desxifrar el codi escrit.\u00a0<\/span><\/p>\n

Per\u00f2 els que remenem literatura infantil des de fa temps i ens hem format llegint altres ve\u00efns i ve\u00efnes del Repl\u00e0, reconeixem la il\u00b7lustraci\u00f3 com a element b\u00e0sic d’aquest g\u00e8nere literari. La imatge \u00e9s un recurs carregat de significat que a voltes tan sols il\u00b7lumina el text, per\u00f2 que en l’\u00e0lbum il\u00b7lustrat posseeix tanta o m\u00e9s informaci\u00f3 que el codi escrit. \u00c9s a dir, la LIJ juga amb avantatge ja que t\u00e9 m\u00e9s recursos i ens permet entrar amb m\u00e9s facilitat en el significat del llibre que no pas la “narrativa d’adults” on el text -les lletres- \u00e9s el principal transmissor de significats. La LIJ ens permet superar qualsevol alfabet. I per mostra alguns botons:<\/p>\n

\"\"
MALAQUIAS, A. A obelha… negra<\/em>. Texto editora, 1988<\/figcaption><\/figure>\n

Si la llengua \u00e9s prou propera, com en aquest cas el portugu\u00e8s, podem tirar dels nostres recursos ling\u00fc\u00edstics -un bon tall de catal\u00e0 i castell\u00e0, salpebrat per una mica de franc\u00e8s i itali\u00e0, amb uns perfums d’angl\u00e8s escolar…- per recon\u00e8ixer com la hist\u00f2ria probablement versar\u00e0 d’una ovella negra que tindr\u00e0 un paper important en la trama. Per\u00f2 si ens fixem en la il\u00b7lustraci\u00f3 de la coberta, on es fonen n\u00favols i ovelles, potser la ovella negra t\u00e9 un paper de mal auguri? En obrir el llibre i merc\u00e8s a la successi\u00f3 d’imatges hom se n’adona que les nuvolades negres tamb\u00e9 tenen un paper a la terra.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

A vegades els nostres recursos ling\u00fc\u00edstics, per\u00f2 s\u00ed alfab\u00e8tics, no s\u00f3n suficients i aleshores gr\u00e0cies a la imatge el contingut del llibre queda perfectament definit per les il\u00b7lustracions que ens permeten recon\u00e8ixer els elements que conformen el contingut. \u00c9s el cas d’aquest M\u00fania i la lluna <\/em>(Destino, 1981), una obra cabdal d’Asun Balzola on, des de la portada, ja n’identifiquem els personatges principals de la hist\u00f2ria. Un llibre que, en paraules d’una companya basca, “Este libro se escribi\u00f3 originariamente en castellano, la traducci\u00f3n es de Bernardo Atxaga. Lo curioso es que Ilargia (luna) es sin hache. Tal vez en esos lejanos tiempos y con una lengua tan en construcci\u00f3n como la nuestra era con hache”.<\/p>\n

\"\"
LAPID, Y. The shadow of Yoav<\/em>. Zmora-Bitan, 1992<\/figcaption><\/figure>\n

Fins i tot, i malgrat que per a molts de nosaltres\u00a0pot suposar una dificultat <\/span>que el text estigui en hebreu, la literatura infantil ens ajuda amb il\u00b7lustracions m\u00e9s que suggeridores. Com aquesta hist\u00f2ria, ja contada altres vegades, en la que un infant, en Yoav, no est\u00e0 content de la seva ombra -alter ego de la seva personalitat en la que s’expressa el rebuig a ell mateix que es professa. Tot i aix\u00f2, despr\u00e9s d’un rebuig inicial, Yodav acaba per conv\u00e8ncer’s que l’ombra tamb\u00e9 pot ser una gran aliada, tal com es pot entendre en la successi\u00f3 de p\u00e0gines que, tamb\u00e9 cal dir-ho, hem d’aprendre a observar successivament de dreta a esquerra.<\/span><\/p>\n

\"\"
IWASAKI, Ch. Els ocells estan arribant.<\/em> Shiko-Sha Co. 1972<\/figcaption><\/figure>\n

A vegades ni la llengua ni l’alfabet estan de la nostra part, com podem observar en aquest bonic llibre de la il\u00b7lustradora japonesa<\/span>\u00a0<\/span>Chihiro Iwasaki<\/a>\u00a0<\/span>on, malgrat no saber desxifrar el<\/span>\u00a0<\/span>katakana<\/em>, un dels sil\u00b7labaris emprat per l’escriptura japonesa, entenem prou b\u00e9 el significat d’aquesta hist\u00f2ria: una bella relaci\u00f3 d’amistat entre aquesta nena i el pit-roig que l’acompanya que, al llarg del llibre, s’explica com aquesta passa per diferents fases, sempre acompanyades de les suaus i belles aquarel\u00b7les d’aquesta il\u00b7lustradora japonesa de renom internacional. Per cert, per quan la reedici\u00f3 o edici\u00f3 d’alguns dels seus llibres de refer\u00e8ncia?<\/span><\/p>\n

Per\u00f2 aix\u00ed com el nostre alfabet i la imatge ens ajuden a llegir el text, hi ha altres elements que la literatura infantil pot utilitzar a fi que els lectors identifiquin el significat del llibre. I en posem dos exemples.<\/p>\n

\"\"Per una banda, la disposici\u00f3 del text ens orienta sobre el contingut del llibre, com el d’aquest recull de can\u00e7ons de bressol tan bellament il\u00b7lustrat per Elena Odriozola (Kaltzagorri Elkartea, 2007) publicat amb el bonic t\u00edtol de Bularretik mintzora<\/em> (Del pit a la boca). No en cont\u00e9 la partitura de la can\u00e7\u00f3 -un altre dia ja en parlarem d’altres codis- per\u00f2 en llegir el text en reconeixem els sons repetits tan propis dels primers passos dels infants cap al m\u00f3n de la paraula tal, com Juan Kruz Igerabide ens mostr\u00e0 en el seu magn\u00edfic llibre Del pecho a la palabra. Infancia de canto y cuento<\/em> (Pantalia publicaciones, 2020).<\/p>\n

\"\"
TOMUR. Tonton turuncu ile mavi mavis.<\/em> Redhouse Yayinevi<\/figcaption><\/figure>\n

El segon exemple \u00e9s m\u00e9s relatiu a la coneixen\u00e7a i traject\u00f2ria de cada lector, ja que sempre dependr\u00e0 del bagatge cultural acumulat per cada un de nosaltres el que ens facilitar\u00e0 la descodificaci\u00f3 del llibre.<\/p>\n

I \u00e9s aix\u00ed com, per exemple, podem recon\u00e8ixer un fam\u00f3s llibre en la imatge adjunta d’una versi\u00f3 remasteritzada<\/em> editat per una editorial turca. El reconeixeu? De ben segur que immediatament us ha vingut al cap del fam\u00f3s El petit blau i el petit groc<\/em> (Kalandraka, 2013), tot un referent de la literatura infantil universal.<\/p>\n

\"\"I, similar a l’anterior, si el que tenim \u00e9s una imatge com la que adjuntem, de ben segur que ens venen al cap les hist\u00f2ries que Xahrazad<\/a> va enfilar durant mil i una nits per salvar la pell del sult\u00e0 Xahryiar, sult\u00e0 que trob\u00e0 una singular forma per solucionar un problema a la llar: quan va descobrir un dia que la seva primera esposa li era infidel, va decidir casar-se amb una nova verge cada dia i decapitar-la l’endem\u00e0, de manera que no tindria l’oportunitat de ser-li infidel.<\/p>\n

Els alfabets s\u00f3n, doncs, una gran eina, i la la literatura infantil en disposa a mans plenes, per\u00f2 tamb\u00e9 t\u00e9 a l’abast una llarga bateria de recursos m\u00e9s per poder captivar lectors.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Atenci\u00f3!, que despr\u00e9s dels alfabets podr\u00edem analitzar els numeraris on el codi matem\u00e0tic\u00a0ens ajuda<\/span>\u00a0<\/span>-com podem veure en la imatge- a la comprensi\u00f3 del contingut del llibre encara que el text estigui en suahili, oi?<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’alfabet ha estat, \u00e9s i ser\u00e0 una gran eina per endre\u00e7ar el m\u00f3n. Aix\u00ed, per exemple, tenim que els graus de dificultat d’escalada es classifiquen primer amb un nombre i despr\u00e9s amb una lletra, que va de la “a” a la “c”. \u00c9s a dir, una paret de dificultat 7a<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":7491,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[6],"tags":[],"class_list":["post-7480","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-2n-2a"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/01\/IMG_20250127_120058-scaled.jpg?fit=2499%2C2560&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-1WE","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/7480","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/12"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=7480"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/7480\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7505,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/7480\/revisions\/7505"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/7491"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=7480"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=7480"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=7480"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}