{"id":668,"date":"2013-12-02T21:49:00","date_gmt":"2013-12-02T21:49:00","guid":{"rendered":"http:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=668"},"modified":"2017-08-31T09:30:05","modified_gmt":"2017-08-31T09:30:05","slug":"macedonia-de-nadal-regada-amb-algun","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=668","title":{"rendered":"Maced\u00f2nia de Nadal… regada amb algun final"},"content":{"rendered":"
\n<\/a><\/div>\n

<\/p>\n

\nTot i que jo s\u00f3c de l\u2019opini\u00f3 que unes bones postres menjades a mitja tarda s\u00f3n m\u00e9s gustoses que no pas al final d\u2019un \u00e0pat de festa, habitualment \u00e9s aqu\u00ed on ens les acabem cruspint. Per arribar-hi, has de creuar un llarg dinar, tot intentant dosificar la gana i guardar un forat per poder copsar-ne el sabor amb tota la intensitat que es mereixen.<\/div>\n
\nFa unes setmanes, en aquest mateix repl\u00e0, us oferia un arr\u00f2s de cementiri<\/a>, cuinat a foc lent, amb principis literaris com a ingredients. Tenint en compte la corrua de visitants que van c\u00f3rrer a tastar-lo, i amb vistes al Nadal, he tingut la pensada de fer-ne la continuaci\u00f3 i elaborar unes postres banyades amb finals d\u2019hist\u00f2ries. <\/div>\n
\nPer\u00f2, aix\u00ed com els principis solen ser sint\u00e8tics, efectius i contundents, es poden treure f\u00e0cilment de context i esdevenen una manera atractiva de convidar a la lectura de l\u2019obra en q\u00fcesti\u00f3, no succeeix el mateix amb els finals.<\/div>\n
\n\u00c9s m\u00e9s complicat posar exemples, perqu\u00e8 sovint es necessita la hist\u00f2ria per entendre\u2019l, tot l\u2019\u00e0pat sencer que el precedeix per captar-ne el sentit. I sin\u00f3 \u00e9s el cas, cal explicar-ne l\u2019argument amb alguns p\u00e8ls i for\u00e7a senyals. A m\u00e9s a m\u00e9s, hom es queda amb la mala consci\u00e8ncia d\u2019aixafar la guitarra al lector que el vulgui tastar, esbombant el final de l\u2019obra als quatre vents.
\nPer tant, he decidit que les postres siguin lleugeres, de bon baixar i de millor pair, per no embafar el personal ni haver d\u2019explicar bastament la pr\u00e8via. He escollit oferir-vos bocinets de fruita del temps, regats amb el final d\u2019alguns \u00e0lbums il\u2022lustrats, amb la darrera imatge, acompanyada d\u2019algun fragment si aix\u00f2 \u00e9s possible, i de la meva explicaci\u00f3. A l’estil d’aquest cascavell que pertany a:<\/p>\n

                                                           – VAN ALLSBURG, Chris. L’expres polar. <\/i>Ekar\u00e9, 2004 <\/p>\n

\n<\/a><\/div>\n<\/div>\n

\nAbans, per\u00f2, d\u2019entrar en mat\u00e8ria, voldria retre un petit homenatge a un autor del qual m\u2019agraden els finals de les seves novel\u2022les \u2013i evidentment, i molt, el conjunt de la seva obra-. \u00c9s alemany i es diu Michael Ende, que dit en catal\u00e0 seria Miquel Fi. Coneixedor d\u2019aquest fet, l\u2019autor l\u2019utilitza, per exemple a Momo<\/i> i en alguna altra obra, per cloure la hist\u00f2ria.<\/p>\n

\u201cLlavors se\u2019n va anar fent quatre saltirons i va buscar un rac\u00f3 fosc i tranquil. Va amagar el cap i les quatre potes i, a sobre de la closca, escrit en lletres que hi van apar\u00e8ixer a poc a poc i que no eren visibles per a ning\u00fa m\u00e9s que no sigui el lector d\u2019aquesta hist\u00f2ria, deia:<\/i>
\n
<\/i><\/p>\n

\n<\/a><\/div>\n

                                                     – ENDE, Michael. Momo. Bromera, 2013<\/p>\n

<\/p>\n

\nDurant uns dies, he cercat pels racons i les enciclop\u00e8dies reals i virtuals i no he trobat una tipologia clara i estudiada de finals d\u2019obres de ficci\u00f3. Fracassat en l\u2019intent, m\u2019he dedicat a un estudi de camp, a parlar amb lectors de confian\u00e7a i de trinxera, i he establert una molt b\u00e0sica i relativa classificaci\u00f3 tipol\u00f2gica de finals. Segons la qual, trobar\u00edem hist\u00f2ries:<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n1. Que acaben b\u00e9<\/b>, amb la resoluci\u00f3 dels casos, l\u2019assoliment dels objectius promesos o el retrobament dels protagonistes… <\/div>\n
\n<\/div>\n
\nN\u2019hi ha molts, especialment, entre els populars. Per exemple, en Patufet.<\/i> <\/div>\n
\nDespr\u00e9s de l\u2019aventura, ve el retrobament, i es repeteix la tornada, tants cops sentida en l\u2019anar i venir de casa a la botiga.<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\n<\/div>\n
\n
\n<\/i><\/div>\n
\n
\n<\/i><\/div>\n
\n– En Patufet<\/i>. Adapt. Olalla Gonz\u00e1lez; Il\u2022lustr. Marc Taeger. Kalandraka, 2008<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\nDels actuals, heus aqu\u00ed una imatge sense paraules que mostra el fruit recollit per la feina de La senyora dels llibres<\/i>: On hi havia un lector, ara n\u2019hi ha dos:<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\n<\/div>\n
\n\n<\/div>\n
\n– HENSON, Heather. La senyora dels llibres<\/i>. Il\u2022lustr. David Small. Joventut, 2010<\/p>\n<\/div>\n

2. Que acaben malament<\/b>, amb la no resoluci\u00f3 dels casos, el frac\u00e0s en l\u2019objectiu establert o la desaparici\u00f3 d\u2019un o m\u00e9s dels protagonistes.<\/p>\n

No s\u00f3n tants com els del primer apartat, per\u00f2 els que hi ha, tenen un punt d\u2019originalitat.<\/p>\n

\n<\/a><\/div>\n

A Compte amb la granota<\/i>, tots els personatges acaben essent engolits, com unes postres de Nadal. No resta ni l\u2019apuntador. Acaba amb un rot de satisfacci\u00f3, un \u00fanic supervivent i molta solitud.<\/p>\n

– BEE, William. Compte amb la granota<\/i>. Joventut, 2008<\/p>\n

3. Que deixen les coses tal com estaven<\/b>, que seria una manera d\u2019acabar b\u00e9.<\/p>\n

\n<\/a><\/div>\n

\u00c9s el cas de la famosa talpeta, la protagonista que aconsegueix a la fi venjar-se del seu adversari, tot deixant les coses al seu lloc. Ning\u00fa se li ca… al damunt a una talpeta!<\/p>\n

– HOLZWARTH, Hans Werner. La talpeta que volia… <\/i>Il\u2022lustr. Wolf Erlbruch. Kalandraka, 2005<\/p>\n

<\/p>\n

\n
<\/b><\/div>\n
\n
<\/b><\/div>\n
\n4. Amb final oberts<\/b>, que deixen que cada lector hi digui la seva. A Noms robats<\/i>, un \u00e0lbum d\u2019execuci\u00f3 impecable, el protagonista, despr\u00e9s d\u2019abocar-se a la barana del pis de dalt que dona al celobert, es mira els ulls del lector i li etziba:<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\n<\/div>\n
\n\u201c Per\u00f2 tu,<\/div>\n
\nque has volgut parar atenci\u00f3<\/div>\n
\na les coses que em passen,<\/div>\n
\nsaps prou b\u00e9 que nom\u00e9s els ocells volen.<\/div>\n
\nGr\u00e0cies per recordar-m\u2019ho.<\/div>\n
\nCom et dius?\u201d     <\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\nInterpretacions de tota mena a:<\/div>\n
\n– T\u00c0SSIES. Noms robats.<\/i> Cru\u00eflla, 2010 <\/div>\n
\n<\/div>\n
\n5. Amb diferents finals per escollir.<\/b> Tal com feia Gianni Rodari, deixen al lector l\u2019opci\u00f3 de triar entre dos o m\u00e9s finals. Aix\u00f2 succeeix a Finn Herman<\/i>, una mascota carn\u00edvora que menja tot el que troba pel cam\u00ed sense que la seva mestressa se n\u2019adongui.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n
\n<\/a><\/div>\n

 <\/a><\/p>\n<\/div>\n

\n– LET\u00c9N, Mats. Finn Herman.<\/i> Il\u2022lustr. Hanne Bartholin. Libros del Zorro Rojo, 2009<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n6. Amb una postdata. <\/b>Un cas no gaire habitual, per\u00f2 simp\u00e0tic. El conte de La princesa i el p\u00e8sol<\/i>, per exemple, acaba amb un t\u00edpic casori entre pr\u00edncep i princesa i un repic de campanes. <\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\nL\u2019autor, per\u00f2, deixa la gl\u00f2ria final a un protagonista secundari, el p\u00e8sol, amb una mena d\u2019inc\u00eds, de postdata. <\/div>\n
\nEn la darrera versi\u00f3 apareguda, Miss Clara<\/a> li dedica la darrera doble p\u00e0gina i unes guardes farcides de p\u00e8sols. <\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n– ANDERSEN, H. C. La princesa i el p\u00e8sol<\/i>. Adapt. i Il\u2022lustr. Miss Clara. Baula, 2013<\/div>\n
\n<\/div>\n
\nEn tots els finals, sempre hi ha una resposta o altra a les preguntes narratives que l\u2019autor ens ha plantejat. A Corre, Maria, afanya\u2019t!<\/i>, la protagonista no para de feinejar a les ordres de la veu en off d\u2019un marit que no veiem fins a la fi.<\/p>\n
\n<\/a><\/div>\n

La vermellor de les galtes de la Maria va in crescendo i el nostre sentiment d\u2019injust\u00edcia tamb\u00e9. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, un barret ben original per al reiet\u00f3 de la casa.
\n                                     <\/div>\n

\n
\n – BODECKER, N. M. Corre, Maria, afanya\u2019t!<\/i> Il\u2022lustr. Erik Blegvad. Lumen, 2001<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\n<\/div>\n
\nA vegades, quan un escriptor no sap com posar fi a una obra, diuen que utilitza la mort, o el comiat del protagonista. No era el cas de Raymond Briggs, que sabia ben b\u00e9 el que es feia, encara que El ninot de neu <\/i>finalitza amb una trista i inevitable sortida<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n – BRIGGS, Raymond. El ninot de neu.<\/i> La Galera, 2007<\/div>\n
\n<\/div>\n
\nL\u2019escriptor Jaume Cabr\u00e9 deia a La mat\u00e8ria de l\u2019esperit<\/i> (Proa, 2005): <\/div>\n
\n<\/div>\n
\n\u201cQuan acabem de llegir un llibre i el tanquem, durant uns segons o uns minuts ens deixem portar pel record de la lectura. Sabem que a partir d\u2019aquell moment som el que som m\u00e9s la nova lectura que ens ha marcat<\/i>\u201d.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\nDurant uns minuts, assaborim el gust que ens ha deixat el llibre al paladar, com qui assaboreix les postres de Nadal.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\nBones festes! que en aquest cas \u00e9s com dir Bones lectures!<\/div>\n
\n<\/div>\n
\nPD: i com deia fa unes setmanes al repl\u00e0, si alg\u00fa hi vol afegir algun final o algun tipus d\u2019acabament per completar aquesta incipient tesina, ens ho pot fer arribar a trav\u00e9s dels Comentaris d\u2019aquesta entrada.<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Tot i que jo s\u00f3c de l\u2019opini\u00f3 que unes bones postres menjades a mitja tarda s\u00f3n m\u00e9s gustoses que no pas al final d\u2019un \u00e0pat de festa, habitualment \u00e9s aqu\u00ed on ens les acabem cruspint. Per arribar-hi, has de creuar un llarg dinar, tot intentant dosificar la gana i guardar<\/p>\n","protected":false},"author":13,"featured_media":2128,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[51],"tags":[45],"class_list":["post-668","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-1r-2a","tag-album-illustrat"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/12\/macedonia2.jpg?fit=640%2C428&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-aM","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/668","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/13"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=668"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/668\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2571,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/668\/revisions\/2571"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/2128"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=668"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=668"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=668"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}