En les obres liter\u00e0ries sovint releguem els llocs i indrets on passa el relat al mer paper de decorat. Per\u00f2 \u00e9s engany\u00f3s, perqu\u00e8 els paisatges ens ajuden a contextualitzar i caracteritzar l\u2019acci\u00f3 dels protagonistes fins al punt de convertir-se en un personatge m\u00e9s del llibre, encara que sigui en un segon pla.\u00a0<\/em><\/p>\n I \u00e9s ben del cert: el paisatge defineix, i molt, all\u00f2 que succeeix a l’obra, a voltes convertint-se en un personatge de rellev\u00e0ncia cabdal. Per qu\u00e8, qu\u00e8 seria de El vell i el mar<\/em>, d’Ernest\u00a0 Hemingnway, sense el mar?\u00a0I<\/span>\u00a0<\/span>La meva vall<\/em>, de Claude Ponti, sense vall? <\/span>I de <\/span>El h\u00f2bbit<\/em> sense la Comarca? O Huckleberry Finn<\/em> sense el Mississip\u00ed? <\/span>I <\/span>La Caputxeta Vermella<\/em> de Roberto Innocenti sense la seva ciutat abarrocada? <\/span><\/p>\n En aquest darrer llibre el significat de l’obra no tindria la mateixa for\u00e7a si l’autor no hagu\u00e9s substitu\u00eft el bosc per un centre comercial. I \u00e9s que <\/span>si l’il\u00b7lustrador itali\u00e0 hagu\u00e9s situat l’escena en l’espai cl\u00e0ssic del bosc -i no voldria entrar en el significat del bosc en el m\u00f3n de la cont\u00edstica- el simbolisme de l’obra perdria for\u00e7a, un paisatge que aqu\u00ed adquireix un sentit total.\u00a0<\/span><\/p>\n Tot i aix\u00f2 no sempre \u00e9s necessari que l’obra liter\u00e0ria inclogui un paisatge ric, concret i ben definit. Nom\u00e9s\u00a0 recordar alguns llibres il\u00b7lustrats que, pr\u00e0cticament, deixen el fons en blanc -i amb aix\u00f2 no vull dir que el blanc no tingui sentit, ans al contrari!, per\u00f2 s\u00ed que habitualment no t\u00e9 la transcend\u00e8ncia d’un personatge.<\/p>\n Posem per exemple un llibre que de ben segur que tenim al cap: El monstre dels colors<\/em>, d’Anna Llenas (Flamboyant). I ja no diguem dels blancs que Helen Oxenbury<\/a> deixa a l’entorn dels petits infants que apareixen en els seus llibres per a primers lectors, com si visquessin en un llen\u00e7ol i, per no tenir, no tenen ni ombra!<\/p>\n El paisatge literari ha anat evolucionant en la mesura que tamb\u00e9 han anat apareixent nous suports de la imatge que, d’una o altra manera, han millorat una reproducci\u00f3 d’una realitat que \u00e9s dif\u00edcil de precisar amb paraules.<\/p>\n La paraula “selva” utilitzada, per Salgari a El corsari negre, <\/em>havia d’estar descrita de forma molt precisa <\/span>fa cent-cinquanta anys<\/span>, pensant en lectors poc o gens viatjats quan, de ben segur, que tots vosaltres heu estirat immediatament de la pr\u00f2pia mem\u00f2ria conformada per mil i un arxius de fotografies, cinema i fins i tot experi\u00e8ncia pr\u00f2pia.<\/span><\/p>\n Fixem-nos com Durero va dibuixar un rinoceront, un animal del que n’havia sentit a parlar per\u00f2, coneixent la seva capacitat com a artista, est\u00e0 clar que no havia vist en la realitat.<\/p>\n Els paisatges literaris, on autors com Verne, Stevenson o fins i tot Jean de Brunhoff van situar les seves Vint mil lleg\u00fces de viatge submar\u00ed<\/em>, Illa del tresor<\/em> o el regne de Babar, a poc a poc van derivar cap a formes m\u00e9s on\u00edriques i interiors, cap a la descoberta dels somnis i els pensaments m\u00e9s \u00edntims -pors, anhels, bogeries…- que autors com Lovecraft es van encarregar de descriure i que el moviment Pop i els psicof\u00e0rmacs es van encarregar de donar forma i color.<\/p>\n Afegir que, com si ens hagu\u00e9ssim copiat, acaba de sortir\u00a0<\/span>Paisatges literaris<\/a>\u00a0<\/span>(!!!)<\/span>, creat per N\u00faria Solsona (Zahor\u00ed Books, 2023)<\/span>. Un llibre que, tal com diu la mateixa editorial: “reuneix vint-i-cinc obres mestra de la literatura juvenil i universal en un viatge inici\u00e0tic pels llocs on un dia van viure o van somiar els seus autors. Un bell homenatge a la literatura i una invitaci\u00f3 a la lectura dels cl\u00e0ssics”.<\/span><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/09\/R.jpg?resize=354%2C354\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/09\/El-monstruo-de-colores.jpg?resize=374%2C161\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/09\/download.jpg?resize=309%2C219\")
<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/09\/download-1.jpg?resize=224%2C316\")
no en trobem pas de narrativa juvenil. S\u00ed que Si puges al Sagarmatha quan fumeja neu i vent<\/em>, de Josep-Francesc Delgado, podria ser una magn\u00edfica candidata, per\u00f2 hi ha m\u00e9s d’introspecci\u00f3 que no d’alpinisme. A m\u00e9s algunes obres nostrades de la LIJ catalana fan grans p\u00edfies quan situen els seus personatges a la muntanya, com cal\u00e7ant err\u00f2niament els protagonistes o portant una cafetera i tasses de caf\u00e8 a la motxilla. Potser \u00e9s que els autors d’aqu\u00ed no practiquen all\u00f2 de mens sana in corpore sano?\u00a0<\/em><\/p>\n