{"id":664,"date":"2014-01-09T06:58:00","date_gmt":"2014-01-09T06:58:00","guid":{"rendered":"http:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=664"},"modified":"2017-09-02T05:57:25","modified_gmt":"2017-09-02T05:57:25","slug":"un-premi-de-sinfonia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=664","title":{"rendered":"Un premi que sona molt b\u00e9"},"content":{"rendered":"
\n<\/a><\/div>\n
\nHERN\u00c0NDEZ, Pau Joan. La balada del funicular
\nminer<\/i>. Barcelona: Cru\u00eflla, 2013 (Gran Angular, 172). Premi Gran Angular 2013<\/div>\n

<\/p>\n

\nUna de les virtuts dels bons llibres \u00e9s que et
\ndesperten velles lectures. Llibres capa\u00e7os de fer reviure records amagats ens els
\nreplecs del cervell associats a imatges que algun Stevenson, Mallorqu\u00ed o Ray\u00f3
\nvan dibuixar amb gran destresa. I el darrer premi Gran Angular, La balada del funicular miner<\/a><\/i>, de Pau Joan Hern\u00e0ndez<\/a> (Barcelona, 1967), \u00e9s probable que passi a formar part d\u2019aquests
\nexclusiu rosari de llibres de l’imaginari propi. Una caracter\u00edstica
\ndif\u00edcil de trobar, per\u00f2 que aquesta novel\u00b7la m\u2019ha perm\u00e8s traspassar antics i
\nrecents camins lectors de molt bon record. <\/div>\n
\nI \u00e9s que la literatura ja ho t\u00e9
\naix\u00f2: no nom\u00e9s desperta la nostra imaginaci\u00f3 recollida en les
\nnostres neurones i recuperada per enlla\u00e7os sin\u00e0ptics, sin\u00f3 que amb ella tamb\u00e9 hi van associats un gavadal de sentits que ens traslladen al
\nmoment prec\u00eds d\u2019aquella lectura. Un moment carregat a voltes d\u2019olor de llet
\nbullint, d\u2019estius que s\u2019han escolat estirats a la platja i de grans de sorra
\nque resten entre les seves p\u00e0gines o de migdiades mandroses al peu d’una noguera. S\u00f3n, en definitiva, aquells moments que ens
\npermeten assegurar que la lectura va m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019un simple entreteniment i, amb els anys, t\u00e9 la capacitat de despertar-nos la nost\u00e0lgia, la reflexi\u00f3 i la revisi\u00f3 de les nostres experi\u00e8ncies. Com deia aquell,
\nquina sort que t\u00e9 el qui encara no ha llegit el Quixot, per\u00f2 quina sort que
\ntinc que encara he de descobrir molts dels Quixots que hi ha pel m\u00f3n<\/i>. <\/div>\n
\n
\nPer\u00f2 centrem-nos en l\u2019obra. I per aix\u00f2 farem
\nun exercici com el del bon sommelier que, en obrir un Gran Reserva del Priorat, hi
\ndetecta aromes de fruits vermells mesclats amb fulla seca de tardor i un deix
\nde clau. Un exercici que permet posar negre sobre blanc l\u2019univers interior, en el meu cas reflectit en diverses lectures, de cadasc\u00fa. Un univers sempre diferent, sempre canviant, depenent de l’experi\u00e8ncia lectora pr\u00f2pia. <\/div>\n
\nI doncs, d\u2019on poua el Pau Joan Hern\u00e0ndez? 
\nDoncs a parer meu crec que hem d\u2019anar
\nfor\u00e7a endarrere en l\u2019univers literari. Jo, des de la meva experi\u00e8ncia, hi flairo en la novel\u00b7la algunes dosis d\u2019aromes de Lovecraft, especialment per la descripci\u00f3
\ni suggeriment del m\u00e9s enll\u00e0, dels m\u00f3ns immaterials que s\u2019oculten darrere de les
\nparaules d\u2019una vella trementinaire, secund\u00e0ria de luxe que per si sola
\nmereixeria una novel\u00b7la. 
\n<\/a>Aix\u00ed mateix tamb\u00e9 hi detecto uns efluvis de MAL, d\u2019aquell
\nmal insondable, intangible, que omple la narraci\u00f3 d’un mantell fred i negre, representat en
\nforma de b\u00e8stia. Uns aires que podem identificar a La punyalada<\/i> de Mari\u00e0 Vayreda o en
\nl\u2019estil literari d\u2019Aire negre<\/i>, de l\u2019Agust\u00edn Fern\u00e1ndez Paz.
\nAix\u00ed mateix tamb\u00e9 hi trobo un gust de boca potent, durador, que identifiquem amb la trama de La<\/i>
\nmala b\u00e8stia<\/i>, de l\u2019Antoni Garcia Llorca, amb tocs de ruralisme d’El salvatge<\/i>
\ndel mateix autor. Tamb\u00e9 hi detecto un rerafons gustatiu d\u2019acci\u00f3 propi d\u2019en Sierra i Fabra<\/a>,
\nespecialment de les seves novel\u00b7les m\u00e9s compromeses com En un lloc anomenat guerra<\/i> (La Galera, 2002), amb olors de les localitzacions
\nde Pep Coll i el seu El salvatge dels Pirineus<\/i> i un desenlla\u00e7 espolsat de canyella de les Maletes perdudes<\/i> de Jordi Punt\u00ed. Tot plegat, i deixat reposar
\nen bota de roure franc\u00e8s durant llargs mesos, dona com a resultat aquest brou que
\nbaixa per la gola deixant un record inesborrable. <\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a>Tot comen\u00e7a quan l\u2019Alda, una professora de
\nmatem\u00e0tiques, arriba a la vall de Tamasca, algun indret perdut dels Pirineus catalans,
\ntot amagant-se del propi passat. Integrada aviat en la vida singular de l\u2019indret,
\nmescla de modernitat i tradicions ancestrals, descobreix dia a dia una simfonia
\nde personatges a quin m\u00e9s singular i \u00fanic. Entre aquests destaca una hist\u00f2ria
\nmai explicada a la Mei,
\nuna noia de ciutat que degut a les circumst\u00e0ncies econ\u00f2miques es veu obligada a
\ntornar al poble d\u2019on \u00e9s origin\u00e0ria la seva mare. Un retorn que li portar\u00e0 sorprenents descobertes i un final de traca i mocador. Paral\u00b7lelament un assass\u00ed
\npren la vall com a nou h\u00e0bitats on instal\u00b7lar-se i comen\u00e7a a atacar despiadadament els animals de la comarca. Una simfonia de petites hist\u00f2ries que avancen a l’un\u00edson i que conflueixen en un final tensionat al m\u00e0xim
\nque Hern\u00e0ndez resol amb destresa i, potser, un exc\u00e9s de bonhomia. <\/p>\n
\n
\nHern\u00e0ndez ens presenta una novel\u00b7la adulta, ben construida i ambiciosa. Una obra mereixedora d\u2019aquest premi que, malgrat uns darrers anys deserts, enguany ha aconseguit mantenir el bon nivell iniciat amb El rac\u00f3 de Pen\u00e8lope<\/i> de Pasqual Alapont<\/a>, premi 2012 . <\/div>\n<\/div>\n

Pau Joan Hern\u00e0ndez<\/a>, molt conegut pels que eren adolescents a finals dels vuitanta i de la d\u00e8cada dels noranta per Tot et ser\u00e0 pres<\/i> (Emp\u00faries, 1985), ens regala una de les seves obres m\u00e9s completes. Juntament amb L’ombra del Stuka<\/i> (Emp\u00faries, 1998), probablement aquesta ser\u00e0 una de les seves novel\u00b7les de refer\u00e8ncia obligada. Un llegat que tamb\u00e9 ha deixat petja en les seves traduccions del castell\u00e0, el franc\u00e8s, el gallec i, fins i tot l’\u00e8uscar. 
\nSalut! <\/div>\n

\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

HERN\u00c0NDEZ, Pau Joan. La balada del funicular miner. Barcelona: Cru\u00eflla, 2013 (Gran Angular, 172). Premi Gran Angular 2013 Una de les virtuts dels bons llibres \u00e9s que et desperten velles lectures. Llibres capa\u00e7os de fer reviure records amagats ens els replecs del cervell associats a imatges que algun Stevenson, Mallorqu\u00ed<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":2093,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[6],"tags":[67,40],"class_list":["post-664","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-2n-2a","tag-narrativa","tag-novella-juvenil"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/01\/La-balada-del-funicular-foto-2.jpg?fit=983%2C1600&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-aI","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/664","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/12"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=664"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/664\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2096,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/664\/revisions\/2096"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/2093"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=664"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=664"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=664"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}