{"id":671,"date":"2013-11-19T18:48:00","date_gmt":"2013-11-19T18:48:00","guid":{"rendered":"http:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=671"},"modified":"2017-08-31T09:30:05","modified_gmt":"2017-08-31T09:30:05","slug":"lexistencia-de-lydie-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=671","title":{"rendered":"L’EXIST\u00c8NCIA DE LYDIE"},"content":{"rendered":"

LYDIE<\/b>. Gui\u00f3: Zidrou. Dibuix i color: Jordi Lafebre. Traducci\u00f3 i retolaci\u00f3: Albert Agut. Norma Editorial. Barcelona 2013. ISBN: 978-84-679-1097-1. PVP: 15 euros. P\u00e0g: 102.<\/p>\n

\n<\/a><\/div>\n

<\/p>\n

\nAbans que res, permeteu-me sincerar-me: \u00e9s el primer cop a la vida que em disposo a ressenyar un c\u00f2mic. No ho havia fet mai abans i no s\u00e9 exactament quins par\u00e0metres s\u2019acostumen a seguir. Primera, perqu\u00e8 no llegeixo habitualment ressenyes o cr\u00edtiques de c\u00f2mic, i \u00e9s aix\u00ed perqu\u00e8 tampoc en llegeixo sovint. De c\u00f2mics, vull dir. S\u00f3n obres de ficci\u00f3; s\u00f3n narratius i seq\u00fcencials, i es basen en la il\u2022lustraci\u00f3, tots ells temes sobre els quals escric des de fa temps. Per\u00f2 no n\u2019havia fet mai cap comentari, i \u00e9s per aix\u00f2 aquest av\u00eds a navegants: divagar\u00e9 sobre Lydie<\/i> des del punt de vista d\u2019un habituat a ressenyar llibres i \u00e0lbums il\u2022lustrats. Els puristes m\u2019hauran de disculpar (s\u00f3c un nouvingut, no ser\u00e9 met\u00f2dic ni normatiu, ni podr\u00e9 esmentar referents) i perdonar, en qualsevol cas, les meves gosadies o llic\u00e8ncies. <\/div>\n
\n<\/div>\n
\nComentar\u00e9 Lydie<\/i> per diversos motius. El primer \u00e9s que Llibres al repl\u00e0 m\u2019ho permet. Aquest \u00e9s un bloc obert, receptiu a fusionar i experimentar (aquesta era una de les primeres idees a l\u2019hora de crear-lo), i legitima la feina dels seus col\u2022laboradors i seguidors. El segon motiu \u00e9s que Lydie<\/i> m\u2019ha agradat i interessat molt. Es tracta d\u2019una obra amb m\u00e9s d\u2019una lectura possible (aix\u00f2 la fa rica) i que aposta formalment (tant el gui\u00f3 com els dibuixos) per una narrativitat cinematogr\u00e0fica que m\u2019havia sedu\u00eft quan, en una \u00e8poca de la meva vida, s\u00ed que llegia habitualment c\u00f2mics (penso en \u201cBis auf die Knochen\u201d o \u201cDer bewegte mann\u201d, de Ralf K\u00f6nig, per exemple). El tercer motiu \u00e9s que Lydie t\u00e9 molt a veure tem\u00e0ticament amb el m\u00f3n de la invenci\u00f3, la ficci\u00f3 i la mainada. El darrer motiu \u00e9s que el c\u00f2mic \u00e9s de producci\u00f3 catalana per la part del dibuixant, en Jordi Lafebre, uns dels joves il\u2022lustradors que despunten ara mateix dins del panorama nacional. Lydie fou publicada a Fran\u00e7a el 2010 per edicions Dargaud i Norma l\u2019ha tret enguany en castell\u00e0.\n<\/div>\n
\n<\/a>Qu\u00e8 explica Lydie<\/i>? \u00c9s la hist\u00f2ria d\u2019una jove que perd el seu fill en el part i, poc despr\u00e9s, decideix que la seva filleta, una nena, Lydie, no \u00e9s morta. Lydie no existeix per a la realitat, per\u00f2 s\u00ed per a la seva mare. La dona, amb un passat complicat i prenyada per un desconegut, se salva de la depressi\u00f3 gr\u00e0cies a la bogeria de simular tenir una filla que no t\u00e9. La gent propera decideix seguir-li el joc i \u201cveuen\u201d tamb\u00e9 la nena fantasma. Passen els anys, i Lydie resulta ser una realitat tan real com les altres. Tant que… i fins aqu\u00ed podem explicar.\n<\/div>\n
\nEl punt de vista triat pel belga Zidrou (Benoit Drousie) per explicar la hist\u00f2ria de la nena fantasma \u00e9s el d\u2019una verge decorativa que llueix dins d\u2019una forn\u00edcula en el carrer on viuen fam\u00edlia i ve\u00efns. Una figura no viva explica la hist\u00f2ria d\u2019una nena no viva, aix\u00f2 ja \u00e9s interessant. Cap al final del c\u00f2mic, la verge de guix recupera el seu fillet de guix gr\u00e0cies a una recol\u2022lecta ve\u00efnal. Aleshores ens adonem (aquest c\u00f2mic \u00e9s fascinant per totes les sorpreses que la seva narraci\u00f3 depara) que la posici\u00f3 dels bra\u00e7os est\u00e0tics de la verge era perqu\u00e8 li faltava una segona figureta, la del seu fill, que es devia haver perdut temps enrere. La veu narradora, doncs, tamb\u00e9 recupera un fillet de mentida. <\/div>\n
\nTres aspectes brillants de la narraci\u00f3 s\u00f3n per a mi els seg\u00fcents:<\/div>\n
\n<\/a>1- La manera tan elegant del discurs. Una eleg\u00e0ncia cinematogr\u00e0fica que, gr\u00e0cies als dibuixos dels que parlar\u00e9 despr\u00e9s, atorguen un moviment gaireb\u00e9 perceptible a les escenes. Com si fos una c\u00e0mera, passem d\u2019un personatge a un altre, d\u2019una acci\u00f3 a la seg\u00fcent, sense salts ni el\u2022lipsis. D\u2019una manera natural.<\/div>\n
\n2- La delicadesa i intel\u2022lig\u00e8ncia del guionista a l\u2019hora d\u2019enriquir la trama amb escenes metaf\u00f2riques que la fan m\u00e9s punyent i complexa. Un exemple \u00e9s la del nen Jes\u00fas de la verge de guix esmentat abans. Un altre seria la del ve\u00ed que mata els gatets acabats de parir per la seva gata (i el moment en qu\u00e8 deixa de fer-ho).<\/div>\n
\n3- L\u2019evoluci\u00f3 dels personatges respecte a l\u2019exist\u00e8ncia fict\u00edcia de Lydie, que sempre sorpr\u00e8n al lector: la mestra el primer dia que Lydie va a escola; el revisor de tren que obliga la mare de la nena a comprar un bitllet \u201cperqu\u00e8 Lydie ja t\u00e9 edat de pagar el trajecte\u201d, etc. Hi ha un munt de personatges secundaris (relacionem aquest aspecte amb les trames secund\u00e0ries o metaf\u00f2riques que d\u00e8iem abans) que fan cr\u00e9ixer els protagonistes, com ara els nens trapelles, el metge o la vella borratxa del bar.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a>Parlem dels dibuixos. Jordi Lafebre ha triat les gammes fredes de les velles fotografies en s\u00e8pia (ja descobrireu la import\u00e0ncia de les fotografies en aquesta hist\u00f2ria), i les grises i blavoses dels vells documents enregistrats. Ens trasllada al passat (la hist\u00f2ria comen\u00e7a l\u2019any 1932) amb les vestimentes, els estris i els vehicles, i \u00e9s for\u00e7a conservador quant a distribuci\u00f3 de vinyetes. Juga molt amb la que ocupa, en horitzontal, el llarg de la p\u00e0gina, m\u00e9s cinematogr\u00e0fica tamb\u00e9. Lafebre destaca especialment en els tractaments de la llum (i de les ombres): els ambient g\u00e8lids hivernals, els claustrof\u00f2bics interiors i els comer\u00e7os farcits de gent. Molt espectacular es mostra l\u2019il\u2022lustrador davant dels fen\u00f2mens meteorol\u00f2gics (en aquestes escenes es fa po\u00e8tic i un punt sobrenatural): la pluja en picat sobre la mare desolada; la nevada del final de la hist\u00f2ria i els raigs de sol filtrant-se a trav\u00e9s de les blanques i pigallant amb valentia els personatges i els objectes.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a>Els habitants del \u201ccarrer\u00f3 del nad\u00f3 amb bigoti\u201d (una altra interessant refer\u00e8ncia als recent nascuts en el nom del carrer on viuen els protagonistes) s\u00f3n persones comuns, alhora diferents i alhora similars, com passa en qualsevol comunitat petita. Lafrebre se\u2019ls estima, i aix\u00f2 \u00e9s nota. No els ridiculitza, per\u00f2 tampoc els d\u00f3na cap tret especial. Aquest naturalisme \u00e9s efica\u00e7 per explicar una hist\u00f2ria estrafol\u00e0ria com la de la mare de Lydie, que t\u00e9 una resposta tan curiosa per part dels que l\u2019envolten. La inicial inversemblan\u00e7a aconsegueix fer-se cre\u00efble, i amb la mateixa naturalitat que tenen figures i espais, llisca el desenlla\u00e7 final en les tres darreres p\u00e0gines. El sentit cr\u00edtic del lector, perfectament acompanyat pel gui\u00f3 i els dibuixos, es deixa portar, agra\u00eft, pels camins volgudament realistes d\u2019aquesta trama tan poc realista, de la mateixa manera que els ulls de l\u2019espectador cauen rendits davant l\u2019incongruent \u00e0ngel de \u201cQu\u00e9 bello es vivir\u201d de Frank Capra. Perqu\u00e8 els nostres ulls i la nostra consci\u00e8ncia saben perfectament que tenen entre mans una ficci\u00f3 que tamb\u00e9 \u00e9s met\u00e0fora. Una realitat que, d\u2019entrada, \u00e9s mentida. Un relat que va m\u00e9s enll\u00e0 del que diu, i que ens fa adonar-nos de com costa ser feli\u00e7os si no tenim gent al costat que vol la nostra felicitat. La Lydie \u00e9s un fantasma necessari per a la superviv\u00e8ncia, de la mateixa manera que, com dic sempre, la ficci\u00f3 \u00e9s indispensable per sobreviure a la realitat.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a>Aneu de seguida a buscar el llibre. L\u2019edici\u00f3 de Norma t\u00e9 un ap\u00e8ndix amb un text de Lucie-Anne Quenon i una galeria d\u2019esbossos de Lafebre. Lydie<\/i> ens fa a tots una mica m\u00e9s grans…<\/div>\n
\nv\u00eddeo del dibuixant parlant del llibre (en franc\u00e8s)<\/a> <\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

LYDIE. Gui\u00f3: Zidrou. Dibuix i color: Jordi Lafebre. Traducci\u00f3 i retolaci\u00f3: Albert Agut. Norma Editorial. Barcelona 2013. ISBN: 978-84-679-1097-1. PVP: 15 euros. P\u00e0g: 102. Abans que res, permeteu-me sincerar-me: \u00e9s el primer cop a la vida que em disposo a ressenyar un c\u00f2mic. No ho havia fet mai abans i<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":2158,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[44],"tags":[64],"class_list":["post-671","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-3r-2a","tag-comics"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/11\/lydie-portada-001.jpg?fit=225%2C320&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-aP","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/671","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=671"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/671\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2164,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/671\/revisions\/2164"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/2158"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=671"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=671"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=671"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}