{"id":6269,"date":"2022-05-15T18:10:59","date_gmt":"2022-05-15T18:10:59","guid":{"rendered":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=6269"},"modified":"2022-05-18T14:58:31","modified_gmt":"2022-05-18T14:58:31","slug":"imatge-de-la-pobresa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=6269","title":{"rendered":"Imatge de la pobresa"},"content":{"rendered":"

No trobeu sorprenent que de la pobresa sempre se\u2019n parla en singular? Ho diem aix\u00ed: \u201cla pobresa\u201d, com si es tract\u00e9s d\u2019una sola cosa. I tanmateix…, no hi ha dues pobreses semblants.<\/p>\n

S\u2019ent\u00e9n per pobresa \u201cla mancan\u00e7a o escassetat del necessari per a viure\u201d (DIEC), normalment entesa com l\u2019escassetat de diners o mitjans de subsist\u00e8ncia. Per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha els pobres d\u2019esperit , mancats\u00a0 de intel\u00b7lig\u00e8ncia \u00a0(i que poden tenir molts cal\u00e9s),\u00a0 o la pobresa de l\u00e8xic, de la qual poca literatura en sorgir\u00e0. Com que aqu\u00ed parlem de literatura, observem que, per una banda hi ha la literatura de tradici\u00f3 oral o rondall\u00edstica, d\u2019arrel popular, i per altra banda hi hauria la literatura d\u2019autor.<\/p>\n

La rondall\u00edstica, ambientada generalment dins un \u00e0mbit rural, \u00e9s protagonitzada sovint per nois i noies molt i molt pobres que se\u2019n van a c\u00f3rrer m\u00f3n per cercar fortuna. El bo del cas \u00e9s que d\u2019una manera o altra, i no sense bona voluntat, esfor\u00e7 i tenacitat, acaben trobant-la \u2013s\u00ed, s\u00ed-\u00a0 sota una o altra aparen\u00e7a. Bravo!<\/p>\n

\"\"
De noche en la calle. (Ekar\u00e9, 1999)<\/figcaption><\/figure>\n

En canvi, la literatura d\u2019autor que, adre\u00e7ada als nois i noies, s\u2019inicia amb el romanticisme i paral\u00b7lelament a la industrialitzaci\u00f3, comen\u00e7a a marcar les difer\u00e8ncies existents entre la pobresa rural i la pobresa urbana. Andersen, amb La venedora de llumins<\/em>, o Dickens, amb Grans esperances <\/em>o Oliver Twist<\/em>, ens ofereixen magn\u00edfics exemples de com les ciutats industrials esdevenen aspres i dures per a la subsist\u00e8ncia humana, i de com ser un infant desvalgut en un ambient urb\u00e0 esdev\u00e9 una aventura francament dif\u00edcil i potser insuperable.<\/p>\n

El pitjor del cas \u00e9s que sospitem que la pobresa urbana va en augment en detriment de les possibilitats de subsist\u00e8ncia que, poc o molt, oferia la societat rural, envoltada de natura, on per pobre que es fos, sempre es podia arreplegar llenya al bosc per escalfar-se, o es podia ca\u00e7ar, o pescar, o trobar herbes remeieres i fruits salvatges i aigua clara per a poder subsistir… No \u00e9s aix\u00ed a ciutat.<\/p>\n

Avui volem tractar no pas tant de la manera en qu\u00e8 la narrativa popular o d\u2019autor han enfocat la pobresa, sin\u00f3 de la manera de il\u00b7lustrar la indig\u00e8ncia urbana. Com que les imatges no tenen adjectius ni substantius, per a demostrar la v\u00e0ria pluralitat visual de \u00a0la mis\u00e8ria ens valdrem de tres exemples ben diferents entre si, per tal de insistir en el fet que de pobreses n\u2019hi ha m\u00e9s d\u2019una i que no s\u2019hi val amb un sol mot gen\u00e8ric per presentar-la, ni amb un sol recurs gr\u00e0fic.<\/p>\n

\"\"
De noche en la calle. (Ekar\u00e9, 1999)<\/figcaption><\/figure>\n

El 1994, la brasilera \u00c0ngela Lago treu al mercat un impecable i implacable \u00e0lbum il\u00b7lustrat que du per t\u00edtol ben expressiu Cena da rua<\/em> i que editorial Ekar\u00e9 va traduir al castell\u00e0 amb el tamb\u00e9 ben trobat t\u00edtol de De noche en la calle<\/em> (1999). L\u2019experi\u00e8ncia de l\u2019autora com a treballadora social la va dur a realitzar una obra que, segons les seves pr\u00f2pies paraules \u201cvol ser un reportatge, sense paraules, perqu\u00e8 en aquest llibre -que crec que \u00e9s el meu millor treball- no vull distreure al lector<\/em>\u201d.\u00a0 I com ho aconsegueix? Utilitza un esp\u00e8s fons negre a sang en totes les dobles planes. Per\u00f2, oferint-hi un contrast notabil\u00edssim, tots els personatges i figures (cotxes, animals, pilotes…) es presenten amb els colors m\u00e9s saturats i cridaners del m\u00f3n, a pinzellades barroeres, en un retrat magn\u00edfic de la hist\u00e8ria col\u00b7lectiva que provoca un simple menino da rua<\/em> entre els conductors. Val la pena observar com la darrera doble plana \u00e9s igual a la primera, i aix\u00ed el relat esdev\u00e9 un cercle vici\u00f3s de mai acabar, per denunciar la c\u00edclica i perenne manca de solucions al problema. I tamb\u00e9 cal observar com el sec de la doble plana \u00e9s utilitzat per oposar les actituds i sentiments experimentats pel protagonista i els figurants.<\/p>\n

\"\"
Som a la claveguera amb en Pau i en Pere. (Kalandraka, 2019)<\/figcaption><\/figure>\n

S\u00f3n d\u2019un registre ben diferent els colors emprats per Maurice Sendak a We Are All in the Dumps with Jack and Guy<\/em>\u00a0(1993) que en catal\u00e0 apareix tradu\u00eft per Miquel Desclot com Som a la claveguera amb en Pau i en Pere<\/em> (Kalandraka, 2019). Aqu\u00ed si que hi ha text, que de fet \u00e9s la suma de dues cantarelles populars. \u00a0I s\u00ed que est\u00e0 il\u00b7lustrat amb figures perfilades en negre com \u00e9s usual en aquest il\u00b7lustrador. Per\u00f2 fixem-nos en la paleta crom\u00e0tica, sisplau: no hi ha ni un color pur, net o saturat (llevat del blanc testimonial i protector de la lluna). Tots son colors barrejats, impurs, terciaris: all\u00f2 que se\u2019n diu vulgarment, \u201cemborratxats\u201d. El roig \u00e9s m\u00e9s color vinassa que vermell. El groc \u00e9s el mateix que el dels ous podrits, els rosats estan descolorits i tiren a malva seca, els grisos son bruts… Els personatges van tan espellifats com els dibuixava Junceda vuitanta anys abans, i el color de les seves carns i pells \u00e9s tan i tan p\u00e0l\u00b7lid com depriment. \u00a0Ens sembla una molt bona opci\u00f3 per il\u00b7lustrar un relat sobre la mis\u00e8ria dels infants desvalguts i per expressar les inquietuds de l\u2019autor respecte als menors en situaci\u00f3 vulnerable dins la gran ciutat.<\/p>\n

\"\"
Los hermanos negros (L\u00f3guez, 2007)<\/figcaption><\/figure>\n

I per rematar aquest post, centrem-nos ara en una novel\u00b7la gr\u00e0fica: Die Schwarzen Br\u00fcder <\/em>(Los Hermanos Negros<\/em>. L\u00f3guez, 2007) que, basant-se en la narraci\u00f3 original de Lisa Tetzner del 1941, \u00e9s acuradament adaptada en imatges pel grafista i il\u00b7lustrador su\u00eds Hannes Binder. En aquesta hist\u00f2ria sobre els noiets escarransits que eren venuts per fer d\u2019escura-xemeneies (certament un precedent notable de la novel\u00b7la Cendra<\/em>, que el nostre ve\u00ed i amic de repl\u00e0 us comentava la quinzena passada) no hi trobareu ni colors excitants ni emborratxats, sin\u00f3 nom\u00e9s un exemple magn\u00edfic de vinyetes en blanc i negre aparentment obtingudes a cops de g\u00fabia, a la manera de les m\u00e9s elaborades xilografies. Si no hi ha res m\u00e9s negre que la mis\u00e8ria, aqu\u00ed el negre impera per\u00f2, certament, no pas d\u2019una pobra manera, sin\u00f3 en un encertad\u00edssim contrast amb el fons blanc de la p\u00e0gina. Binder no \u00e9s il\u00b7lustrador qualsevol, sin\u00f3 un aut\u00e8ntic mestre de l\u2019expressionisme que, en aquesta obra exhibeix un sorprenent devessall de plans: picats, contrapicats, panor\u00e0miques, plans detall, primers plans… Com que la t\u00e8cnica del gravat li permet obtenir l\u2019efecte de ser fet a esgarrapades i esquin\u00e7os, tota la novel\u00b7la gr\u00e0fica despr\u00e8n un aire tr\u00e0gic, dolor\u00f3s, feixuc a m\u00e9s no poder i ple de versemblan\u00e7a que concorda magn\u00edficament amb el to dram\u00e0tic del relat. Tot un encert.<\/p>\n

Ara que a la meva metr\u00f2poli han pintat l\u2019asfalt dels carrers amb els colors del joc del parx\u00eds, dia rere dia resulta f\u00e0cil observar que, per damunt d\u2019aquests gargots virolats, hi circula m\u00e9s gent miserable recollint ferralla que no pas jugant. Com us deia, la pobresa t\u00e9 molts recursos i matisos des del punt de vista pl\u00e0stic. Les tres obres comentades ho confirmen.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

No trobeu sorprenent que de la pobresa sempre se\u2019n parla en singular? Ho diem aix\u00ed: \u201cla pobresa\u201d, com si es tract\u00e9s d\u2019una sola cosa. I tanmateix…, no hi ha dues pobreses semblants. S\u2019ent\u00e9n per pobresa \u201cla mancan\u00e7a o escassetat del necessari per a viure\u201d (DIEC), normalment entesa com l\u2019escassetat de<\/p>\n","protected":false},"author":15,"featured_media":6271,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[58],"tags":[622],"class_list":["post-6269","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-1r-1a","tag-pobresa"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/05\/REPLA-TD-1-portada.jpg?fit=1000%2C565&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-1D7","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/6269","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/15"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=6269"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/6269\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6285,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/6269\/revisions\/6285"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/6271"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=6269"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=6269"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=6269"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}