{"id":6210,"date":"2022-04-05T06:58:36","date_gmt":"2022-04-05T06:58:36","guid":{"rendered":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=6210"},"modified":"2022-04-05T07:46:08","modified_gmt":"2022-04-05T07:46:08","slug":"beneits-els-pobres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=6210","title":{"rendered":"Bene\u00efts els pobres…"},"content":{"rendered":"

La benauran\u00e7a que encap\u00e7ala el present text prov\u00e9 dels versos inicials d’un dels sermons m\u00e9s c\u00e8lebres de Jes\u00fas, el Serm\u00f3 de la Muntanya, recollit per Mateu 5:3-12. En aquest serm\u00f3 Jes\u00fas manifest\u00e0 diverses benediccions que totes elles comencen amb les paraules: Bene\u00eft… Ja sabem que des de Llibres al Repl\u00e0 no tenim la potestat d’impartir benediccions als nostres lectors, per\u00f2 s\u00ed que prenem aquesta de Jes\u00fas a fi d’introduir el tema que ens servir\u00e0 de cam\u00ed per enlla\u00e7ar els articles que a partir d’avui, i fins d’aqu\u00ed a un parell de mesos, centrarem la nostra recerca al Repl\u00e0: la pobresa i el seu tractament a la LIJ.<\/p>\n

\"\"
Rondalles escollides. Ed. Ariel (1949). Il\u00b7lustracions d’Elvira Elias<\/figcaption><\/figure>\n

Hem de tenir en compte que la pobresa ha estat model i exemple des de fa cent\u00faries en el m\u00f3n de la rondall\u00edstica infantil per als petits lectors o o\u00efdors. Aix\u00ed Ramon Llull, Frederic Mistral o Jacint Verdaguer ja recolliren algunes rondalles populars on els pobres n’eren els personatges principals. A vegades aquestes contalles eren representades per la figura de Jes\u00fas, sempre molt ben acompanyat pel fidel Sant Pere. S\u00f3n moltes les llegendes en les que Jes\u00fas<\/span> castigava\u00a0<\/span>aquella gent que, portats per la seva gasiveria, <\/span>no atenien la seva demanda <\/span>d’un crost\u00f3 de pa per aplacar la gana o una mica d’aigua per la set. Jes\u00fas els condemnava fent<\/span>\u00a0desapar\u00e8ixer\u00a0<\/span>sota les aig\u00fces\u00a0<\/span>el poble sencer <\/span>o convertint en est\u00e0tues de pedra <\/span>totes les seves propietats -les hist\u00f2ries de l’estany d’Engolasters a Andorra, l’estany de Montcort\u00e8s al Pallars o els Pallers de la Segarra en serien alguns exemples. <\/span>Podem afegir, a m\u00e9s, que a la tradici\u00f3 oral popular \u00e9s rica de dites sobre pobres com, per exemple: a la pobresa li manquen moltes coses, a l’avar\u00edcia totes; el pobre, en voler imitar el ric, troba la perdici\u00f3 -habitual relaci\u00f3 entre el pobre honrat i el ric avar, probablement amb la voluntat que el pobre no desitgi mai canviar de categoria-; aquell qui sempre desitja \u00e9s sempre pobre; ser m\u00e9s pobre que un mestre d’escola, etc. En conclusi\u00f3, els pobres han estat, son i seran personatges de la nostra literatura popular.\u00a0<\/span><\/p>\n

Malgrat que, tal com he vist, la literatura infantil ha ofert molts exemples de pobresa, hem de tenir en compte que el mot pobresa<\/a> segons l’IEC ofereix tres accepcions: 1\u00a0<\/i><\/span>f.<\/span>\u00a0[LC]\u00a0<\/span><\/span>Mancan\u00e7a o escassetat del necessari per a viure.\u00a0<\/span>Viure en la pobresa.\u00a0<\/span><\/span><\/em>Una pobresa extrema<\/em>.<\/span><\/span>
\n2\u00a0<\/i><\/span>f.<\/span>\u00a0[LC]\u00a0<\/span><\/span>Qualitat de pobre.\u00a0<\/span>La pobresa d\u2019una llengua<\/em>.<\/span><\/span>
\n3\u00a0<\/i><\/span>f.<\/span>\u00a0[LC]\u00a0<\/span><\/span>Escassetat, insufici\u00e8ncia, etc.\u00a0<\/span>Pobresa d\u2019idees.\u00a0<\/span><\/span><\/em>Pobresa de mitjans<\/em>.<\/span><\/span><\/p>\n

\u00c9s probable, doncs, que la majoria de nosaltres associem el mot “pobresa” amb la primera accepci\u00f3: en relaci\u00f3 a la manca de b\u00e9ns materials suficients per portar una vida digna. I amb aquesta mirada s’est\u00e9n de forma profusa l’article que tracta el tema a la Wikip\u00e8dia<\/a>. Per\u00f2 la LIJ vol i ha d’anar m\u00e9s enll\u00e0 ja que la pobresa no sempre ha de perqu\u00e8 tenir una relaci\u00f3 amb aquesta mancan\u00e7a de forma exclusiva. La LIJ tamb\u00e9 ha de permetre observar altres derivades de la pobresa que tenen greus efectes sobre l\u2019educaci\u00f3<\/strong> -hi ha estudis que aix\u00ed ho demostren, com Crisis, traject\u00f2ries i educaci\u00f3 social<\/a>, de la Fundaci\u00f3 Borfill-, sobre la salut<\/strong> –l’esperan\u00e7a de vida en homes al barri de Trinitat Nova respecte al de les Corts \u00e9s de m\u00e9s de 8 anys!<\/a>-, i sobre l\u2019habitatge<\/strong> coneguda com a pobresa habitacional o residencial –a Barcelona s’executen m\u00e9s de 20 desnonament diaris<\/a>.<\/p>\n

\"\"
Miquel Ferreres, un dels il\u00b7lustradors que millor ha captat l’ess\u00e8ncia dels sensesostre<\/figcaption><\/figure>\n

Per\u00f2 tamb\u00e9 la LIJ hauria d’afrontar altres formes de pobresa, com la pobresa energ\u00e8tica -tan present avui en dia-, la pobresa aliment\u00e0ria, la pobresa laboral, l’exclusi\u00f3 social -una de les pobreses m\u00e9s invisibles, la d’aquells que viuen sols-, la cronificaci\u00f3 de la pobresa, <\/span>etc. I tot plegat genera una figura tan present avui en dia que alguns autors ja han il\u00b7lustrat: els sensesotre<\/a>.<\/p>\n

A la literatura la pobresa sempre ha estat present ja sigui a partir d’un personatge tan m\u00edtic com El lazarillo de Tormes <\/em>-hem de tenir en compte que la pobresa va ser fins i tot regulada a la Corona de Castella el 1540 a partir de la coneguda llei Tavera, on s’identificaven els pobres nostrats dels forans, per exemple-, i m\u00e9s concretament en la cont\u00edstica amb el fam\u00f3s conte de El molinet de sal<\/em> -on la gasiveria del germ\u00e0 ric el porta a la pobresa- o la pobresa de l’\u00e8poca victoriana retratada per Dickens amb Oliver Twist al capdavant.<\/p>\n

La LIJ tamb\u00e9 ha tractat la pobresa feminitzada, en la figura de la Ventafocs, la pobresa infantil, amb el Petit Polzet, o la pobresa d’esperit dels homes rics a vegades representats per la figura del rei com s’esdev\u00e9 a La princesa de la sal<\/em>. Alguns dels autors m\u00e9s famosos de la LIJ tamb\u00e9 han recollit la pobresa en els seus contes, com per exemple Charles Perrault i El gat amb botes<\/em>, publicat als Contes de la mare oca<\/em>, o Hans Christian Andersen quan ens va commoure amb La petita venedora de llumins –<\/em>un conte que abans de contar-lo has d’explicar que fa temps hi havia gent que venia llumins, un a un!, per guanyar-se la vida.\u00a0Per\u00f2 en paral\u00b7lel la LIJ tamb\u00e9 ens ha ofert alguns dels contes m\u00e9s bonics, que ara anomenar\u00edem emp\u00e0tics o emocionals, com Els bons amics,<\/em> on les sobralles d’una \u00e0pat frugal -una pastanaga!-, inicia una cadena d’autoajuda que serviria de model a qualsevol ONG-, o personatges tan tendres com el petit os i el petit tigre, de Janosch, un exemple de senzillesa i pobresa material que no per aix\u00f2 ha de derivar cap a la vilesa o l’enveja.<\/p>\n

\"\"
Il\u00b7lustraci\u00f3 de Junceda a P\u00e0gines Viscudes<\/figcaption><\/figure>\n

A tall d’introducci\u00f3 del nostre negociat voldria afegir tres il\u00b7lustradors que han estat especialment excels en el retrat de la pobresa: Junceda<\/a>, Escobar, especialment pel seu personatge Carpanta<\/a>, i Cesc<\/a>. Tres il\u00b7lustradors de bandera que van sobreeixir en la seva tasca gaireb\u00e9 de forma successiva: Junceda abans de la Guerra Civil, Escobar durant els anys m\u00e9s durs de la dictadura, i Cesc en els anys de la transici\u00f3 i posterior democr\u00e0cia.<\/p>\n

En primer lloc Joan Garcia Junceda (Barcelona, 1881 – Blanes, 1948) \u00e9s un dels millors retratistes de la realitat catalana del tombant dels segles XIX i XX. La seva ploma, f\u00e0cilment identificable, la pos\u00e0 al servei de la literatura infantil, i molt especialment a les p\u00e0gines de la revista Patufet. De les seves mans van sorgir les famoses P\u00e0gines viscudes on expressa l’ess\u00e8ncia de la bona persona, compromesa i servicial, que ofereix caritat i ajut als pobres. Junceda va saber expressar, sempre amb una capacitat d’observaci\u00f3 envejable, la realitat social dels seus dies on els pidolaires, els orfes o altres personatges patien la manca de serveis socials que els hi donessin cobertura en una societat poc igualit\u00e0ria.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Un altre dels il\u00b7lustradors de bandera de la pobresa va ser Josep Escobar (Barcelona, 1908-1994). Potser molts el recordem especialment per ser l’autor dels bessons Zipi i Zape, per\u00f2 un dels personatges m\u00e9s caracter\u00edstics de la seva carrera va ser en Carpanta. Singularment aquest personatge va poder escapar de la censura franquista tot i representar la gana que molta gent passava a la postguerra -es va publicar per primera vegada el 1947. Si no el coneixeu, en Carpanta vivia sota un pont i totes les seves historietes anaven adre\u00e7ades a omplir el pap que, sigui per un all o per una ceba, mai aconseguia. La fama d’aquest personatge va arribar tan lluny que fins i tot deriv\u00e0 a alguna dita popular:<\/span>\u00a0<\/span>passar m\u00e1s hambre que Carpanta<\/em>.<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Finalment ressaltar la figura de Francesc Vila i Rufas (Barcelona, 1927-2006), conegut popularment com Cesc. Ninotaire i pintor, fill del tamb\u00e9 dibuixant, il\u00b7lustrador i bibli\u00f2fil Joan Vila (D’Ivori<\/a>), pr\u00e0cticament dedic\u00e0 tota la seva carrera a l’humor gr\u00e0fic. Els seus pobres s\u00f3n una clara cr\u00edtica social dels tardofranquisme i dels anys de transici\u00f3. Cesc els presentava amb mirada trista i barba de dies, pantalons apeda\u00e7ats i americanes desballestades que interpel\u00b7laven el lector davant d’una situaci\u00f3 injusta. Malauradament, per\u00f2, semblaria que els pobres han de seguir formant part del nostre paisatge i, malgrat els esfor\u00e7os de molts autors de LIJ, sembla que \u00e9s inversament proporcional l’inter\u00e8s de la societat i de la literatura envers aquesta problem\u00e0tica a mesura que el lector madura, un fet que encara fa necess\u00e0ria la tasca d’ONG’s, com la <\/span>Fundaci\u00f3 Arrels<\/a>, per <\/span>eradicar una xacra social que la pand\u00e8mia nom\u00e9s ha fet que agreujar.\u00a0<\/span><\/p>\n

\"\"
CANDEL, Francesc. La meva terra. Il\u00b7lustr. Cesc. Barcelona: La Galera. Col\u00b7lecci\u00f3 Desplegavela<\/figcaption><\/figure>\n

Acabem anunciant-vos que les properes setmanes, i a fi que no ens agafi aporof\u00f2bia -por a la pobresa o als pobres-, el Repl\u00e0 oferir\u00e0 un rosari de protagonistes, contes populars, \u00e0lbums il\u00b7lustrats, il\u00b7lustradors i il\u00b7lustradores…, que de ben segur ens faran m\u00e9s rics, encara que “nom\u00e9s” sigui de coneixement.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La benauran\u00e7a que encap\u00e7ala el present text prov\u00e9 dels versos inicials d’un dels sermons m\u00e9s c\u00e8lebres de Jes\u00fas, el Serm\u00f3 de la Muntanya, recollit per Mateu 5:3-12. En aquest serm\u00f3 Jes\u00fas manifest\u00e0 diverses benediccions que totes elles comencen amb les paraules: Bene\u00eft… Ja sabem que des de Llibres al Repl\u00e0<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":6219,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[73],"tags":[622],"class_list":["post-6210","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-per_ordenar","tag-pobresa"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/IMG_20220404_152530-scaled-e1649141570993.jpg?fit=1913%2C947&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-1Ca","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/6210","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/12"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=6210"}],"version-history":[{"count":20,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/6210\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6232,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/6210\/revisions\/6232"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/6219"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=6210"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=6210"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=6210"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}