Tradueixo i anoto algunes de les seves reflexions:<\/p>\n \u201ccaminar \u00e9s primitiu i simple\u201d <\/em><\/p>\n \u201cens posa en contacte amb la mare terra i la natura m\u00e9s essencial\u201d<\/em><\/p>\n \u201cno requereix d\u2019un equip complexa ni d\u2019un entusiasme fora del com\u00fa.\u201d<\/em><\/p>\n Un cop inspirat, al llarg de diversos dies, m\u2019han anat passant pel davant propostes diverses que tenen relaci\u00f3 amb el cam\u00ed, el caminar, el caminant i el contemplar. La major part s\u00f3n llibres adre\u00e7ats a adults, perqu\u00e8, de ben segur, el caminar i el contemplar t\u00e9 sentit quan reconeixes all\u00f2 que ja coneixes i, a cada moment, hi descobreixes matisos nous. L\u2019infant est\u00e0 en \u00e8poca de descoberta d\u2019ell mateix i de l\u2019entorn, de posar a prova les seves capacitats i de portar-les al l\u00edmit, i el contemplar queda per a m\u00e9s endavant, encara que, com en totes les coses, no es pot generalitzar i arreu, hi ha infants de tota mena i tarann\u00e0.<\/p>\n He topat amb llibres com ara En los senderos, reflexiones de un caminante<\/em> de Robert Moor (Capitan Swing, 2018), Sobre l\u2019art de perdre\u2019s <\/em>de Rebecca Solnit (Angle, 2020), o b\u00e9, Caminar la vida, la interminable geografia del caminante<\/em> de David Le Breton (Siruela, 2022).<\/p>\n Manual del bon passejant <\/strong><\/p>\n El pr\u00f2leg, el signa Carl Honor\u00e9, un periodista canadenc, autor d\u2019Elogio de la lentitud<\/em> (RBA, 2005) i de Viatjar sense pressa: 40 rutes per connectar amb el m\u00f3n<\/em> (Flamboyant, 2022) que tra\u00e7a les bases del bon caminant.<\/p>\n Entre d\u2019altres, Honor\u00e9 afirma que hem convertit el caminar en una opci\u00f3 m\u00e9s d\u2019all\u00f2 que anomenem \u201cexercici f\u00edsic<\/em>\u201d, i sovint combinem, al mateix moment, el caminar amb d\u2019altres tasques.<\/p>\n El manual esdev\u00e9 una cr\u00edtica a aquesta tend\u00e8ncia i un cant al plaer que proporciona una bona passejada, al fet deixar-nos endur pel propi ritme i assaborir els detalls del moment: els ocells, els n\u00favols, els arbres, els edificis, les persones, la llum i les ombres, els sons, les olors….<\/p>\n Per casualitat, aquesta actitud l\u2019he trobat reflectida en una obra que ens van proposar en un club de lectura de c\u00f2mic on participo, El caminante<\/em> de Jiro Taniguchi (Ponent Mon, 2004) amb un protagonista que gaudeix al m\u00e0xim de l\u2019art de passejar, de l\u2019art de copsar els petits detalls d\u2019all\u00f2 que ens envolta. Una obra que trobo molt propera i connectada a all\u00f2 que comunica Wim Wenders a la recent pel\u00b7l\u00edcula Perfect days, <\/em>o b\u00e9, al que proposa un videojoc per a infants anomenat Proteus<\/em>, que parteix de la pres\u00e8ncia del jugador en el m\u00f3n i de com aquest l\u2019observa.<\/p>\n I al territori de la LIJ, sovint, a l’aventura s\u2019hi va caminant!<\/strong><\/p>\n En la literatura infantil i juvenil, tamb\u00e9 hi ha camins i caminants, perqu\u00e8 si el caminar \u00e9s tan simple i tan primitiu, el m\u00e9s senzill \u00e9s anar a peu de dret a l’aventura.<\/p>\n A les lleixes de casa, tamb\u00e9 hi ha una obra de 1993, publicada per l\u2019\u00c9cole des loisirs, a l\u2019interior del qual hi ha un fragment que em sembla tan bonic i tan original que l\u2019he rellegit innombrables vegades. Es tracta de Le voyage d\u2019Oregon<\/em>, de Rascal i amb il\u00b7lustracions de Louis Joos, la hist\u00f2ria d\u2019un pallasso i d\u2019un \u00f3s que fugen de l\u2019esclavitud d\u2019un circ en direcci\u00f3 al seus somnis que es troben al nord de les seves vides. En emprendre el cam\u00ed, afirma el narrador, en primera persona:<\/p>\n \u201cnous sommes part\u00eds dans la nuit noire. Sans bagages inutiles et sans cl\u00e9s qui deforment les poches\u201d<\/em><\/p>\n (vam partir una nit negra. Sense maletes in\u00fatils ni claus que deformin les butxaques).<\/p>\n El viatge d’en Jep\u00a0<\/strong><\/em>de Jutta Bauer<\/strong><\/p>\n Val a dir que, de la darrera fornada de novetats, m\u2019ha meravellat El viatge d\u2019en Jep<\/em>, de Jutta Bauer, una aventura que casa de ple amb la idea d\u2019aquest article; una aventura caminada, viscuda i suada amb intensitat i que defineix com cap altra, aquella creen\u00e7a que m\u00e9s que el dest\u00ed, all\u00f2 important en un viatge \u00e9s el cam\u00ed.<\/p>\n En Jep, fam\u00f3s per la seva rapidesa, rep l\u2019enc\u00e0rrec del rei d\u2019entregar un missatge al rei del castell ve\u00ed. En el seu periple, per\u00f2, topar\u00e0 amb tot de personatges i de situacions que li capgiraran la dist\u00e0ncia, el temps i tot all\u00f2 que havia previst.<\/p>\n Una hist\u00f2ria entranyable, sorprenent i deliciosa, amb un munt d\u2019elements i de detalls per contemplar i estudiar amb atenci\u00f3, mentre avancem xino-xano, pas a pas, patrip-patrap, pel recorregut de la hist\u00f2ria.<\/p>\n \u201cEm va demanar que li expliqu\u00e9s tot el que havia vist durant el cam\u00ed\u201d <\/em>diu en Jep al lector.<\/p>\n I jo hi afegiria:<\/p>\n Quan l\u2019acabeu de caminar,<\/p>\n me\u2019l veniu a explicar!<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Dels quatre elements primordials -aire, aigua, foc i terra-, el m\u00e9s proper i el m\u00e9s assequible per nosaltres, els \u00e9ssers humans, \u00e9s el terra que trepitgem, els camins que caminem. Elogi del caminar Aquest article me\u2019l va inspirar una novetat d\u2019editorial Nordica anomenada Elogio del caminar, escrit per Leslie Stephen<\/p>\n","protected":false},"author":13,"featured_media":7188,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[51],"tags":[642],"class_list":["post-7184","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-1r-2a","tag-quatre-elements"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/06\/caminant4.jpeg?fit=1198%2C840&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-1RS","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/7184","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/13"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=7184"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/7184\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7199,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/7184\/revisions\/7199"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/7188"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=7184"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=7184"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=7184"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/06\/caminant3.jpeg?resize=237%2C350\")
Aquest article me\u2019l va inspirar una novetat d\u2019editorial Nordica anomenada Elogio del caminar<\/em>, escrit per Leslie Stephen (Londres 1832-1904), fil\u00f2sof, un dels primers escaladors i pare de Virginia Woolf, i il\u00b7lustrat pel reconegut Manuel Marsol.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/06\/caminant10.jpg?resize=227%2C234\")
Tamb\u00e9, he trobat una obra espl\u00e8ndida que pel fet de ser il\u00b7lustrada, com passa en molts altres casos, es troba vivint en l\u2019estrany entorn de les sales infantils de les biblioteques, el Manual del buen paseante: descripci\u00f3n en veinte puntos<\/em>, escrit i il\u00b7lustrat per Raimon Juventeny, una petita i curiosa joia, amb vint punts que sintetitzen el noble i ancestral art de caminar.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/06\/caminant1.jpeg?resize=674%2C178\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/06\/caminant6.jpeg?resize=380%2C281\")
Com ara, els protagonistes d\u2019una obra tan emblem\u00e0tica com El h\u00f2bbit<\/em> de J. R. R. Tolkien, o els d\u2019obres tan referencials com Anem a ca\u00e7ar un \u00f3s<\/em> de Michael Rosen, o b\u00e9, Oh, que bonic \u00e9s Panam\u00e0! <\/em>de Janosch,<\/em> on els protagonistes que caminen sovint es queden bocabadats davant qualsevol ingredient i qualsevol meravella que el medi ambient els ofereix, i l\u2019admiren com si aquella fos la seva primera vegada.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/06\/caminant7.jpg?resize=268%2C268\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/06\/caminant8.jpeg?resize=500%2C228\")
<\/p>\n