{"id":7168,"date":"2024-06-03T05:00:12","date_gmt":"2024-06-03T05:00:12","guid":{"rendered":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=7168"},"modified":"2024-06-07T21:10:53","modified_gmt":"2024-06-07T21:10:53","slug":"obrir-i-tancar-les-portes-del-meravellos-la-presencia-dels-quatre-elements-a-les-formules-inicials-i-finals-de-les-rondalles","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=7168","title":{"rendered":"Obrir i tancar les portes del meravell\u00f3s: els quatre elements a les f\u00f3rmules inicials i finals de les rondalles"},"content":{"rendered":"

Les rondalles s\u00f3n narracions populars que es transmetien oralment. Encara que tot sovint les trobem escrites, la seva forma natural \u00e9s l\u2019oralitat i la prosa. Ens conten perip\u00e8cies meravelloses, aventures realistes o fac\u00e8cies burlesques, en una gamma de g\u00e8neres rica i diversa. Per\u00f2 encara que s\u2019expressin en prosa, adesiara contenen f\u00f3rmules versificades. Generalment s\u00f3n els inicis i els finals de la narraci\u00f3, unes c\u00e0psules po\u00e8tiques<\/em> que podem fer servir independentment de la rondalla que expliquem, f\u00f3rmules fixades per la tradici\u00f3 i intercanviables, avui en dia for\u00e7a oblidades i molt empobrides. Sovint ens limitem a comen\u00e7ar amb un \u201cVet aqu\u00ed…\u201d i a acabar amb un \u201cConte contat, conte acabat!\u201d i desconeixem-i per tant no fem servir- un extens conjunt de materials po\u00e8tics seculars que aportarien a la nostra narraci\u00f3 m\u00e0gia, vivacitat, humor i un segell po\u00e8tic heretat dels avantpassats que les faria inoblidables.<\/p>\n

\"\"
Aix\u00f2 era un gegant, il\u00b7lustracions <\/em>de Pep Montserrat<\/figcaption><\/figure>\n

La proposta d\u2019aquest post<\/em> \u00e9s parlar de la pres\u00e8ncia dels quatre elements \u2013aigua, aire, terra i foc- en la literatura infantil i juvenil. At\u00e8s que les rondalles formen part \u2013o \u00abhaurien de formar part\u00bb, perqu\u00e8 aquest tema hores d\u2019ara sembla que \u00e9s objecte de discussi\u00f3- dels materials narratius que oferim als joves o\u00efdors o lectors, m\u2019he proposat buscar la pres\u00e8ncia d\u2019aquests quatre elements en els principis i finals de les nostres rondalles, i per tal de tenir-ne un corpus prou nodrit, he acudit als reculls de Joan Amades i d\u2019Antoni M. Alcover, perqu\u00e8 junts acumulen m\u00e9s de mil cinc-centes rondalles publicades, un cabal prou important i ben representatiu.<\/p>\n

1. Les f\u00f3rmules d\u2019inici<\/strong><\/p>\n

En algunes f\u00f3rmules inicials\u00a0 trobem refer\u00e8ncia a la terra i els seus fruits, com en aquesta \u2013que t\u00e9 tot l\u2019aire d\u2019un conjur- de la qual avui just fem servir el primer o els dos primers versos:<\/p>\n

Aix\u00f2 era i no era<\/em>
\ni bon viatge faci la cadernera, <\/em>
\nper vosaltres un picot\u00ed<\/em>
\ni per mi una quartera,<\/em>
\ndel bon blat que es bat a l\u2019era,<\/em>
\ni el b\u00e9 que se\u2019n vingui<\/em>
\ni el mal que se\u2019n vagi,<\/em>
\ni qui be faci que b\u00e9 trobi<\/em>
\ni el dolent que mal hagi.<\/em><\/p>\n

Un altre recurs molt habitual \u00e9s la personalitzaci\u00f3 dels animals, les plantes i els minerals que habiten el planeta. La terra esdev\u00e9 aleshores una mena de locus amoenus<\/em> on tot t\u00e9 veu i \u00e0nima. Ben segur que Amades diria que s\u00f3n restes de creences animistes, per\u00f2 nosaltres no entrarem en aquestes apreciacions, tan incertes:<\/p>\n

Vet aqu\u00ed que en aquell temps<\/em>
\nque les b\u00e8sties parlaven,<\/em>
\nels arbres cantaven<\/em>
\ni les pedres caminaven…<\/em><\/p>\n

L\u2019aire tamb\u00e9 s\u2019hi troba ben representat, en una f\u00f3rmula de les m\u00e9s po\u00e8tiques i suggeridores, plenes tamb\u00e9 d\u2019animisme perqu\u00e8 pressuposen qualitats morals en el vent:<\/p>\n

Vet aqu\u00ed que en aquell temps<\/em>
\ndels catorze vents<\/em>,<\/em>
\nque set eren bons<\/em>
\ni altres set dolents…<\/em><\/p>\n

\"\"
La fada del mirall, <\/em>il\u00b7lustracions d’Asun Balzola<\/figcaption><\/figure>\n

2. Les f\u00f3rmules de tancament<\/strong><\/p>\n

Les f\u00f3rmules de tancament retornen els oients o els lectors a la realitat quotidiana, tot abandonant el per\u00edode i l\u2019espai de fantasia que hem obert amb la f\u00f3rmula inicial. Hi ha una entrada i una sortida del meravell\u00f3s, all\u00e0 on les regles f\u00edsiques i la realitat ha quedat en suspens per una bella estona.<\/p>\n

En aquesta f\u00f3rmula es compara la rondalla explicada a un ocell, que pot sortir volant i per tant es relaciona amb l\u2019aire. La narraci\u00f3 vola<\/em>, encara que no tingui ales:<\/p>\n

I el conte est\u00e0 acabat,<\/em>
\ncatacrac \u2013 catacrac,<\/em>
\ni sense ales ha volat.<\/em><\/p>\n

La mateixa idea la retrobem en aquesta altra:<\/p>\n

Cuento contat<\/em>,<\/em>
\nja est\u00e0 acabat,<\/em>
\nper la finestra<\/em>
\nse n\u2019ixqu\u00e9 al terrat.<\/em><\/p>\n

Nombroses f\u00f3rmules de tancament fan refer\u00e8ncia al cel, un indret d\u2019aire -m\u00e0gic i misteri\u00f3s- part damunt dels n\u00favols, on \u2013segons la tradici\u00f3 cristiana- els bons habitaran en una nova dimensi\u00f3 despr\u00e9s de la mort i aquesta ser\u00e0 la recompensa a la seva conducta a la terra. Generalment, la f\u00f3rmula de tancament expressa el desig de poder assolir el cel i de retrobar-hi all\u00e0 els companys:<\/p>\n

I foren feli\u00e7os,<\/em>
\ni com ells ho puguem ser nosaltres,<\/em>
\ni dalt del cel ens puguem veure junts. Am\u00e8n.<\/em><\/p>\n

I a les portes del cel diuen que hi ha un fus<\/em>
\ni s\u2019ha acabat, am\u00e9n Jes\u00fas<\/em>. <\/em><\/p>\n

Tamb\u00e9 el vent, posar-se a recer del vent, apareix en aquest final propi de la tradici\u00f3 mallorquina:<\/p>\n

I ara creu-me, sies el qui sies que llegeixs o escoltes:<\/em><\/p>\n

Diada de vent<\/em>
\nposa\u2019t a un arrec\u00e9s<\/em>
\ni estar\u00e0s calent<\/em>.<\/em><\/p>\n

\u00c9s habitual que aquestes f\u00f3rmules ret\u00f2riques juguin amb el sense sentit, l\u2019absurd o la hip\u00e8rbole. En aquesta l\u00ednia, s\u00f3n il\u00b7lustratives aquestes dues \u2013variants una de l\u2019altra- ir\u00f2niques i de sentit duratiu, que ens parlen de \u201cfregir aigua\u201d o de \u201cgarbellar-la\u201d, ambdues tasques impossibles de fer.<\/p>\n

I se\u2019n van anar pel m\u00f3n enll\u00e0 <\/em>
\na fregir aigua<\/em>
\ni si no els ha ajudat ning\u00fa<\/em>
\nencara deuen fregir-ne<\/em>
\nsi el foc no se\u2019ls ha apagat<\/em>
\no no s\u2019han mort.<\/em>
\nI se\u2019n van anar m\u00f3n enll\u00e0<\/em>
\ngarbellant aigua,<\/em>
\nde segur que si no s\u00f3n morts<\/em>
\nencara hi s\u00f3n.<\/em><\/p>\n

Els pous, indrets d\u2019aigua, a les rondalles sovint representen simb\u00f2licament una connexi\u00f3 amb el m\u00f3n subterrani, un espai dins el qual s\u2019hi amaguen \u00e9ssers o elements prodigiosos o b\u00e9 un punt de trobada especial i significatiu per als protagonistes de la rondalla. Aquesta f\u00f3rmula en seria exemple:<\/p>\n

I jo vaig venir amb ells<\/em>
\nfins an es pou d\u2019en Gatells,<\/em>
\ni de llav\u00f2 en\u00e7\u00e0<\/em>
\nno los he tornats a trobar.<\/em><\/p>\n

En el joc de contrastos propis d\u2019aquests materials tamb\u00e9 apareixen sovint refer\u00e8ncies a l\u2019infern -indret de foc- i al cel -indret d\u2019aire- referents primordials del premi i el c\u00e0stig. En aquest cas, qui doni per certa la rondalla ser\u00e0 recompensat i qui no, ser\u00e0 castigat amb les terribles penes de l\u2019infern:<\/p>\n

\"\"
El ferrer i els dimonis<\/em>, de Jes\u00fas Gab\u00e1n<\/figcaption><\/figure>\n

Conte contat, ja est\u00e0 acabat;<\/em>
\nqui se\u2019l creur\u00e0,<\/em>
\nal cel anir\u00e0 a volar;<\/em>
\nqui no se\u2019l creur\u00e0<\/em>
\na l\u2019infern anir\u00e0 a cremar.<\/em><\/p>\n

Algunes f\u00f3rmules finals no fan refer\u00e8ncia a l\u2019actitud del receptor, sin\u00f3 a la condemna del personatge malvat o agressor:<\/p>\n

\"\"
El ferrer i els dimonis, de Jes\u00fas Gab\u00e1n<\/figcaption><\/figure>\n

I se n\u2019an\u00e0 cap a l\u2019infern,<\/em>
\non si no hi est\u00e0 fred<\/em>
\nhi est\u00e0 calent.<\/em>
\nI se n\u2019an\u00e0 cap a l\u2019infern,<\/em>
\non encara hi \u00e9s avui.<\/em><\/p>\n

Com hem pogut constatar, cel, foc, aire i aigua, els quatre elements primordials segons la tradici\u00f3 cl\u00e0ssica, s\u00f3n presents en aquestes antigues formes gaireb\u00e9 rituals que ens donen peu a entrar en una nova dimensi\u00f3 \u2013la de la rondalla- amb els sentits oberts a una altra realitat. En acabar, ens retornen a la quotidianitat, sovint amb un punt de comicitat, amb la ironia que estimula la comprensi\u00f3 i la intel\u00b7lig\u00e8ncia de qui escolta. Repetides un cop i un altre, recitades i desplegades en un ample ventall de variants, no deixem que es perdin en la pols de l\u2019oblit, usem-les en contar una rondalla, en escriure-la, en enregistrar-la en suports digitals. Fem que pervisquin i ens acompanyin en el bell joc de les hist\u00f2ries compartides.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Les rondalles s\u00f3n narracions populars que es transmetien oralment. Encara que tot sovint les trobem escrites, la seva forma natural \u00e9s l\u2019oralitat i la prosa. Ens conten perip\u00e8cies meravelloses, aventures realistes o fac\u00e8cies burlesques, en una gamma de g\u00e8neres rica i diversa. Per\u00f2 encara que s\u2019expressin en prosa, adesiara contenen<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":7175,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":true},"categories":[48],"tags":[],"class_list":["post-7168","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-2n-1a"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/06\/dimoni-bibicleta-scaled-e1717448045248.jpg?fit=1988%2C1446&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-1RC","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/7168","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=7168"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/7168\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7181,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/7168\/revisions\/7181"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/7175"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=7168"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=7168"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=7168"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}