{"id":619,"date":"2014-09-16T09:13:00","date_gmt":"2014-09-16T09:13:00","guid":{"rendered":"http:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=619"},"modified":"2017-08-31T09:30:01","modified_gmt":"2017-08-31T09:30:01","slug":"superheroi-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=619","title":{"rendered":"S\u00faperheroi"},"content":{"rendered":"
\n<\/div>\n

\n<\/a><\/b><\/p>\n

\nCamino a Casa<\/b>. Text: Jairo Buitrago. Il\u2022lustracions: Rafael Yockteng. Editorial Fondo de Cultura Econ\u00f3mico, M\u00e8xic DF, 2008.<\/b><\/div>\n

<\/p>\n

\n<\/div>\n
\nL\u2019any 2011, a Bogot\u00e0, vaig con\u00e8ixer un dels autors de \u201cCamino a casa\u201d, en Jairo Buitrago<\/a>. Va assistir a una xerrada que vam fer amb el replanero<\/i> Ignasi Blanch a la llibreria Casa Tomada, i despr\u00e9s vam anar a ballar salsa. Un pla molt a la colombiana. En Jairo \u00e9s una persona inquieta, molt divertida i enginyosa, que parla b\u00e9 i balla b\u00e9. Em va agradar molt con\u00e8ixer-lo (i m\u2019agrada seguir en contacte amb ell encara ara, via Facebook) perqu\u00e8 s\u00f3c un rendit admirador d\u2019un dels seus llibres, precisament aquest sobre el qual em disposo a parlar en la rentr\u00e9 de Llibres al repl\u00e0. No \u00e9s una novetat, per\u00f2 \u00e9s, a parer meu, un dels \u00e0lbums imprescindibles de la LIJ contempor\u00e0nia. Explicar per qu\u00e8 m\u2019agrada tant \u201cCamino a casa\u201d \u00e9s la tasca que em proposo. L\u2019objectiu \u00e9s que, si no el coneixeu, feu tot el possible per llegir-lo.<\/div>\n
\n<\/div>\n

<\/a><\/p>\n

\nD\u2019entrada, dir\u00e9 que l\u2019he utilitzat d\u2019exemple en cursos de formaci\u00f3 o xerrades sobre \u00e0lbum il\u2022lustrat. I ho he fet perqu\u00e8 \u00e9s un paradigma del que entenc com a \u00e0lbum: un missatge amb m\u00faltiples possibles lectures que es forma mitjan\u00e7ant la interacci\u00f3 justa de text i imatge. Comencem pel segon punt.<\/div>\n

<\/p>\n

\n<\/div>\n
\n\u201cCamino a casa\u201d, a nivell textual, consta de 6 frases. A part de portada, guardes, contraportada i portadella il\u2022lustrades, hi ha 12 il\u2022lustracions a doble p\u00e0gina. Surt, encara que no dividit exactament d\u2019aquesta manera, a mitja frase per il\u2022lustraci\u00f3. S\u00f3n frases breus, 70 paraules en total, incloent-hi articles i preposicions. Si les llegim sense imatges, podem interpretar qualsevol cosa: alg\u00fa que demana a alg\u00fa altre que l\u2019acompanyi a casa, que \u00e9s lluny de la ciutat, per no anar-hi sola. Alg\u00fa que no t\u00e9 cal\u00e9s (\u201cEntremos juntos al barrio, a la tienda donde ya no tenemos cr\u00e9dito\u201d) i que espera la mare que torni de la feina (\u201cque mam\u00e1 vuelva de la f\u00e1brica\u201d). A aquest acompanyant li diu que pot anar-se\u2019n qual vulgui, per\u00f2 que torni quan el necessiti. Sense imatges, el senzill text no t\u00e9 cap missatge especial llevat potser de la lleugera sensaci\u00f3 de soledat, nost\u00e0lgia i pobresa.<\/div>\n
\nLa feina dels autors de l\u2019\u00e0lbum \u00e9s oferir un m\u00f3n al lector. Una idea (un gui\u00f3, una trama, una hist\u00f2ria) que admeti aquestes 70 paraules com a discurs textual. I, us ho asseguro, el m\u00f3n de \u201cCamino a casa\u201d \u00e9s tan ample, tan ple de contingut i emocionalment tant potent, que resulta exemplificant.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\n<\/div>\n

<\/a><\/p>\n

\nAnem a les imatges. Una protagonista nena que surt d\u2019escola. Du un uniforme (com els altres nens i nenes que surten per la porta) i demana a un lle\u00f3, s\u00ed, s\u00ed, a un lle\u00f3 enorme, que l\u2019acompanyi a casa. Penseu que la paraula \u201clle\u00f3\u201d no apareix ni un sol cop en el text (vull dir que, nom\u00e9s llegint el text, mai haur\u00edem pensat en un animal, en un lle\u00f3 salvatge). La nena i el lle\u00f3 pugen cap a una barriada de la ciutat, segurament lluny del centre. La pres\u00e8ncia del lle\u00f3 causa pa\u00fcra i espant en tots els \u00e9ssers que van trobant pel cam\u00ed: criden, fugen espaordits, cauen a terra, s\u2019amaguen. La nena, de vegades sobre el llom de l\u2019animal, provoca p\u00e0nic i accidents. Entenem, per\u00f2, que la nena no t\u00e9 por del lle\u00f3; l\u2019animal la protegeix i li brinda empara. La nena recull el germanet a la guarderia (el lle\u00f3 espera, mans, en un jardinet proper) i arriben a casa. La nena prepara un \u00e0pat en un cuina senzilla i mig desballestada, i la taula est\u00e0 parada per a 4 persones. La mare arriba m\u00e9s tard, en autob\u00fas, que ve de treballar. La pen\u00faltima il\u2022lustraci\u00f3 mostra un llit en una pobra habitaci\u00f3 amb les parets esquerdades. El llit el comparteixen tres persones: la nena, el germanet i la mare. El lle\u00f3 ja no hi \u00e9s. La nena li ha dit, en la p\u00e0gina anterior, \u201cPuedes irte de nuevo, si quieres\u201d. Pensem que el lle\u00f3 els ha deixat sols en aquell llit tan ple. La nena, l\u2019\u00fanica que no dorm, s\u2019acosta un marc de fotos que hi ha sobre la tauleta de nit poc il\u2022luminada, al costat de la qual hi ha una muntanyeta de llibres o diaris.<\/div>\n

<\/p>\n

\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\n<\/div>\n
\nLa darrera il\u2022lustraci\u00f3 \u00e9s un pla detall de la fotografia emmarcada i, m\u00e9s en penombra, la muntanya de diaris del costat. Quan la veiem, quan l\u2019entenem, la hist\u00f2ria (la idea, el concepte, el m\u00f3n) cobra un sentit inesperat. Buitrago i Yockteng han aconseguit provocar-nos una sensaci\u00f3. Han aconseguit que ens emocion\u00e9ssim, que trob\u00e9ssim referents en la hist\u00f2ria real de molts pobles de llatinoamericans (Xile, Argentina, Uruguai) a m\u00e9s a m\u00e9s de la travessia de la nena i el lle\u00f3.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\n<\/div>\n
\nDe cop, la nena creix en rellev\u00e0ncia, i el lle\u00f3 ja no \u00e9s un lle\u00f3. De cop entenem la flor que la nena ofereix al lle\u00f3 i que apareix al costat de la foto al final. De cop contextualitzem la ciutat freda; descobrim la p\u00e0tina de boira que recorre tots els dibuixos i que potser hav\u00edem relacionat amb el fum de les xemeneies que apareixen en les primeres imatges. De cop, tamb\u00e9, podem interpretar (interpretacions m\u00faltiples, com hem assenyalat al principi) la por, el terror i el desconcert dels vianants, dels conductors, de l\u2019amo de la botiga com una met\u00e0fora d\u2019una por antiga, sense sentit i arrelada a la pell de moltes generacions. De cop intu\u00efm que aquella pa\u00fcra dels altres pot ser tamb\u00e9 el desig de la nena, la seva fantasia; la necessitat de sentir-se poderosa al costat d\u2019aquella b\u00e8stia salvatge pels carrers de Santiago o Buenos Aires. Ella que ha tingut tanta por. Ella, a qui la vida ha fet tant de mal. Entenem com, per a ella, el lle\u00f3 salvador t\u00e9 una pres\u00e8ncia enorme i dominant. Tot aix\u00f2 que capim quan arribem al final de l\u2019\u00e0lbum era impensable en un inici. Tot el fragment de m\u00f3n (tota la tristesa, la mis\u00e8ria i la injust\u00edcia) no hi cabia en les 70 paraules, per\u00f2 hi era. I tant que hi era. I aquesta \u00e9s la meravella de la creativitat i de l\u2019obra rodona: incloure-hi la vida, per\u00f2 racionada, en paral\u2022lel, insinuada o interpretada a cada imatge, a cada paraula, a cada p\u00e0gina. Com si tot plegat (el que es diu, el que es veu, el que s\u2019intueix, el que s\u2019imagina, el que se sap, el que s\u2019interpreta) don\u00e9s forma a l\u2019obra.<\/div>\n
\nConscientment, no us he volgut explicar el final de la hist\u00f2ria que coneixem a trav\u00e9s de la fotografia i els diaris de la darrera imatge. Aqu\u00ed us deixo un link d\u2019un v\u00eddeo<\/a> amb les p\u00e0gines de l\u2019\u00e0lbum i la narraci\u00f3 del text per si no voleu esperar a tenir-lo a les mans. He d\u2019advertir que la qualitat no \u00e9s fant\u00e0stica, i que jo hagu\u00e9s fet moure la c\u00e0mera per damunt dels dibuixos amb una altra intenci\u00f3.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\n<\/div>\n
\nJairo Buitrago, l\u2019amable ballador de salsa, i Rafael Yockteng han creat altres hist\u00f2ries fant\u00e0stiques, com ara \u201cElo\u00edsa y los bichos\u201d (Ed Babel 2009) sobre la immigraci\u00f3, i han obtingut m\u00faltiples premis, distincions per les seves obres, for\u00e7a tradu\u00efdes. Jo, avui, m\u2019he fixat en una d\u2019elles. O millor dit, en aspectes d\u2019una d\u2019elles, que n\u2019hi ha molts altres, per\u00f2 aquest post se m\u2019allarga. Em venia gust fer-vos-en part\u00edcips.<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Camino a Casa. Text: Jairo Buitrago. Il\u2022lustracions: Rafael Yockteng. Editorial Fondo de Cultura Econ\u00f3mico, M\u00e8xic DF, 2008. L\u2019any 2011, a Bogot\u00e0, vaig con\u00e8ixer un dels autors de \u201cCamino a casa\u201d, en Jairo Buitrago. Va assistir a una xerrada que vam fer amb el replanero Ignasi Blanch a la llibreria Casa<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":1782,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[44],"tags":[45],"class_list":["post-619","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-3r-2a","tag-album-illustrat"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/09\/caminoacasaportada.jpg?fit=215%2C234&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-9Z","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/619","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=619"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/619\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1789,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/619\/revisions\/1789"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/1782"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=619"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=619"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=619"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}