{"id":648,"date":"2014-04-02T06:08:00","date_gmt":"2014-04-02T06:08:00","guid":{"rendered":"http:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=648"},"modified":"2017-09-02T05:57:25","modified_gmt":"2017-09-02T05:57:25","slug":"treure-profit-de-lembolic-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=648","title":{"rendered":"Treure profit de l’embolic"},"content":{"rendered":"\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Dones fugint de la guerra a l’ex Iugosl\u00e0via <\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
\nHo sap tothom i \u00e9s profecia<\/i> (J.V.Foix) que els premis literaris poden estar al servei
\nd\u2019objectius diversos: promocionar un autor escollit a dit, obtenir originals de
\nmanera f\u00e0cil i poc costosa, aconseguir informes d\u2019aquests originals merc\u00e8s al bon quefer
\ndel jurat, apar\u00e8ixer peri\u00f2dicament als mitjans de comunicaci\u00f3, guanyar una bona
\npicossada, etc. 
\nSiguin quins siguin els objectius, s\u00ed que el D\u00eddac i jo podem
\ndir per experi\u00e8ncia que semblaria que la literatura infantil i juvenil est\u00e0 un
\nxic al marge d\u2019aquestes estrat\u00e8gies pr\u00f2pies de la literatura per a adults. Per
\nconeixement de causa, a part d\u2019una baralla entre dos membres d\u2019un jurat que vam tenir a
\nb\u00e9 d’aturar, hem de dir que mai hem rebut pressions per part dels editors
\na premiar un determinat autor. B\u00e9, almenys al D\u00eddac i a mi no ens ha arribat
\nmai un pernil pota negra a casa amb el nom d\u2019algun t\u00edtol o autor determinat gravat a foc.<\/div>\n
\nAix\u00f2 s\u00ed, quan arriba a les nostres mans i posem a damunt la taula, previ a la seva lectura, un t\u00edtol que
\nha estat mereixedor d\u2019algun premi de renom, sempre hem de tenir en compte que
\naquell \u00e9s, a parer del jurat, el millor d\u2019entre els presentats. \u00c9s a dir, que
\nsi tots els t\u00edtols presentats s\u00f3n mediocres, no esperem que el guanyador
\nsigui excel\u00b7lent, perqu\u00e8 les mans del jurat no en canvien ni una coma. I prou feina tenen en no declarar desert el premi ja que, fins i tot, a voltes les bases estableixen que aquesta decisi\u00f3 est\u00e0 prohibida. <\/div>\n
\nS\u00ed que, per\u00f2, cal dir que amb els anys una se n\u2019adona
\nque hi ha premis que, sigui perqu\u00e8 la dotaci\u00f3 econ\u00f2mica \u00e9s m\u00e9s alta, sigui
\nperqu\u00e8 h ha un nombre m\u00e9s gran d\u2019obres presentades, per la traject\u00f2ria i anys en vig\u00e8ncia o per altres circumst\u00e0ncies,
\nhan guanyat a poc a poc un prestigi avalat, aix\u00ed mateix, per uns jurats de demostrada
\nsolv\u00e8ncia. <\/div>\n
\nPodr\u00edem citar el Vaixell de Vapor o el Gran Angular
\nper part de Cru\u00eflla, el Folch i Torres o el Joaquim Ruyra per part de La Galera, o l\u2019Edeb\u00e9 per part
\nde l\u2019editorial hom\u00f2nima, a tall d\u2019exemple. <\/div>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Pedro Riera rebent el XXII Edeb\u00e9<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
\nAquest darrer premi, amb m\u00e9s de dues d\u00e8cades a les
\nseves esquenes, hi trobem guanyadors de renom com C\u00e9sar Mallorqu\u00ed, Gabriel
\nJaner Manila, Maite Carranza Andreu Sotorra o Carlos Ruiz Zaf\u00f3n<\/a>. Aquest darrer
\nautor guany\u00e0 el premi en la seva primera edici\u00f3, l\u2019any 1993, amb El pr\u00edncipe de
\nla niebla<\/i>, primera obra que public\u00e0 i que, amb els anys, ha suposat l\u2019inici de la carrera d\u2019un autor de refer\u00e8ncia internacional i que, segons sembla, ara es desdiu dels seus inicis. <\/p>\n<\/div>\n
\nPer\u00f2 anem al gra. <\/p>\n<\/div>\n
\nAquesta XXII edici\u00f3 del premi EDEB\u00c9<\/a> atorg\u00e0 el guard\u00f3
\nen literatura juvenil a Pedro Riera, not\u00edcia de la que ja us vam informar puntualment en aquest bloc<\/a>, amb La tumba de Aurora K<\/i>, escrita en castell\u00e0. <\/div>\n
\nPedro Riera, barcelon\u00ed de naixement (1965), va viure
\nen pr\u00f2pia pell els desastres de la guerra de B\u00f2snia. L\u2019any 1997 es trasllad\u00e0
\nals Balcans per cobrir, durant dos anys, all\u00f2 que succe\u00efa en aquella regi\u00f3 com a
\nproductor, realitzador i guionista de les campanyes de televisi\u00f3 i r\u00e0dio d\u2019una
\norganitzaci\u00f3 internacional. D\u2019aquella experi\u00e8ncia en van n\u00e9ixer dues novel\u00b7les
\nper a adults: Heridas de guerra<\/i> (Verbigracia<\/a>, 2004) i Un alto en el campo de
\nlos mirlos<\/i> (Verbigracia, 2005). I \u00e9s que una guerra de ben segur que no deixa
\nindiferent a ning\u00fa: massa ferides obertes i mal tancades, massa odi acumulat,
\nmassa fam\u00edlies trencades…, i m\u00e9s si \u00e9s una guerra civil. 
\nRecordo, prenent exemple de la nostra darrera guerra , que una persona molt estimada m\u2019explicava que la seva mare mai va
\nvoler parlar de la Guerra Civil
\nespanyola, i \u00e9s que els familiars dels qui van denunciar el seu marit, pres i
\nafusellat sense judici, li van ocupar la casa i els va haver de suportar com a ve\u00efns durant
\ntota la vida. D\u00e9u nos en guard d\u2019un \u201cja est\u00e0 fet\u201d, comentava la meva \u00e0via. <\/p>\n<\/div>\n
\nPotser \u00e9s que una guerra, com deia, no deixa a ning\u00fa indiferent,
\ni sigui per silenci o per voluntat d\u2019explicar, deixa una petja inesborrable.
\nPedro Riera ha trobat, per sort d\u2019ell i de tots nosaltres, en la literatura la
\nseva v\u00e0lvula d\u2019escampament, i com a g\u00e8nesi d\u2019aquella experi\u00e8ncia tamb\u00e9 ha
\narribat a les nostres mans La tumba de Aurora K<\/i>.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a>Tot comen\u00e7a quan els Pekar, una fam\u00edlia de refugiats de la guerra dels Balcans, tot i que a la novel\u00b7la la regi\u00f3 s\u2019anomena Turenia,
\ns\u2019instal\u00b7len als Estats Units. Des d\u2019all\u00ed inicien una recuperaci\u00f3 que els
\nportar\u00e0 a reconstruir part del barri on van a raure i a refer les seves vides. El pare de la protagonista, l\u2019Anna Malnik, va ser donat a la fam\u00edlia Pekar en
\nla fugida de la l\u00ednia de front, de manera que \u00e9s i no \u00e9s un Pekar. D\u2019aquell moment sempre li va quedar la voluntat
\nde descobrir qui s\u00f3n els seus pares biol\u00f2gics i inicia una creuada a
\nla recerca de pistes que li permetin desvetllar la veritat. Per\u00f2 la veritat no
\nsempre \u00e9s all\u00f2 que hom pensa, i un gir inesperat, genial, que obliga el lector a enganxar el nas al llibre, permet iniciar una segona hist\u00f2ria on l\u2019enfocament es trasllada de la visi\u00f3
\nid\u00edl\u00b7lica del barri on creix l\u2019Anna a la crua realitat. \u00c9s a dir, aix\u00ed com fins
\nal cap\u00edtol setze la hist\u00f2ria es desenvolupa a imatge i semblan\u00e7a d\u2019altres
\nnovel\u00b7les costumistes contempor\u00e0nies, a partir de la p\u00e0gina 139 la fruita
\nmadura cau de l\u2019arbre i comen\u00e7a a obrir-se mostrant-nos la podridura, la duresa, la vilesa i
\nl\u2019odi amb el que alguns justifiquen una guerra.<\/div>\n
\nRiera ens porta de bracet per camps de poncelles,
\nembolcallant-nos en hist\u00f2ries d\u2019amors adolescents, fins a dir-nos, en un moment
\ndonat: ja en teniu prou d\u2019aquest m\u00f3n tan bonic?, s\u00ed?, doncs ara veureu el pa
\nque s\u2019hi d\u00f3na! I comen\u00e7a a desgranar una aut\u00e8ntica novel\u00b7la amb regust a estil polic\u00edac on
\nres \u00e9s el que sembla. Una novel\u00b7la de dos colors que mostra el millor i el
\npitjor de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0, on una misteriosa tomba ser\u00e0 la clau de tot all\u00f2 que esdev\u00e9 en la identitat del protagonista. I \u00e9s en el contrast on els blancs i els negres encara brillen m\u00e9s. <\/p>\n<\/div>\n
\nDeia el bon amic Josep Maria Aloy en un article, i ho pregonava als vuit vents del m\u00f3n, que una novel\u00b7la \u00e9s bona quan
\nesgarrapa, quan deixa rastre a la pell. Doncs, sigui pel moment que estem
\nvivint a Catalunya, sigui perqu\u00e8 a tot europeu li queda la recan\u00e7a de no haver
\nfet prou per aquella guerra situada a poc m\u00e9s d\u2019una hora de vol de casa, la
\nq\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que Riera ens obliga a reflexionar, a mirar-nos al mirall i a comprendre que \u00e9s molt f\u00e0cil errar el cam\u00ed correcte… Si us plau, que la ra\u00f3 i el seny ens il\u00b7luminin. <\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Dones fugint de la guerra a l’ex Iugosl\u00e0via  Ho sap tothom i \u00e9s profecia (J.V.Foix) que els premis literaris poden estar al servei d\u2019objectius diversos: promocionar un autor escollit a dit, obtenir originals de manera f\u00e0cil i poc costosa, aconseguir informes d\u2019aquests originals merc\u00e8s al bon quefer del jurat, apar\u00e8ixer<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":1986,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[6],"tags":[40],"class_list":["post-648","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-2n-2a","tag-novella-juvenil"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/04\/Mujeres-paso-fronterizo.jpg?fit=300%2C200&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-as","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/648","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/12"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=648"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/648\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1989,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/648\/revisions\/1989"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/1986"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=648"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=648"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=648"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}