{"id":615,"date":"2014-09-29T21:03:00","date_gmt":"2014-09-29T21:03:00","guid":{"rendered":"http:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=615"},"modified":"2017-08-31T09:29:59","modified_gmt":"2017-08-31T09:29:59","slug":"de-quan-fernando-alonso-era-un","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=615","title":{"rendered":"De quan Fernando Alonso era un escriptor de llibres infantils"},"content":{"rendered":"
\n<\/div>\n
\nEn els anys en qu\u00e8 pilots com Ayrton Senna o Alain Prost copaven els
\nprimers llocs de la graella de sortida dels grans premis de Formula 1, vaig
\ndescobrir un home de Burgos que responia al nom de Fernando Alonso<\/a> (Burgos, 1941).<\/div>\n
\nEn aquells moments, el seu nom no tenia cap connotaci\u00f3 automobil\u00edstica,
\ncosa que no treu que possiblement tingu\u00e9s el carnet de conduir i fes alguna competici\u00f3
\nd\u2019scalextric<\/i> amb els seus fills.<\/div>\n
\nEra, aix\u00f2 si, un dels autors que ocupava els llocs d\u2019honor de la literatura infantil en castell\u00e0.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\n<\/div>\n
\nEl hombrecito vestido de gris<\/b><\/div>\n
\nEl llibre que va desvetllar el cuc de la meva
\ncuriositat era El hombrecito vestido de
\ngris y otros cuentos,<\/i> publicat per la m\u00edtica editorial Alfaguara. Ara,
\nKalandraka<\/a> el torna a editar, tot mantenint les delicades i precises
\nil\u00b7lustracions d\u2019Ulises Wensell<\/a> <\/b>i
\ndonant m\u00e9s marges, m\u00e9s qualitat f\u00edsica i m\u00e9s amplitud a les hist\u00f2ries.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\nALONSO, Fernando. El hombrecito
\nvestido de gris y otros cuentos. <\/i>Il\u00b7lustr. Ulises Wensell. Pontevedra:
\nKalandraka, 2014. (Siete leguas)<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n
\nPel que vaig saber m\u00e9s tard, aquell era un recull de contes publicat
\npocs anys despr\u00e9s de finalitzar el franquisme, quan encara hi havia curses de
\ncotxes a les avingudes i carrers de Montju\u00efc i el meu pare m’hi portava a sentir
\nel soroll dels motors i l\u2019olor de la benzina. <\/div>\n
\n<\/div>\n
\nEl protagonista del conte que dona t\u00edtol al recull \u00e9s un home amb una
\nvida i una rutina de color gris, fins el dia que descobreix tot el m\u00f3n de
\ncolors que porta estancat a dins i lluita per expandir-lo i
\npoder-lo viure en llibertat, aix\u00ed com la gent lluitava per engrandir el seu
\nespai vital en aquest pa\u00eds.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\nEl conte mant\u00e9 el mateix calibratge i for\u00e7a que quan el vaig con\u00e8ixer fa
\nja uns trenta anys, i en valoro de nou l\u2019estil sint\u00e8tic, po\u00e8tic i efectiu del
\nseu autor, que \u00e9s all\u00f2 que m\u00e9s em va captivar, encara que el missatge que cont\u00e9
\naquest relat i els contes que l\u2019acompanyen, esdev\u00e9 ara un p\u00e8l massa directe i
\ninsistent. Tots els protagonistes s\u00f3n personatges i objectes que lluiten per
\nfer realitat els seus somnis.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\nUn altre dels aspectes que em va encuriosir del conte \u00e9s el fet
\nd\u2019utilitzar un adult com a protagonista, cosa que a vegades veiem com a estrany
\nen la literatura adre\u00e7ada als infants. I que vaig trobar de nou en una novel\u00b7la
\ndel mateix Alonso que em va tornar a seduir, molt semblant quant a tem\u00e0tica a El hombrecito vestido de gris.<\/i><\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\nALONSO, Fernando. El misterioso
\ninflujo de la barquillera. <\/i>Il\u00b7lustr. Emilio Urberuaga. Madrid: Anaya, 1999.
\n(Sopa de libros)<\/div>\n
\n<\/div>\n
\nEs tracta d\u2019El misterioso influjo
\nde la barquillera<\/i>, on trobem a en Prudencio P\u00e9rez treballant de comptable i
\namb una vida que discorre entre fets i sons repetits, mentre els seus somnis
\nd\u2019infant d\u2019arribar a ser escriptor es van pansint. Un dia, una nena li digu\u00e9:\u201d\u00bfContable…? Entonces, sabr\u00e1s contar
\nmuchos cuentos\u201d<\/i>. All\u00f2 fou la guspira que el va decidir a no tornar m\u00e9s al
\ndespatx on treballava. Va sortir al carrer decidit a vendre neules i explicar
\ncontes per carrers i places.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\nFernando Alonso ha continuat publicant llibres per a infants, de manera
\nm\u00e9s o menys continuada. Encara que ara, en sentir pronunciar el seu nom, tothom
\ndiria que \u00e9s l\u2019home dels cotxes, i no l\u2019home dels contes. <\/div>\n
\nEl darrer treball seu del qual he tingut not\u00edcia \u00e9s Rumbo a Marte<\/i> (Anaya, 2009), un altre
\nrecull de contes. <\/div>\n
\n<\/div>\n
\nMi amigo el pintor<\/b><\/div>\n
\n<\/div>\n
\nAyrton Senna, Nelson Piquet, Emerson Fittipaldi eren els \u00eddols automobil\u00edstics
\nbrasilers dels nens i afeccionats del seu pa\u00eds, i tamb\u00e9 del m\u00f3n sencer, ara ja
\nfa uns quants anys. <\/p>\n

<\/p>\n

\n<\/a><\/div>\n
\nSi em demanen, per\u00f2, pels \u00eddols brasilers dels lectors infantils, nom\u00e9s
\nme\u2019n ve un al cap: Lygia Bojunga Nunes<\/a>, autora que, amb obres com La bossa groga<\/i> (Joventut, 1986), o b\u00e9, La casa de la padrina <\/i>(Joventut, 1986); amb
\nuna prosa po\u00e8tica admirable i una tem\u00e0tica realista propera al lector, a trav\u00e9s
\ndel tracte dels sentiments, dels somnis i de les actituds, aconsegu\u00ed que li
\natorguessin el premi Hans Christian Andersen<\/a>.<\/div>\n
\nDel conjunt de la seva obra, jo em quedaria amb Mi amigo el pintor<\/i>. <\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\nNUNES, Lygia Bojunga. Mi amigo el
\npintor.<\/i> Madrid: SM, 2010<\/div>\n
\n<\/div>\n

<\/p>\n

\nEn gaireb\u00e9 tota novel\u00b7la d\u2019aprenentatge, hi ha un adult que guia i
\nemmiralla a l\u2019infant en la seva cursa cap a l\u2019edat adulta. En aquest cas, es
\nveu com les converses i la relaci\u00f3 que han bastit un ve\u00ed pintor i un nen
\nmarquen la concepci\u00f3 del m\u00f3n que aquest darrer t\u00e9 i les preguntes que es fa al
\nvoltant del seu ve\u00ed i de la vida mateixa.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\nLa meva planta de taronja llima<\/b><\/div>\n
\n<\/div>\n
\nAra, l\u2019editorial Libros de l\u2019Asteroide<\/a> ens brinda l\u2019oportunitat de con\u00e8ixer
\nJos\u00e9 Mauro de Vasconcelos<\/a>, un altre autor brasiler, amb la traducci\u00f3 al catal\u00e0
\nde la seva novel\u00b7la m\u00e9s popular. <\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n

<\/p>\n

\n<\/a><\/div>\n
\nVASCONCELOS, Jos\u00e9 Mauro de. La
\nmeva planta de taronja llima. <\/i>Trad. Carles Sans. Barcelona: Libros del
\nAsteroide, 2014 <\/div>\n
\n<\/div>\n
\nAquesta no es pot considerar una obra per a infants, per\u00f2 si una
\nnovel\u00b7la sobre la infantesa, sobre l’aprenentatge de vida del seu autor.<\/div>\n
\nEn Zez\u00e9 \u00e9s un dels molts fills d\u2019una fam\u00edlia pobre. De gran, vol
\nesdevenir poeta; de petit, est\u00e0 dividit entre el mal \u2013a la fam\u00edlia \u00e9s
\nconsiderat un trapella i sempre rep a tort i a dret- i el b\u00e9 \u2013a l\u2019escola
\ni al carrer \u00e9s un \u00e0ngel ben aplicat-, encara que ambd\u00f3s extrems es cusen amb el fil de la
\nseva intel\u00b7lig\u00e8ncia i la seva enorme tendresa.<\/div>\n
\nEl munt de vicissituds que passa no deixen indiferent al lector, que
\ns\u2019empelta del m\u00f3n incompr\u00e8s que Zez\u00e9 porta a dins i que ha de compartir, en la
\nintimitat, amb un arbre del seu jard\u00ed i amb un dels homes m\u00e9s rics del barri. <\/div>\n
\n<\/div>\n
\nDiuen de La meva planta de taronja
\nllima<\/i> que \u00e9s un dels llibres m\u00e9s llegits del seu pa\u00eds, per sota nom\u00e9s de
\nles obres del gran Jorge Amado. \u00c9s un testimoni sensible i proper dels anys
\nseixanta al Brasil, que tenen molta similitud amb els d\u2019aqu\u00ed.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\n<\/div>\n
\nJos\u00e9 Mauro de Vasconcelos, a qui no agradava l\u2019actitud sofisticada d\u2019alguns autors, no
\nvolia que l\u2019anomenessin escriptor. Va exercir un grapat de feines: cambrer,
\nmodel, actor… i va sobresortir com a brillant narrador d\u2019hist\u00f2ries que es va
\ndedicar a recopilar dels pobles ind\u00edgenes del seu pa\u00eds. <\/div>\n
\nVasconcelos era un escriptor humil, a anys llum dels pilots
\ni del glamour<\/i> del m\u00f3n automobil\u00edstic.
\nCom segurament Fernando Alonso, l\u2019escriptor de contes. <\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\nDe l\u2019aparent senzillesa dels contes a l\u2019aparent glamour dels cotxes
\nsembla que hi disti un abisme, per\u00f2 hi ha nom\u00e9s la insignificant difer\u00e8ncia de
\ndues lletres mitgeres: co nt<\/i> es, co tx<\/i> es.<\/div>\n<\/div>\n
\n
\n<\/div>\n

<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En els anys en qu\u00e8 pilots com Ayrton Senna o Alain Prost copaven els primers llocs de la graella de sortida dels grans premis de Formula 1, vaig descobrir un home de Burgos que responia al nom de Fernando Alonso (Burgos, 1941). En aquells moments, el seu nom no tenia cap<\/p>\n","protected":false},"author":13,"featured_media":1762,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[51],"tags":[39],"class_list":["post-615","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-1r-2a","tag-narrativa-infantil"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/09\/fernandoalonso.jpg?fit=960%2C390&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-9V","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/615","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/13"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=615"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/615\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1770,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/615\/revisions\/1770"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/1762"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=615"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=615"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=615"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}