{"id":635,"date":"2014-05-27T03:00:00","date_gmt":"2014-05-27T03:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=635"},"modified":"2017-09-02T05:57:25","modified_gmt":"2017-09-02T05:57:25","slug":"feia-temps-que-volia-parlar-de-tu-care-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=635","title":{"rendered":"Feia temps que volia parlar de tu, Care."},"content":{"rendered":"

<\/a><\/p>\n

\nAturo la lectura del darrer Premi Ramon Llull malgrat les meves retic\u00e8ncies. Estic enganxat a l\u2019inici de la segona hist\u00f2ria, despr\u00e9s de gaudir de valent amb el relat d\u2019amor i xocolata d\u2019en Max, l\u2019Oriol i la Sara, d\u2019aquest Desig de xocolata<\/i>. Per\u00f2 el deure m\u2019obliga a fer una parada i parlar de tu.<\/div>\n

<\/p>\n

\nDes de fa anys en D\u00eddac i jo t\u2019hav\u00edem seguit, t\u2019hav\u00edem llegit en m\u00faltiples ocasions, de premi en premi, tot valorant la teva prosa efica\u00e7, directa, \u00e0gil, que confegia unes novel\u00b7les juvenils d\u2019alta costura. I \u00e9s per aix\u00f2 que, amb la lectura el teu darrer No preguntis qui s\u00f3c<\/i> (Premi Joaquim Ruyra 2013) ,que recentment ha caigut a les meves mans, he decidit parlar de tu. <\/p>\n

I tu ets Care Santos.<\/p>\n<\/div>\n

\nA la Care Santos<\/a> (Matar\u00f3, 1970), fa temps que aix\u00f2 de l\u2019escriptura li va. Als catorze anys ja es va presentar (i guanyar) a un primer premi literari. I des d\u2019aquells llunyans anys vuitanta, la Santos ha anat confegint un discurs propi.<\/div>\n

<\/a><\/p>\n

\nJo la vaig enxampar ja fa temps. Vaig fer parada a Krysis <\/i>(L\u2019Odissea, 2001), Lalluna.com<\/i> (Edeb\u00e9, 2003), L\u2019anell de la Irina<\/i> (Baula, 2006), Un cam\u00ed dins la boira<\/i> (Gran Angular, 2006), Hot Dogs<\/i> (premi Gran Angular any 2000) o Fosca, Aquesta nit no hi ha lluna plena<\/i> (Estrella Polar, 2012), a m\u00e9s de Bel: amor m\u00e9s enll\u00e0 de la mort<\/i> (Cru\u00eflla, 2009), La ruta de l\u2019hurac\u00e0<\/i> (Abacus, 2011) i algun t\u00edtol infantil com Em venc la mare<\/i> (Cru\u00eflla, 2010). Despr\u00e9s m\u2019he atrevit amb algun llibre d\u2019adults i \u00e9s per aix\u00f2 que he acabat enganxat i amb gust de xocolata. <\/div>\n

<\/p>\n

\nTot plegat m\u2019ha perm\u00e8s fer-me una idea prou concreta de l\u2019autora com per recon\u00e8ixer que Care Santos t\u00e9 una capacitat innata per l\u2019escriptura. I que \u00e9s molt dif\u00edcil seguir-li la petja ja que la seva producci\u00f3 \u00e9s ingent, gaireb\u00e9 a l\u2019al\u00e7ada de Jordi Sierra i Fabra. <\/div>\n

<\/p>\n

\nIndubtablement t\u00e9 molt bon nas per escollir aquells temes que li interessen, temes que a m\u00e9s li permetran estar al dia d\u2019all\u00f2 que els adolescents volen llegir. I per aix\u00f2, a tall d\u2019exemple, podem trobar novel\u00b7les de tem\u00e0tica vamp\u00edrica \u2013Fosca<\/i>-, els desastres d\u2019un hurac\u00e0 i les desigualtats socials \u2013La ruta de l\u2019hurac\u00e0<\/i>-, problemes d\u2019adolescents \u2013Un cam\u00ed dins la boira<\/i>-, etc.<\/div>\n

<\/p>\n

\nPer\u00f2 anem a fer una petita an\u00e0lisi d\u2019alguns dels seus t\u00edtols que per mi han estat significatius. <\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a>Lalluna.com <\/b><\/i>(Edeb\u00e9). Amb aquest t\u00edtol Care Santos inicia l\u2019\u00fas dels correus electr\u00f2nics per completar una trama que s\u2019inspira en la famosa obra tragic\u00f2mica Cyrano de Bergerac. Una remasteritzaci\u00f3 de l\u2019obra d\u2019Edmond Rostand al segle XXI. Una novel\u00b7la que utilitza la prosa a l\u2019estil Diari d\u2019un jove mani\u00e0tic <\/i>(Macfarlane i Mcpherson, Ed. Bromera<\/a>) que atrapa per la seva lleugeresa, efic\u00e0cia i bon i innovador \u00fas de les tecnologies modernes de la comunicaci\u00f3.<\/div>\n
\n<\/div>\n

<\/p>\n

\n<\/a><\/b><\/i><\/p>\n
\n
\n<\/b><\/i><\/b><\/i><\/div>\n

Los ojos del lobo<\/b><\/i> (Premi Gran Angular. SM, 2004). En aquesta novel\u00b7la Care Santos ens presenta un segrest a partir de diferents narradors, una narraci\u00f3 poli\u00e8drica tractada amb destresa fins a completar tot el vitrall. Una obra valenta, d\u2019estructura innovadora en la que cada veu narra un curt temps de la seva vida fonent-se amb les dem\u00e9s per completar-ne una de sola. Una estrat\u00e8gia que permet endinsar-se en un tema d\u2019actualitat com \u00e9s la desaparici\u00f3 d\u2019adolescents. Malauradament, per\u00f2, una novel\u00b7la que potser es clou de forma massa r\u00e0pid deixant-nos un regust de boca que voldr\u00edem que perdur\u00e9s m\u00e9s en el nostre paladar.<\/div>\n

<\/p>\n

\n<\/div>\n
\n<\/a>El due\u00f1o de las sombras<\/b><\/i> (Ediciones B). Continuant amb la seva voluntat d\u2019innovaci\u00f3, aquest t\u00edtol ens endinsa en el m\u00f3n de la ultratomba, centrant-se especialment en les m\u00faltiples presentacions del mal. Per\u00f2 com no podia ser menys, Care Santos dona una volta m\u00e9s de rosca i ens endinsa en el sino de la fam\u00edlia Alb\u00e1s des del punt de vista d\u2019Elbus, nom que rep el dimoni a l\u2019obra. Un relat en segona persona que, dirigint-se al lector, ens desperta les nostres pors at\u00e0viques. <\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\nI finalment arribem a No preguntis qui s\u00f3c <\/b><\/i>(Premi Joaquim Ruyra, 2013. La Galera, 2014). Tot comen\u00e7a quan en Pol, un adolescent t\u00edmid, alt i escardalenc, queda pres de la Marzena, una noia que ha sobreviscut a un intent de violaci\u00f3 que li ha deixat terribles seq\u00fceles. En Pol, per\u00f2, \u00e9s un portador<\/i>, un hum\u00e0 amb unes capacitats sobrenaturals d\u2019acollir aquells esperits que no han volgut marxar i que es prenen de lloguer el cos d\u2019un altre robant-li, fins i tot, la seva voluntat i la personalitat. \u00c9s per aix\u00f2 que l\u2019esperit d\u2019en Janko, deler\u00f3s per venjar el rebuig de la Marzena que el port\u00e0 a l\u2019intent de violaci\u00f3, pren el cos d\u2019en Pol com a nova llar i surt a la ca\u00e7a de la seva presa. I \u00e9s que a un poltergeist <\/i>emprenyat, altrament dit un esperit torracollons, no se\u2019l pot deixar fer la seva ja que la pot \u201cliar parda\u201d com dirien els lectors joves d\u2019aquesta novel\u00b7la.
\n<\/a>La hist\u00f2ria, narrada en diferents plans -la hist\u00f2ria d’en Pol, la de la Marzena, la d’en Janko o la de la incr\u00e8dula Iris, la directora del centre d’acollida on viu en Pol-, avan\u00e7a a bon ritme tot convergint en una aut\u00e8ntica sessi\u00f3 d’espiritisme al m\u00e9s pur estil Carrie. Recordeu? Aquell film de Brian de Palma a partir d’una novel\u00b7la d’Stephen King, famosa per l’escena on la protagonista, una nena de bonics ulls i cabell ros, \u00e9s capa\u00e7 de girar el cap 360\u00ba.
\nSantos ens regala una hist\u00f2ria potent, que es tensiona en la justa mesura a mida que avan\u00e7a, que agafa el lector i l’atrau cap a un tema que, jugant amb les incredulitats pr\u00f2pies del pensamens racional que avui en dia ho envaeix tot, posa en dubte els nostres principis i ens porta cap a l’ultram\u00f3n, aquell que, com els gallecs, sempre es diu que no existeix per\u00f2 al final s’afegeix “pero haberlas haylas”, per si de cas.
\n\u00c9s Care Santos una visonaria i despr\u00e9s dels vampirs i dels zombis que han ocupat tants metres de prestatgeires ara toca recuperar els esperits del m\u00e9s enll\u00e0? No us estranyi, doncs, que a partir d’ara recuperem l’esperit dels anys setanta amb gerros que es mouen, cadires que ballen o sessions de tarot a la llum d’una espelma. Aix\u00f2 s\u00ed, si voleu avan\u00e7ar-vos, res millor que No preguntis qui s\u00f3c<\/i>.<\/p>\n

I ara, despr\u00e9s d’aquest par\u00e8ntesi, m’enfonso de nou en la vella xocolatera per apagar el meu Desig de xocolata<\/i> mentres descobreixo que a la base de cerm\u00e0mica hi ha inscrit, amb lletres blaves, “Je suis \u00e0 madame Ad\u00e9la\u00efde de France”. I tu, ets de Care Santos de Matar\u00f3? <\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aturo la lectura del darrer Premi Ramon Llull malgrat les meves retic\u00e8ncies. Estic enganxat a l\u2019inici de la segona hist\u00f2ria, despr\u00e9s de gaudir de valent amb el relat d\u2019amor i xocolata d\u2019en Max, l\u2019Oriol i la Sara, d\u2019aquest Desig de xocolata. Per\u00f2 el deure m\u2019obliga a fer una parada i<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":1880,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[6],"tags":[40],"class_list":["post-635","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-2n-2a","tag-novella-juvenil"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/05\/imgres.jpg?fit=184%2C274&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-af","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/635","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/12"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=635"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/635\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1887,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/635\/revisions\/1887"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/1880"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=635"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=635"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=635"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}