{"id":705,"date":"2013-07-02T02:00:00","date_gmt":"2013-07-02T02:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=705"},"modified":"2017-09-02T05:57:26","modified_gmt":"2017-09-02T05:57:26","slug":"lau-fenix-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=705","title":{"rendered":"L’au f\u00e8nix"},"content":{"rendered":"
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\nRecentment, per q\u00fcestions de feina, vaig tenir la fortuna d’haver de rellegir dues novel\u00b7les que sense cap mena de dubte han marcat la hist\u00f2ria de la literatura catalana: La punyalada<\/i>, de Mari\u00e0 Vayreda (MOLC, 1983), i Les veus del Pamano<\/i> (Proa, 2005), de Jaume Cabr\u00e9. La primera, llegida fa for\u00e7a anys, quan encara existia un curs anomenat COU, va suposar per mi obrir una finestra a la novel\u00b7la rural i al simbolisme de la narrativa com a par\u00e0bola de la vida; la segona, seguidor com s\u00f3c de l’obra del m\u00e9s que favorit candidat al Nobel Jaume Cabr\u00e9, va suposar descobrir com es poden trencar les normes narratives institu\u00efdes fins aquell moment, i jugar amb l’espai-temps en una mateixa frase, aix\u00ed com poder jugar amb les paraules a pleret, m\u00e9s enll\u00e0 de la poesia.<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\nI per qu\u00e8 me’n vaig a girar el m\u00f3n i tornar al Born?, us podeu preguntar, doncs ni m\u00e9s ni menys que per fer-me adonar com d’important pot ser l’exercici de rellegir, de tornar a navegar de la m\u00e0 de l’Esparver per les muntanyes de l’Alta Garrotxa o de sentir la maldat de l’Elisenda i gaudir m\u00e9s profundament dels seus tripijocs. I \u00e9s que rellegir, un exercici poc habitual en la narrativa juvenil degut a l’allau de novetats que em veig amb l\u2019\u201dobligaci\u00f3\u201d de llegir, \u00e9s un \u201catureu el m\u00f3n que baixo\u201d reparador, alli\u00e7onador i, en definitiva, un gaudi que malauradament sembla nom\u00e9s practicable durant les tardes caloroses d’estiu. <\/div>\n
\n(Obro par\u00e8ntesi: Si em llegiu i em permeteu un consell, aquest estiu, a part de la pila del greix on s’acumulen les novetats, feu un espai a un Jim Bot\u00f3, a un Huckleberry Finn o a un Hobbit i podreu observar com la seva relectura us obre un nou m\u00f3n. Tanco par\u00e8ntesi)<\/div>\n
\nEl rellegir obre noves finestres, una nova percepci\u00f3 com la que he viscut aquesta darrera setmana amb la lectura de la reedici\u00f3, per part del El roure de Can Roca, de Sota el signe de Durga<\/i>.<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\n-DELGADO, Josep-Francesc. Sota el signe de Durga<\/i>. La Garriga: El roure de Can Roca, 2013. 478p. 13,95\u20ac<\/div>\n
\nAquest segell editorial, de nom tan singular, \u00e9s una aposta personal del mateix Josep-Francesc Delgado i de la seva dona, l’Herm\u00ednia Mas, centrat principalment en la reedici\u00f3 dels t\u00edtols que ambd\u00f3s autors tenen descatalogats i que, a criteri dels editors, mereixen el dret d’exist\u00e8ncia. Un s\u00edmptoma m\u00e9s que molts personatges de la nostra \u201cpetita\u201d literatura sobreviuen oblidats al purgatori literari tot i que alguns s’entesten, malgrat tots els tripijocs de les novetats editorials, a recuperar-los i a col\u2022locar-los de nou a l’altar de les lectures. I \u00e9s que si un tal Luigi Pirandello va escriure aquell c\u00e8lebre Sis personatges a la recerca d’autor<\/i>, alg\u00fa altre hauria d’escriure Milers de personatges a la recerca d’editor,<\/i> perqu\u00e8 si no, com deia el meu avi, a cada bugada es perd un llen\u00e7ol, i a la nostra LIJ estem a punt de perdre tot l’aixovar si no hi posem remei. <\/div>\n
\nSortosament, per\u00f2, l’Heura, l’Edmond o l’Estel han retornar al primer pla i han sortit del purgatori per recordar-nos que, igual que pujar a l’Everest, la consecuci\u00f3 d’un objectiu \u00e9s una tasca dif\u00edcil, \u00e0rdua i perillosa i que aquesta tasca moltes vegades no est\u00e0 en arribar al cim si no en aprofundir en el propi interior al llarg del cam\u00ed. I tant es pot viure a Pokhara com a La Garriga. <\/div>\n
\nPer\u00f2 entrem una mica en mat\u00e8ria. <\/div>\n
\nSota el signe de Durga<\/i> va ser mereixedor del Premi Nacional de Literatura. Nom\u00e9s aterrar a les seves p\u00e0gines hom (o dona, com diu l\u2019Empar Moliner) se n’adona que \u00e9s a punt d’iniciar un cam\u00ed per una obra de refer\u00e8ncia, una novel\u00b7la en la que haurem de desplegar les nostres millors arts lectores a fi i efecte de no deixar-nos arrossegar nom\u00e9s per una trama en la que ens narra l’ascens al sostre del m\u00f3n, i aprendre que l’art de la narrativa \u00e9s oculta al darrere de cada una de les seves frases. Una obra nom\u00e9s apte per a gurmets de la LIJ, d’aquelles novel\u00b7les que tard o d’hora ens hi hem d’afrontar per poder esborrar de la llista d’imprescindibles. Delgado teixeix una teranyina de personatges amb objectius diversos i plens de dubtes. Personatges de gran relleu, mai plans, on fins el m\u00e9s petit detall \u00e9s observat i explotat per explicar-nos, en diferents plans, una hist\u00f2ria de superaci\u00f3 personal a la recerca del propi dest\u00ed. I si a tot aix\u00f2 hi afegim la gosadia d’explicar les de\u00eftats de la inabastable mitologia budista i hinduista, Sota el signe de Durga<\/i> \u00e9s, sense cap mena de dubte, una novel\u00b7la per mer\u00e8ixer ser estaci\u00f3 de pas de tots els lectors de LIJ. I dic els lectors de LIJ a consci\u00e8ncia, m\u00e9s que no pas els lectors joves actuals. <\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\nSota el signe de Durga <\/i>demana unes arts, una pr\u00e0ctica lectora, un h\u00e0bit literari m\u00e9s propi del XIX que no pas de la narrativa velo\u00e7, accelerada i de cosm\u00e8tica hollywoodiana a la que ens han mal acostumat. Ja no \u00e9s nom\u00e9s el volum de l’obra, de gaireb\u00e9 cinc-centes p\u00e0gines, ja no \u00e9s l’\u00fas, que no ab\u00fas, d’un l\u00e8xic i d’una fraseologia complexa, ja no \u00e9s una trama que es ramifica i torna a convergir en diversos moments, ja no \u00e9s el rerefons i el gruix dels personatges, ja no \u00e9s…, i aix\u00ed un llarg etc\u00e8tera, el que fa la seva lectura un repte \u00e9s tot plegat. Una narraci\u00f3 complicada, aconsellable per a l’estiu que s’acosta i, molt especialment, pels afeccionats a la muntanya que de ben segur en quedaran atrapats. <\/div>\n
\nI, si us plau, no oblideu de rellegir, rellegir i rellegir! <\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Recentment, per q\u00fcestions de feina, vaig tenir la fortuna d’haver de rellegir dues novel\u00b7les que sense cap mena de dubte han marcat la hist\u00f2ria de la literatura catalana: La punyalada, de Mari\u00e0 Vayreda (MOLC, 1983), i Les veus del Pamano (Proa, 2005), de Jaume Cabr\u00e9. La primera, llegida fa for\u00e7a<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":2319,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[6],"tags":[40],"class_list":["post-705","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-2n-2a","tag-novella-juvenil"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/07\/imgres-2.jpg?fit=112%2C178&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-bn","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/705","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/12"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=705"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/705\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2323,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/705\/revisions\/2323"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/2319"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=705"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=705"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=705"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}