{"id":662,"date":"2014-01-21T15:33:00","date_gmt":"2014-01-21T15:33:00","guid":{"rendered":"http:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=662"},"modified":"2017-08-31T09:30:03","modified_gmt":"2017-08-31T09:30:03","slug":"recuperacio-dels-classics-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=662","title":{"rendered":"Recuperaci\u00f3 dels cl\u00e0ssics"},"content":{"rendered":"

Les aventures d\u2019en Flor i en Mosqueta. Els tres cavallers alts. La fabulosa hist\u00f2ria d\u2019Eixerit 1er i la seva carrossa.<\/b> Text: Antoni Cuadrench. Il\u2022lustracions: Pilar\u00edn Bay\u00e9s. La Galera. Barcelona 2013.
\nEl ogro de Zeralda<\/b>. Text i il\u2022lustracions: Tomi Ungerer. Traducci\u00f3: Araya Goitia Leizaola. Ekar\u00e9, Barcelona 2013.<\/p>\n

\n<\/a><\/div>\n

<\/a><\/p>\n

\nComencem aquest 2014, al tercer segona, amb dues recuperacions d\u2019\u00e0lbums dels anys 60. S\u00f3n reedicions acurades d\u2019obres cabdals de la il\u2022lustraci\u00f3 que apareixen casualment a finals de 2013 i que, tant per les seves caracter\u00edstiques formals com per a la import\u00e0ncia que tingueren en les traject\u00f2ries dels seus autors respectius, presenten molts punts en com\u00fa que ens agradar\u00e0 comentar.<\/div>\n

<\/p>\n

\nEs tracta, d\u2019una banda, de l\u2019edici\u00f3 facs\u00edmil de tres rondalles d\u2019Antoni Cuadreny il\u2022lustrades per Pilar\u00edn Bay\u00e9s que ha publicat La Galera<\/a> en motiu del seu 50\u00e8 aniversari. Sota la direcci\u00f3 de Marta Mata i en la col\u2022lecci\u00f3 Nous Horitzons, les primeres edicions foren publicades als anys 1965, 1966 i 1968 respectivament. Es tracta de: \u201cLes aventures d\u2019en Flor i en Mosqueta\u201d, \u201cEls tres cavallers alts\u201d i \u201cLa fabulosa hist\u00f2ria d\u2019Eixerit 1er i la seva carrossa\u201d (ressenya not\u00edcia en aquest mateix bloc<\/a>).<\/div>\n
\n<\/div>\n
\nD\u2019altra banda, Ekar\u00e9<\/a> ha reeditat \u201cEl ogro de Zeralda\u201d, de Tomi Ungerer, publicat per primer cop en alemany (\u201cZeraldas Riese\u201d) a l\u2019editorial Diogenes de Zurich el 1963. Imprescindible i sempre recordat en la traject\u00f2ria de l\u2019autor nascut a Estrasburg, algunes imatges i caracter\u00edstiques d\u2019aquest llibre s\u00f3n a l\u2019imaginari de molts afeccionats a la LIJ (la llibreria especialitzada en LIJ de la ciutat alemanya de Saarbr\u00fccken, on des de fa 15 anys es fa un sal\u00f3 del llibre infantil i juvenil, es diu \u201cZeralda\u201d, per posar nom\u00e9s un exemple).<\/div>\n

<\/a><\/p>\n

\nEnfocarem l\u2019article sobre qu\u00e8 veu l\u2019espectador actual de 2014 en aquestes obres que tenen gaireb\u00e9 50 anys i es poden considerar cl\u00e0ssics. D\u2019entrada, cal valorar l\u2019aspecte t\u00e8cnic. 50 anys s\u00f3n molts en el camp de l\u2019edici\u00f3, com s\u00f3n moltes i radicals les transformacions tecnol\u00f2giques, materials i gr\u00e0fiques que separen les impressions actuals de les d\u2019abans. Tant Pilar\u00edn Bay\u00e9s com Tomi Ungerer van il\u2022lustrar (i les editorials respectives van imprimir) utilitzant dos fulls diferents, un per tra\u00e7 en blanc i negre, i l\u2019altre pel color. El que aleshores era una limitaci\u00f3 gr\u00e0fica, avui resulta sorprenent en el cas de la catalana. \u201cLes aventures…\u201d nom\u00e9s tenen color groc; a \u201cels tres cavallers\u201d l\u2019\u00fanica tinta extra \u00e9s la vermella, i a \u201cLa fabulosa hist\u00f2ria…\u201d el color que hi ha \u00e9s el blau. Els tres primaris coloren els tres llibres, aix\u00ed de simple, conc\u00eds i efectiu. El fet de treballar en dues capes diferents dificultava, paraules de la Pilar\u00edn, la conjunci\u00f3 exacta del color sobre la l\u00ednia. Si aleshores la pr\u00f2pia autora ho considerava un greuge, amb els ulls d\u2019avui \u00e9s una riquesa que fa els dibuixos molt m\u00e9s contemporanis. El tra\u00e7 visible dels pinzells i la barroera distribuci\u00f3 de les taques i les aiguades confereixen un valor extra als dibuixos de la Pilarin i els omple d\u2019una espontane\u00eftat que, ben segur, en obres posteriors de registre m\u00e9s acurat (i figures m\u00e9s perfilades) van anar perdent. En el seu cas, els dibuixos d\u2019aquest tres llibres els podem arribar a relacionar amb l\u2019obra de Janosch (1931).<\/div>\n

\n<\/a><\/a><\/p>\n

\nEl cas d\u2019Ungerer \u00e9s similar. La seva t\u00e8cnica era pintar en color sobre un full de paper de dibuix, fer el tra\u00e7 en tinta en un paper de c\u00f2pia vegetal, i superposar les dues imatges. Podeu consultar totes les il\u2022lustracions dobles originals (les de color i les de tra\u00e7) a la web del Musee Tomi Ungerer<\/a>, centre international de l\u2019illustration d\u2019Strasbourg. Aneu a la secci\u00f3 “livres pour enfants” i, a partir de la p\u00e0gina 4, podeu admirar, un per un, tots els dibuixos de \u201cLe geant de Zeralda\u201d. \u00c9s admirable, com en tota l\u2019obra de l\u2019autor, l\u2019efica\u00e7 manera de representar el volum amb aquestes l\u00ednies peculiars que tanta repercussi\u00f3 o influ\u00e8ncia van tenir, i tenen encara, en els dibuixants de c\u00f2mics i fanzines.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n

<\/a><\/p>\n

\nTant el text d\u2019Ungerer com les narracions per Antoni Cuadrench tenen en com\u00fa la tem\u00e0tica rondallesca, amb l\u2019aparici\u00f3 d\u2019ogres, gegants, castells (Ungerer) i reis, corts, bruixes, encanteris, gagants i cavallers (Cuadrench). El regne imaginari de Pall\u00fassia i un poble centreeuropeu s\u00f3n els escenaris del catal\u00e0; una poblaci\u00f3 rural \u00e9s l\u2019espai escollit per Ungerer. Nom\u00e9s el temps i el lloc escollits per Cuadrench a \u201cLes aventures.d\u2019en Flor i en Mosqueta\u201d s\u00f3n coetanis a l\u2019\u00e8poca dels autors. En Flor i en Mosqueta \u201ceren dos nens que vivien en un poble del nord de Catalunya\u201d i, suposem, als anys 60. La Pilar\u00edn dibuixa gu\u00e0rdies civils amb tricorni, i els carros i les bicicletes del poble conviuen amb els cotxes i taxis que admirem, en picat, en una perspectiva de la ciutat de Barcelona. La relaci\u00f3 dels nens amb la mort tamb\u00e9 lliga aquesta obra amb la d\u2019Ungerer: si en ell els nens pateixen el canibalisme de l\u2019ogre i han d\u2019amagar-se per no ser endrapats pel salvatge, en el de Cuadrench un innocent episodi del nen a qui uns globus enlairen cap el cel i no torna m\u00e9s a la terra (i al qual segueixen tot seguit el seu amic i els dos animals que sempre els acompanyen) ens convida a interpretar que, d\u2019una manera o una altra (un accident de tr\u00e0nsit a Barcelona? Un accident a lloms de la burra Blanqueta?) els nens moren al final de la hist\u00f2ria: \u201c…em van explicar que a dalt del cel, veient com eren bons i populars entre els \u00e0ngels, els van dir si s\u2019hi volien quedar per fer-los companyia\u201d. La darrera imatge, tan inesperada com suggeridora, de la resta de nens del poble contemplant un estrella dalt del cel, t\u00e9 tanta c\u00e0rrega emocional com la darrera il\u2022lustraci\u00f3 de \u201cEl ogro de Zeralda\u201d, molt reconeguda i famosa: l\u2019ogre, que gr\u00e0cies a la perspic\u00e0cia culin\u00e0ria de la nena Zeralda deixa de menjar nens i s\u2019estima m\u00e9s menjar els plats que ella cuina, finalment es casa amb ella i tenen descend\u00e8ncia. Un dels fills, per\u00f2, mostra a l\u2019espectador el ganivet i la forquilla que amaga a l\u2019esquena tot contemplant el seu germanet acabat de n\u00e9ixer.<\/div>\n

<\/p>\n

\nDe \u201cEl ogro de Zeralda\u201d comentar tamb\u00e9 el fet d\u2019incloure men\u00fas, receptes, ingredients, estris de cuina i plats cuinats entre les seves p\u00e0gines, clars antecedents de les obres actuals que, paral\u2022lelament a la trama central, aporten continguts diversos que eixamplen el sentit de la lectura.<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\n<\/div>\n

<\/a><\/p>\n

\nPer acabar, parlem del registre gr\u00e0fic dels dos il\u2022lustradors. Els dibuixos amb figures senzilles, composicions efectistes, claredat de tra\u00e7 i l\u2019\u00fas aclaparador del detall, han fet de Ungerer i Bay\u00e9s dos autors recognoscibles a primer cop d\u2019ull. Ungerer, per\u00f2, \u00e9s un il\u2022lustrador rotund, conc\u00eds, de l\u00ednia ferma i gens vacil\u2022lant. La Pilar\u00edn, en canvi, \u00e9s tot sensibilitat i lleugeresa. Els seus dibuixos permeten la improvisaci\u00f3, el dubte i el suggeriment. La d\u2019Ungerer \u00e9s una mostra de definici\u00f3 i concreci\u00f3.<\/div>\n

<\/p>\n

\nTots dos tenen una obra extens\u00edssima. Tots dos s\u00f3n molt reconeguts als seus pa\u00efsos i han portat la il\u2022lustraci\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0 de les p\u00e0gines impreses d\u2019un llibre. Cinquanta anys de traject\u00f2ria que aquestes reedicions volen recordar i que s\u00f3n un homenatge merescut i necessari als seus autors, a la feina realitzada i a la influ\u00e8ncia que avui perdura en el m\u00f3n del llibre il\u2022lustrat per a nens i grans.<\/div>\n
\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Les aventures d\u2019en Flor i en Mosqueta. Els tres cavallers alts. La fabulosa hist\u00f2ria d\u2019Eixerit 1er i la seva carrossa. Text: Antoni Cuadrench. Il\u2022lustracions: Pilar\u00edn Bay\u00e9s. La Galera. Barcelona 2013. El ogro de Zeralda. Text i il\u2022lustracions: Tomi Ungerer. Traducci\u00f3: Araya Goitia Leizaola. Ekar\u00e9, Barcelona 2013. Comencem aquest 2014, al<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":2081,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[44],"tags":[45],"class_list":["post-662","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-3r-2a","tag-album-illustrat"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/01\/pilarC3ADn-galera-50.jpg?fit=225%2C224&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-aG","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/662","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=662"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/662\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2570,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/662\/revisions\/2570"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/2081"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=662"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=662"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=662"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}