{"id":6643,"date":"2023-05-02T07:03:40","date_gmt":"2023-05-02T07:03:40","guid":{"rendered":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=6643"},"modified":"2023-05-02T07:03:40","modified_gmt":"2023-05-02T07:03:40","slug":"quanta-hipocresia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=6643","title":{"rendered":"Quanta hipocresia!"},"content":{"rendered":"

Quin pa\u00eds d\u2019hip\u00f2crites, el meu! De quin pa fem rosegons, mestres, educadors i mediadors! Quina facilitat tenim per veure la palla en l\u2019ull ali\u00e8 i no veure la biga en el nostre!<\/p>\n

No fa ni dos mesos que ens escandalitzava el fet que els editors brit\u00e0nics de Roald Dhal haguessin gosat depurar el text de la seva obra adre\u00e7ada al p\u00fablic infantil i juvenil, canviant el mot \u201cgras\u201d (Oh, si n\u2019\u00e9s d\u2019ofensiu!) pel d’\u201cenorme\u201d (per\u00f2, ep!, no pas per ob\u00e8s, que tamb\u00e9 fora ofensiu!), canviant el color negre original de la colla dels oompa-lumpa de La f\u00e0brica de xocolata<\/em>, (perqu\u00e8 aix\u00f2 del color de la pell no esdevingui un signe vexatiu d\u2019identitat) i suprimint el tamb\u00e9 color negre de la capa que algun cop es posa El Gran Amic Gegant, <\/em>etc… \u201c<\/em>Quin disbarat, quina inf\u00e0mia! Com s\u2019atreveixen?\u201d, deia, molt escandalitzada i ofesa la nostra comunitat de prescriptors i mediadors de la LIJ…. Recordeu?<\/p>\n

Llibres i llibres de Sant Jordi<\/strong><\/p>\n

\"\"Doncs b\u00e9, no fa ni una setmana, per la diada de sant Jordi, els taulells i prestatges de les parades de llibres infantils exhibien un bon reguitzell de llibres il\u00b7lustrats on la llegenda \u00e0uria de sant Jordi s\u2019oferia als lectors i lectores incipients depurada a consci\u00e8ncia, naturalment amb la millor i m\u00e9s pedag\u00f2gica (ehem!) de les intencions. Perqu\u00e8, \u00bfcom es pot tolerar que un drac (ves a saber si \u201cenorme\u201d o \u201cgras\u201d…) es cruspeixi tota la poblaci\u00f3 femenina juvenil (ara no s\u00e9 si la paraula \u201cdonzella\u201d \u00e9s pejorativa o no)\u00a0 d\u2019una ciutat (situem-la en un punt geogr\u00e0fic indefinit, no fos cas que s\u2019assenyal\u00e9s una poblaci\u00f3 concreta i aix\u00f2 perjudiqu\u00e9s el seu turisme)?\u00a0 Com que aix\u00f2 no \u00e9s tolerable, el rei (tampoc no se sap si es tractava d\u2019un rei em\u00e8rit o no…) que, com tots els reis mancava de recursos, man\u00e0 fer un sorteig (Ep! Aix\u00f2 \u00e9s incitar al joc i a la ludopatia… feu com si no ho hagu\u00e9ssiu llegit) i en aquesta t\u00f3mbola (per pura casualitat, \u00e9s clar!) la sort recau sobre el caparr\u00f3 (no pas calb com Dhal diu que era el de Les bruixes<\/em>) de la princesa, que es va quedar com una fleuma (Oh, se m\u2019ha escapat un mot pejoratiu!) sense trucar al 112 o enviar un whatsapp) esperant que vingu\u00e9s un pr\u00edncep blau (ni pell roig ni negre ni groc, atenci\u00f3 al detall crom\u00e0tic) o, si m\u00e9s no, un cavaller (ara en dir\u00edem un \u201crider\u201d) per alliberar-la nom\u00e9s a ella (i no pas a la resta de la poblaci\u00f3 d\u2019aquell indret) amansint aquella b\u00e8stia primitiva a cop d\u2019espasa (aquesta escena fa tuf de colonialisme!) amb el resultat,, pel que diuen, que la tal salvatgina, en comptes de sang, tenia roses perfumades circulant per les seves art\u00e8ries (de fet, ignoro totalment com \u00e9s l\u2019anatomia interna i el sistema sanguini dels dracs. Qui m\u00e9s en s\u00e0piga, que m\u00e9s hi digui…).<\/p>\n

Res, ja es veu d\u2019una hora lluny que aquesta llegenda no pot ser apta de cap manera per a les tendres, pures i mal\u00b7leables mentalitats dels nostres infants, i molt menys per glorificar el nostre sant patr\u00f3 nacional, quan els carrers del Cap i Casal de Catalunya esdevenen literalment intransitables i tenim l\u2019orgull de vendre m\u00e9s roses que no pas habitants t\u00e9 el pa\u00eds i quan tothom fa veure que es deleja per comprar un llibre, si m\u00e9s no. Per torna, el sant cavaller sant Jordi \u00e9s una pura invenci\u00f3. No hi ha const\u00e0ncia hist\u00f2rica de la seva exist\u00e8ncia, nom\u00e9s la not\u00edcia d\u2019un m\u00e0rtir cristi\u00e0 d\u2019aquest nom (Georgos vol dir pag\u00e8s en grec) mort l\u2019any 303. O sigui que no va poder ser cavaller de cap manera. I tanmateix, la llegenda d\u2019aquest suposat cavaller existeix i se\u2019l cita fins i tot a l\u2019Alcor\u00e0.<\/p>\n

\"\"Si entre els llibres de les parades s\u2019hi pogu\u00e9s trobar una bona i acurada edici\u00f3 d\u2019aquest episodi tal com \u00e9s descrit dins de la Llegenda Auria <\/em>de Iacoppo da Varezze (redactada entre el 1261 i 1266) altra cosa seria. Aquesta fou una obra tan o m\u00e9s llegida que la B\u00edblia a finals de l\u2019Edat Mitjana. \u00a0Una font textual, que, amb la invenci\u00f3 de la impremta l\u2019any 1450 va augmentar \u00a0encara m\u00e9s la difusi\u00f3 arreu d\u2019Europa de la\u00a0 ben travada llegenda de sant Jordi, , acuradament representada per artistes de la talla de Jaume Huguet, Perris de Fontaine, Jordi Pere Ni\u00e7ard, Bernat Martorell, Paolo Uccello o Rafaello!<\/p>\n

I si almenys avui quest fragment llegendari fos atentament llegit, amb l\u2019ajut i suport del diccionari de s\u00edmbols al costat, potser no es cometrien els disbarats ben intencionats que estem editant \u201cad usum pueris\u201d,\u00a0 dels quals la mestra i psicopedagoga Nati Bergada en ressenya almenys 60 en aquest enlla\u00e7: https:\/\/natibergada.cat\/contes-de-sant-jordi\/<\/a><\/p>\n

S\u00ed, estic conven\u00e7uda que tothom t\u00e9 dret a escriure el que vol…i pot. S\u00ed, molts dels llibres ressenyats per Nati Bergad\u00e0 volen i poden ser trencadors, enginyosos, rimats, divertits, graciosos, o senzillament bufons. No empro l\u2019adjectiu \u201cbuf\u00f3\u201d a l\u2019atzar perqu\u00e8 molts dels que he llegit son, de fet, \u201cbufonades\u201d. I la \u201cbufonada\u201d \u00e9s una modalitat liter\u00e0ria tan necess\u00e0ria per als lectors\/es com la farsa o la par\u00f2dia.<\/p>\n

L’origen de la llegenda de Sant Jordi<\/strong><\/p>\n

Per\u00f2 la llegenda tamb\u00e9 \u00e9s una modalitat liter\u00e0ria que, a parer meu, mereix respecte. La de sant Jordi \u00e9s un relat mitol\u00f2gic -i tamb\u00e9 \u00e8pic- que narra amb l\u2019\u00fas d\u2019un llenguatge simb\u00f2lic exquisit, all\u00f2 que, a l\u2019edat Mitjana, en plenes creuades, es pretenia que esdevingu\u00e9s l\u2019ideari exemplificat de l\u2019orde de Cavalleria.\u00a0 En son protagonistes una ciutat<\/strong>, un drac<\/strong>, un rei<\/strong>, una princesa<\/strong> i un heroi<\/strong>.<\/p>\n

\"\"\u00a0A l\u2019\u00e8poca estaven naixent noves ciutats arreu d\u2019Europa i la ciutat ideal era aquella Jerusalem celestial que els croats anhelaven conquerir per considerar-la una ciutat \u201csanta\u201d, \u00e9s a dir, on no hi havia ni hi podia haver cap drac mal\u00e8vol. La ciutat<\/strong> emmurallada de la llegenda de sant Jordi \u00e9s descrita com una ciutat corrupta, perqu\u00e8 sota seu hi nia el drac<\/strong>, un animal fabul\u00f3s que encarna i \u00e9s s\u00edmbol de tot all\u00f2 que de m\u00e9s pervers, mal\u00e8vol i nociu t\u00e9 la ment humana: concupisc\u00e8ncia, corrupci\u00f3, \u00e0nsies de poder, viol\u00e8ncia, bestialitat, etc. (i aquell que cregui que no hi ha cap mena de drac en el si o baixos fons de la seva ciutat o de la seva ment, que tiri la primera pedra!) Al capdavant d\u2019aquesta ciutat\/societat\/ comunitat hi ha el rei<\/strong>, \u00e9s a dir, el poder institucional. Un rei (digueu-ne batlle o alcalde, tant li fa) \u00a0que no pertany a cap dinastia sin\u00f3 que en el llenguatge simb\u00f2lic \u00e9s el superlatiu emprat per designar \u201cel qui \u00e9s el prototip de tots\u201d, el que mana i disposa. I el rei d\u2019aquella ciutat ho fa sempre en profit seu. No li fa res que es primer es perdin terres i ramats (els habitants de les ciutats encara tendeixen a ser despectius envers tot all\u00f2 que fa pag\u00e8s. I, a m\u00e9s, la ciutat \u00e9s emmurallada i a dins no hi ha espai per a camps i ramats).<\/p>\n

Tampoc importa que, a conseq\u00fc\u00e8ncia de la rifa ideada pel manaire, \u00a0la ciutat es quedi sense jovent, perqu\u00e8 tota la ciutadania adulta sembla preferir enlairar-se a base de diners i d\u2019honors obtinguts deshonestament, m\u00e9s que no pas haver de mantenir noiets o noietes que no paguen impostos ni tenen ofici ni benefici (Ui, aix\u00f2 no passa pas, avui!). El drac se\u2019ls engoleix amb molt de gust (ja se sap: gent jove, pa tou!). I aleshores entra en joc la princesa. En el llenguatge simb\u00f2lic de llegendes i rondalles la princesa<\/strong> encarna all\u00f2 que de m\u00e9s ideal i m\u00e9s pur hi ha en la mentalitat humana: l\u2019altruisme, l\u2019anhel de just\u00edcia, la lleialtat, la generositat… En definitiva, \u201cprincesa\u201d i \u201cdrac\u201d son mots simb\u00f2licament ant\u00f2nims, malgrat que tots dos conceptes conviuen dins de cadasc\u00fa de nosaltres. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s quin dels dos conceptes acabar\u00e0 prevalent. \u00c9s aleshores, en aquestes situacions i circumst\u00e0ncies quan s\u2019anhela que hi hagi un heroi <\/strong>que faci decantar la situaci\u00f3 cap el bo i millor. \u00a0Quin \u00e9s l\u2019arquetip de l\u2019heroi o hero\u00efna? Doncs aquell personatge, femen\u00ed o mascul\u00ed, que sigui capa\u00e7 d\u2019actuar amb valentia, just\u00edcia i altruisme fins a capgirar la realitat present.<\/p>\n

\"\"A la llegenda escrita per Iacoppo da Varezze, aquesta gesta es duta a terme en paritat de m\u00e8rits tant per la princesa com pel cavaller. La princesa diu literalment \u201cM\u2019has educat com a princesa <\/em>(\u00e9s a dir, en les compet\u00e8ncies de la generositat, l\u2019esfor\u00e7 i la bondat) i vull complir amb les meves obligacions envers els meus conciutadans que pateixen<\/em>\u201d. Tan \u00e9s aix\u00ed que, quan arriba un cavaller an\u00f2nim, ella l\u2019avisa del perill que corre i ella el defensa de la bestiota interposant-se entre el nouvingut i el monstre. Com \u00e9s propi d\u2019un cavaller, ell entaula un combat personal per foragitar el mal i mantenir viva la virtut (i aquesta lluita es la que cal dur a terme dins l\u2019esperit de cadasc\u00fa) fins que, domesticada la fera es acondu\u00efda per la princesa (la virtut) dins la ciutat a fi que tots prenguin model i guardin mem\u00f2ria de tan singular (per\u00f2 quotidi\u00e0) combat.<\/p>\n

La LIJ t\u00e9 molts i bons exemples d\u2019actes d\u2019heroisme similars: Maria (El trencanous de Nuremberg<\/em>), Jim Hawkins (L\u2019Illa del Tresor<\/em>), Momo<\/em>, Tint\u00edn, Matilda<\/em>… Tamb\u00e9 el corpus rondall\u00edstic tradicional: La flor romanial,<\/em> El drac de set caps, Els onze germans cignes… <\/em>relats populars que, en origen, eren adre\u00e7ats a tots els p\u00fablics, de totes les edats, g\u00e8nere i estatus social. Ara b\u00e9, rara vegada aquests cl\u00e0ssics s\u2019han reescrit o adaptat en un registre par\u00f2dic i bufonesc, com a Catalunya est\u00e0 passant amb la llegenda de sant Jordi.<\/p>\n

Tampoc s\u2019ha gosat fer el mateix amb els grans cl\u00e0ssics de la literatura universal: Gargantua i Pantagruel<\/em> (on hi hauria llic\u00e8ncia per polir-lo, eliminant tot el que els seus protagonistes tenen de gras, gros, masclista i endrapaires), ni amb el Hamlet<\/em> de Shakespeare (cagadubtes, picabaralles i mal tractador de noies) ni amb el Quixot <\/em>de Cervantes (un inadaptat social que les empren a cops de llan\u00e7a contra indefensos molins). En aquesta meva terra de depuradors literaris, m\u00e9s que no pas d\u2019escriptors que s\u00e0piguen llegir els cl\u00e0ssics, ja se\u2019ns ha girat feina si anem per aquest cam\u00ed. Tot i que….\u00e9s clar que resulta molt m\u00e9s f\u00e0cil i rendible escarnir un cl\u00e0ssic medieval que no pas crear un relat de tal calat i repercussi\u00f3 cultural que perduri, si fa no fa vuit segles!<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quin pa\u00eds d\u2019hip\u00f2crites, el meu! De quin pa fem rosegons, mestres, educadors i mediadors! Quina facilitat tenim per veure la palla en l\u2019ull ali\u00e8 i no veure la biga en el nostre! No fa ni dos mesos que ens escandalitzava el fet que els editors brit\u00e0nics de Roald Dhal haguessin<\/p>\n","protected":false},"author":15,"featured_media":6644,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[58],"tags":[628],"class_list":["post-6643","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-1r-1a","tag-sant-jordi"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/1200px-Paolo_Uccello_047.jpg?fit=1200%2C896&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-1J9","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/6643","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/15"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=6643"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/6643\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6651,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/6643\/revisions\/6651"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/6644"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=6643"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=6643"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=6643"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}