{"id":677,"date":"2013-10-21T13:37:00","date_gmt":"2013-10-21T13:37:00","guid":{"rendered":"http:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=677"},"modified":"2017-08-31T09:30:05","modified_gmt":"2017-08-31T09:30:05","slug":"arros-de-cementiri-amb-principis-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=677","title":{"rendered":"Arr\u00f2s de cementiri&#8230; amb principis!"},"content":{"rendered":"<div class=\"separator\" style=\"clear: both; text-align: center;\">\n<\/div>\n<p><\/p>\n<div class=\"separator\" style=\"clear: both; text-align: center;\">\n<a href=\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/10\/arros_a_la_cassola.jpg\" imageanchor=\"1\" style=\"clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;\"><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" border=\"0\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/10\/arros_a_la_cassola.jpg?resize=316%2C320\" height=\"320\" width=\"316\" \/><\/a><\/div>\n<p>Fa alguns dies, Ana D\u00edaz-Plaja \u2013professora de la Facultat de Formaci\u00f3 del Professorat de la UB- afirmava que el dia de Sant Esteve, la seva tia, l\u2019Aurora D\u00edaz-Plaja -bibliotec\u00e0ria i escriptora que enguany hauria fet cent anys i que al llarg de la seva vida no es va cansar mai de proclamar el <i style=\"font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify;\">Llegir per fer llegir<\/i>&#8211;, convidava a dinar a la fam\u00edlia i els posava a taula un misteri\u00f3s plat anomenat <i>arr\u00f2s de cementiri.<\/i><\/p>\n<div style=\"text-align: justify;\">\nElla va assegurar que anava de veres, que se\u2019n podia trobar la refer\u00e8ncia a l\u2019enciclop\u00e8dia, i que no era fruit de les fantasies d\u2019una tieta estrafol\u00e0ria ni d\u2019un efecte tard\u00e0 del dia de Tots Sants. Un arr\u00f2s de cementiri \u00e9s, en realitat, un plat elaborat amb sobres diverses, amb ingredients que hom t\u00e9 a m\u00e0 a l\u2019hora de cuinar.<\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\nPartint d\u2019aquesta suggeridora idea i d\u2019una galip\u00e0ndria gegantina que m\u2019ha tingut set dies sense poder sortir al carrer, avui he decidit cuinar-vos un arr\u00f2s literari de cementiri, elaborat amb uns quants i diversos principis d\u2019obres liter\u00e0ries, amb diferents entrants picotejats d\u2019aqu\u00ed i d\u2019all\u00e0 de les prestatgeries del meu atrotinat 1r 2a.<\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n<\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n<div class=\"separator\" style=\"clear: both; text-align: center;\">\n<\/div>\n<p>Diuen que l\u2019inici d\u2019una obra \u00e9s cabdal per captar l\u2019atenci\u00f3 del lector, per ficar-se\u2019l a la butxaca i perqu\u00e8 continu\u00ef endavant. Ho era en la narraci\u00f3 oral \u2013i d\u2019aqu\u00ed el munt de formules existents per a iniciar els contes, que van molt m\u00e9s enll\u00e0 del <i>Hi havia una vegada&#8230;<\/i>&#8211; i, tamb\u00e9 en els primers llibres manuscrits, on les caplletres il\u2022luminades et captivaven primer i et submergien despr\u00e9s en la lectura. I ho segueix sent ara, en qualsevol obra de ficci\u00f3. <\/p>\n<\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n<div class=\"separator\" style=\"clear: both; text-align: center;\">\n<a href=\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/10\/pippi.jpg\" imageanchor=\"1\" style=\"clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;\"><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" border=\"0\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/10\/pippi.jpg?resize=240%2C320\" height=\"320\" width=\"240\" \/><\/a><\/div>\n<p>Jo, per exemple, tinc la mania, quan passejo per una llibreria o biblioteca, de llegir-me les primeres frases dels llibres, a m\u00e9s a m\u00e9s, \u00e9s clar, d\u2019estudiar-me amb atenci\u00f3 la coberta i la contracoberta. \u00c9s un dels aspectes m\u00e9s determinants per escollir una lectura.<\/p><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n<\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\nEntre d\u2019altres, l\u2019inici d\u2019una obra \u00e9s clau per: <\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n<\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n1. Situar-te en el lloc i en el temps de la novel\u2022la, <\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n<\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n\u201c<i>En els confins d\u2019una petita ciutat sueca hi havia un hort exuberant, i al bell mig una casa de camp. En aquesta caseta, hi vivia Pippi Calcesllargues, una nena de nou anys que estava completament sola al m\u00f3n&#8230;<\/i>\u201d<\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n&#8211; LINDGREN, Astrid. <i>Pippi Calcesllargues<\/i><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n<\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n2. Presentar-te els protagonistes i\/o els adversaris,<\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n<\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n\u201c<i>En Bradley Chalkers seia al seu pupitre al fons de la classe: l\u2019\u00faltim seient de l\u2019\u00faltima fila. Ni al pupitre del costat ni al de davant seu no hi havia ning\u00fa. Era en una illa&#8230;\u201d<\/i><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n&#8211; SACHAR, Louis. <i>Hi ha un nen al lavabo de les nenes<\/i><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n<\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n\u201c<i>L\u2019Alba, una noia de catorze anys, verge i bruna, tornava de l\u2019hort de casa seva amb un cistellet de figues negres&#8230;\u201d<\/i><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n&#8211; PEDROLO, Manuel de. <i>Mecanoscrit del segon origen<\/i><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n<div class=\"separator\" style=\"clear: both; text-align: center;\">\n<a href=\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/10\/holden_caulfield__finished_by_westwolf270.jpg\" imageanchor=\"1\" style=\"clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;\"><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" border=\"0\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/10\/holden_caulfield__finished_by_westwolf270.jpg?resize=246%2C320\" height=\"320\" width=\"246\" \/><\/a><\/div>\n<p><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n3. Saber des d\u2019on, i de quina manera, el narrador et vol explicar la hist\u00f2ria, <\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n<\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n\u201c<i>Si de deb\u00f2 voleu que us en parli, segurament la primera cosa que voldreu saber ser\u00e0 on vaig n\u00e8ixer, i com va ser la meva fastigosa infantesa, i qu\u00e8 feien els meus pares abans de tenir-me, i tota aquesta porqueria estil David Copperfield&#8230;\u201d<\/i><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n&#8211; SALINGER, J. D. <i>El vigilant en el camp de s\u00e8gol<\/i><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n<\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n4. Introduir-te en l\u2019atmosfera que embolcalla la trama&#8230;:<\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n<\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n\u201c<i>A veces sue\u00f1o que regreso a la mansi\u00f3n Dax, al lugar donde todo comenz\u00f3, donde cambi\u00f3 mi vida y me transform\u00e9 en lo que ahora soy. Por desgracia, no se trata de un sue\u00f1o agradable, sino de una pesadilla.\u201d<\/i><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n&#8211; MALLORQU\u00cd, C\u00e9sar. <i>La Mansi\u00f3n Dax<\/i><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n<\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\nUna mestra en l\u2019art d\u2019elaborar contes assegurava que una de les regles d\u2019or de l\u2019escriptura \u00e9s: Situar el QUI, l\u2019ON i el QUAN a les primeres de canvi.  <\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n<\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n\u201c<i>Una vegada hi havia quatre criatures que es deien: Peter, Susan, Edmund i Lucy. Aquesta hist\u00f2ria tracta del que els va passar quan els enviaren lluny de Londres, durant la guerra, a causa dels bombardeigs&#8230;\u201d<\/i><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n&#8211; LEWIS, C. S. <i>El lle\u00f3, la bruixa i l\u2019armari<\/i><br \/>\n<i><br \/><\/i><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n<div class=\"separator\" style=\"clear: both; text-align: center;\">\n<a href=\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/10\/CS-Lewiss-The-Lion-the-Wi-006.jpg\" imageanchor=\"1\" style=\"margin-left: 1em; margin-right: 1em;\"><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" border=\"0\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/10\/CS-Lewiss-The-Lion-the-Wi-006.jpg?resize=320%2C192\" height=\"192\" width=\"320\" \/><\/a><\/div>\n<p><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\nA mi, els principis que m\u00e9s m\u2019agraden s\u00f3n aquells que, amb ben poques paraules, et treuen la son de les orelles, t\u2019esbatanen els ulls i els sentits, i et conviden a avan\u00e7ar amb les expectatives a dalt de tot:<\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n<\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n\u201c<i>El gos.<\/i><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n<i>Amb ell va comen\u00e7ar tot.<\/i><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n<i>Si no hagu\u00e9s vist aquell gos solitari potser no hauria passat res.\u201d<\/i><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n&#8211; MANKELL, Henning. <i>El gos que corria cap a un estel<\/i><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n<\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n\u201c<i>Va entrar a la meva vida el febrer de 1932 i no la va deixar mai m\u00e9s.\u201d<\/i><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n&#8211; UHLMAN, Fred. <i>L\u2019amic retrobat<\/i><br \/>\n<i><br \/><\/i><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n<div class=\"separator\" style=\"clear: both; text-align: center;\">\n<a href=\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/10\/Jo-confesso-634x1024.jpg\" imageanchor=\"1\" style=\"clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;\"><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" border=\"0\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/10\/Jo-confesso.jpg?resize=123%2C200\" height=\"200\" width=\"123\" \/><\/a><\/div>\n<p><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n<i>\u201cFins ahir a la nit, caminant pels carrers molls de Vallcarca, no vaig comprendre que n\u00e9ixer en aquella fam\u00edlia havia estat un error imperdonable.\u201d<\/i><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n&#8211; CABR\u00c9, Jaume. <i>Jo confesso<\/i><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n<\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\nI un dels que m\u00e9s em fascina \u00e9s el seg\u00fcent: <\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n<\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n<i>\u201cTots els infants creixen. Tots menys un.\u201d<\/i><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n&#8211; BARRIE, J. M. <i>Peter Pan<\/i><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n<\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n<div class=\"separator\" style=\"clear: both; text-align: center;\">\n<\/div>\n<div class=\"separator\" style=\"clear: both; text-align: center;\">\n<a href=\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/10\/Couv_PeterPan-1024x1024.jpg\" imageanchor=\"1\" style=\"clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;\"><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" border=\"0\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/10\/Couv_PeterPan.jpg?resize=200%2C199\" height=\"199\" width=\"200\" \/><\/a><\/div>\n<p>Amb dues frases breus, l\u2019autor defineix l\u2019ess\u00e8ncia de la novel\u2022la, del mite i del personatge, all\u00f2 que el fa diferent de la resta de mortals.<\/p><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n<\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\nI fins aqu\u00ed, els deu principis que he trobat per poder elaborar el plat. <\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\nQuan us hagin fet prou xup-xup i estiguin sofregits al punt, hi podrem tirar l\u2019arr\u00f2s. El deixarem patir una mica i despr\u00e9s hi abocarem el brou. <\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\nM\u00e9s tard, mentre l\u2019arr\u00f2s vagi absorbint lentament el brou, tindrem una estoneta per continuar llegint les obres tot just encetades, sense oblidar que l\u2019hem de remenar de tant en tant per tal que no se\u2019ns enganxi al cul de la cassola. <\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\nBon profit! que ve ser el mateix que Bona lectura!<\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n<\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\nPD: Per cert, si alg\u00fa t\u00e9 a m\u00e0 un bon inici de llibre per afegir a l\u2019<i>arr\u00f2s de cementiri<\/i>, ens el pot fer arribar a trav\u00e9s dels comentaris d\u2019aquesta entrada.<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Fa alguns dies, Ana D\u00edaz-Plaja \u2013professora de la Facultat de Formaci\u00f3 del Professorat de la UB- afirmava que el dia de Sant Esteve, la seva tia, l\u2019Aurora D\u00edaz-Plaja -bibliotec\u00e0ria i escriptora que enguany hauria fet cent anys i que al llarg de la seva vida no es va cansar mai<\/p>\n","protected":false},"author":13,"featured_media":2189,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[51],"tags":[67],"class_list":["post-677","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-1r-2a","tag-narrativa"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/10\/arros_a_la_cassola.jpg?fit=559%2C562&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-aV","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/677","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/13"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=677"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/677\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2195,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/677\/revisions\/2195"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/2189"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=677"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=677"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=677"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}