{"id":656,"date":"2014-02-25T16:47:00","date_gmt":"2014-02-25T16:47:00","guid":{"rendered":"http:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=656"},"modified":"2017-08-31T09:30:02","modified_gmt":"2017-08-31T09:30:02","slug":"fear-and-love-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=656","title":{"rendered":"Fear and love"},"content":{"rendered":"

<\/a><\/a><\/b><\/p>\n

\n
\nSempre t\u2019estimar\u00e9<\/b>. <\/b>Text: Robert Munsch. Il\u2022lustracions: Noem\u00ed Villamuza. Traducci\u00f3: N\u00e0dia Revenga Garc\u00eda. Andana editorial. Algemes\u00ed (Val\u00e8ncia) 2013. 32 p\u00e0gines.<\/div>\n<\/div>\n

<\/p>\n

\nEl llibre Valent<\/b>. Text i imatges: Moni Port. Traducci\u00f3: Anna Soler Horta. Takatuka. Barcelona 2013. 112 p\u00e0gines.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\nCom una can\u00e7\u00f3 de Morcheeba, \u201cFear and Love<\/a>\u201d, del cd \u201cBig calm\u201d, avui parlarem de dos \u00e0lbums que tenen com a tema principal dues de les q\u00fcestions fonamentals que a nosaltres, els \u00e9ssers humans, ens sotraguegen sense que podem fer-hi res: la por i l\u2019amor. Aquests dos llibres tem\u00e0tics, publicats per Takatuka<\/a> i Andana<\/a> respectivament, presenten unes caracter\u00edstiques formals que ens han cridat l\u2019atenci\u00f3 i, tot i versar sobre aspectes recurrents dins del m\u00f3n de l\u2019\u00e0lbum il\u2022lustrat, podem considerar-los singulars i, sobretot, complementaris (com diu la tornada del tema de Morcheeba, \u201clove can stop your fear\u201d).<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\nD\u2019entrada s\u00f3n molt diferents quant a concepte. I si el de Munsch\/Villamuza es basa en la seq\u00fcenciaci\u00f3 i la repetici\u00f3, tant d\u2019una estructura textual com d\u2019una gr\u00e0fica, el de Moni Port, en canvi, parteix de la diversificaci\u00f3, la disparitat i la multipilicitat. Si el primer \u00e9s tancat en ell mateix i inclusiu, el segon \u00e9s obert i poli\u00e8dric; si \u201cSempre t’estimar\u00e9<\/a>\u201d evoluciona al voltant d\u2019una experi\u00e8ncia (l\u2019amor, la tendresa) viscuda dins d\u2019una mateixa fam\u00edlia, \u201cEl llibre valent\u201d ho fa expandint la sensaci\u00f3 (la por) a una multitudin\u00e0ria col\u2022lecci\u00f3 de personatges i situacions. L\u2019\u00e0lbum de Port beu de les mateixes fonts que els llibres de recent aparici\u00f3 l\u2019estructura dels quals es basa en l\u2019acumulaci\u00f3 de texts de diferent caire i tipologia (\u201cBesos que fueron y no fueron\u201d del t\u00e0ndem Olmos\/Aceituno publicat a Lumen, o \u201cL\u2019herbari de les fades\u201d de Lacombe\/P\u00e9rez, a Baula, per posar-ne dos exemples), mentre el de Munsch<\/a> remet als texts cl\u00e0ssics d\u2019orientaci\u00f3 po\u00e8tica. Un \u00e9s introspectiu i implosiona; l\u2019altre \u00e9s expansiu i explosiona.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n

<\/a><\/p>\n

\n\u201cSempre t\u2019estimar\u00e9\u201d comen\u00e7a amb una mare que bressola el seu fill i li canta una can\u00e7\u00f3 de bressol plena d\u2019amor. El nen creix i la mare envelleix, per\u00f2 la necessitat de cantar-li tot protegint-lo no canvia. Quan la mare es fa molt gran, \u00e9s el fill qui la bressola i li canta, i aix\u00ed ho continuar\u00e0 fent als seus fills quan la mare haur\u00e0 desaparegut. El text sempre es presenta a la banda de l\u2019esquerra, sobre un full blanc o monocrom, i \u00e9s d\u2019una extensi\u00f3 similar a cada p\u00e0gina. Les il\u2022lustracions sempre van a la dreta. Aquesta disposici\u00f3 regular provoca tamb\u00e9 un determinat ritme de lectura. Villamuza<\/a> embelleix els personatges amb efectes que podr\u00edem dir \u201cnaturals\u201d: el vestit verd de la mare esdev\u00e9 una cap\u00e7ada d\u2019arbre plena de fulles; el llen\u00e7ol del llitet \u00e9s un mar farcit d\u2019onades; la faldilla de la mare vella es perd en el que seria una r\u00e0fega de vent. Les flors i les fulles s\u00f3n presents a totes les il\u2022lustracions, i els colors que utilitza Villamuza tamb\u00e9 remeten a la natura, al cel i als canvis d\u2019estaci\u00f3. En composicions dominades per grans horitzontals o diagonals, el seu caracter\u00edstic tra\u00e7 de grafit modela els rostres de les figures que, tot i ser unes de comptades en evoluci\u00f3 temporal (la mateixa mare que es fa gran; el mateix fill que va creixent), tenen quelcom d\u2019icones o d\u2019estereotip (l\u2019adolescent grenyut, la velleta pl\u00e0cida) efecte que permet una identificaci\u00f3 generalista per part del lector. S\u00f3n dibuixos de silenci, de car\u00edcia, de lentitud i recolliment. Text i imatges van sempre cap endavant, amb variacions m\u00ednimes, i el final \u00e9s un tornar a comen\u00e7ar.<\/div>\n

<\/p>\n

\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\nLa por (i despr\u00e9s la valentia) de la que parla l\u2019\u00e0lbum de Moni Port<\/a> \u00e9s enfocada des de totes les variants possibles i no est\u00e0 centrada en cap personatge concret. Amb una molt bona traducci\u00f3 d\u2019Anna Soler Horta, el text comen\u00e7a amb un enunciat indiscutible (\u201cTothom t\u00e9 por de vegades\u201d) i avan\u00e7a primer amb els subjectes que tenen por (els nens, els grans, els animals), passant despr\u00e9s a les situacions i coses que fan por (els fen\u00f2mens naturals, els malsons, els monstres, volar en avi\u00f3 o la mort) i arriba m\u00e9s tard a les justificacions d\u2019aquesta por natural que tothom experimenta (l\u2019experi\u00e8ncia, all\u00f2 que desconeixem). L\u2019autora continua el seu discurs-cat\u00e0leg parlant de la superaci\u00f3 de les pors, del que significa ser valent (\u201cTravessar un carrer amb els ulls tancats no \u00e9s de valents, sin\u00f3 de RUCS\u201d), i acaba desitjant sort a tots els porucs que s\u2019esforcen per superar les seves pors. La tipologia dels texts \u00e9s, com d\u00e8iem, d\u2019all\u00f2 m\u00e9s variat. Hi ha informaci\u00f3, espai per qu\u00e8 escrigui el lector, testimonis, pentagrames, recomanacions…<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\n<\/div>\n
\nRepresentativament, Port utilitza una quantitat enorme de recursos, no nom\u00e9s il\u2022lustracions (que n\u2019hi ha moltes, amb el seu estil sint\u00e8tic, directe i de colors i formes planes), sin\u00f3 tamb\u00e9 fotografies, reproduccions, mapes o segells. Amb una est\u00e8tica pop (i un punt vintage<\/i>) l\u2019autora ens trasllada a una mena d\u2019encants de les imatges que, tot i parlar de la por, s\u00f3n fonamentalment coloristes, enginyoses i divertides. Amb uns fons de tinta plana i de colors llampants, tant el text com la imatge o la tipografia encomanen el positivisme, el bon rotllo i l\u2019optimisme.<\/div>\n
\n  <\/div>\n
\n<\/div>\n

<\/a><\/p>\n

\n   Els dos \u00e0lbums s\u2019obren amb unes guardes vermelles. Segurament una remet a la passi\u00f3 amorosa i l\u2019altre a la valentia. No ens repetirem, per\u00f2 us assegurem que s\u00f3n tan diferents com complementaris. I ambd\u00f3s celebren aspectes crucials per entendre la condici\u00f3 humana: ser\u00edem tan persones sense sentir por (i superar-la) o sense experimentar l\u2019amor? Tornem a Morcheeba: s\u00ed, amb l\u2019amor podem superar totes les temences.<\/div>\n

<\/p>\n

\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Sempre t\u2019estimar\u00e9. Text: Robert Munsch. Il\u2022lustracions: Noem\u00ed Villamuza. Traducci\u00f3: N\u00e0dia Revenga Garc\u00eda. Andana editorial. Algemes\u00ed (Val\u00e8ncia) 2013. 32 p\u00e0gines. El llibre Valent. Text i imatges: Moni Port. Traducci\u00f3: Anna Soler Horta. Takatuka. Barcelona 2013. 112 p\u00e0gines. Com una can\u00e7\u00f3 de Morcheeba, \u201cFear and Love\u201d, del cd \u201cBig calm\u201d, avui parlarem<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":2034,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[44],"tags":[45],"class_list":["post-656","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-3r-2a","tag-album-illustrat"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/sempre-testimar%C3%A9-portada-001.jpg?fit=1466%2C1600&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-aA","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/656","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=656"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/656\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2041,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/656\/revisions\/2041"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/2034"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=656"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=656"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=656"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}