{"id":6070,"date":"2022-02-10T12:19:51","date_gmt":"2022-02-10T12:19:51","guid":{"rendered":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=6070"},"modified":"2022-02-16T23:04:04","modified_gmt":"2022-02-16T23:04:04","slug":"petits-pero-eixerits","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=6070","title":{"rendered":"Petits per\u00f2 eixerits"},"content":{"rendered":"

El 25 de gener llegia al diari una not\u00edcia que em va deixar at\u00f2nita: segons un equip de investigaci\u00f3 format per economistes, soci\u00f2legs, psic\u00f2legs i metges \u201cdues persones amb les mateixes capacitats no acabaran cobrant el\u00a0 mateix salari si tenen al\u00e7ades diferents: la gent alta cobra m\u00e9s\u201d. Caram! I a sant de qu\u00e8, aquesta discriminaci\u00f3? Com que soc baixa de mena, em vaig llen\u00e7ar r\u00e0pidament a l\u2019acci\u00f3, cercant baixets il\u00b7lustres que hagin fet fortuna.<\/p>\n

Buscant al Rondallari Catal\u00e0<\/em> de Joan Amades hi vaig trobar personalitats encara m\u00e9s diminutes que jo, per\u00f2 amb unes s\u00faper capacitats envejables. Vaig descartar les bestioles dels contes d\u2019animals, aix\u00ed com els caganius carregats de germans dels contes meravellosos, i em vaig centrar en els fills \u00fanics, de pare i mare humans, per\u00f2 extraordin\u00e0riament petitons. En vaig trobar sis. La mitja dotzena que tot seguit presentarem cabrien al palmell d\u2019una m\u00e0 i encara hi tindrien lloc per esbargir-se a pleret.<\/p>\n

Resulta f\u00e0cil veure el com\u00fa denominador de les seves perip\u00e8cies:<\/p>\n

    \n
  1. Totes les seves gestes comencen de la mateixa manera: un matrimoni d\u2019al\u00e7ada normal i corrent <\/strong>(si \u00e9s que aix\u00f2 existeix) es deleix per tenir una criatureta a casa<\/strong>. I aquest \u00edntim desig no \u00e9s gens ambici\u00f3s, sin\u00f3 summament abastable: tots ells volen tenir descend\u00e8ncia \u201cencara que sigui menuda com un\/una…\u201d I aqu\u00ed ve el quid de la q\u00fcesti\u00f3: tot dep\u00e8n de la comparaci\u00f3 feta, tan aviat una granoteta, com una espiga de mill, com un cigr\u00f3, com un senabre… tot coses petites, certament, per\u00f2 destinades a donar nom al personatge.<\/li>\n
  2. El bo del cas \u00e9s que aquest desig es veur\u00e0 acomplert<\/strong> (alguna vegada amb intervenci\u00f3 d\u2019\u00e9ssers sobrenaturals, per\u00f2 poques) i aix\u00f2 omplir\u00e0 d\u2019alegria als seus pares. Fet i fet, la rondalla podria acabar exactament en aquest punt, perqu\u00e8 en moltes d\u2019altres \u00e9s aquest esdeveniment familiar el que posa punt i final al relat: \u201cI van ser feli\u00e7os i van tenir fills<\/em>.\u201d, diuen.<\/li>\n
  3. La felicitat de la fam\u00edlia deu ser tanta i d\u2019un afecte tan desbordant que la criatura creix (Ep! no en al\u00e7ada, sin\u00f3 en edat) sense cap complex d\u2019inferioritat<\/strong>, segura d\u2019ella mateixa i disposada a contribuir en tot all\u00f2 que calgui al benestar dels pares i dels altres. Bravo!<\/li>\n
  4. La criatura pot disposar-se a prestar aquest ajut incondicional perqu\u00e8 tot el que t\u00e9 d\u2019esquifit en l\u2019aspecte f\u00edsic ho t\u00e9 amb escreix en una o altra faceta de la seva personalitat. I aquesta faceta singular fa destacar la criatura<\/strong> damunt qualsevol \u00e9sser viu d\u2019aquest m\u00f3n (ja sigui en el passat, en el present o en el futur!)<\/li>\n<\/ol>\n

    EN PATUFET<\/strong><\/p>\n

    \"\"Font<\/strong>: AMADES, Joan. Rondallari catal\u00e0. Barcelona: Selecta, 1974. p\u00e0g. 318<\/p>\n

    A Catalunya, el menut m\u00e9s popular de tots ells \u00e9s, sens dubte, EN PATUFET<\/strong>. Segon Amades \u201cera petit com un gra de mill, i tan treballador que tot ho volia fer i pertot arreu volia anar<\/em>\u201d. Tant li fa anar a comprar un xavo de safr\u00e0 com dur el dinar al camp per a que a son pare no li falti teca. Com recordareu, per a que no el trepitgi la gent, tot aix\u00f2 ho fa cantant, i deu tenir un bon doll de veu, si b\u00e9 sospitem que no gaire afinada perqu\u00e8 el seu cant fa ploure a bots i barrals, i li caldr\u00e0 refugiar-se sota una col, que ser\u00e0 engolida per un bou[i]<\/a>, dins la panxa del qual en Patufet, lluny d\u2019estar espantat, hi veu no solament m\u00e9s avantatges que inconvenients, perqu\u00e8 \u201cno hi neva ni hi plou\u201d, <\/em>sin\u00f3 que encara t\u00e9 temps per empescar-se la m\u00e9s viable de les solucions per sortir i evitar que els pares continu\u00efn angoixats: un simple pet. No \u00e9s pot ser m\u00e9s eixerit i voluntari\u00f3s…<\/p>\n

    LA REGINETA<\/strong><\/p>\n

    \"\"Font<\/strong>: AMADES, Joan. Rondallari catal\u00e0. Barcelona: Selecta, 1974. p\u00e0g. 177<\/p>\n

    Filla d\u2019uns pagesos que l\u2019han desitjada molt, neix de la mida d\u2019una reineta o sia, d\u2019una granota d\u2019uns 6 cm de llargada quan \u00e9s adulta. Per\u00f2 \u201cTot i ser tan xica, xica, feia tota la feina com una dona gran i, sobretot, cantava com un \u00e0ngel, amb una veu que encisava<\/em>\u201d. Tant, \u00a0que un pr\u00edncep que casualment passava per all\u00ed (no s\u00e9 qu\u00e8 ho fa, per\u00f2 els pr\u00ednceps de les rondalles mai porten escorta) se n\u2019enamora nom\u00e9s de sentir-la. Promet que s\u2019hi casar\u00e0 i envia a cercar el capell\u00e0 del poble per fer un casori campestre sota el mateix arbre que a la Regineta li serveix d\u2019escenari. Ara b\u00e9, dir als reis \u2013i suposem que a la premsa del cor- que el pr\u00edncep s\u2019ha casat amb una noia de sis cent\u00edmetres, provoca problemes de tota mena i els nuvis opten per mantenir-se lluny de la cort, cosa que els entristeix fins el punt d\u2019emmalaltir ell i de disminuir ella, que arriba a la mida d\u2019una pu\u00e7a! Passa el temps i com no hi ha manera de poder viure plegats a la cort, l\u2019esposa decideix seguir el seu home fins a palau muntada en un gall i cantant a cor qu\u00e8 vols, cor qu\u00e8 desitges. Esverada la gent del poble en veure un gall que corre tant com un cavall mentre canta amb una angelical veu de soprano, sospiten que all\u00f2 \u00e9s cosa de m\u00e0gia i no paren fins que el capella els aspergeixi \u2013per segona vegada- amb aigua beneita, fet que provoca que el gall esdevingui un corser blanc i que ella passi de pu\u00e7a a \u201cgentil donzella, alta i gallarda<\/em>\u201d per a major goig de tot el reialme (i de la premsa!).<\/p>\n

    L\u2019ESPIGUETA DE MILL<\/strong><\/p>\n

    Font<\/strong>: AMADES, Joan. Rondallari catal\u00e0. Barcelona: Selecta, 1974. p\u00e0g. 206<\/p>\n

    Nascuda a pag\u00e8s, Espigueta de Mill ho \u00e9s de nom i de mida, a m\u00e9s de ser \u201cmolt feinera i molt xamosa<\/em>\u201d. Aquest cop \u00e9s la reina qui se\u2019n corpr\u00e8n, enduent-se-la a palau per a fer-hi de criada. Una dama\u00a0 gelosa menteix a la reina dient que Espigueta de Mill es vanta de poder fer ella sola en nom\u00e9s un dia la bugada i la planxa de tota la roba del palau, quan a la resta de minyones els calen dotze dies. Caldr\u00e0 que Espigueta ho demostri i per aix\u00f2 obtindr\u00e0 l\u2019ajut d\u2019un \u00e0ngel que t\u00e9 un curi\u00f3s canonet d\u2019agulles, d\u2019on surten uns \u00e9ssers remenuts que Amades diu que s\u00f3n angelets, per\u00f2 que sospitem que deuen ser menairons, perqu\u00e8 no nom\u00e9s enllesteixen en un no res aquesta tasca dom\u00e8stica, sin\u00f3 les successives proves que la reina li imposar\u00e0:\u00a0 a m\u00e9s de fregar tot el palau en una hora, sobretot, d\u2019aconseguir rescatar el fill de la reina, presoner d\u2019uns gegants, despr\u00e9s de superar amb \u00e8xit les tres incre\u00efbles barreres defensives d\u2019aquests [ii]<\/a>. Com que el pr\u00edncep \u00e9s tan xicarr\u00f3 com ella, la cosa acaba amb un casori repicat.<\/p>\n

    EL MARIT I LA MULLER QUE VAN TENIR UN FILL COM UN GRA DE MILL:<\/strong><\/p>\n

    Font<\/strong>: AMADES, Joan. Rondallari catal\u00e0. Barcelona: Selecta, 1974. p\u00e0g. 499<\/p>\n

    Encara m\u00e9s xic que l\u2019hero\u00efna anterior, aquest personatge \u00a0<\/strong>\u201ctan gran va ser quan va n\u00e9ixer com quan ja era casador<\/em>\u201d i capa\u00e7 d\u2019unes proeses que em fan meravellar respecte a la mida anat\u00f2mica del seu ventrell i a la velocitat de les seves cametes, perqu\u00e8 quan deixa la masia per anar a c\u00f3rrer m\u00f3n tot esperan\u00e7at, no para de cantar (ell tamb\u00e9): \u201cQuan el rei morir\u00e0, jo em casar\u00e9 amb la reina<\/em>\u201d. Aleshores repta successivament a una riera, una guilla i una rata a veure qui corre m\u00e9s de pressa, i guanya! (Ep! No n\u2019hi ha const\u00e0ncia als r\u00e8cords ol\u00edmpics) Havent perdut, la riera, la guilla i la rata han d\u2019entrar dins Gra de Mill pel forat del cul i estar-s\u2019hi dins fins que el puguin ajudar quan, el rei, empipat a no dir per aquella can\u00e7\u00f3 que ning\u00fa no veu d\u2019on surt, per\u00f2 que tothora se sent, despr\u00e9s d\u2019arrasar el jard\u00ed, manar\u00e0 que el coc reial fregeixi l\u2019insolent , per\u00f2 la riera apagar\u00e0 el foc; el rei ordenar\u00e0 que el tanquin al galliner per a qu\u00e8 l\u2019aviram se\u2019l cruspeixi, per\u00f2 la guilla far\u00e0 el seu paperot; i al capdavall el rei el far\u00e0 tancar dins una saca d\u2019unces d\u2019or per a que mori esclafat, per\u00f2 la rata rosegar\u00e0 el sac. Aleshores, Gra de Mill[iii]<\/a> renuncia a esperar la mort del rei per a casar-se amb la reina \u201cque potser tampoc el voldria<\/em>\u201d i opta per ser, senzillament, ric. Comen\u00e7a a xuclar, pel darrera, xucla que xuclar\u00e0s, tot aquella pila d\u2019unces d\u2019or, i, de retorn a casa, caga monedes a raig fet, encara que pudin… En resum: un remenut atleta ambici\u00f3s, cantaire i merdosament victori\u00f3s, potser glori\u00f3s precedent del caganer del pessebre.<\/p>\n

    EN CIGRONET<\/strong><\/p>\n

    \"\"Font<\/strong>: AMADES, Joan. Rondallari catal\u00e0. Barcelona: Selecta, 1974. p\u00e0g. 192<\/p>\n

    Despr\u00e9s de desitjar molt tenir un fill ni que fos petit com un cigronet, la mare sent un dia gran enrenou dins l\u2019olla, la destapa i veu \u201cque cada cigr\u00f3 s\u2019havia tornat un noiet<\/em>… tots amb uns grans bigotis i unes llargues barbes blanques i que tots fumaven amb pipa<\/em>\u201d[iv]<\/a>. Esverada per tanta nissaga, els aixafa a tots amb el cullerot, per\u00f2 \u201cel m\u00e9s eixerit…petit i vestit tot de vermell\u201d <\/em>s\u2019amaga i aquest s\u00ed que \u00e9s acceptat i batejat amb el diminutiu de Cigronet (malgrat ser barbut i fumador!). Rep l\u2019enc\u00e0rrec de vigilar un cirerer, les cireres madures del qual desperten la fam del Pare Tantarantana, un gegant gros com una muntanya, que esdevindr\u00e0 l\u2019enemic a abatre, i a qui en Cigronet reptar\u00e0 amb un repetitiu di\u00e0leg rimat que els d\u00f3na peu a competir, el menut dalt la teulada i\u00a0 el gegant a base d\u2019amuntegar peces de terrissa (que devien fer la fortuna del terrissaire del poble!) : olles, c\u00e0ntirs, plats, escudelles i \u00a0gibrells[v]<\/a>. Cada cop que en Tantarantana s\u2019hi enfila, es produeix una gran trencadissa, i en surt successivament amb un bra\u00e7 trencat, l\u2019altre bra\u00e7, una cama, l\u2019altra cama, i finalment cap i coll, deixant el nostre heroi \u201ctot content i satisfet<\/em>\u201d.<\/p>\n

    EL SENABRET<\/strong><\/p>\n

    Font<\/strong>: AMADES, Joan. Rondallari catal\u00e0. Barcelona: Selecta, 1974. p\u00e0g. 745<\/p>\n

    Per a qui no ho s\u00e0piga un senabre \u00e9s un gra de mostassa. Aquesta rondalla, comen\u00e7a exactament igual que la d\u2019en Patufet (llevat de l\u2019episodi d\u2019anar a la botiga), per\u00f2 quan el menut s\u2019aixopluga sota una col i \u00e9s engolit per un bou, els pares, per fer-lo sortir, compren el bou i el sacrifiquen, per\u00f2 les tripes queden esteses vora el riu i un llop se les empassa[vi]<\/a>. Des de dins de la panxa del llop (no hi ha millor lloc per fer de guaita!) , en Senabret , eixerit com ell tot sol, avisa als pastors \u201cGent de samarra, vigileu, que s\u2019acosta el llop!\u201d<\/em> . Els pastors empaiten els llops a pedrades i la mala b\u00e8stia va passar dies i dies sense clavar ni una trista queixalada, fins que la guineu \u2013 de qui no li sab\u00edem aquesta faceta d\u2019apotecari- dedueix que aquella veu que li surt de la panxa i li espatlla l\u2019esmorzar \u00e9s la d\u2019en Senabret, aconsellant al llop que es prengui una bona purga, que efectivament allibera llop i xicotet. Aquest tot content, torna a casa i per celebrar-ho li fan un vestit nou que deixa el xiquet tot mudat i pagat de si mateix, arrencant a cantar una can\u00e7\u00f3 massa llarga per transcriure aqu\u00ed, per\u00f2 molt interessant pel que fa a la tra\u00e7a de bricoleur reciclador de sacs, closques d\u2019avellana, cues de cirera, agulles despuntades, etc.<\/p>\n

    I aix\u00ed amb un cap-i-cua rondall\u00edstic, cloem aquest post que t\u00e9 l\u2019objectiu de reclamar per aquests personatges diminuts si no un augment de sou, almenys un ventur\u00f3s i ben merescut augment d\u2019audi\u00e8ncia. Perqu\u00e8 en tota l\u2019escala social – des de bugaderes, mensakas, vigilants, guaites, fins a executius d\u2019ESADE o dives del bel canto – no trobar\u00edem persones, personetes o personatges patumescos tan soferts, eixerits, voluntariosos i capacitats com ells. Visca el baix poble!<\/p>\n

    [i]<\/a> \u00a0Aquest conte t\u00e9 clarament dues parts: una de caire costumista (anar a comprar safr\u00e0) i una que, segons alguns estudiosos (Saintyves) vindria a ser la reminisc\u00e8ncia popular d\u2019un antic mite dels or\u00edgens, essent la col el s\u00edmbol de la feminitat i el bou el s\u00edmbol del mateix Zeus. Calen les dues coses i el poder del tro per originar la ra\u00e7a humana, de la qual en Patufet en seria un primer esp\u00e8cimen. En Amades, la criatura queda encastada a la paret \u201cI encara hi \u00e9s<\/em>\u201d. Segons d\u2019altres en Patufet encastat forma part de la constel\u00b7laci\u00f3 d\u2019Ori\u00f3.<\/p>\n

    [ii]<\/a> Les barreres que posen els gegants per impedir l\u2019acc\u00e9s a la seva fortalesa, i la manera d\u2019evitar-ne el perill s\u00f3n for\u00e7a semblants a les del conte rus Baba Yaga, amb el qual aquesta rondalla meravellosa mant\u00e9 una forta similitud.<\/p>\n

    [iii]<\/a> Rondalla que recorda molt la del Mig Pollastre<\/em> amb episodis de capacitat estomacal i fecals poc freq\u00fcents.<\/p>\n

    [iv]<\/a> Aquest heroi no seria fill \u00fanic, sin\u00f3 el supervivent de una gernaci\u00f3 i potser s\u00edmbol del \u00f2vuls no fecundats de una dona.<\/p>\n

    [v]<\/a> Interessant, per ins\u00f2lita, la manera d\u2019enfilar-se a base d\u2019estris dom\u00e8stics d\u2019artesania \u00a0(avui substitu\u00efts per pl\u00e0stic irrompible) i no pas mitjan\u00e7ant una escala.<\/p>\n

    [vi]<\/a> Tot i ser tan semblant al conte d\u2019en Patufet, les ubicacions geogr\u00e0fiques d\u2019una i altra historia permetrien suposar una diferent ubicaci\u00f3 de l\u2019entorn geogr\u00e0fic dels dos personatges. un al pla i aquest a la muntanya.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    El 25 de gener llegia al diari una not\u00edcia que em va deixar at\u00f2nita: segons un equip de investigaci\u00f3 format per economistes, soci\u00f2legs, psic\u00f2legs i metges \u201cdues persones amb les mateixes capacitats no acabaran cobrant el\u00a0 mateix salari si tenen al\u00e7ades diferents: la gent alta cobra m\u00e9s\u201d. Caram! I a<\/p>\n","protected":false},"author":15,"featured_media":6075,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[58],"tags":[],"class_list":["post-6070","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-1r-1a"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/indicateurs_de_la_remuneration_variable.jpg?fit=770%2C470&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-1zU","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/6070","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/15"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=6070"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/6070\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6094,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/6070\/revisions\/6094"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/6075"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=6070"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=6070"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=6070"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}