{"id":6747,"date":"2023-10-10T05:24:35","date_gmt":"2023-10-10T05:24:35","guid":{"rendered":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=6747"},"modified":"2023-10-10T07:32:45","modified_gmt":"2023-10-10T07:32:45","slug":"linfern-territori-literari","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=6747","title":{"rendered":"L\u2019infern: territori literari"},"content":{"rendered":"

L\u2019Infern \u00e9s un territori literari cada cop menys explorat pels escriptors contemporanis per\u00f2 que, des de l\u2019antigor, fou mat\u00e8ria art\u00edstica d\u2019alt\u00edssima qualitat i gran potencial creatiu. La paraula deriva d\u2019\u201cinferior\u201d, perqu\u00e8 en la majoria de cultures se l\u2019intueix com un mon que existeix a sota del nostre.<\/strong><\/p>\n

Al budisme i a l\u2019hinduisme, el concepte d\u2019infern no \u00e9s conceptualitza tan durament com aqu\u00ed, sin\u00f3 m\u00e9s aviat com un lloc de tr\u00e0nsit, perqu\u00e8 l\u2019aut\u00e8ntica tortura rau en viure a la terra i anar-se reencarnant positivament o negativa en diferents \u00e9ssers vius. A les cultures grecoromanes, hi ha l\u2019Hades, amb les seves pr\u00f2pies divinitats, on s\u2019hi arriba despr\u00e9s de travessar la llacuna Est\u00edgia. A l\u2019Odissea<\/em> hi ha un fragment descriptiu d\u2019aquesta zona, perqu\u00e8 el mateix Ulisses el visita.<\/p>\n

Tamb\u00e9 a l\u2019Eneida<\/em>, de Virgili, se\u2019l descriu com un indret regit per Plut\u00f3, dividit en quatre zones, algunes de ben paradis\u00edaques i altres de c\u00e0stig, perqu\u00e8 comen\u00e7a a prendre cos la idea que all\u00f2 que fem en vida t\u00e9 repercussions despr\u00e9s de la mort.<\/p>\n

Amb l\u2019arribada del cristianisme, l\u2019infern esdev\u00e9 el lloc de condemna eterna on el diable tortura amb foc els pecadors. En canvi, en les cultures escandinaves l\u2019infern era un lloc des\u00e8rtic i gelat, presidit per la deessa Hel (d\u2019on prov\u00e9 el mot angl\u00e8s hell<\/em>). Per\u00f2 avui nom\u00e9s pensem a centrar la vostra atenci\u00f3 en el p\u00f2sit que el concepte cat\u00f2lic de l\u2019infern ha deixat en la literatura culta o popular.<\/p>\n

GEOGRAFIA F\u00cdSICA<\/p>\n

Qui millor ha descrit l\u2019orografia del territori infernal \u00e9s Dante Alighieri, que deix\u00e0 const\u00e0ncia de la seva visita a aquest territori l\u2019any 1304 (La Divina Com\u00e8dia, vol.I, L\u2019infern<\/em>) acompanyat, ni m\u00e9s ni menys, que per un altre gran escriptor: Virgili. La v\u00e0lua liter\u00e0ria d\u2019aquests dos escriptorassos avala el seu testimoni. Diu Dant que l\u2019Infern es troba just a sota de la ciutat de Jerusalem, que t\u00e9 forma de con invertit, i que es tracta d\u2019un immens abisme, dividit en nou cercles conc\u00e8ntrics. Just davant l\u2019entrada del primer cercle infernal, els Llimbs dels indecisos, hi ha aquella famosa advert\u00e8ncia lapid\u00e0ria que diu \u201cLasciate ogni speranza, voi ch\u2019entrate<\/em>\u201d. El segon cercle, on comen\u00e7a el veritable infern, est\u00e0 destinat als amants de la lux\u00faria. El tercer l\u2019ocupen els golafres a qui no se\u2019ls permet dur-se un mos a la boca perqu\u00e8 \u00e9s un espai on hi ha calamarsades cont\u00ednues que provoquen un fangar fastig\u00f3s. Al quart cercle hi ha els avars juntament amb els dilapidadors, que es barallen entre si cont\u00ednuament. Al cinqu\u00e8 hi s\u00f3n castigats els col\u00e8rics i els peresosos, els uns per massa geni i els altres per massa poc. Als heretges i als epicuris -que neguen la vida de l\u2019\u00e0nima despr\u00e9s de la mort-, els \u00e9s destinat estatge al sis\u00e8 cercle, que \u00e9s totalment de flames perqu\u00e8 el foc, diuen, purifica els esperits. Despr\u00e9s s\u2019arriba al set\u00e8 cercle, dividit en tres espais o anells diferents, on hi ha els homicides, els su\u00efcides i els sodomites, tots ells culpables de viol\u00e8ncia contra natura. Tamb\u00e9 el vuit\u00e8 cercle \u00e9s dividit en espais o fosses diferents, on alcavots, aduladors, simon\u00edacs, bruixots, estafadors, hip\u00f2crites, lladres, farsants, falsificadors, tra\u00efdors i sembradors de disc\u00f2rdies pateixen diferents tortures espec\u00edfiques per a cadascun d\u2019ells. Finalment \u00e9s al nov\u00e8 cercle, format per un enorme llac de gla\u00e7, tothora agitat pel vent provocat per les ales de Llucifer, on s\u00f3n castigats els tra\u00efdors.<\/p>\n

\"\"Per a il\u00b7lustrar millor aquesta geografia f\u00edsica de l\u2019Infern, i les seves criatures i turments recomanem molt observar a poc a poc i atentament amb lupa els dibuixos que per a La Divina Com\u00e8dia<\/em> en va fer, sobre pergam\u00ed, el gran Sandro Boticelli, entre 1480 i 1495<\/a>. Ara b\u00e9, son moltes les pintures que el cristianisme ha originat, i que en general presenten l\u2019indret com un lloc fosc, pedreg\u00f3s, soterrani, flamejant i fumejant, i s\u00f3n moltes les il\u00b7lustracions que repeteixen amb major o menor creativitat delirant aquest infern dantesc.<\/p>\n

DUBTES I PREGUNTES<\/p>\n

Dante Alighieri situa l\u2019Infern exactament a sota de la ciutat de Jerusalem, per\u00f2 a Catalunya sabem o creiem que la porta de l\u2019infern \u00e9s a tocar de l\u2019estany de Sils. I ens ho haur\u00edem de creure fermament perqu\u00e8 en tenim c\u00f2pia notarial: \u201cCas raro d’un home anomenat Pere Porter<\/em> tamb\u00e9 anomenat Portes, Port\u00e9s o Botero<\/em>,\u201d o tamb\u00e9 titulada \u201cRelaci\u00f3 que feu Pere Porter, pag\u00e8s natural de Tordera, cerca de Hostalrich, de que havia estat en lo Infern des de la vig\u00edlia de sant Bartomeu fins el dia de sant Miquel de setembre y de lo que all\u00ed veu<\/em>\u201d. Relaci\u00f3 o acta de la qual es van comen\u00e7ar a distribuir c\u00f2pies a partir de segle\u00a0xvii.\u00a0I si no us ho voleu creure accediu a aquest link: https:\/\/publicacions.iec.cat\/repository\/pdf\/00000011\/00000030.pdf<\/a><\/p>\n

\"\"Tanmateix, el sentit com\u00fa faria cre\u00efble que essent com \u00e9s l\u2019Infern un territori tan grandi\u00f3s, on cada dia hi van a parar milers d\u2019\u00e0nimes, el m\u00e9s l\u00f2gic i pr\u00e0ctic seria que hi hagu\u00e9s m\u00e9s d\u2019una porta, i fins ara aix\u00f2 ning\u00fa ho ha posat en dubte, perqu\u00e8 a M\u00e8xic, m\u00e9s concretament a la ciutat de Mitla, els conqueridors espanyols van afanyar-se a construir una esgl\u00e9sia damunt del Lyobaa, o entrada de l\u2019infern, que encara est\u00e0 dempeus. I el 1970, com qui diu ahir, al Turkmenistan<\/a> es va obrir un cr\u00e0ter per m\u00e0 humana, considerat aix\u00ed mateix la porta de l\u2019Infern, que encara crema ara.<\/p>\n

Aix\u00ed mateix, sospitem que entre els qui manen all\u00ed dins hi deu haver algun enginyer o matem\u00e0tic insigne capa\u00e7 de calcular el creixement exponencial de pecadors que, des que el m\u00f3n \u00e9s m\u00f3n hi deu haver hagut i hi haur\u00e0, per tal de preparar i anar eixamplant o dilatant els cercles conc\u00e8ntrics on els condemnats han de sofrir la seva pena, obrint noves portes d\u2019acc\u00e9s al recinte. Potser aquest gran enginyer diab\u00f2lic \u00e9s l\u2019autor de El pont del diable<\/em> de Martorell i de tants altres indrets bastits en una sola nit?<\/p>\n

HABITANTS I POBLACI\u00d3<\/p>\n

Pel que conten les rondalles populars, la poblaci\u00f3 de l\u2019Infern est\u00e0 dividida en dos grans blocs: el dels dimonis i el dels condemnats d\u2019esp\u00e8cie humana, que ni a esclaus no arriben, per\u00f2 que, en definitiva, son els qui fan bullir l\u2019olla. Pel que hem vist en molt\u00edssimes pintures, estampetes i gravats, l\u2019infern \u00e9s ple d\u2019unes enormes peroles o calderes on bullen a borbollons les \u00e0nimes dels damnats, per\u00f2 segons diuen les autoritats eclesi\u00e0stiques, l\u2019\u00e0nima humana no t\u00e9 cap mena de subst\u00e0ncia ni material ni olfactiva ni saborosa, i ens entra el dubte de saber qu\u00e8 en fan els dimonis d\u2019aquesta mena de caldo o brou. Potser per una alimentaci\u00f3 tan ins\u00edpida els dimonis estan sempre de tan mal humor?<\/p>\n

Els grans compiladors de rondalles catalanes, Maspons i Labr\u00f3s, Serra i Bold\u00fa, Joan Amades, Jordi des Rac\u00f3, Enric Valor, i els folkloristes Pep Coll, Daniel Rangil, Carme Oriol, Artur Quintana, etc., ens han ajudat a comprendre que la societat infernal est\u00e0 clarament jerarquitzada.<\/p>\n

Hi ha un cabdill, o Diable, indistintament anomenat Llucifer o Satan\u00e0s o Belzeb\u00fa<\/a>… i diferents castes de subalterns: dimonis, diablons, dimoniel\u00b7los, diastres, barrufets, banyetes, menairons, boiets…, seguint una estructura vertical de capitost a aprenent que mai no ha estat posada en q\u00fcesti\u00f3, perqu\u00e8 els dimonis practiquen una obedi\u00e8ncia admirable, que t\u00e9 m\u00e9s de submissi\u00f3 que de virtut. D\u2019aquesta jerarquitzaci\u00f3 social en tenim molt bones i aclaridores mostres dins el patrimoni literari rondall\u00edstic, per exemple a la rondalla de El sabater de Torregrossa<\/em> (Serra i Bold\u00fa).<\/p>\n

El Dimoni Gros o Diable Major apareix normalment a cavall, molt ben vestit i cofat, \u00e9s destre en trucs de m\u00e0gia i de transformisme i \u00e9s un personatge molt legal que, quan es dedica a la compra d\u2019\u00e0nimes, ho fa sempre amb un document signat per les dues parts contractants, com es narra en moltes rondalles, i aix\u00f2 permet sospitar que aquell refrany que diu \u201cAdvocats i procuradors, a l\u2019Infern de dos en dos<\/em>\u201d deu ser cert i que la influ\u00e8ncia d\u2019aquests picaplets ha tingut certa repercussi\u00f3 entre l\u2019alt estament diab\u00f2lic.<\/p>\n

Despr\u00e9s hi hauria, sempre segons les rondalles, una s\u00e8rie d\u2019emissaris que vigilen que es compleixin les normes pactades en el termini establert. Aix\u00f2 ho fan ocasionalment, com a recaptadors, perqu\u00e8 als mateixos personatges se\u2019ls pot trobar despr\u00e9s fent de porters. Despr\u00e9s i molt per sota, hi ha una tropa de cocs dedicada a alimentar les fogueres, suposem que amb energies f\u00f2ssils, I per sota d\u2019aquests hi ha una mena remenuda de dimoniel\u00b7los, dimoniets, cucarells, barrufets, berruguets, o menairons que son feiners a m\u00e9s no poder i que no paren quiets.<\/p>\n

\"\"Ara b\u00e9, la majoria de la poblaci\u00f3 demon\u00edaca peca de curta de gambals, perqu\u00e8 dins la rondall\u00edstica popular mediterr\u00e0nia gaireb\u00e9 sempre perd. Ho veiem a les rondalles valencianes recopilades per Enric Valor: El dimoni fumador<\/em>, El xiquet que va naixer de peus<\/em>, o El jugador de Petrer; <\/em>a les rondalles mallorquines recollides per Jordi des Rac\u00f3 (Mn. Alcover), Es dimonis de Mainou, Es jai de sa barraqueta, <\/em>o De com el dimoni compr\u00e0 un ruc<\/em>. I a les del principat: En<\/em> Pere Catorze<\/em> (Amades), Les collites de sant Pere i el Dimoni<\/em> (Serra i Bold\u00fa), El dimoni i el porc<\/em> (Amades), etc. Tan populars son aquestes rondalles que gaireb\u00e9 sempre qui ensarrona el dimoni \u00e9s un pag\u00e8s o un pescador o un artes\u00e0 del baix estament. I les que m\u00e9s saben guanyar la partida s\u00f3n les mestresses de casa! Apa! Com si fos de rabiosa novetat aix\u00f2 de l\u2019empoderament de les dones…<\/p>\n

I parlant de dones, sembla que a l\u2019Infern hi ha una femella excepcional, la mare del Diable, que cada nit deixa que aquest li posi el cap a la falda, li canta la non-non, i li fa sopetes, mentre l\u2019enganya astutament, com queda relatat a la rondalla de Els tres p\u00e8ls del diable<\/em> (Grimm).<\/p>\n

Per assistir a l\u2019escenificaci\u00f3 d\u2019aquesta distribuci\u00f3 jer\u00e0rquica, creiem d\u2019all\u00f2 m\u00e9s oport\u00fa anar a veure una qualsevol representaci\u00f3 teatral nadalenca de Els pastorets o l\u2019adveniment de l\u2019Infant Jes\u00fas<\/em> (Josep M. Folch i Torres<\/a>, 1916) que ha fet c\u00e8lebre la frase \u201cA mi, F\u00faries de l\u2019Infern!!!\u201d<\/em> pronunciada vigorosament per Satan\u00e0s, fent escruixir la platea i l\u2019amfiteatre dels molts cercles cat\u00f2lics, parroquials i teatres de tot Catalunya, perqu\u00e8 aquesta obra teatral \u00e9s encara avui la m\u00e9s popular del pa\u00eds. (Es clar que aqu\u00ed no son els seriosos Dante i Virgili els protagonistes principals, sin\u00f3 un parell de rabadans, anomenats Lluquet i Rovell\u00f3, fent el pallasso). Aquesta obra t\u00e9 un precedent il\u00b7lustre, escrita per en Seraf\u00ed Pitarra el 1891, titulada Lo Bressol de Jes\u00fas o En Garrofa y en Pallanga<\/em>, que va ser titllada de massa descarada i irreverent pel bisbat de Barcelona i que avui nom\u00e9s es representa a Berga, fidelment, des del 1900. Tamb\u00e9 s\u00f3n molt populars, arreu dels pa\u00efsos catalans, els balls de diables, <\/em>que s\u2019executen amb gran rebombori pirot\u00e8cnic, sentit del ritme i bullanga pels carrers.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

I ARA QU\u00c8?<\/p>\n

Tanmateix cada cop son m\u00e9s escasses les obres que reprenen l\u2019exploraci\u00f3 del territori i habitants de l\u2019Infern, i moltes bibliotec\u00e0ries i mestres ens han expressat els dubtes que tenen a l\u2019hora de posar aquest patrimoni literari nostrat en mans dels infants. Per\u00f2 no voldr\u00edem deixar de citar un parell de cl\u00e0ssics contemporanis que hi han aportat saba nova i nutritiva. Un seria Dino Buzzatti<\/a>, que dins del volum Seixanta contes<\/em>. (Barcelona: Edicions de 1984, 2004) publica Ibl\u00eds, el diable de la mort, <\/em>escrit el 1958, molt adient per a adolescents, i l\u2019altre seria Pierre Gripari<\/a>, Le<\/em> gentil petit diable et autres contes de la rue Brocca<\/em> (1982), <\/em>que fa anys que est\u00e0 esgotat en la seva edici\u00f3 en castell\u00e0. Tamb\u00e9 per aquests lectors que volten els nou anys resulta graciosa la narraci\u00f3 del valenci\u00e0 Enric Lluch, De<\/em> Satanasset a Aletes de Vellut<\/em> (Barcanova, 2004). I per als caganius de la colla, retornarem al primitiu suport literari de l\u2019oralitat escoltant aquestes dues contarelles narrades de viva veu per Na Catalina Contacontes, la nova ve\u00efna del Repl\u00e0.<\/p>\n