{"id":6611,"date":"2023-03-07T11:12:21","date_gmt":"2023-03-07T11:12:21","guid":{"rendered":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=6611"},"modified":"2023-03-08T07:23:10","modified_gmt":"2023-03-08T07:23:10","slug":"els-dolents-de-dahl","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=6611","title":{"rendered":"Els dolents de Dahl"},"content":{"rendered":"

Sigui perqu\u00e8 est\u00e0 d’actualitat, sigui perqu\u00e8 s’atreveixen a potinejar la seva obra, sigui perqu\u00e8 \u00e9s un autor sempre present en les nostres preg\u00e0ries, Roald Dahl<\/a> torna a estar damunt la taula. I \u00e9s que els de “dalt” han decidit<\/p>\n

\"\"baixar a Dahl dels altars i jutjar-ne\/actualitzar-ne\/censurar-ne la seva obra. <\/span><\/p>\n

I aix\u00f2 no ha fet m\u00e9s que despertar-nos l’inter\u00e8s per rellegir Matilda<\/em>, Charly i la f\u00e0brica de xocolata<\/em> o Els Culdolla<\/em>, tot aplicant <\/span>aquella<\/span> m\u00e0xima que pronunci\u00e0 Dal\u00ed: “Que parlin de tu encara que sigui b\u00e9!”. I \u00e9s que no hi ha hagut millor campanya publicit\u00e0ria que la que ha desfermat l’editora <\/span>Penguin<\/a> quan s’ha perm\u00e8s la llic\u00e8ncia de proposar canvis en l’obra d’aquest autor gal\u00b7l\u00e8s, de fam\u00edlia d’origen noruec, que tan bones estones ens ha fet passar. Canvis amb la “voluntat” de revisar la seva obra aplicant els par\u00e0metres morals del segle XXI -el curi\u00f3s del cas \u00e9s que aquesta revisi\u00f3 ens mostra que en comptes d’anar endavant, especialment en la manca de capacitat de gaudir del fet literari, anem enrere.\u00a0<\/span><\/p>\n

Per\u00f2 com que al Repl\u00e0 estem parlant dels dolents, i com que s’ha casat el fill del rei enguany plantarem carxofes, a continuaci\u00f3 desgranarem alguns dels dolents m\u00e9s dolentots de la bibliografia de Dahl.<\/p>\n

M\u00e9s enll\u00e0 de les bruixes que participen del llibre hom\u00f2nim, dels versos perversos on l’autor ens beatifica llops i \u00f3ssos, Dahl ens dibuix\u00e0 uns dolents amb els que trenc\u00e0 una norma no escrita en la LIJ: els dolents de la fam\u00edlia mai es toquen. Potser Dickens ja va fer una primera aproximaci\u00f3, cent anys abans, amb Oliver Twist, per\u00f2 sempre eren dolents nouvinguts; potser Oscar Wilde tamb\u00e9 hi va fer passada, amb el senyor Scrunch, per\u00f2 al final ens el transforma en bons; per\u00f2 ni en Guillermo, ni l’Emili ni el mateix Massagran s’atreveixen a fer trontollar els pilars familiars: o b\u00e9 els ignoren o b\u00e9 els santifiquen.<\/p>\n

Dahl trenca la norma i ens presenta els pares de la Matilda com a persones que s’han donat de baixa en les seves obligacions de progenitors, i a m\u00e9s mostren totes les baixeses humanes tot esdevenint incultes, lladregots i estafadors, i nom\u00e9s adults en aparen\u00e7a. I complement\u00e0ria d’aquests apareix amb for\u00e7a la directora de l’escola:\u00a0la gegantina senyoreta Trunchbull.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Com deia el mateix Dahl: “Els adults s\u00f3n criatures plenes de capricis i secrets”.<\/p>\n

Recordar per\u00f2 que a l’altra plat de la balan\u00e7a Dahl ens col\u00b7loca bonhomioses \u00e0vies, com a Les bruixes<\/em> (Estrella Polar), pares que construeixen estels i s’inventen hist\u00f2ries divertides, com a Danny campi\u00f3 del m\u00f3n<\/em> (La magrana), senyoretes dolces com la mel, a Matilda<\/em>, i fins i tot gegants que com \u00e0ngels vetllen pels nostres malsons, com a El gran amic gegant<\/em> (La magrana). Un recurs literari molt habitual que permet marcar encara m\u00e9s les difer\u00e8ncies entre les dos cares de la moneda.<\/p>\n

Des del meu punt de vista<\/span>\u00a0<\/span>d’entre tots els dolents de Dahl en sobresurten alguns m\u00e9s que d’altres. Ho s\u00f3n tan de dolents que fins i tot acabem per estimar-los. La seva dolenteria ratllaria la ironia, la hilaritat, les seves accions ens els expliquen com a maldestres i fins i tot amb certa imbecilitat. I, per suposat, que cap lector, per petit que sigui els prendr\u00e0 com a exemple, com alguns contraris a la literatura de l’autor han esgrimit -jo he mirat la s\u00e8rie Narcos i no m’han agafat ganes de muntar un cartel, si serveix d’exemple.\u00a0\u00a0<\/span><\/p>\n

En primer lloc m’agrada especialment l’\u00e0via d’en Jordi, la d’aquell noiet espavilat de <\/span>La meravellosa medecina d’en Jordi<\/a><\/em>. Tot comen\u00e7a quan l’\u00e0via<\/span><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

d’en Jordi va a viure amb els seus pares a la granja. Ja sabem que les \u00e0vies en la nostra tradici\u00f3 primig\u00e8nia representen la saviesa i la beatitud, per\u00f2 en el cas d’en Jordi \u00e9s tot el contrari. Aquella vella, escanyolida i cridanera, aconsegueix treure en Jordi de polleguera i aquest, decidit a solucionar el problema, li prepara un beuratge. El beuratge fa el seu efecte i l’\u00e0via s’ageganta i s’ageganta. Tot i aix\u00f2 un nou beuratge fa que l’\u00e0via s’empetiteixi fins a desapar\u00e8ixer, un fet tan anormalment normal que ning\u00fa s’hi preocupa. I el lector encara menys.<\/p>\n

I \u00e9s aquesta la capacitat que posseeix Dahl de fer surar els instints m\u00e9s b\u00e0sics de la naturalesa humana, col\u00b7locar-los en els seus personatges tot convertint-los en un aut\u00e8ntic espill de la nostra societat i de nosaltres mateixos. Perqu\u00e8, que aixequi el dit qui mai ha pensat donar la meravellosa medecina d’en Jordi a algun parent, conegut o saludat? Crec que a part de Santa Caterina de Siena pocs podran fer-ho.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Per altra banda, en un altre relat curt de Dahl, d’una for\u00e7a narrativa fora del com\u00fa, ens presenta Els Culdolla<\/a><\/em> -bene\u00efda la traducci\u00f3 de Carme Geron\u00e8s i de Carles Urriz que no els podrien haver batejat millor, pensem que en castell\u00e0 s\u00f3n Los Cretinos…, i bene\u00eft el terrible encongiment<\/em>!-, una parella que conviuen tot fent-se la punyeta.<\/p>\n

Del senyor Culdolla en destaca la seva barba i la seva brut\u00edcia: “El senyor Culdolla ni tan sols es molestava a obrir ben b\u00e9 la boca quan menjava. Per conseq\u00fcent (i com que no es rentava mai) sempre duia centenars de miques d’esmorzars, de dinars i d’antics sopars enganxats per to el p\u00e8l de la cara. No hi havia pas cap boc\u00ed gaire gros, no tingueu por, perqu\u00e8 els grossos ja se’ls anava llevant amb la m\u00e0niga o amb el dors de la m\u00e0 mentre menjava”. De la senyora Culdolla en comenta que: “no era pas millor que el seu marit. No tenia pas la cara plena de p\u00e8l, \u00e9s clar, de tota manera era una ll\u00e0stima perqu\u00e8, si m\u00e9s no, el pel li hauria amagat un xic aquella lletgesa tan espantosa. Doneu-li un cop d’ull”. I en aquest cop d’ull hi trobem les magn\u00edfiques i \u00faniques il\u00b7lustracions de Quentin Blake<\/a>.<\/p>\n

Passeu pels dolents del Dahl, repasseu-los, gaudiu-ne i allibereu les vostres tensions tot fent aflorar aquell costat m\u00e9s negre dels nostres pensaments, i \u00e9s que recon\u00e8ixer-nos com a dolents tamb\u00e9 pot ser molt alliberador en un m\u00f3n del pol\u00edticament correcte.<\/p>\n

Afegir que la literatura infantil no necessita ser potinejada ni censurada. Ens fem nostres les paraules de la bibliotec\u00e0ria <\/span>Gl\u00f2ria Gorchs quan comenta: \u00abHem de mantenir els cl\u00e0ssics ja que ens permeten saber que existeix aquest horitz\u00f3, i per no conformar-nos amb llistons massa baixos\u00bb<\/span><\/p>\n

Per\u00f2, quins s\u00f3n els teus dolents preferits de Dahl, els de dalt o algun Dahltre<\/em>?<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Sigui perqu\u00e8 est\u00e0 d’actualitat, sigui perqu\u00e8 s’atreveixen a potinejar la seva obra, sigui perqu\u00e8 \u00e9s un autor sempre present en les nostres preg\u00e0ries, Roald Dahl torna a estar damunt la taula. I \u00e9s que els de “dalt” han decidit baixar a Dahl dels altars i jutjar-ne\/actualitzar-ne\/censurar-ne la seva obra. I<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":6616,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[6],"tags":[],"class_list":["post-6611","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-2n-2a"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/1.webp?fit=1200%2C905&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-1ID","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/6611","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/12"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=6611"}],"version-history":[{"count":16,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/6611\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6629,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/6611\/revisions\/6629"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/6616"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=6611"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=6611"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=6611"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}