{"id":6310,"date":"2022-06-16T20:20:31","date_gmt":"2022-06-16T20:20:31","guid":{"rendered":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=6310"},"modified":"2022-06-17T11:43:38","modified_gmt":"2022-06-17T11:43:38","slug":"qui-parla-dels-pobres-de-que-parlen-els-pobres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=6310","title":{"rendered":"Qui parla dels pobres? De qu\u00e8 parlen els pobres?"},"content":{"rendered":"

Per a la Jessica Gim\u00e9nez i el Juan Lemus, de la Fundaci\u00f3 Arrels.<\/strong><\/p>\n

Pensar i posar-se en marxa<\/strong><\/p>\n

\"\"Durant setmanes hem pogut llegir al Repl\u00e0 <\/em>articles que ens mostraven l\u2019oferta interessant\u00edssima de\u00a0 la LIJ sobre el tema de la pobresa. Des de la rondall\u00edstica a l\u2019\u00e0lbum experimental, des de a la literatura cl\u00e0ssica\u00a0 a les tend\u00e8ncies actuals, el rep\u00e0s del tema ens ha posat a l\u2019abast una bibliografia d\u2019alt inter\u00e8s, tant pel que fa\u00a0 als textos com a les il\u00b7lustracions i part gr\u00e0fica.<\/p>\n

Els articles no s\u2019han limitat a presentar una bibliografia acurada: l\u2019aportaci\u00f3 m\u00e9s rica ha estat la quantitat de preguntes, q\u00fcestions obertes i dubtes que han aparegut en els textos. Moltes d\u2019elles vinculen el m\u00f3n dels llibres ressenyats amb dimensions d\u2019antropologia o d\u2019\u00e8tica de molt\u00edssim inter\u00e8s.<\/p>\n

En el meu cas, estirar\u00e9 un fil que el Germ\u00e1n Machado va plantejar en seu post, i \u00e9s\u00a0 el de l\u2019autoria de llibres sobre la pobresa. Literalment, ens deia:<\/p>\n

Sucede que quienes escriben LIJ, por lo general no viven de primera mano en condiciones de indigencia. (…) \u00a0es dif\u00edcil encontrar en las filas autorales a los m\u00e1s pobres, los carenciados extremos. Cuando se aborda la pobreza en la LIJ se lo hace desde afuera de la condici\u00f3n retratada: por lo general, son los incluidos los que escriben sobre los excluidos.<\/em><\/p>\n

Quatre llibres <\/strong><\/p>\n

La meva proposta va adre\u00e7ada a lectors juvenils, que es fan preguntes i q\u00fcestionen el seu entorn de millor o pitjor manera. S\u00f3n llibres en qu\u00e8 , com diu Carles Porta a l\u2019inici del seu fam\u00f3s programa. \u201cTot el que veureu ha passat\u201d. Doncs aix\u00ed mateix ho dic als lectors juvenils.\u00a0 Trobareu hist\u00f2ries aut\u00e8ntiques, molt aut\u00e8ntiques.<\/p>\n

Em vaig dirigir on els que ho han perdut tot troben aixopluc companyia: la Fundaci\u00f3 Arrels. Com sabeu, fou fundada el 1987, s\u2019ocupa dels sense sostre de variad\u00edssimes formes: des de oferir una llar, fins a donar la possibilitat de millorar la higiene, la salut. I sobretot, la companyia. En Juan Lemus, fot\u00f2graf i responsable d’imatge i de projectes art\u00edstics de l’entitat, i amic entranyable d\u2019en Miquel Fuster, em va rebre meravellosament gr\u00e0cies a la Jessica Gim\u00e9nez, jove amiga estimada d\u2019anys.<\/p>\n

\"\"Jo havia llegit una magn\u00edfica novel\u00b7lagr\u00e0fica 15 a\u00f1os en la calle<\/em>, de Miquel Fuster, on el seu protagonista narra la seva quotidianitat dormint al carrer i convivint amb l\u2019alcoholisme, la viol\u00e8ncia i la autodestrucci\u00f3. En Juan em va parlar del personatge, dels avatars editorials i de la gestaci\u00f3 del llibre. La hist\u00f2ria \u00e9s dur\u00edssima i l\u2019autor no estalvia els passatges m\u00e9s forts ni tampoc no s\u2019autocompadeix. Aqu\u00ed rau la seva immensa for\u00e7a.\u00a0 Els dibuixos s\u00f3n colpidors, extraordinaris, amb un entramat de l\u00ednies que transmeten el garbuix d\u2019una vida i d\u2019una \u00e0nima adolorida.\u00a0 Gr\u00e0cies a la bona mem\u00f2ria d\u2019en Miquel, les vinyetes \u00a0recreen tant les persones com els llocs. En Miquel i en Juan van anar rac\u00f3 per rac\u00f3 \u00a0dels terribles anys de carrer \u2013i de boscos a Collserola- i van fotografiar cada indret i cada amagatall. En Miquel, amb el seu tra\u00e7 potent\u00edssim, reconstru\u00efa context i situacions, ens \u00a0parla en primera persona i reprodueix la seva vida. En Miquel Fuster \u00a0\u00a0va morir ara fa poc, i ha deixat en el seus amics d\u2019Arrels un buit terrible.<\/p>\n

El llibre d\u2019en\u00a0 Miquel \u00a0(Miquel Fuster, 15 a\u00f1os en la calle (<\/em>Bacelona, Chula-Ink, 2016) es pot trobar a bones llibreries. Per\u00f2 hi ha m\u00e9s materials que no tenen una distribuci\u00f3 convencional i cal anar a buscar-los a la pr\u00f2pia Fundaci\u00f3 Arrels \u00a0o a la llibreria-taller La troballa<\/em> (Carrer Ample, 3, Barcelona). En Juan em va ensenyar un parell de llibres en qu\u00e8 s\u2019han recollit testimonis de persones sense sostre. El primer es diu Cent per cent carrer<\/em> (Barcelona, Efad\u00f3s, Arrels, Ajuntament de Barcelona, 2019)\u00a0 el va concebre el\u00a0 conegut periodista Pere Escobar. \u00a0Aquest autor havia fet un llibre sobre racons de Barcelona que agradaven a personatges famosos i medi\u00e0tics. I va donar la volta a la idea, i va pensar en fer un llibre en qu\u00e8 Barcelona aparegu\u00e9s de les mans dels que no seran mai famosos, que s\u00f3n invisibles gaireb\u00e9: els sense sostre. En Pere, amb l\u2019ajuda d\u2019Arrels, \u00a0va triar 43 persones de diverses edats i nacionalitats, i va mantenir xerrades amb ells, de vegades compartint un caf\u00e8, de vegades anant-los a cercar als seus racons. Els entrevistats (40 homes i nom\u00e9s 3 dones) expliquen la seva vida, de vegades de manera sistem\u00e0tica i d\u2019altres en forma boirosa. Pere Escobar ha sintetitzat de manera molt individualitzada cada personatge, cada hist\u00f2ria i cada cas. I, simult\u00e0niament, donar una unitat d\u2019estil al llibre que atrapa al lector i el commou. Les semblances van acompanyades d\u2019unes fotografies espl\u00e8ndides d\u2019en Juan Lemus, retratant els entrevistats i oferint altres \u00a0imatges m\u00e9s an\u00f2nimes d\u2019aquest drama urb\u00e0. Si aquest llibre es pogu\u00e9s puntuar amb estrelles, com fan algunes publicacions, jo penso que li\u2019n donaria una constel\u00b7laci\u00f3 completa.<\/p>\n

\"\"L\u2019altre llibre \u00e9s Vaig dormir al carrer. Cinc hist\u00f2ries de vida, lluita i superaci\u00f3<\/em> (Barcelona, Arrels, 2018). Es tracta de cinc llargues entrevistes fetes per Joan Roqueta a cinc persones que han viscut molts anys al carrer, o a la muntanya, als boscos, als pol\u00edgons abandonats…S\u00f3n en Manuel N., en Lute, en Valerio, en Manel G. i la Gema. \u00a0El llibre repassa les hist\u00f2ries dels entrevistats, en alguns moments de manera bastant prolixa, i les entrevistes, llargues, \u00a0estan plantejades a base de preguntes i respostes molt breus, gaireb\u00e9 com a r\u00e0fegues de metralleta. Les fotos d\u2019en Juan Lemus, aporten la visi\u00f3 d\u2019uns rostres, mans, actituds que per si sols ja expliquen els seus relats.<\/p>\n

No us perdeu tampoc el llibre de S\u00f2nia Pau, Fils trencats<\/em>. Arrels Fundaci\u00f3, 30 anys acompanyant a les persones sense llar<\/em>. (Barcelona, Claret, Arrels, 2019). \u00c9s un molt bon rep\u00e0s de la traject\u00f2ria de l\u2019entitat, dividida en sis cap\u00edtols, cadascun dels quals porta una hist\u00f2ria de carrer. Una oportunitat m\u00e9s de con\u00e8ixer la veu dels aut\u00e8ntics desposse\u00efts. Ei, i no oblideu \u00a0la web.https:\/\/www.arrelsfundacio.org\/es\/quienes-somos\/<\/a><\/p>\n

Conclusions l\u00f2giques…<\/strong><\/p>\n

\"\"La lectura d\u2019aquests testimonis m\u2019ha portat a unes primeres conclusions: :<\/p>\n