{"id":611,"date":"2014-10-14T06:11:00","date_gmt":"2014-10-14T06:11:00","guid":{"rendered":"http:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=611"},"modified":"2017-09-02T05:56:41","modified_gmt":"2017-09-02T05:56:41","slug":"bon-fario-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=611","title":{"rendered":"Bon Fario"},"content":{"rendered":"

<\/a><\/p>\n

\nAmb en Santi Bar\u00f3 <\/a>(Olesa de Montserrat, 1965) m’uneixen diferents passions, per\u00f2 amb algunes difer\u00e8ncies que crec que s\u00f3n prou importants.<\/p>\n<\/div>\n
\nPotser, tant a ell com a l’Alba i a mi, ens agrada matinar per “empaitar un repte”, com diu el mateix autor, per anar a at\u00e8nyer muntanyes. <\/div>\n
\nTant
\na l\u2019autor com a l’Alba i a mi ens agrada trescar pels corriols dels Pirineus,
\nascendir a primera hora del mat\u00ed, quan la boira encara est\u00e0 baixa, pels
\nsenders que al llarg dels anys han vist passar aquests conqueridors de
\nl\u2019in\u00fatil, aquests excursionistes, alpinistes i escaladors. <\/div>\n
\nPer\u00f2 cal dir que
\nal Santi Bar\u00f3 li agrada arribar als estanys i, ben equipat, anar a la ca\u00e7a i captura
\nde l\u2019anomenada Salom trutta fario<\/a><\/i>, coneguda popularment com la fario<\/i> (i d’aqu\u00ed el t\u00edtol de la novel\u00b7la). I a l’Alba i a mi no.
\nLa fario \u00e9s una
\ntruita esmunyedissa, un peix que sembla jugar amb el pescador posant a prova els seus
\nnervis. Un joc entre l\u2019home i l\u2019animal que pot acabar amb la captura o amb la m\u00e9s rotunda de les derrotes. Per\u00f2 benvolguts lectors, no us espanteu, perqu\u00e8 posteriorment, un cop ben ple l\u2019ego del pescaire, la deixa anar fins a la
\npropera partida. <\/div>\n
\n<\/div>\n
\nEn una situaci\u00f3 similar, per\u00f2 sense aturar-nos al costat de les
\ntranquil\u00b7les aig\u00fces dels estanys, als escaladors ens agrada enfrontar-nos a reptes
\nque nom\u00e9s alguns hem dibuixat al cap: diedres, plaques, cornises,
\nxemeneies, sostres…, tots ells elements que dibuixen una lluita entre l\u2019esportista i la natura per, un
\ncop arribats al cim i haver emplenat el nostre ego, davallar i retornar al punt
\nd\u2019origen.<\/p>\n

Ei!, Bar\u00f3, tamb\u00e9 vos sou com l’Alba i jo un conqueridor de l\u2019in\u00fatil.<\/p><\/div>\n

\n<\/div>\n
\nI amb aquesta premissa, donar sentit a una vida in\u00fatil,
\nperduda, d\u2019una adolescent rebel sense objectiu a la vida, Fario <\/i>(<\/a>BAR\u00d3, Santi. Fario<\/i>. Barcelona: Cru\u00eflla, 2014 (Gran Angular, 174). Premi Gran Angular 2014)<\/a> ens introdueix a un m\u00f3n de
\ndif\u00edcil sortida: el m\u00f3n dels mal anomenats ni-nis<\/i> i que, d\u2019una o altra manera l\u2019Andrea,
\nla protagonista de l\u2019obra, ens convida a con\u00e8ixer.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\nJo tamb\u00e9 vaig viure aquests brots revolucionaris, aquesta
\nrebel\u00b7li\u00f3 intr\u00ednseca a l\u2019adolesc\u00e8ncia, per\u00f2 jo vaig trobar una v\u00e0lvula d\u2019escapament,
\nuna sortida de socors que em port\u00e0 a enfilar-me, cap de setmana darrera cap de
\nsetmana per pinacles de la nostra estimada Montserrat. Al Santi Bar\u00f3 la rebeldia el port\u00e0 a la pesca d’al\u00e7ada, a descobrir les aig\u00fces cristal\u00b7lines dels Pirineus. <\/div>\n
\n<\/div>\n
\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Santi Bar\u00f3 el dia de la presentaci\u00f3 del premi Gran
Angular 2014 del que Fario en result\u00e0 guanyadora <\/i><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

I \u00e9s que l\u2019Andrea,
\nencara que no ho s\u00e0piga, a imatge i semblan\u00e7a del propi autor, va a la recerca del sentit de la vida, de donar
\nresposta a una exist\u00e8ncia basada en fer la punyeta al m\u00e9s proper per sentir-se
\nviva. Per\u00f2 tot canvia quan de la necessitat se\u2019n fa virtut i l\u2019Andrea no t\u00e9 m\u00e9s
\nremei que fugir de la ciutat i descobrir un entorn nou, un indret que ha d\u2019aprendre a llegir,
\na entendre, a moure\u2019s amb la mateixa seguretat amb la que es movia per la seva
\nciutat natal.<\/p><\/div>\n

\n<\/div>\n
\nQuants pares i mares voldrien tenir un Bold\u00eds Sobir\u00e0<\/a>, un poble on l’esperan\u00e7a estigui dipositada en la naturalesa, un paisatge que semblaria que ha de salvar-ho tot. I \u00e9s en
\naquest entorn, on per no haver no hi ha ni cobertura de m\u00f2bil, on l\u2019Andrea a poc a
\npoc se n\u2019adona del valor de la vida, de la necessitat d’agafar-se a un clau encara que estigui roent. <\/div>\n
\n<\/div>\n
\nRecordo que durant els inicis de la crisi de principis del segle XXI,
\nquan la bombolla immobili\u00e0ria havia petat, un amic, comerciant de material de
\nmuntanya, em comentava que els negocis li anaven prou b\u00e9, que cada any
\nvenia una mica m\u00e9s que l\u2019anterior. Q\u00fcestionat sobre el perqu\u00e8 de tan estrany
\nsucc\u00e9s, em va contar que sociol\u00f2gicament s\u2019havia estudiat que en moments en el
\nque tot i tothom \u00e9s inestable, en el que la inseguretat regna arreu, les persones
\nhem de tornar a all\u00f2 que ens d\u00f3na estabilitat, i res millor que la natura, all\u00f2 que ens sembla immutable. I \u00e9s per aix\u00f2 que l’Andrea troba, en aquest entorn agrest, el sentit a la seva exist\u00e8ncia. <\/div>\n
\n<\/div>\n
\nBar\u00f3, malgrat que t\u2019entestis a assegurar que
\nles teves novel\u00b7les no tenen missatge, de ben segur que tu ens volies
\ntransmetre la tensi\u00f3 que es viu, des del moment que es deixa el cotxe fins que
\ns\u2019hi torna, quan hom va a la captura del seu Fario<\/i> particular. I l\u2019Andrea,
\nencara que sigui inconscientment, tamb\u00e9 vol aconseguir el seu. <\/p>\n

Per\u00f2 no et preocupis Bar\u00f3, jo continuar\u00e9 repassat la teva obra, els teus t\u00edtols guanyadors dels premis Barcanova (2006 i 2010) i Gran Angular (2011 i 2014) a la recerca del missatge que t’entestes a dir que no hi \u00e9s. I \u00e9s que escriure qualsevol text, fins i tot la guia telef\u00f2nica, cont\u00e9 missatge encara que nom\u00e9s sigui en l’elecci\u00f3 de les paraules, el g\u00e8nere o el verb que utilitzes. Escriure implica sempre una elecci\u00f3, i en l’elecci\u00f3 hi ha impl\u00edcita un determinat missatge. I Fario<\/i>, per molt que ho proclamis al teu bloc <\/a>dient que aquesta \u00e9s “una hist\u00f2ria que fuig de qualsevol missatge, intent de transmetre valors o alli\u00e7onament”, n’\u00e9s ple . <\/p>\n<\/div>\n

\nSanti, ara que tinc temps per fer i desfer, que el m\u00f3n s’ha enfonsat i la civilitzaci\u00f3 ha d’afrontar el Segon origen<\/i>, potser un dia m’arribar\u00e9 fins als estanys de Romedo per comprovar si, com dius en un dels moments claus de l’obra, la Pica d’Estats es veu des d’aquest indret m\u00e0gic del Pallars. Ja veieu, per la foto, que la darrera vegada que m’hi vaig arribar la boira no em va deixar veure l’entorn. Per molts farios<\/i>! <\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Amb en Santi Bar\u00f3 (Olesa de Montserrat, 1965) m’uneixen diferents passions, per\u00f2 amb algunes difer\u00e8ncies que crec que s\u00f3n prou importants. Potser, tant a ell com a l’Alba i a mi, ens agrada matinar per “empaitar un repte”, com diu el mateix autor, per anar a at\u00e8nyer muntanyes.  Tant a l\u2019autor<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":1745,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[6],"tags":[37,40],"class_list":["post-611","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-2n-2a","tag-critica","tag-novella-juvenil"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/10\/Fario-Santi-Bar%C3%B3-633x1024.jpg?fit=633%2C1024&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-9R","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/611","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/12"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=611"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/611\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1748,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/611\/revisions\/1748"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/1745"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=611"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=611"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=611"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}