{"id":7364,"date":"2024-12-01T21:19:41","date_gmt":"2024-12-01T21:19:41","guid":{"rendered":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=7364"},"modified":"2024-12-01T21:19:41","modified_gmt":"2024-12-01T21:19:41","slug":"socors-jo-tampoc-se-que-passara-dema","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=7364","title":{"rendered":"Socors, jo tampoc s\u00e9 qu\u00e8 passar\u00e0 DEM\u00c0!"},"content":{"rendered":"

\"\"\u201cI DEM\u00c0\u2026 Socors jo tampoc s\u00e9 qu\u00e8 passar\u00e0 DEM\u00c0.\u201d<\/em><\/p>\n

Aquest fragment, extret d\u2019un llibre \u00e0lbum anomenat Petita gran hist\u00f2ria sobre dem\u00e0 <\/em>de R\u00e9ka Kir\u00e1ly (Takatuka, 2017),<\/em> surt de la boca d\u2019un integrant de la colla d’animalons protagonistes. Sona innocent, per\u00f2, al seu darrere hi ressona tota la por i tota l\u2019angoixa de la humanitat davant all\u00f2 que ens depara el dem\u00e0, el desconegut, el futur, el m\u00e9s enll\u00e0.<\/p>\n

En el seguit d\u2019articles que, a Llibres al repl\u00e0, les ve\u00efnes i els ve\u00efns hem dedicat al tema dels Mites ha quedat clar que aquests han servit, al llarg de la hist\u00f2ria i en la gran majoria de les cultures, per transmetre una manera d\u2019entendre el m\u00f3n i, entre d\u2019altres, per donar resposta als grans interrogants de la humanitat, per tal que la poblaci\u00f3 es qued\u00e9s amb una idea concreta, que rest\u00e9s m\u00e9s o menys tranquil\u00b7la i conformada; o tamb\u00e9, m\u00e9s esporuguida i, per tant, m\u00e9s manejable.<\/p>\n

\"\"
HOLE, Stian. El cielo de Ana<\/em>. Ed. K\u00f3kinos, 2013<\/figcaption><\/figure>\n

Les grans preguntes de la humanitat: Com ser\u00e0 el m\u00e9s enll\u00e0?<\/strong><\/p>\n

Passats els anys i els segles, amb aven\u00e7os de tota mena, hom s\u2019adona que els interrogants segueixen essent exactament els mateixos que a l\u2019antiguitat. El que ens espera en el m\u00e9s enll\u00e0, per exemple, \u00e9s una de les grans preguntes. I si b\u00e9 alguns mites, afirmen que algun heroi o D\u00e9u ha tornat a la terra per explicar-ho, de moment, sura en l\u2019ambient la sensaci\u00f3 que cap mortal ho ha aconseguit. Aix\u00f2 s\u00ed, moltes cultures s\u2019han entestat, en les seves narracions, a castigar els indignes i pecadors amb escenaris tortuosos i infernals en el seu dem\u00e0, i a premiar a aquells que han portat una vida decent i farcida de bondat amb paisatges i escenes paradis\u00edacs.<\/p>\n

I com que la resposta, de moment, nom\u00e9s la sap el vent, com deia Bob Dylan, i aquest tampoc piula, la literatura esdev\u00e9 una de les branques de l’art, el coneixement i el lleure que ofereix possibilitats de resposta a aquesta pregunta del mili\u00f3.<\/p>\n

El m\u00e9s enll\u00e0 en els llibres per a infants<\/strong><\/p>\n

En els llibres per a infants de totes les edats, per exemple, hi he trobat propostes ben originals, amb un grau d’enginy m\u00e9s o menys elevat per dibuixar all\u00f2 que ens espera a l\u2019anomenat \u201caltre barri\u201d:<\/p>\n

\"\"<\/strong>Per exemple, Shinsuke Yoshitake, ens presenta un nen que troba una llibreta del seu avi a sota el llit, poc despr\u00e9s que aquest hagi traspassat, amb el mateix t\u00edtol que el llibre Com ser\u00e0 el m\u00e9s enll\u00e0? <\/em>(Libros del Zorro rojo, 2022). <\/em>L\u2019avi hi va anotar i descriure, amb tota mena de detalls, com seria el lloc on aniria despr\u00e9s de partir, i aix\u00ed tranquil\u00b7litzar els \u00e0nims i les consci\u00e8ncies dels que resten aqu\u00ed, o potser sense saber-ho, generar alguna pregunta m\u00e9s. Amb l\u2019habitual enginy, precisi\u00f3 i humor d\u2019aquest destacat autor japon\u00e8s.<\/p>\n

Les portugueses Isabel Minh\u00f3s Martins i Madalena Matoso a \u00bfAd\u00f3nde vamos cuando desaparecemos? <\/em>(Fulgencio Pimentel, 2020),<\/em> parteixen de la premissa que els humans no som el melic de l\u2019univers i que tampoc som els \u00fanics que desapareixem. Posa exemples com ara el sol, els n\u00favols, els mitjons, el soroll, els bassals… que li serveixen m\u00e9s tard per donar opcions de l\u2019espai on anar a parar, d\u2019una manera po\u00e8tica, delicada i subtil. \u00c9s la mateixa forma i la mateixa naturalitat que Beatrice Alemagna aplica a Les coses que se\u2019n van <\/em>(Combel, 2019), <\/em>tot accentuant una mica m\u00e9s la po\u00e8tica i la delicadesa<\/em>.<\/p>\n

\"\"
ALEMAGNA, B. Les coses que se’n van<\/em>. Ed. Combel, 2019<\/figcaption><\/figure>\n

Val a dir que tots els llibres que he localitzat sobre el tema deixen de banda la transcend\u00e8ncia, \u00e9s a dir, busquen eliminar gaireb\u00e9 tot el ferro que l\u2019assumpte o la pregunta pugui contenir. I de pas, provocar el somriure del lector.<\/p>\n

A M\u00e1s all\u00e0<\/em> de Silvia i David Fern\u00e1ndez, amb il\u00b7lustracions de Merc\u00e8 L\u00f3pez (Pastel de Luna, 2017), cadascun dels animals integrants d\u2019un circ que, en les seves actuacions, acostumen a fer equilibris entre la vida i la mort, donen la seva versi\u00f3 del que els espera en el m\u00e9s enll\u00e0. Cadascuna d\u2019elles est\u00e0 relacionada amb la visi\u00f3 que tenen diverses cultures del m\u00f3n, i segons diu l\u2019autor \u201chay tantas respuestas diferentes como aletes, antenas y hocicos\u201d.<\/em><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

La versi\u00f3 m\u00e9s original, m\u00e9s surrealista, m\u00e9s pl\u00e0sticament florida \u00e9s la del noruec Stian Hole a El cielo de Ana <\/em>(K\u00f3kinos, 2013), amb la recerca de respostes d\u2019una nena a la mort de la seva mare. Ella i el seu pare inicien un recorregut per un cel on\u00edric i fant\u00e0stic on troben un munt de criatures desaparegudes, tot convidant al lector a reflexionar sobre la vida, la mort, i tamb\u00e9 sobre D\u00e9u. Hole desplega un extraordinari simbolisme visual, amb un munt de detalls on perdre\u2019s durant hores i hores.<\/p>\n

 <\/p>\n

Una mica m\u00e9s enll\u00e0<\/strong><\/p>\n

Per acabar, dues propostes que, a la biblioteca, sempre he tingut a m\u00e0 quan m\u2019han demanat obres que tractin el tema de la mort. I que em semblen d\u2019all\u00f2 m\u00e9s ocurrents i simp\u00e0tiques.<\/p>\n

Una \u00e9s Para\u00edso<\/em> de Bruno Gibert (Los cuatro azules, 2009), on un nen interpreta com deu ser el parad\u00eds on anir\u00e0 a parar el seu avi acabat de traspassar. Il\u00b7lustrat amb senyals de tr\u00e0nsit i altres icones que ens trobem pels llocs: \u201cDicen que en el para\u00edso se est\u00e1 estupendamente, que all\u00ed todo es confort y modernidad.\u201d<\/em><\/p>\n

\"\"
OMMEN, S. van. Regaliz.<\/em> K\u00f3kinos, 2009<\/figcaption><\/figure>\n

I l’altra \u00e9s Regaliz <\/em>de Sylvia van Ommen (K\u00f3kinos, 2005), el meu preferit, per tractar el m\u00e9s enll\u00e0 amb summa naturalitat i amb un humor molt subtil. Ens presenta a dos amics que tot berenant en un bosc es plantegen qu\u00e8 hi ha al cel, si ells quan morin hi aniran a espetegar i si, all\u00e0, hi haur\u00e0 entre d\u2019altres coses un punt de trobada on quedar per compartir un berenar com el que avui comparteixen.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Totes aquestes obres apuntades en aquest article no es poden considerar mites, per\u00f2, com aquests, busquen donar resposta a una de les m\u00e9s grans preguntes de la humanitat: com ser\u00e0 el m\u00e9s enll\u00e0?<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

I just quan em disposava a tancar el tema, m’arriba la not\u00edcia de l’arribada de la nova obra d’Oliver Jeffers que porta el t\u00edtol de Tornar a comen\u00e7ar\u00a0<\/em>(Andana, 2024), pensada per a un p\u00fablic molt ampli i on comparteix la hist\u00f2ria de la humanitat i, sobretot, els seus somnis de cara al dem\u00e0. Fa una poderosa exploraci\u00f3 de l’estat del m\u00f3n i ofereix interrrogants, algun dels quals possiblement ens sonaran: Cap on anem?<\/em> i n’incorpora d’altres, com ara, Com podem canviar la nostra hist\u00f2ria?<\/em><\/p>\n

Doncs, aix\u00f2, tornem a comen\u00e7ar amb els interrogants…<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u201cI DEM\u00c0\u2026 Socors jo tampoc s\u00e9 qu\u00e8 passar\u00e0 DEM\u00c0.\u201d Aquest fragment, extret d\u2019un llibre \u00e0lbum anomenat Petita gran hist\u00f2ria sobre dem\u00e0 de R\u00e9ka Kir\u00e1ly (Takatuka, 2017), surt de la boca d\u2019un integrant de la colla d’animalons protagonistes. Sona innocent, per\u00f2, al seu darrere hi ressona tota la por i tota<\/p>\n","protected":false},"author":13,"featured_media":7367,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[51],"tags":[652],"class_list":["post-7364","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-1r-2a","tag-mites"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/replahole2.jpg?fit=735%2C475&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-1UM","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/7364","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/13"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=7364"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/7364\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7384,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/7364\/revisions\/7384"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/7367"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=7364"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=7364"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=7364"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}